27 de març de 2017

Vídeo. Toni Bellón convida a llegir Els Bastonets d'Algemesí

Toni Bellón ens explica breument en aquest vídeo el seu llibre Els bastonets d'Algemesí amb el qual va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.




Malgrat el renom i la dimensió que han adquirit les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí en els darrers anys, arran la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, fins al moment no s’havia fet cap estudi sobre una de les seues danses més emblemàtiques, la dels Bastonets.

Els bastonets d'Algemesí  descriu el ball de bastons algemesinenc des de 1839 fins al present, a través dels canvis constants que ha anat patint amb el pas del temps. Modificacions en la seua indumentària, en els balls i en la música, en la composició de la colla, en el número de colles, en la introducció del gènere femení en 1980, en el significat del ball, etc. El sentit original dels Bastonets era ser un dels rituals festius de la celebració, “ballant-li a la Mare de Déu”, però avui és ja un element representatiu i identitari d’Algemesí i de la cultura valenciana.

L’obra no ha consistit solament en la realització d’una descripció etnogràfica d’aquesta dansa, sinó que al llarg del treball es fan comparacions amb altres balls de bastons valencians, i en menor mesura, de danses de pals d’altres indrets.



Aprofitem per recordar que el dimecres, 29 de març a les 19,30h al Museu de la festa d'Algemesí (c/ Nou del convent,71, Algemesí) presentarem Els bastonets d'Algemesí amb l’autor, Lluís Escartí, divulgador de temes locals; Julio Ramón Blasco, director del Museu de la Festa; Núria Sendra, editora, i Pere Blanco, regidor de cultura d'Algemesí.

Per saber més del llibre: http://www.bullent.net/libro/3213-Els_bastonets_dAlgemesi

24 de març de 2017

3a edició d'Els papers àrabs, d'Ivan Carbonell




Els papers àrabs ha arribat a la 3a. edició! 

Des que va guanyar el 30é Premi Enric Valor milers de lectors s'han endinsat amb Els papers àrabs, d'Ivan Carbonell en una història que parla de bruixeria, misteris, de tresors amagats, de primers amors i amistats.

Des de Cocentaina i des de Riba-roja de Túria, dos instituts s'han posat d'acord per anar junts de viatge a Andorra i a Rialp. La troballa d'una carta xifrada que parla d'un misteriós tresor àrab connectarà els protagonistes amb una història de bruixeria perduda a través dels segles i dels arxius. Per seguir-ne la pista, la colla de joves haurà de desxifrar antics manuscrits. Vigilats per un misteriós professor, s'arriscaran a cercar un tresor tan perillós com intens és el sabor del primer bes.

Ivan Carbonell Iglesias va nàixer a València el 1979 és llicenciat en Filologia Catalana i Humanitats i també en Història per la Universitat de València. És professor de Valencià en Secundària i ha guanyat nombrosos premis de literatura breu, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis o els Premis Bancaixa-Universitat de València. Té publicades moltes obres com ara La nit de la princesa o El secret del Mas de la Pedra  amb la que va guanyar l’XI Premi de Narrativa Ciutat de Torrent 2009, XIV Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt (2012), el XXI Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar (2012)... Amb Els papers àrabs obtingué el 30é Premi Enric Valor. 
És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC) i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC).

També ha guanyat el 16é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb el llibre Fantasmes al palau
Antologia de les Rondalles Valencianes ha seleccionat algunes rondalles d'Enric Valor i ens hi introdueix amb "El Valor incalculable de Valor".


Fes-ne un tast a Issuu.


23 de març de 2017

La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal a Esplai llibres de l'Alcúdia


Josep Manel Vidal continua presentant el seu últim llibre La llum de les estrelles mortes i compartint històries de cafè amb tot aquell que s'acoste a algun dels actes.

El pròxim divendres 31 de març, tindrem un nou encontre aquesta vegada a la llibreria Esplai Llibres de l'Alcúdia (Av. Antoni Almela, 42) a les 19:30 hores. Anirà a càrrec de l'escriptor i professor Raül Vidal.

Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem?

La llum de les estrelles mortes, és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.


Aquest llibre va ser guanyador del Premi Soler i Estruch 2016.

Aquí teniu un vídeo amb l'autor parlant sobre el llibre: https://youtu.be/CRIm_bdnSks


21 de març de 2017

Els bastonets d'Algemesí al Museu de la festa d'Algemesí





El dimecres, 29 de març a les 19,30h al Museu de la festa d'Algemesí (c/ Nou del convent,71, Algemesí) els bastonets juguen en casa. Al Museu que els és més proper farem tertúlia al voltant d'aquest emblemàtic ball de les festes de la Mare de Déu de la Salut amb motiu de la presentació del llibre que Toni Bellón ha escrit sobre el tema i que va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular: Els bastonets d'Algemesí

Acompanyaran l’autor: Lluís Escartí, divulgador de temes locals; Julio Ramón Blasco, director del Museu de la Festa; Núria Sendra, editora, i Pere Blanco, regidor de cultura d'Algemesí.


Per saber més del llibre: http://www.bullent.net/libro/3213-Els_bastonets_dAlgemesi 

Malgrat el renom i la dimensió que han adquirit les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí en els darrers anys, arran la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, fins al moment no s’havia fet cap estudi sobre una de les seues danses més emblemàtiques, la dels Bastonets. Els bastonets d'Algemesí descriu el ball de bastons algemesinenc des de 1839 fins al present, a través dels canvis constants que ha anat patint amb el pas del temps. Modificacions en la seua indumentària, en els balls i en la música, en la composició de la colla, en el número de colles, en la introducció del gènere femení en 1980, en el significat del ball, etc. El sentit original dels Bastonets era ser un dels rituals festius de la celebració, “ballant-li a la Mare de Déu”, però avui és ja un element representatiu i identitari d’Algemesí i de la cultura valenciana. L’obra no ha consistit solament en la realització d’una descripció etnogràfica d’aquesta dansa, sinó que al llarg del treball es fan comparacions amb altres balls de bastons valencians, i en menor mesura, de danses de pals d’altres indrets.

També esperem que els bastonets i bastonetes ens acompanyen i els puguem gaudir tal i com ho férem al Museu Valencià d'Etnologia. Vegeu el vídeo:


20 de març de 2017

L'esperit del Cabanyal, Vídeo de Teresa Sanchis Labiós


Teresa Sanchis Labiós ha situat la història de L'Esperit del Cabanyal en dos temps. Per una banda, en un passat no tan llunyà en termes històrics, tot i que els lectors als quals va adreçat encara no havien nascut:

Fa uns vint anys, quan aquest emblemàtic barri marítim de la ciutat de València es veu amenaçat de ser partit en dos i parcialment enderrocat pel projecte de prolongar l'Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. Aquest és el detonant real de la història que explica el llibre.

A partir d'ahí la imaginació pren les regnes i Teresa Sanchis Labiós fa aparéixer un personatge màgic, L'Esperit del Cabanyal, que trasllada al sensible protagonista del llibre, Guillem, a un passat més remot, al Cabanyal de l'época de Blasco Ibáñez i Sorolla.

Tres amics que comencen la història:
Empar té una seguretat envejable. I és tan directa dient el que pensa, que de vegades molesta.
Nicolai és molt valent, no li agrada gens estudiar i té fama de bandarra.
I Guillem és el més poruc i sensible dels tres, li afecta molt tot el que passa al seu voltant.

L'esperit del Cabanyal tria a Guillem per a buscar les claus que salvaran el Cabanyal perquè valora la seua sensibilitat: ell és capaç de veure coses que els altres no. De pas, les claus que troba no només ajudaran el barri dels seus avis, sinó a Guillem mateix a afrontar les dificultats de la vida.

En aquest vídeo la seua autora ens explica les motivacions que la dugueren a escriure aquesta història: https://youtu.be/KzMnR6UVpTk

Per saber més del llibre: http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal




16 de març de 2017

A Orba, Vestida de lluna d'Elvira Cambrils


El llibre Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils continua el seu viatge aquesta vegada a la Biblioteca Pública Municipal d'Orba (c/ Les Escoles, 1) el divendres, 24 de març de 2017 a les 20h.

Va ser Premi Soler i Estruch en el 2015, i podrem parlar amb l'autora del llibre, literatura i, sobretot, viatges. Què ens pot oferir països com Grècia, Cuba o Turquia?


Vestida de lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

Per saber més sobre el llibre: http://www.bullent.net/libro/3198-Vestida_de_lluna

No vos perdeu el booktràiler del llibre: https://youtu.be/cXyANTWUVw8



15 de març de 2017

A València, a Fan Set, La llum de les estrelles mortes de Josep Manel Vidal


A la llibreria Fan Set de València les estrelles mortes ens segueixen enviant la seva llum.
A la presentació de La llum de les estrelles mortes, les veurem amb tot el seu esplendor el dimecres 22 de març a les 19h. Donen per a bones converses.

Hi participarà l'editora Núria Sendra i Josep Manel Vidal i qui s'hi acoste.

Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem?

La llum de les estrelles mortes, és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

Aquí hi ha un vídeo amb lectura d'un fragment del llibre: https://youtu.be/LoJ8R0_8fZE



Bernat Capó ha mort. Darrer vídeo


Ha mort Bernat Capó, escriptor i periodista de Benissa que ha aconseguit consens al voltant de la seua figura sense ser mai ambigu o poc definit. Bernat Capó s'estimava la seua terra i la seua gent i això es pot veure a tots els llibres que va escriure, des dels tres volums dels Costumari valencià, passant pels dos llibres que recorrien les Valls de Pop, de Gallinera, d'Alcalà, la Vall d'Ebo a pas d'anècdota com Espigolant pel rostoll morisc o Terra de cireres o la biografia d'un personatge curiós de Benissa a  De Berdica a Navayork. Viatges i aventures de Pere Bigot.

El 2015 tancava el seu parlament al Premi Bernat Capó amb "Jo sempre estic ací i molts anys que dure". El 2016 ja no estava tan optimista i només tenia paraules d'agraïment i ens parlava de la malaltia sense perdre el bon humor. Com que és possible que siguen les darreres imatges gravades de l'homenot que era, pengem ara el vídeo al canal de youtube de Bullent. I li desitgem un bon viatge, nosaltres ens quedem amb el seu record i els seus llibres.

Parlament 2016: https://youtu.be/Crx_8rJGM2o



Bernat Capó ha col·laborat en tots els diaris del País Valencià i en diverses revistes d’àmbit estatal. Fou fundador i director del periòdic comarcal El poble de la Marina i és autor d’una nombrosa producció literària i pel reconeixement a aquesta tasca el 1999 es va crear un premi dedicat a la difusió de la cultura popular que duu el seu nom, convocat pel Museu Valencià d'etnologia.

El 2013 ha estat distingit amb la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura. El 2016 va ser nomenat Fill predilecte de Benissa i el 2017 li han concedit el llorer d'or de la Universitat d'Alacant.

13 de març de 2017

Paco Muñoz, l'home de la guitarra, d'Enric Lluch i Anna Roig. Novetat.


Açò era un home i una guitarra. I aquell home, gran, amb els cabells llargs i un somriure de caramel, va trobar un parell de xiquets que li van demanar que cantara una cançó. I l’home en va cantar una, de ben preciosa. Però els xiquets no l’havien sentida mai.  Així, pam amunt, pam avall, va començar la tasca, dedicada als infants, del cantant Paco Muñoz. De l’home de la guitarra.

Paco Muñoz, l'home de la guitarra, Enric Lluch fa de Paco Muñoz una història amb la mestria amb la que sol fer les coses. Una història per ser llegida i per reconèixer a Paco Muñoz que iniciara una tasca de recuperació de les nostres cançons populars. Però no es queda ahí, també fa un reconeixement als que han pres el relleu: Dani Miquel, Aitana Ferrer... I així com Enric ho fa amb les paraules, Anna Roig explica amb les imatges , amb el color i la línia solta.

L'ha publicat Edicions del Bullent i en l'ànima del projecte està Guaix. El colofó del llibre és aquest: "Guaix - Escola Valenciana, Coordinadora de l’Horta Sud, amb l’edició d’este llibre vol reconéixer la figura de Paco Muñoz. Gràcies a les seues cançons que ens han fet estimar, quasi amb la mateixa intensitat que ell, una llengua, una terra, una cultura i la seua gent.
També volem donar les gràcies a Enric Lluch per regalar-nos les paraules d’este conte i a Anna Roig per omplir-les de llum i colors."

Què més es pot dir? Només queda gaudir-lo ací teniu algunes pàgines i podeu saber més a http://www.bullent.net/libro/3217-Paco_Munoz:



Enric Lluch (Algemesí, 1949) escriu llibres dedicats als xiquets i a les xiquetes des que els pollastres tenien pèls i els gats tenien plomes.

Anna Roig (València, 1970) és il·lustradora i pintora. I ha fet un munt més de coses, quasi sempre ensinistrant els colors i amb els pinzells entre man

9 de març de 2017

A Xàbia, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils











Vestida de lluna , d'Elvira Cambrils fa la segona parada de març a la Biblioteca Xàbia Històrica, (C/ Major, 9, Xàbia) el divendres, 17 de març de 2017 a les 19h.

El llibre Vestida de lluna, va ser Premi Soler i Estruch i la presentació serà a càrrec de l’escriptora Pepa Guardiola.

Comptarem amb la presència de l'autora i de Quico Moragues, regidor de cultura.

Vestida de lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

Per saber més sobre el llibre: http://www.bullent.net/libro/3198-Vestida_de_lluna



7 de març de 2017

3a edició de Les puces vampires, de Pep Castellano i Canto Nieto



Un comte molt estrany que viu en un castell vell, dorm en un taüt tot corcat, i té uns queixals molt llargs. Podria ser un vampir? Això podríem fer, si és vegetarià! Un dia li piquen unes puces xucladores de sang. Què passarà? S’hauran tornat vampires? O vegetarianes? Potser el món no està en perill, però, els gossos s’han de posar ulleres de sol, els pardals dormen de dia, i el comte del castell vell està molt nerviós. Un nou cas que haurà de resoldre l’enginy de Marta Martí.

Tantes coses estranyes passen a Les puces vampires, de Pep Castellano i Canto Nieto! Però n'hi ha una que no canvia: la llarga vida dels vampirs ja siguen puces o llibres. I és per això que celebrem la tercera edició d'aquest simpàtic llibre!

Pep Castellano i Canto Nieto fa molts anys que expliquen contes junts (i ara també toquen instruments a la mateixa banda, diuen). en Edicions del Bullent han publicat junts també El rap de la gallina Carolina / Rapea la gallina CarolinaMarta Martí, reina del rodolí, La Panderola, un tren que volaJaume, el gos, i l’humà rabiós, Marta Teixidor, la dona ascensor, Domadora de mar, Els pirates no ploren, Guardians del gel, etc.

Podeu llegir les primeres pàgines de Les puces vampires ací mateix. I saber més coses sobre el llibre a http://www.bullent.net/libro/2915-Les_puces_vampires

3 de març de 2017

2a edició de Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó


-Aquest Moisés es mou tant, que sembla que en siguen dos! ...No, espera, en són dos!!

Ha arribat la segona edició de Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó.

Ens alegra molt que la gent se l'estime tant, que en pocs mesos ha guanyat el Premi Enric Valor, el Premi de la crítica de l'AELC Millor llibre juvenil i també el premi millor de tots: el dels lectors devorant la primera edició com si d'una de les seves receptes es tractés.

Al llibre, Moisés ens parla del que li passa en primera persona:

Sóc Moisés i en aquest llibre us explique coses meues. Una d'elles és que sóc hiperactiu. Des dels 5 anys hem visitat un grapat de metges i psicòlegs fins que vaig ser diagnosticat i etiquetat, com els paquets de pasta. "Moisés estigues quiet", "Moisés para un moment", "Moisés deixa cada cosa al seu lloc"... No, si jo ho entenc: tant de moviment treu de polleguera a qualsevol. De fet m'altera a mi mateix. Però què voleu que faça! També sóc adoptat i m'enamore i m'equivoque i hi ha qui em té mania, però també m'estimen molt... Tots som així de diferents als quinze anys?

En el següent vídeo Lliris Picó ens en feia cinc cèntims en 2 minutets i a la pàgina del llibre hi ha més coses, com les primeres pàgines, la proposta didàctica...
http://www.bullent.net/libro/3181-Moises_estigues_quiet

2 de març de 2017

Vídeo i cita a Xàtiva amb La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal


Josep Manel Vidal ens parla en aquest vídeo de poc més d'un minut  de La llum de les estrelles mortes , el llibre amb el qual va guanyar el premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera.

Diu que és la primera vegada que publica un llibre que no és de poesia, sinó de relats curts. En la darrera presentació que va fer alguns dels assistents li puntualitzaren que la poesia encara estava present en el llenguatge que usa. 
També es va destacar que tots els relats tenen en comú els miratges, la majoria de vegades en forma de distorsió de la realitat quotidiana. Com diu al primer conte "Som com la llum de les estrelles mortes, un miratge que només sosté la distància”.


La llum de les estrelles mortesde Josep Manel Vidal es presenta a Xàtiva el divendres 10 de març. Aquesta vegada, a més de l'editora Núria Sendra, l'acompanyarà l'escriptor Toni Cucarella.
Serà a la llibreria La Costera a les 19, 30 de la vesprada.

Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem? La llum de les estrelles mortes és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.