Fusta de carrasca, va arribar a les llibreries l'estiu passat i ha estat i una novel·la no sols molt llegida, sinó també molt comentada. Fem una selecció del que s'ha escrit als mitjans i a les xarxes sobre el darrer llibre de Manel Alonso; ressenyes molt elogioses que esperem vos conviden a submergir-vos en la lectura.
Salvador Vendrell a Diari La Veu
(...) Fusta de carrasca de Manel Alonso, que parla d’aquella gent que, per sobreviure, vingué a casa nostra i que, després, no ha volgut tornar al seu país, perquè volen ser d’allà on els fills s’han construït el futur. La veu de la novel·la és la de la seua protagonista que té un desig irrefrenable de memòria i evoca, narra, el seu passat. Des del present, va mirant el passat, a la manera de Proust. No fa servir l’olor o el sabor d’una magdalena sucada en té, com el protagonista delicat i de bona família de Du côté de chez Swann, que és el primer volum de la sèrie A la recherche du temps perdú. La nostra narradora és com la fusta de carrasca, molt més humil, fiable, dura, imputrescible.
https://www.diarilaveu.cat/opinio/9852/fusta-de-carrasca
Magda Añón Espert a Diari gran del soberanisme
Fusta de carrasca té un ritme ràpid perquè passen moltes coses sense que hi haja transició entre elles. Mai, però, es perd el fil. I això perquè posseeix diversos recursos que la cohesionen. Un n’és la mirada poètica que amera tot el relat. I no solament pel petit poema amb què s’inicia cada capítol: l’emoció està en el que s’insinua sense dir-se, en l’honestedat amb què Alonso diu veritat, en la seua mestria per depurar l’estil per a fer-lo senzill i commovedor, en la contundència de certes sentències.
https://diarigran.cat/2022/10/06/fusta-de-carrasca-de-manel-alonso/
«Una novel·la plena de veritat» Vicent Nácher Ferrero
Fusta de carrasca és una novel·la plena de veritat, de la sinceritat d’aquelles que li fan front a la vida amb l’ofici de la literatura. Clara, directa, diàfana i subtil apunta als temes universals de l’ésser humà, i això és el que la fa gran i reveladora.
Manel Alonso ha escrit sense adonar-se’n la seua millor obra narrativa, la més redona, la més equilibrada i segura, en un trajecte literari que fa gaudir el lector tot trasbalsant-lo amb les emocions més bàsiques de les persones. El lletraferit de Pouet ens mostra amb la senzillesa del savi, l’univers d’una dona poderosa que es manté ferma i humanament acollidora a la vida que li ha tocat viure. Així doncs, aquest llibre és un terrabastall que ens deixa tocats del tot, davant unes línies que traspuen la poesia quotidiana dels humans.
http://alonsocatala.blogspot.com/2022/09/fusta-de-carrasca-una-novella-plena-de.html?m=1
«La memòria d’un arbre de fusta dura», Francesc Pou a Tipografia la moderna
En aquesta novel·la, Manel es converteix en el tipògraf d’uns fets que coneix a la perfecció, doncs transcriu un testimoni que ell també ha viscut. Amb la neutralitat que seria desitjable en qualsevol exercici periodístic, es limita a ser-ne el receptor per esgrafiar totes les emocions vessades i donar-les una forma narrativa adobada de tints poètics, com ara les estrofes colpidores que van introduint cadascun dels capítols.
De lectura molt recomanable, per tot allò que té d’humanitat i de sinceritat palesa des de la primera plana fins la darrera. Una novel·la del sentiment que cal llegir amb ànima poètica.
https://www.tipografialamoderna.com/llegint_senten/la-memoria-dun-arbre-de-fusta-dura/
«Fusta de Carrasca», de Manel Alonso: nissaga d’amor i dolor». Francesc Viadel a La veu dels llibres
L’escriptor Manel Alonso volia que el seu fill gran, Arnau, tingués el relat precís, no sempre bellament melangiós, gens heroic –o potser sí–, dels avantpassats de la seua mare i és amb aquesta idea que es va posar a escriure
Fusta de Carrasca. Arnau, però, se’n va anar un estiu pesant i estrany per sempre més i el seu pare, adolorit i corprès, atònit, va haver de refer l’ànima de la història que ja tenia començada, dotar-la de tot un altre sentit.
(...)
Amb
Fusta de carrasca, el relat cru d’una nissaga que viu atrapada dins dels cercles de l’amor però també del dolor, Alonso ens hi ha concedit el privilegi de convertir-nos en tant que lectors en els hereus de la memòria de Pilar, de la de tots els desheretats i, alhora, en els hereus del seu immens i etern amor per Arnau.
«1.000.000 de valencians lectors», per Albert Dasí
Ahir em vaig llegir d’un colp lector l’últim llibre de Manel Alonso,
Fusta de carrasca. Per aquest llibre només, si l’enveja serà un delit, un home ja podria dir-se escriptor. Amb garantia. Anit em vaig quedar tocat d’una lectura que és un homenatge a una nisaga, el retrat de quatre generacions d’una família que bé podria ser el retrat d’un milió de valencians. M’ha agradat l’ús de la llengua, el retrat dels personatges, el patiment d’un segle vint que, per molts valencians, ha sigut un calvari gros, més difícil i cruent que el d’aquella passió cristiana, o just per culpa d’aquella passió cristiana.
.jpg)
.png)
.png)
.png)
