A "Un bri d'esperança", una xiqueta plena de vitalitat, malgrat la malaltia que pateix, esdevé una metàfora de l’entusiasme i la fragilitat amb què uns jóvens preparen una representació de teatre en valencià en plena dictadura franquista.
Ficció i realitat es barregen en un argument, amb Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster com a protagonistes, que ens permet copsar que no hi i ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada