16 de setembre de 2019

Jose Colero presenta "Sonatines i sonats" en un vídeo breu


"Sonatines i sonats", de Jose Colero va guanyar el 1r premi de poesia satírica Pego i li vàrem demanar al seu autor que ens presentara el llibre breument en un vídeo: ací el tenim.



Diu el diccionari que Sonat és aquell que està trastornat o boig. Encabeix aquesta definició tots els tipus de sonats? L’autor pensa que hi ha un buit en el tractament dels sonats d’arreu del món, especialment pel que fa a la idiosincràsia d’aquests personatges i a la seua manera d’actuar. És aquest buit el que va fer pensar a l’autor que els sonats i les sonades mereixien el tractament literari que els ha sigut negat en altres gèneres.
Sonatines i sonats, és un llibre dedicat als que, de manera conscient o inconscient, fan de la bogeria un mitjà de vida. Hi ha tants tipus de sonats que és impossible dedicar-se a tots en un sol llibre aquí trobem sonatines polítiques i electorals, sonatines reials, patriòtiques, lingüístiques, comunicatives, costumistes... Poemes satírics a l’estil faller que posen l’èmfasi en destacar la bogeria que patim cada dia.

13 de setembre de 2019

A Dénia: 'Gat Vell. Dites marineres' de Francesc Xavier Llorca Ibi

Ni la pluja ni el vent han de parar Gat Vell. Dites marineres, darrer Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular: així, el proper 20 de setembre 
a les 20:00h 
arribarà a la Biblioteca Municipal de Dénia (c/ Sant Josep, 6, de Dénia. Enllaç a maps: https://goo.gl/maps/QtwvfRYBYm5d3JyA7). 

Comptarem amb la presència de l'autor, Francesc Xavier Llorca Ibi, i l'editora, Núria Sendra.
La presentació anirà a càrrec de Roser Cabrera. 

Gat vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de la gent de mar. Un treball de recol·lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col·laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d’hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l’oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.

Pots fullejar algunes pàgines: https://issuu.com/bullent/docs/gat_vell_dites_marinerestast


11 de setembre de 2019

Guia de lectura 'Unes veus a l'altra part del mur'


Unes veus a l’altra part del mur (Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil)  és una novel·la de terror que té com a protagonista Paula, una adolescent amb una sensibilitat extraordinària, que la fa capaç de comunicar-se des de ben petita amb els morts. La seua vida aparentment tranquil·la, en un mas de la Vall de Laguar, a prop del barranc de l’Infern, canvia de sobte quan mor son pare i ella ha de traslladar-se a Barcelona, a casa de la seua àvia paterna. En aquest pis elegant del barri de Sant Gervasi, mitjançant la influència d’una esgarrifosa presència sobrenatural, Paula descobrirà la verdadera història de la seua família, uns fets amb un rerefons terrible, que arrossegaran també la jove protagonista.

Les novel·les juvenils tenen la comesa principal de fer passar una bona estona al lector, i més qun plantegen misteris i amaguen sorpreses inesperades. Però, com totes les lectures, també tenen molt de suc per treure. Per això, Immaculada Pérez Peiró ha elaborat aquesta guia de lectura amb diverses propostes d'activitats, i que podeu descarregar ací:


Va acompanyada d'un solucionari, que podeu demanar a l'editorial escrivint a info@bullent.net 

Si voleu fer un tast del llibre i de la prosa de Vicent Enric Belda:
https://issuu.com/bullent/docs/unes_veus



També podeu llegir la crítica de Joan Bustos per a la Revista Faristol:
https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Unes-veus-a-laltra-part-del-mur

9 de setembre de 2019

'Ventalls de paper' de Lliris Picó #novetat




«Em dic Clara, tinc 18 anys, m’agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosir i tocar el piano i sóc anorèxica. Aquesta és la meua història».

Ja tenim ací un nou títol de la col·lecció Esplai Ventalls de paper de Lliris Picó, finalista del 38è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. 

Clara, una adolescent que lluita per refer-se d’un trastorn d’alimentació, i Carles, un dels seus companys de classe, fill adoptat de mare soltera, descobreixen la importància de la música, de la llengua, i el valor de l’amistat (i de l’amor) per a superar tota classe d’entrebancs. Amb les ciutats d’Alacant i València, i Muro del Comtat, com a espais literaris, i l’aposta pel mestissatge cultural com a rerefons, l’autora torna a tractar les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que han d’enfrontar els adolescents d’avui dia, amb una prosa intimista i elegant. Lliris Picó ja va guanyar el premi Enric Valor fa quatre anys amb Moisés, estigues quiet, una obra que amb tres edicions ha rebut una gran acollida per part dels lectors.

Lliris Picó i Carbonell (Ibi, 1972), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Treballa a la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans, on realitza tasques d’administració, dinamització lingüística i gestió cultural. Ha publicat diversos estudis i articles sobre l’obra poètica de Gaspar Jaén en revistes com Caràcters i L'Aiguadolç. Ha col·laborat amb alguns mitjans de premsa escrita com ara el diari Información o El País mitjançant la publicació de diversos articles i relats, i amb el diari El Punt/Avui on ha publicat una columna periòdica en l’espai “Fil d’aranya” entre el 2011 i finals del 2014.

És autora de les novel·les Helena: un record sempre és mentida (Columna, 2002), Les ales de la memòria (Marfil, 2003), L’olor dels crisantems (Tres i Quatre, 2005), Claus de serp (Marfil, 2007) i dels reculls de contes Amb D de Dona (Inèdit. 2010). És també coautora –amb Rafa Gomar, Joan Olivares,Carles Mulet, Francesc Bononad, et al.- del recull de relats 6000 estúpids i 10 més (Efímer, 2014).Les seues obres han rebut diversos guardons entre els quals destaquen el XXI Premi 25 d’abril Vila Benissa (2001) i el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004) i Premi de Narrativa 9 d’Octubre de Sant Vicent del Raspeig 1998 i 2010. Amb Moisés, estigues quiet, guanya el 34é Premi Enric Valor i amb Ventalls de paper, va estar finalista de la 38 edició.

Pots fer un tast de les primeres pàgines en el nostre web:

VENTALLS DE PAPER - Primeres pàgines




6 de setembre de 2019

Rafa Gomar guanya el premi Soler i Estruch amb "Dissabte, jazz"


El lliurament se celebra al centre del poble de Castelló de la Ribera, al carrer.

“Dissabte, jazz”, de Rafa Gomar és l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch. El jurat ha estat format per Rafael Estrada, Agustí Colomer, Núria Sendra, Tobies Grimaltos i Eli Llorens, actuant com a secretari, sense veu ni vot, l’animador sociocultural Raymi Navalón i amb la presència de l’alcalde de Castelló de la Ribera, Óscar Noguera.

A “Dissabte, jazz” Roser i Enric són els protagonistes, dues persones que viuen una segona oportunitat en la vida i han quedat a la nit per anar a un concert de jazz. Tanmateix, aquesta és una novel·la col·lectiva on transiten multitud de personatges que conformen la vida quotidiana d’una població. A través de Roser i les activitats que realitza un dissabte qualsevol, s’expressen els dubtes, les certeses, les pors, les misèries i les grandeses d’unes persones ubicades en el nostre present, cosa que va conformant un mural de pinzellades vitals, històries de les persones que van creuant-se en el seu camí. Tot plegat, amb música de jazz.
L’autor ha fet unes paraules d’agraïment: “Per a un escriptor, com ara jo, que temperamentalment estic més abocat a la narrativa curta en tots els seus gèneres que no a la llarga, trobar un certamen literari com el Soler i Estruch, amb les seues característiques, les bases que conté i l’editorial que el publica, és la concreció d’un premi absolutament necessari i imprescindible. Hi ha molts premis d’un sol conte, però ben pocs d’un llibre de contes. Hi ha molts pocs premis destinats a la novel·la curta, una distància que al llarg de la història de la literatura ha generat obres mestres i, tanmateix, continua relegada.”

L’autor, Rafa Gomar va nàixer a Gandia l’any 1955. Va cursar els estudis de Magisteri i la llicenciatura en Ciències de l'Educació a la Universitat de València. Va exercir de mestre en l'escola pública durant sis anys, també va ser professor de "Llengua i literatura catalana" en els cursos de l'ICE a la Marina Baixa i a València. Ha fet de traductor de diverses revistes culturals i científiques editades a València. Des de 1987 va entrar a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a corrector-redactor-traductor d'aquesta institució, fins a la recent jubilació.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d'obres com ara Les quotidianies d'Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d'un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.
Des de 2012 ha sigut l’organitzador, juntament amb l’IMAB, de la Nit de contes al Palau, en la qual també ha actuat com a presentador. I des de 2019 és president de l’associació d’escriptors Saforíssims, SL. També ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d'Or o l'Aiguadolç entre altres.

El premi és convocat per l’ajuntament de Villanueva de Castellón / Castelló de la Ribera, i està dotat en 2500 euros, la publicació de l’obra premiada a la col·lecció Miratges d’Edicions del Bullent, a més d’una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.
Enguany s’han presentat 36 originals. 
L'any passat va guanyar l'obra Un bri d'esperança. Sueca, 1952, d'Agustí Colomer. Una novel·la en la qual una xiqueta plena de vitalitat, malgrat la malaltia que pateix, esdevé una metàfora de l’entusiasme i la fragilitat amb què uns jóvens preparen una representació de teatre en valencià en plena dictadura franquista. I on ficció i realitat es barregen en un argument, amb Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster com a protagonistes, que ens permet copsar que no hi i ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.

Les obres guanyadores d’anteriors edicions publicades per Edicions del Bullent han estat "Set Pecats", de Carles Castell,  La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, Tot interior, d’Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser i El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

L’acte ha estat conduït per Amàlia Garrigós en el context d’un sopar. Ha comptat també amb l’actuació musical del grup Cafè de fel.

2 de setembre de 2019

La Setmana 2019: collita valenciana a Barcelona


Alguns llibres d'Edicions del Bullent seran a la 37a. Setmana del Llibre en Català que tindrà lloc del 6 al 15 de setembre en l'av. de la Catedral de Barcelona. Concretament, a la caseta 40 de l'AEPV i enguany també a la llibreria Horitzons, caseta 34. 

A més, el diumenge 8 de setembre, hi haurà una sèrie de taules rodones temàtiques amb protagonisme d'autors valencians. Totes les activitats es realitzaran a l'Escenari 1. És la Collita Valenciana.

A les 13:25h,  hi ha una presentació conjunta «Collita narrativa» on intervindran els nostres autors Elvira Cambrils (A la platja de Camus), Agustí Colomer (Un bri d'esperança) acompanyats de Mariló Sanz i Lourdes Toledo, que presentaran les seues obres. 

A les 16:00, la nostra autora Isabel Canet Ferrer participarà en la presentació conjunta «Collita primerenca» amb Joanjo Garcia, Carme Morera i Tona Català

Ací podeu consultar totes les activitats de la Collita Valenciana.