Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Bernat Capó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Bernat Capó. Mostrar tots els missatges

25 de febrer del 2026

27é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2026 oberta.


L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, convoquen el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana de la Diputació de València per a l’any 2026.

El termini de presentació de treballs finalitzarà el dia 10 de juliol de 2026.. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení.

Són llibres que tenen molt bona acollida entre els lectors. El darrer llibre publicat ha estat El vino de la cueva.Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. Que busca rescatar el coneixment oblidat d'aquestes bodegues subterrànies, les tècniques que s'hi empraven, contes associats, etc.
I el darrer llibre premiat, que apareixerà en unes setmanes, és Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars.

El premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent.

Poden participar al premi persones físiques que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. En el cas d’obres col·lectives o en col·laboració, les actuacions administratives s’efectuaran amb el representant o la persona interessada que haja presentat la sol·licitud, i en aquesta s’hauran de fer constar expressament els compromisos d’execució assumits per cada participant en l’obra, així com el percentatge de participació de cadascun en cas de resultar premiada. La resolució de concessió respectarà aquesta distribució del premi per a cada beneficiari. No podran participar-hi aquelles persones que hagen guanyat el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana en els últims cinc anys.

Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:
  • Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
  • Utilitzar una metodologia etnogràfica.
  • Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
  • Poden estar escrits en valencià o en castellà.
  • Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.

Les sol·licituds es podran presentar a través de la Seu Electrònica de la Diputació de València, en el Registre General (Palau de la Batlia, carrer dels Serrans, 2, València), o en qualsevol dels llocs previstos en l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Amb la sol·licitud caldrà adjuntar l’obra en les condicions establertes i una declaració responsable que acredite que és original, inèdita, que està lliure de compromís d’edició i que no està pendent de resolució en cap altre concurs literari.

Només podrà presentar-se una sol·licitud i una obra per autor o autora, i no es podrà reformular la sol·licitud, llevat dels defectes formals previstos legalment.

Els originals que opten al premi es presentaran en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre 125 i 175 fulls.

La documentació i requisits es poden consultar en l'anunci del BOP del 2026/01350. Es pot consultar clicant ací

També pots trobar la informació a la nostra web 👉 PREMI BERNAT CAPÓ 2026

23 de febrer del 2026

Presentación "El Vino de la Cueva" de Carlos Javier Gómez-Miota.



L'ETNO, Museu Valencià d'Etnología y el Área de Cultura de la Diputació de València convoca anualmente el Premio Bernat Capó de Investigación y Difusión de la Cultura Popular Valenciana de la Diputación de València.

En la edición de 2024, el trabajo distinguido fue El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. La obra profundiza en la tradición vitivinícola de Utiel, poniendo el foco en sus bodegas subterráneas y en la memoria oral asociada a estos espacios, auténticos símbolos de la cultura popular y del paisaje histórico valenciano.

Se presentará el libro el 26 de febrero de 2026, de 18:15 a 20:00 horas, en la Sala Permanente Secà i Muntanya de L’ETNO (C/ Corona, 36 – 46003 València). Y, después, como no podría ser de otra forma, celebraremos el libro con un vino en el bar del Centro cultural La Beneficiència.

Intervendrán en el acto:
  • Carlos Javier Gómez-Miota, autor del libro
  • Paco Teruel, diputado del Área de Cultura de la Diputación de València
  • Ricardo Gabaldón, alcalde de Utiel y diputado de la Diputación de València
  • Núria Sendra, representante de Edicions del Bullent
  • Joan Seguí, director de L’ETNO
La cita supone una excelente oportunidad para acercarse a una investigación que recupera y pone en valor la memoria vitivinícola de Utiel, así como para seguir reivindicando la importancia de la cultura popular como eje fundamental de nuestra identidad colectiva.



“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 

“El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel" busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta.

En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

8 de novembre del 2025

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars guanya el Premi Bernat Capó 2025

 


“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars (més conegut com a Quico Llopis) guanya el Premi Bernat Capó 2025. Es tracta d’un projecte de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En aquest cas ha acollit l’edició del 2025 i la del 2024 juntes. L’any passat no es va entregar la que seria la 25a edició a causa de la dana. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació de València amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià. L’autor ha volgut immortalitzar la ingent informació de que disposa sobre el tema dins d’un llibre i deixar constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor de la evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, deixar escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes valencians. A més, crear un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu us. Finalment, crear un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins els nostres dies justificat amb fotos i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls

Sobre rebre el Premi Bernat capó, Francisco Llopis Llopis ha declarat: « Fa molts anys que vaig decidir escriure sobre el món del cavall agrícola i el camp valencià, vaig conèixer aquest premi gràcies a un bon amic i sabia que algun dia arribaria el moment de presentar-me però havia d’estar preparat amb un bon tema. El bon fer i la sort han decidit que el treball guanye i immortalitze aquest món tan bonic, tan valencià. Una cultura que estime i cuide tots els dies en la meua casa des de ben menut, la família i els amics que tinc gràcies als cavalls o les haques estaran contents perquè hui em immortalitzat les nostres tradicions i els nostres avantpassats. I finalment, poder portar el Premi Bernat Capó a la seua casa serà tancar un cercle molt emotiu per a tota la família».
I, com que és natural de Benissa tal com Bernat Capó a afegit: « Jo vaig compartir relativament poc de temps amb Bernat però segur que estaria orgullós d’aquest treball i tindre un relleu generacional al poble, salvant les distàncies, perquè marca una línia semblant als seus costumaris tradicionals. Honrar la seua memòria amb aquest objectiu ha segut tot un regal de la vida».

Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994). Més conegut com Quico Llopis, és saxofonista professional i musicòleg. Treballa com a docent en escoles elementals de musica vinculades a la FSMCV com a professor de saxo i solfeig. Forma part de diverses escoles de música com Pego, Ondara, el Verger, Dénia, Castell de Castells, etc. Ha format part de diferents formacions i projectes musicals.

Anteriorment, ha participat en altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. El segell personal Quadra Llopis – Ivars ‘’Benavent’’ ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Aconseguint amb els projectes, Les estisoradores i Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls guanyar el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada. Altres col·laboracions literàries etnogràfiques amb la revista de la A.N.C La Mula Española (2018,2019,2020 i 2021); els llibres Benissa en el Record (2006-2007) i La Banda de Benissa (2015). Aportació de documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra (2021) i divulgador del món cavall valencià en els programes d'Apunt "Terra Viva", "Tresors amb història" i "Qui es qui". La col.laboració literaria en la revista sobre riuralogia nº13 amb l’article Els Carreters de la Pansa i el calendari dels brillants. A més, la gestió dels perfils de divulgació en Facebook Cavalls en València i Instagram Gent de Carro i exposicions itinerants etnològiques pels pobles.

En el mateix acte s’ha entregat el premi de l’any 2024, ja que el lliurament no es va poder fer a causa de la dana. Era la 25a edició i va guanyar el treball (que ja és llibre) El vino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de l’historiador  i arqueòleg Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994). Aquesta és la sinopsi del llibre:
«“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 
El vino de la cueva " busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras I té l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

31 d’octubre del 2025

Lliurament doble del Premi Bernat Capó, 2024 i 2025


El proper divendres 7 de novembre de 2025 se sabrà l'obra guanyadora del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular del 2025. El premi és convocat per L'Etno, de la Diputació de València i publicat per Edicions del Bullent i compta amb l'inestimable col·laboració de moltes entitats al llarg de la seua història. L'ajuntament d'Alaquàs i l'IDECO formen part ara de l'organització.

L'any passat no es va poder lliurar a causa de la dana. Per això, enguany el lliurament és doble: d'una banda el 25è Premi, del que ja es coneix el guanyador:  El vino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de l'historiador i arqueòleg Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez, un llibre sobre les coves subterrànies d'Utiel. I, també, el 26è del que se sabrà el guanyador durant l'acte.

L'acte està previst a les 19,30h. al Castell d'Alaquàs, edifici que és Monument Històric i Artístic i Bé d'Interès Cultural i seu de nombrosos actes culturals i festius. A més de saber de primera mà l'obra guanyadora, els assistents podran gaudir entre parlaments de personalitats relacionades de l'actuació del Grup Trio Amura. La periodista Maria Josep Poquet conduirà l'acte. 

L'accés és lliure fins completar aforament, encara que cal confirmar assistència al correu de l'Etno que apareix a la imatge. 

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.

El premi de l'edició de 2024 va ser per a  El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan Lluís Monjo Mascaró. El divendres següent, el divendres 14, hi haurà al mateix Ateneu Cultural una activitat al voltant del llibre. "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral" és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. 



19 de setembre del 2025

“El vino de la cueva”, una investigación sobre las bodegas subterráneas de Utiel #Novedad Premi Bernat Capó

 


Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez recibe este galardón del L'ETNO por un trabajo que rescata la tradición vinícola y oral de uno de los epicentros del vino en el territorio valenciano

La historia del vino en el interior valenciano ha encontrado una nueva voz con la obra Elvino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas deUtiel, del historiador y arqueólogo Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994), que ha sido reconocida con el 25º Premi Bernat Capó de difusión de la cultura popular, convocado por L'ETNO- Museu Valencià d’Etnologia (Museo Europeo 2023), la Diputación de València y Edicions del Bullent-Abisal.

Este ensayo etnográfico ofrece una mirada profunda y comprometida al patrimonio vinícola de Utiel, reivindicando el papel central que durante siglos desempeñaron las cuevas o bodegas subterráneas —auténticos “santuarios del vino”— en la vida económica, social y cultural de la comarca de Utiel-Requena.

“Este reconocimiento no solo alaba el esfuerzo personal que he dedicado a este proyecto”, ha declarado el autor durante la entrega del premio, “también pone en el mapa la riqueza de nuestro patrimonio vinícola, que merece ser conservado y difundido para las generaciones futuras”.

El acto de entrega y la DANA

El acto de entrega estaba previsto para noviembre del 2024 y debido a la catástrofe de la DANA se pospuso y se entregará junto con el ganador del 2025. En el 2021, también hubo una entrega doble. En el 2021 fue a causa de la pandemia y se entregó el premio a “Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre elmés-enllà", de Josep Lluís Santonja y “Viure a la caseta. Una aproximacióa l’hàbitat rural temporal tradicional valencià”, de Carles Rodrigo Alfonso.

Una investigación entre la memoria y la tierra

El trabajo parte de un enfoque interdisciplinar que conjuga historia oral, arqueología, documentación de archivo y testimonio etnográfico, para reconstruir el proceso tradicional de vinificación: desde la vendimia —con especial atención a la uva bobal, variedad autóctona— hasta las técnicas de elaboración del vino en las cuevas excavadas bajo las viviendas.

Además del componente técnico e histórico, la obra recoge cuentos, leyendas y expresiones populares —como la del mítico Tripabálago, criatura con la que se advertía a los niños sobre los peligros de entrar en las cuevas-bodega—, lo que da cuenta de cómo estos espacios han modelado el imaginario colectivo de generaciones enteras en Utiel.

Patrimonio cultural y motor de futuro

Las cuevas-bodega de Utiel constituyen uno de los conjuntos patrimoniales subterráneos más singulares del Mediterráneo occidental, y se presentan en el libro no solo como una herencia del pasado, sino como un recurso clave para el desarrollo rural, la lucha contra la despoblación y el impulso del enoturismo sostenible.

“Las cuevas-bodega de Utiel son una de las mayores muestras culturales de la tradición vinícola valenciana”, ha explicado Gómez-Miota. “Son una oportunidad para construir una identidad fuerte, generar arraigo, crear riqueza y revalorizar nuestros vinos”.

El autor ha querido también agradecer públicamente al jurado del Premi Bernat Capó, al Museu Valencià d’Etnologia (L'ETNO) y a la Diputació de València por “poner el foco en el interior valenciano y especialmente en Utiel”. Este reconocimiento cobra aún más valor simbólico tras los recientes episodios de emergencia climática sufridos en la ciudad por la DANA, evidenciando la necesidad de preservar los saberes y entornos que conectan a las personas con su territorio y su historia.

Sobre el autor

Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez es historiador y arqueólogo por la Universitat de València. Vinculado al estudio y divulgación del patrimonio del Altiplano de Utiel-Requena desde 2013, ha publicado más de treinta artículos sobre historia local, etnografía y despoblación rural. En 2025 y 2021 ha sido galardonado por el Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva, y en 2022 publicó el libro Utiel con otros ojos, una relectura fotográfica de su ciudad natal. En los últimos años ha centrado su trabajo en la recuperación y valorización de la tradición vinícola utielana, especialmente en su vertiente subterránea.

27 de febrer del 2025

26é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2025 oberta.

 


L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, convoquen el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana de la Diputació de València per a l’any 2025. 


El termini de presentació de treballs finalitzarà el divendres 11 de juliol de 2025. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení. 

Són llibres que tenen molt bona acollida entre els lectors. El darrer llibre publicat ha estat El Seculòrum i la Seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan Lluis Monjo Mascaró, un treball dedicat al folklore narratiu valencià vinculat a l’expressió del sexe i que ofereix, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral  i per altra banda un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren.. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.

Està en procés l'edició de l'obra guanyadora del 2024, tot i que encara no s'ha fet públic el títol, ja el lliurament es va posposar a causa de la DANA.


El premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent. 

Podran participar-hi totes les persones que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. No podran participar-hi aquelles persones que hagen guanyat el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana en els últims cinc anys.

  • Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
  • Utilitzar una metodologia etnogràfica.
  • Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
  • Poden estar escrits en valencià o en castellà.
  • Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
  • Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.
La documentació i requisits es poden consultar en l'anunci del BOP del 2025/01688.
Consulteu-ne un extracte clicant ací


13 de novembre del 2024

A Olot: 'El seculòrum i la seculera', de Joan-Lluís Monjo

 Els dies 15 i 16 de novembre es celebra a Olot la XIX Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics, en Sala Museu Can Trinxeria (C/ Sant Esteve, 29). En el seu web podeu trobar el programa complet de la trobada: https://gee.iec.cat/2024/11/11/xix-trobada-del-grup-destudis-etnopoetics-olot-15-i-16-de-novembre-programa-definitiu/ 

En aquest marc, i com a membre del GEE, Joan-Lluís Monjo presentarà El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, obra guanyadora del 24é Premi Bernat Capó.

Serà el dissabte, 16 de novembre, a les 12h


El seculòrum i la seculera és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.

22 d’octubre del 2024

Tots sants s'acosta… "Animetes santes", de Josep Lluís Santonja es reedita

 



S'acosta Tots Sants, una festa dedicada al record dels nostres ancestres i d'aquells que ja no estan amb nosaltres... és bon moment per anunciar que llibre de Josep Lluís Santonja Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més enllà ha acabat la primera edició i n'ha arribat una de nova.

Animetes santes va guanyar el premi Bernat Capó convocat per l'Etno. Museu valencià d'Etnologia.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort.

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3283-animetes-santes

11 de juny del 2024

"El seculòrum i la seculera. contes i acudits". Vídeo de Joan Lluís Monjo.

 


En la presentació a L'Etno del 24é Premi Bernat Capó de difusió de l acultura popular, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, des del Museu li van fer el següent vídeo.

L'autor es declara en el vídeo un enamorat de l'oralitat, i aquesta és la primera publicació en forma del llibre en què ix a relluir una part del seu arxiu sonor, recopilat durant una quarantena d’anys en diversos pobles valencians. 

Entre tots els gèneres del folklore verbal, els contes i els acudits llicenciosos –més comunament coneguts com a picants, verds– han sigut dels que més han conservat la vitalitat fins als nostres dies.

La major part de les històries "diuen, però no diuen". Són contes relacionats amb el sexe però des del punt de vista dels informants, potser ara els trobarem innocents.

 Aquest tipus de relats, en boca dels narradors orals, s’han manifestat com el grau màxim d’expansió a què es podia arribar en el context d’adobar amb contarelles una conversa amb la finalitat de passar una bona estona. De fet, podem comparar-los a un parèntesi de bon humor en què es podien expressar lliurement certs anhels reprimits, en major o menor grau segons el moment històric, o es podia mostrar una imatge irònica del món que capgirava els valors marcats per la societat tradicional. Tanmateix, a pesar de l’enorme presència de les narracions llicencioses en l’oralitat, no s’ha vist un reflex paral·lel d’aquest folklore en les col·leccions i estudis de rondallística, llevat d’algunes excepcions.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3323-seculorum

21 de febrer del 2024

25é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2024 oberta.


L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, convoquen el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana de la Diputació de València per a l’any 2024. 

El termini de presentació de treballs finalitzarà el 12 de juliol de 2024. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

 Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení. 

Són llibres que tenen molt bona acollida entre els lectors. El darrer llibre publicat ha estat Sense porcL'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de Valènciad'Albert Toldrà, que defèn la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós. Està en preparació el darrer treball premiat El Seculòrum I la Seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan Lluis Monjo Mascaró, un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe.


El premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent. 

Podran participar-hi totes les persones que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. No podran participar-hi aquelles persones que hagen guanyat el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana en els últims cinc anys.

  • Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
  • Utilitzar una metodologia etnogràfica.
  • Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
  • Poden estar escrits en valencià o en castellà.
  • Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
  • Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.
La documentació i requisits es poden consultar en l'anunci del BOP 2024/01837.
Consulteu-ne un extracte clicant ací


22 d’octubre del 2023

Lliurament del Premi Bernat Capó al Castell d'Alaquàs el 27 d'octubre


El proper divendres 27 d'octubre de 2023 se sabrà l'obra guanyadora del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular del 2023. Aquest premi, convocat per L'Etno, de la Diputació de València i publicat per edicions del Bullent suma ja 24 edicions i l'inestimable col·laboració de moltes entitats al llarg de la seua història. L'ajuntament d'Alaquàs i l'IDECO formen part ara de l'organització.


L'acte està previst a les 19h. al Castell d'Alaquàs, edifici que és Monument Històric i Artístic i Bé d'Interès Cultural i seu de nombrosos actes culturals i festius. A més de saber de primera mà l'obra guanyadora, els assistents podran gaudir entre parlaments de personalitats relacionades de l'actuació del Grup Krama. La periodista Maria Josep Poquet conduirà l'acte. 

L'accés és lliure fins completar aforament. 

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.


L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.

 


 

6 de juliol del 2023

A Beneixama, 'Viure a la caseta', Xerrada presentació de Carles Rodrigo Alfonso

 

Cartell acte a Beneixama "Viure a la caseta"


Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. En Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada  Carles Rodrigo Alfonso ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

El proper divendres 14 de juliolCarles Rodrigo parlarà a Beneixama sobre el llibre, guanyador del 22é Premi Bernat Capó, i sobre l'hàbitat de temporada en la comarca de l'Alcoià. Serà a les 20h en la Biblioteca Municipal (Antigues escoles) i l'acompanyarà Josep Puig

En aquest vídeo, l'autor ens fa una introducció del que podem trobar al llibre: 

30 de maig del 2023

'Sense porc' a l'ETNO, al Centre Cultural La Beneficiència




Sense porc: l’alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València, d’Albert Toldrà i Vilardell és l’obra guanyadora del 23é Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular convocat per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i que publica Edicions del Bullent.

El proper 6 de juny a les 19h, ens trobarem al pati de l'ETNO per presentar-lo, amb la presència del seu autor.  

L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, per aquest motiu hi havia problemes. La majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no…

Quan un musulmà dejuna pel ramadà, un jueu per la pasqua o un cristià en la quaresma, no celebren únicament uns actes religiosos: observen uns costums socials, fan el que es considera normal en els seus grups, el que s’espera d’ells. Es tracta d’actes culturals, tot i tenir una dimensió religiosa, i a més a més aquesta dimensió sovint és inconscient.

Acompanyaran l’autor, Joan Seguí, director de L’ETNO, i Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent.


Aprofitem per recordar-vos que està obert el termini per a presentar treballs del 24é Premi Bernat Capó fins al 9 de juliol. Podeu consultar les bases en: 

 

25 d’abril del 2023

"Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos…", d'Albert toldrà, #Novetat

 


Albert Toldrà va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Sense porc. L’alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València". Toldrà té l'habilitat de fer gaudir al lector de continguts que ell extreu dels arxius de la inquisició de València, converteix l'aridesa d'aquells textos en llibres amens i no exempts d'humor.

L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.

Albert Toldrà (Barcelona, 1964) és Doctor en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d'Història Medieval. Ha estudiat diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals; ha publicat, abanda de diversos articles, nombrosos llibres entre els quals destaquem Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubred'assaig, 2000), Un cafè amb Raixida (2004) / Un café con Rachida, Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), En nom de Déu. La inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador (2015), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. (2017) (Premi València d'assaig), Il·luses, santes, falsàries (2018) (Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València), El monstre. Les presons de la Inquisició de València (2021) i ara Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València (2023) (Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular).

«En posaré un exemple que potser algú trobarà ridícul: a molts valencians actuals els agrada la paella i en mengen amb una certa freqüència, fins i tot ritualment cada diumenge. Si els demanem per què mengen paella, és clar que absolutament tots diran que perquè els agrada, i ho diran sincerament –és el que en etnografia s’anomena aspecte emic: mengem paella perquè ens agrada–. En cap cas ningú no al·legarà cap motiu identitari. I malgrat això, és obvi que aquest element hi és, i de quina manera, com en tots els costums i tradicions gastronòmiques: si reflexionem una mica, ens adonarem que ningú no menja obstinadament paella sinó els valencians –aspecte etic: mengem paella perquè som valencians, perquè tenim una determinada tradició gastronòmica i festiva, etc».

L'atrevida i enginyosa coberta és de César Amiguet.

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3312-sense-porc


28 de febrer del 2023

24é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2023 oberta.


 L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia convoca el 24é Premi Bernat Capó d'investigació i difusió de la cultura popular.


El termini de presentació de treballs finalitzarà el 9 de juliol de 2023. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

El premi Bernat Capó es posà en marxa el 1999 per la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta, l’Ajuntament de Dènia, Edicions Bullent i la Diputació de València. Durant 20 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení. 

Són llibres que han tingut molt bona acollida entre els lectors. En alguns casos, com el 20é premi Gat vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca, es reedità en pocs mesos amb més de mil llibres venuts. El darrer llibre publicat Viure a la caseta, de Carles Rodrigo Alfonso ens ha convidat a reflexionar sobre l’hàbitat tradicional valencià de temporada i encara segueix el seu recorregut a través de xarrades del seu autor. I en preparació, el darrer premiat en la edició 2022: Sense porcL'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València, d'Albert Toldrà. 

El premi està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent.

Podran optar totes les persones (majors d’edat) que ho desitgen i que presenten treballs d’investigació inèdits de divulgació de la cultura popular valenciana en valencià o castellà. Estos treball hauran d’atendre a les següents característiques:

  • Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
  • Utilitzar una metodologia etnogràfica.
  • Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
  • Poden estar escrits en valencià o en castellà.
  • Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
  • Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.
Anunci de la Diputació Provincial de València sobre el decret del president número 1595, de 6 febrer de 2023, pel qual s'aprova la convocatòria del “Premi Bernat Capó d'Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana 2023". Identificador BDNS: 675103. https://bop.dival.es/bop/downloads?anuncioNumReg=2023/02067&lang=va

Podeu consultar les bases a https://bullent.net/premi-bernat-capo/

Cliqueu ací per accedir a la seu electrònica de València, al lloc on s'ha de presentar l'obra.



17 de novembre del 2022

A Sella: 'Viure a la caseta', de Carles Rodrigo

 Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.


El proper dissabte 26 de novembre, Carles Rodrigo parlarà a Sella sobre el llibre, guanyador del 22é Premi Bernat Capó, i sobre l'hàbitat de temporada en la comarca de La Marina. Serà a les 19h en la Biblioteca Municipal de Sella (Avinguda d'Alcoi, 15). 

En aquest vídeo, l'autor ens fa una introducció del que podem trobar al llibre: 



29 d’octubre del 2022

'Sense porc'. d'Albert Toldrà guanya el 23é Premi Bernat Capó sobre l'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i la seua persecució

 


El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 23a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència enguany ha comptat amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

L'Etno ha concedit el premi de 2022 a Albert Toldrà i Vilardell per l’obra 'Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València'.

L'autor explica així la seua obra: «L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, és un fet que la majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

»En aquests treball intente descriure i explicar aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s’obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l’àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d’identitari, propi d’un grup social, que no de religiós».

El jurat, format pels conservadors de L'Etno Raquel Ferrero i Pau Monteagudo, l'antropòloga de l'Associació Valenciana d'Antropologia Sara Sierra, el guanyador de  l'any apassat Carles Rodrigo alfonso i l'editora Núria Sendra han «valorat positivament l’aproximació realitzada a un element capital de la nostra cultura popular com és l’alimentació, en la seua dimensió històrica i antropològica. Remarcar-la com a fet social total, conjuminant aspectes, familiars, econòmics, religiosos, morals i/o punitius […] A més destacar una excel·lent narrativa que condueix i transporta àgilment la lectura fins a fer sentir l'aroma de menjars propis  i les pròpies experiències viscudes en relació al món del menjar.»
I han volgut «destacar la qualitat del conjunt les obres presentades, que ha fet molt complexa la deliberació. Si bé hem enaltit els ingredients d’aquest treball, que resulta ser un viatge compromès en el temps, també hem d’assenyalar que cada treball de recerca rebut compta amb unes particularitats pròpies d'alt nivell. I encara que posa entre l'espasa i la paret els membres del jurat, resulta un honor rebre obres d’aquesta qualitat en el Premi Bernat Capó.»



Albert Toldrà i Vilardell   (Barcelona, 1964) és Doctor en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d’Història Medieval. Ha estudiat diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals; ha publicat, a banda de diversos articles, nombrosos llibres entre els quals destaquem Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubre d’assaig, 2000), Un cafè amb Raixida (2004) / Un café con Rachida, Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), En nom de Déu. La inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador (2015), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. (2017) (Premi València d’assaig), Il·luses, santes, falsàries (2018) (Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València), El monstre. Les presons de la Inquisició de València (2021) i ara ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València.

L'any pasat va guanyar el llibre  Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 23 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.

25 d’octubre del 2022

S'acosta Tots Sants... Animetes santes a Muro

 

S'acosta Tots Sants, una festa dedicada al record dels nostres avantpassats i d'aquells que ja no estan amb nosaltres... L'any passat per aquestes dates ja hi havia programades presentacions del llibre de Josep Lluís Santonja Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més enllà i, com si d'una tradició més es tractara, enguany hi tornem.

Animetes santes es presenta a la Biblioteca Municipal Francesc de Paula Momblanch de Muro el dijous 27 d'octubre a les 20h. dins el "Cicle Parlem de llibres" de Muro.

I l'Etno també ha programat una presentació a la Plaça del llibre de València, el dia 31 d'octubre, vespra de Tots Sants, on, a més de l'autor hi participarà Joan Seguí, conservador de l'Etno. Museu valencià d'Etnologia.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort.

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3283-animetes-santes

23 d’octubre del 2022

Lliurament del Premi Bernat Capó al Castell d'Alaquàs el 28/10

 




El proper divendres 28 d'octubre de 2022 se sabrà l'obra guanyadora del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular del 2022. Aquest premi, convocat per L'Etno, de la Diputació de València i publicat per edicions del Bullent suma ja 23 edicions i l'inestimable col·laboració de moltes entitats al llarg de la seua història. L'ajuntament d'Alaquàs i l'IDECO formen part ara de l'organització.

L'acte està previst a les 19,30h. al Castell d'Alaquàs, edifici que és Monument Històric i Artístic i Bé d'Interès Cultural i seu de nombrosos actes culturals i festius. A més de saber de primera mà l'obra guanyadora, els assistents podran gaudir  entre parlaments de personalitats relacionades de l'actuació del Grup Jazzmatiks. La periodista Maria Josep Poquet conduirà l'acte. 

L'accés és lliure fins completar aforament. Es prega confirmació d'assistència al correu letno@dival.es.

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.

El premi de l'anterior edició de 2021 va ser per a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià. Una obra que ens apropa
les casetes disperses que es troben arreu del territori valencià, i que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. També ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.







25 de maig del 2022

'Viure a la caseta', de Carles Rodrigo #Novetat #PremiBernatCapó

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso és la darrera novetat Bullent i el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).



«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. 

Viure a la caseta ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Carles Rodrigo Alfonso (València, 1964) és geògraf de formació i exerceix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995 mentre manté el contacte amb l’activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions amb caràcter d’anàlisi territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía així com coautor d’una altra desena de llibres i d’articles de caràcter i àmbit espacial divers

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. La convocatòria per a l'edició de 2022 està oberta fins el 28 d'agost i podeu trobar les bases ací: https://www.bullent.net/premi-bernat-capo/