Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Soler i Estruch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Soler i Estruch. Mostrar tots els missatges

8 d’abril del 2026

A Castelló, "El falcó daurat" de Juli Martínez Amorós


 

Juli Martínez Amorós presenta la seua nova novel·la El falcó daurat a Castelló (la Ribera Alta), ciutat que li va otorgar el 69é Premi Soler i Estruch. La cita serà divendres 17 d'abril a les 19,30 h a l'edifici de la Inmavi de Castelló (La Ribera) i l'acompanyaran Richard Garrigues i Núria Sendra.



El falcó daurat és un thriller on la memòria col·lectiva i la música popular dels setanta es converteixen en protagonistes del misteri.

El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, el jove policia Arnau Feliu s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores.

Amb un llenguatge proper al parlar del poble, Juli Martínez Amorós, ens convida a fabular sobre referents. Per exemple a Manel Alonso li ha suggerit que «Juli Martínez Amorós juga amb un important element que forma part des de fa cinquanta anys de la memòria col·lectiva valenciana: el trauma popular que va suposar en les dècades dels anys setanta i huitanta del segle passat la mort en accidents de trànsit de figures de la cançó com Juan Camacho, Bruno Lomas i, d’una manera especial, Nino Bravo». Segons va dir en la seua ressenya a DGL.

Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps.

Pots trobar més informació del llibre ací: 

6 de març del 2026

Convocats el Premi Soler i Estruch i Ma Dolors Català 2026.


L'Ajuntament de Castelló convoca el Certamen Literari premis Castellum Ripae 2026 dins dels quals trobem:

El Premi de Narrativa Soler i Estruch amb una dotació de 5.000 € i el Premi de Literatura Infantil Mª Dolores Català Amorós de 1.500 €.

Edicions del Bullent en publicarem les obres guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs respectivament.

A l’igual que els anys anteriors les obres espoden presentar per correu electrònic en format word (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolores Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

Tots els treballs hauran d’estar escrits en valencià. Les obres que opten a aquestos premis hauran de ser originals i inèdites. La presentació d’una obra comporta que l’autor/a no en té compromesos els drets d’edició.

Les obres es podran presentar mitjançant un correu electrònic a la següent adreça: certamencastellumripae@gmail.com indicant a l’assumpte del correu el premi al qual opta (Premi Soler i Estruch o Premi de literatura infantil). A més caldrà adjuntar dos arxius en format Word (.doc): un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a.

En cas que els originals es lliuren en paper, aniran sense cap signatura que puga contribuir a la seua identificació i portaran el títol corresponent. Si l'autor/a desitja que l'obra siga feta pública amb pseudònim, haurà d'indicar-ho.

Respecte als criteris de valoració la creativitat literària: originalitat i coherència en el desenvolupament de l’argument, la creació de personatges i la descripció dels espais on transcorre l’acció.

El termini per presentar-los serà fins el 14 de juny de 2026 i el veredicte se sabrà el 25 de setembre.


L’any 2025, va guanyar el Premi Soler i Estruch  El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, una novel·la negra ambientada al País Valencià on una mort misteriosa desencadena una investigació plena d’intriga, secrets i girs inesperats, amb escenaris com Alacant, Alcoi o Xàtiva.


D’altra banda, el Premi de Literatura Infantil Mª Dolores Català Amorós va ser per a El misteri dels pinzells anònims, de Josep Antoni Fluixà, una obra que combinava narració i divulgació per acostar als joves lectors la història de la família del pintor renaixentista Joan de Joanes i el misteri que s’amagava darrere d’algunes de les seues obres.


Més informació a la nostra web
👉PREMIS

19 de febrer del 2026

"El falcó daurat", de Juli Martínez Amorós: el misteri d’una icona de la música valenciana

 


El misteri d’una icona de la música valenciana inspira El falcó daurat, la nova novel·la negra de Juli Martínez Amorós

La novel·la, guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch, arribarà pròximament a les llibreries

Edicions del Bullent publica El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, un thriller ambientat al País Valencià dels anys vuitanta que combina investigació criminal, memòria col·lectiva i música popular. L’obra ha estat distingida amb el 69é Premi Soler i Estruch de Castelló (la Ribera).

La història se situa l’any 1987, la periodista Mireia Blanc investiga la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys abans en un misteriós accident de cotxe. Convenç el jove policia Arnau Feliu, que s’estrena amb un cas que posarà en dubte tot el que creia saber.

Quan Nicolau Valor, germà del cantant, desapareix en circumstàncies sospitoses, tots dos s’endinsen en una investigació marcada pels silencis, les traïcions i els secrets amagats durant dècades. El documental que havia d’homenatjar l’artista es convertirà en el detonant d’una trama que connecta passat i present, i que posa al descobert una xarxa de connexions perilloses.

Amb una ambientació que recorre Alacant, Alcoi, Xàtiva, Ontinyent i València, El falcó daurat construeix un relat ple de tensió on la música i els records compartits esdevenen peces clau del misteri.

Segons l’autor, «la novel·la naix del desig de crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte, una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós (Novelda, 1975) és filòleg i treballa com a tècnic lingüístic a la Universitat d’Alacant. També ha sigut professor de l’àrea de lingüística. En l’àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (Premi Vila d’Onil), La merla blanca (Premi Teodor Llorente) i El silenci de les pedres, així com de l’assaig La societat valenciana en l’espill lingüístic.

La primera presentació del llibre tindrà lloc a Castelló el 17 d’abril, i posteriorment a Xixona el 24 d’abril.

Més informació i primeres pàgines: 

https://www.bullent.net/libro/3342-elfalcodaurat

21 de novembre del 2025

'La dona invisible', de Mònica Richart, serà pel·lícula

La dona invisible, de Mònica Richart, tindrà la seua adaptació al cinema. Les lectores i lectors n'heu donat l'aval, Adapta Market i l'Associació d'editorials valencianes han facilitat la trobada, i la productora The fly hunter ha fet la màgia.La tendra, divertida alhora que crítica història de Mihaela, passarà del paper a la pantalla…


Guanyadora del Premi Soler i Estruch. La dona invisible, que ja porta 3 edicions des que es va publicar, és la història d’una dona de la neteja,  Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

«El que a simple vista pareix una novel·la detectivesca, es converteix en una obra que critica aquesta societat individual i classista, així com l’arribisme polític; aborda l’estigma de les malalties mentals; aprofundeix en les relacions intergeneracionals; es fa ressò de com està canviant el model tradicional de família, etc. I tot açò des de la ironia i amb un humor agredolç». Lourdes Boïgues, La veu dels llibres

La suggerent coberta és obra de l'artista Elga Fernández Lamas

13 de setembre del 2025

Veredicte del Premi soler i Estruch i Ma Dolors Català 2025. El falcó daurat i El misteri dels pinzells anònims.

 “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós i “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà són les obres guanyadores

El premi Soler i Estruch ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà.

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada en el món de la música de finals del segle passat. “El misteri dels pinzells anònims” és una narració infantil amb la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip –Joan de Joanes– com a protagonistes.

Aquest divendres 12 de setembre, en un acte a la Inmavi de Castelló, s’han entregat els guardons dels LXIX Premis Castellum Ripae. En la vetllada s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música del grup Bèrnia s’han entregat els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El 69è premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 53 obres presentades i una dotació de 5000 , i la publicació de l’obra.

El 5è Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500

I els premis de poesia infantil Ausiàs March. On han participat els col·legis d’educació primària de Castelló.

El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada al País Valencià, entre Alacant, Alcoi i Xàtiva, l’any 1987. Narra el primer cas del jove policia Arnau Feliu, que s'uneix a la periodista Mireia Blanc en una investigació que trenca les fronteres del present.

Tot comença quan Nicolau Valor, germà gran del famós cantant valencià Rafel Valor —mort en un estrany accident de trànsit el 1972— comença a mostrar un comportament inquietant. Detecten indicis que posen en dubte la versió oficial de la mort del cantant, i tot pren una nova dimensió.

Feliu i Blanc decideixen estirar del fil d'una història enterrada fa quinze anys, i el que descobreixen sacsejarà els fonaments d'una societat que encara amaga massa silencis. Morts, desaparicions i una xarxa de connexions ocultes els portaran a enfrontar-se a una veritat tan incòmoda com perillosa.

L’autor, s’ha mostrat agraït pel premi i la publicació que comporta i ha expressat «Amb El falcó daurat intente crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte. He volgut fer amb El falcó daurat una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016).

El Premi infantil Ma. Dolors Català ha estat per “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà

El misteri dels pinzells anònims és una narració infantil que té com a protagonistes els membres de la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip, conegut com a Joan de Joanes, en el taller del qual passen uns fets estranys. Lògicament, el misteri s’ha de resoldre i això fa que en la història apareguen, a més del seu fill major, les dos filles: Dorotea i Margarida. Es tracta, per tant, d’una narració que estimula la creativitat artística, el treball i l’esforç per fer realitat els desitjos, a més de ressaltar la igualtat i el protagonisme de les dones.

Fluixà, que tot i ser un escriptor veterà i molt reconegut ha declarat que «és el primer premi que rep per una obra per a xiquets i xiquetes i em fa molta il·lusió» ha incidit també en que El Premi Ma. Dolors Català té unes característiques que el fan especial: «No es premia només una obra literària i de ficció, sinó una obra amb format narratiu, però que tinga relació a “una branca del coneixement humà”, tal com s’especifica a les bases. Això m’ha permés iniciar la trama a partir d’uns fets històrics, com són els de l’extraordinària importància de la família de Joan de Joanes en la història de l’art. En conseqüència, amb la ficció he pogut fer també divulgació i donar a conéixer, entre els infants, una família valenciana rellevant i destacada de la cultura».

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 60 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura.

5 de setembre del 2025

Lliurament dels premis Castellum Ripae 2025: 69é premi Soler i Estruch, 5é Premi M. Dolores Català

 


El divendres, 12 de setembre, a les 20h en l'edifici de la Inmavi (c/ Salvador Gil, Castelló –La Ribera–), tindrà lloc la vetllada literària de l'acte de lliurament dels premis Castellum Ripae 2025.

Podrem conèixer als autors/es i saber les obres guanyadores.

L'acte comptarà amb l'actuació musical del grup Bèrnia. En finalitzar hi haurà una picadeta per a tothom.

Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 53 originals i el/la guanyador/a rebrà 5.000 €. I al Premi Maria Dolores Català de literatura infantil s'han presentat 8 originals i està dotat amb 1.500 €. Ambdós premis veuran publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.



L'any passat el Premi Soler i Estruch el va guanyar la novel·la "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. A "Si escrius Cèlia…", una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.

"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.


El Premi Ma Dolors Català el va guanyar l'obra '3 minihistòries de bessons', d'Enric Lluch i il·lustracions de Dani Cruz. Tres aventures històriques protagonitzades per bessons. La primera ens porta a la prehistòria per descobrir com els avanços tècnics van millorar la vida; la segona ens mostra el contacte entre pobles autòctons i navegants grecs i fenicis; i la tercera ens revela la petjada de la cultura romana a les nostres terres.






30 d’abril del 2025

Bases dels Premis Castellum Ripae 2025

 



L’Ajuntament de Castelló convoca el Certamen Literari premis Castellum Ripae 2025.

💲La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch serà de 5.000 € i el Premi de Literatura Infantil «Mª Dolores Català Amoròs» de 1.500 €.

Dins d’aquests, Edicions del Bullent publicarà l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no Ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs.

📃A l’igual que els anys anteriors, les obres es poden presentar per correu electrònic en format word (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi MªDolores Català Amoròs l’extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

📅El termini per a presentar els originals serà fins al 14 de juliol de 2025 i el veredicte es sabrà el 12 de setembre.

L’any passat, el premi Soler i Estruch va ser per a Si escrius Cèlia…, de Lliris Picó, on una escriptora, immersa en la cerca d’equilibri en la seua pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.



D’altra banda, el Premi de Literatura Infantil Mª Dolores Català Amoròs va ser per a Tres minihistòries de bessons on Enric Lluch ens presenta tres aventures històriques protagonitzades per bessons. La primera ens porta a la prehistòria per descobrir com els invents van millorar la vida; la segona ens mostra el contacte entre pobles autòctons i navegants grecs i fenicis; i la tercera ens revela la petjada de la cultura romana a les nostres terres.



📧Si teniu qualsevol dubte o consulta ens podeu escriure a certamencastellumripae@gmail.com.

👉Ací vos deixem les bases dels premis.


11 de març del 2025

"Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó #Novetat

 


Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica. 

"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.

Va guanyar el Premi Soler i Estruch 2024.

Lliris Picó (Ibi, 1972). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, on treballa de professora de llengua, d’etnopoètica i  també de literatura infantil. A més, és també secretària de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el camp de la literatura conrea la narrativa. Té publicades diverses novel·les, entre les quals destaquen les de literatura infantil i juvenil, com Moisés, estigues quiet (2015), amb la qual va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa juvenil el 2016, Ventalls de paper (2019), Deixar volar coloms (2020) o Les papallones del kebab (2024) amb la qual va rebre el 43è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. Si escrius Cèlia… és la seua onzena novel·la en la qual l’autora reprèn la literatura per a adults.

Per saber-ne més o llegir un fragment:  https://www.bullent.net/libro/3333-si-escrius-Celia

10 de setembre del 2024

Lliurament dels premis Castellum Ripae 2024: 68é premi Soler i Estruch, 4t Premi M. Dolores Català


El proper divendres, 13 de setembre, a les 20h en l'edifici de la Inmavi (c/ Salvador Gil, Castelló –La Ribera–), tindrà lloc la vetllada literària de l'acte de lliurament dels premis Castellum Ripae 2024.

Podrem conèixer als autors/es i saber les obres guanyadores.

L'acte comptarà amb l'actuació musical de La Maria. En finalitzar hi haurà una picadeta per a tothom.

Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 54 originals i el/la guanyador/a rebrà 5.000 €. I al Premi Maria Dolores Català de literatura infantil s'han presentat 17 originals i està dotat amb 1.500 €. Ambdós premis veuran publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.



L'any passat el Premi Ma Dolors Català el va guanyar l'obra "Literatura per a principiants", de Mariló Àlvarez. El llibre ha estat il·lustrat per Rafa Alonso i es presentarà el proper 11 d'ctubre a Castelló). El llibre és una breu història de l'escriptura i la literatura, pensada per a les lectores i els lectors més joves.
El text no només explica l'evolució de la comunicació humana, sinó que busca també visibilitzar i reivindicar escriptores valencianes que sovint han quedat amagades.



El Premi Soler i Estruch el va guanyar la novel·la "Amagats", de Santi Baró que posa en valor el paper de la resistència en la França  sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial.





8 de setembre del 2023

'Amagats' de Santi Baró Raurell i 'Literatura per a principiants”, de Mariló Àlvarez guanyen els premis Castellum Ripae 2023


El premi Soler i Estruch ha estat per a “Amagats” de Santi Baró, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “Literatura per a principiants”, de Mariló Àlvarez

 Aquest divendres 8 de setembre, en un acte a la plaça de l’Om, s’han entregat els guardons dels LXVII Premis Castellum Ripae. En una vetllada conduïda per Ezequiel Castellano s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música de Sandra Monfort. El jurat format per Aïda Estrada, Eli Llorenç, Richard Garrigues, Carme Cardona, Carmen Vila, Maria Josepa Payà i Núria han deliberat sobre els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 24 obres presentades i una dotació de 5000 , i la publicació de l’obra.

El Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500

I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On de nou aquest 2022 han participat tots els col·legis d’educació primària de Castelló, amb una elevada participació i una molt bona acollida tant pels centres com per les famílies de l’alumnat que s’implica en aquest projecte.

El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “Amagats” de Santi Baró

 “Amagats”: En plena França sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, tres germans Caqueret es veuen separats enmig d'un terrible assalt nazi a la seva llar. Annie és capturada juntament amb els seus pares i enviada al tenebrós camp de concentració de Drancy, mentre que Aron i Heléne s'amaguen desesperadament.

Aquesta història commovedora està inspirada en la historia real de les germanes Caqueret i la Mare Denise Bergon, superiora del convent de Notredame de Masip, que decideix arriscar-ho tot per refugiar 82 nens jueus que es troben amagats arreu: als boscos, a esglésies i amb famílies cristianes, després que els seus pares fossin deportats cap als camps de concentració.

Amb el país sota l'ombra de la por i la persecució, la germana Bergon i el mossèn Claude, amb el suport de la resistència francesa, ordeixen un pla apassionant per protegir aquests nens vulnerables. Una novel·la emocionant que explora els límits de la bondat humana i la valentia en temps d'adversitat, on els destins dels Caqueret i els seus protectors es creuen en una narrativa fascinant.


Santi Baró Raurell (Olesa de Montserrat, 1965), Després de dedicar-se a una mica de tot: joier, criador de perdius, gestor de vedats de caça, venedor de cotxes i guia de pesca a Alaska fins que, després de guanyar diversos premis literaris de novel·la més ben dotats de la literatura juvenil, va deixar-ho tot al 2011 per ser escriptor. Amb l’agencia Literària Exit des del 2016 es dedica també a formar i assessorar nous autors com a coach i agent literari per a escriptors novells.

Amb aquest Soler i Estruch, ha guanyat 10 premis literaris. Ha publicat 32 obres entre català i castellà, tant de literatura infantil i juvenil com per a lectors adults. On destaquen, “Lluna de Gel” (Barcanova), “Memorias de un cadàver” (SM), “El Rey d’Uruk” (Rosa dels vents), “El informe Ahnenerbe” (Ediciones B) i “La Filla de la Tempesta” (Edicions 62) i també “Joc de Dames” la primera novel·la també publicada per Edicions del Bullent el 1997.

 

El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per “Literatura per a principiants”, de Mariló Àlvarez

 Literatura per a principiants és una breu història de l'escriptura i la literatura, pensada per les lectores i lectors més joves. El text no només explica l'evolució de la comunicació humana, sinó que busca també visibilitzar i reivindicar escriptores valencianes que sovint han quedat amagades o a les quals no se'ls ha donat el reconeixement que mereixen, com poden ser les clàssiques Hipòlita Roís de Liori, Isabel de Villena o Maria Egual, però també d'altres més properes en el temps com Maria Cambrils, Concha Alós, María Beneyto o Maria Ibars.

En última instància, l'obra vol encoratjar també les xiquetes a dedicar-se a l'escriptura, obrint camí a les autores valencianes del futur.

Mariló Àlvarez Sanchis (Picassent, 1987) es llicenciada en Periodisme, editora i escriptora especialitzada en ciència-ficció. Com a autora, ha conreat sobretot la literatura juvenil de gènere amb obres com la distòpia La primera onada (Bromera, 2018) traduïda recentment al castellà, a més del recull de contes de ciència-ficció Relats d’un futur imperfecte (Edelvives, 2018) i Piranya social (Sembra Llibres, 2022). També ha escrit obres per a adults, com la novelette Guia avançada per a pringades espacials (Chronos, 2023). 

El 2020 va guanyar el premi València Nova de narrativa per La taxidermista d’emocions, i el 2022 va estar guardonada amb el Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana per Suïcidis S.A Recentment ha publicat Insurgents (Bromera, 2023), segona part de La primera onada.

Mariló Àlvarez  ha declarat en rebre el premi: «Literatura per a principiants parla d'allò que més m'estime, la literatura, i ho fa dirigint-se a les generacions més joves, al nostre futur. Com a escriptora jove, dedicar-me al que més m'agrada no ha sigut un camí de roses. Aquest llibre vol acompanyar les escriptores de demà, descobrir-los que estan acompanyades per centenars de precedents, que no hem de deixar de reivindicar i, sobretot, donar-los la confiança per perseguir el seu somni».

Premis de poesia infantil Ausiàs March per a Ferran Andrés amb ‘’Com pesque jo’’ , Albert Úbeda per ‘’La vida del món’’ i Marc Molina per ‘’El Jardí’’

 

Albert Úbeda Martí, estudiant del Col·legi Públic Severí Torres ha presentat ‘’La vida del riu’’ un poema de quatre estrofes dedicades al Riu Albaida i el medi ambient que l’envolta.

Ferran Andres Sisternes, del col·legi Hernández ha presentat ‘’Com pesque jo’’ un poema de quatre estrofes on expressa com realitza l’activitat de pescar i tot el que suposa per a ell.

Marc Molina Martínez, estudiant del Severí Torres ha dedicat els versos a la descripció d’un jardí i el seu esplendor.

31 d’agost del 2023

Lliurament dels premis Castellum Ripae 2023: 67é premi Soler i Estruch, 3r Premi de no ficció infantil Maria Dolores Català


El proper divendres, 8 de setembre, a les 20 h en la plaça de l'Om, tindrà lloc la vetllada literària de l'acte de lliurament dels premis Castellum Ripae 2023.

Podrem conèixer als autors/es i les seues obres guanyadores de les tres modalitats del Certamen:

Premi Soler i Estruch: narrativa. El guanyador/a rebrà una dotació econòmica de 5.000 € i la publicació del llibre per part de l'editorial Edicions Bullent.

Premi Mª Dolores Català Amorós: narració de no ficció infantil. El guanyador/a rebrà una dotació econòmica de 1.500 € i la publicació de l'obra per part de l'editorial Edicions Bullent.

Premi Ausiàs March: poesia infantil dirigit a alumnes de primària de Castelló.

L'acte estarà conduït per Zequi Castellano, a més comptarem amb l'actuació musical de Sandra Monfort. En finalitzar hi haurà una picadeta per a tothom.

Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 24 originals i  el/la guanyador/a rebrà 5.000 € i veurà publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent. I el Premi Maria Dolores Català de No Ficció infantil està dotat amb 1.500 € i també .

L'any passat al Premi Soler i Estruch va guanyar la novel·la de misteri 'La nova mestra', de Carme Cardona. 


A 'La nova mestra', Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.

Pel que fa al Premi Ma dolores Català de No ficció infantil, va guanyar 'Agricultura per a gent curiosa', de Maria Josepa Payà, que ha estat publicada en tapa dura i il·lustrada per Rafa Alonso.


 Agricultura per a gent curiosa és una introducció als orígens de la producció d’aliments. Parla, de forma senzilla, de com funcionen les plantes i de com són d’importants el sòl i la biodiversitat. 



3 de juny del 2023

Convocats el Premi soler i Estruch de Narrativa i Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs"


 CERTAMEN LITERARI CASTELLUM RIPAE 2023

L'Ajuntament de Castelló convoca els premis Castellum Ripae 2023. Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs".

La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch és de 5.000 € subjectes a la retenció d’IRPF. Es poden consultar les bases a: https://www.bullent.net/premi-soler-i-estruch/
L'any passat va guanyar l'obra  La nova mestra, de Carme Cardona.

El Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs" amb una dotació de 1.500 €. Es poden consultar les bases a: https://www.bullent.net/premi-literatura-infantil/
L'any passat va guanyar l'obra Agricultura per a gent curiosa, de Maria Josepa Payà

Les obres es podran presentar mitjançant un correu electrònic a la següent adreça: certamencastellumripae @ gmail.com indicant a l’assumpte del correu el premi al qual opta (Premi Soler i Estruch o Premi de no ficció infantil). A més caldrà adjuntar dos arxius en format Word (.doc): un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a.

Es poden presentar obres per correu electrònic en format word (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolore Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

El termini per presentar els originals acaba el 3 de juliol de 2023 i el veredicte se sabrà el 8 de setembre.

17 de maig del 2023

La dona invisible a la Universitat Popular de València

 


El proper dimarts 23 de maig a les 11h. del matí, La dona invisible, de Mònica Richart protagonitzarà l'acte "Un autor, una autora, un llibre". Amb intervenció de Vicent Anyó i la col·laboració del gabinet de normalització lingüística.

L'entrada és lliure i serà a la seu de la Universitat Popular Palauet d'Aiora (c/ Sants Just i Pastor, 98, de València).

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

En Apunts de llengua en recomanen la lectura i diuen:

«Segur que moltíssims lectors, especialment dones, se sentiran identificats amb els sentiments de la protagonista i els provocarà eixe desig de canvi que la societat necessita per a poder avançar sense deixar ningú enrere. I és que no només s’ha de contar històries de vides excepcionals, sinó que també s’ha de parar atenció a persones anònimes amb vides comunes que tenen grans històries amagades que el món no els ha deixat narrar».

Ací teniu un fragment narrat: https://www.youtube.com/watch?v=jHHbB5dgYzA


15 de maig del 2023

Llíria acull 'La nova mestra', de Carme Cardona

 


"La nova mestra", de Carme Cardona segueix la gira de presentacions, donat l'èxit de les anteriors.

Aquesta vegada és Llíria la destinació afortunada. Organitzada per l'Institut d'estudis comarcals i ACPV Camp de Túria, la convocatòria és per al divendres 19 de maig a les 19:30 h. al Casal Jaume I de Llíria.


"La nova mestra", Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 
Ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

"La nova mestra" està resultant fàcil de llegir i, fins i tot en la seua ressenya a La Veu dels llibres, Daniel P. Grau exposa que se li ha fet curta. Amb un cert atreviment, il·lustra la sensació de voler haver continuat en aquell món, que ens arriba a tants lectors quan acabem una novel·la:
«En tot cas, espero que en pròximes aportacions pugui esprémer amb més intensitat les trames que, com demostra en La nova mestra, tan hàbilment és capaç d’ordir. L’estol de lectors àvids de tenir entre les mans llargs thrillers psicològics segur que li ho agrairan».

Es pot trobar un enllaç a les primeres pàgines, així com a altres crítiques i recursos a: https://www.bullent.net/libro/3307-la-nova-mestra 


13 d’abril del 2023

El certàmen literari Castellum Ripae 2023 es convocarà en breu


L'Ajuntament de Castelló i Edicions del Bullent estan treballant per convocar en properes dates els premis Castellum Ripae 2023.

La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch serà de 5.000 € i el Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs"  de 1.500 €.

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs.

A l’igual que els anys anteriors les obres poden presentar obres per correu electrònic en format word  (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolores Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

El termini per presentar els originals serà fins el 3 de juliol de 2023 i el veredicte se sabrà el 8 de setembre.

L'any passat, el premi Soler i Estruch va ser per a  "La nova mestra", de Carme Cardona, una novel·la de terror que té per protagonista una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot… Un destí inquietant, una novel·la que no deixa indiferent.

D'altra banda, el Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs va ser per a "Agricultura per a gent curiosa", de Maria Josepa Payà. Amb el convenciment que l’alimentació és l’acte humà que més influència té en el nostre entorn, el llibre tracta d’ajudar a prendre consciència sobre l’origen d’allò que les famílies posen als seus plats cada dia.

Si teniu qualsevol dubte o consulta ens podeu escriure a  certamencastellumripae @ gmail.com

20 de febrer del 2023

La nova mestra, de Carme Cardona #Novetat #Novel·la

El darrer Premi Soler i Estruch, La nova mestra, de Carme Cardona, ja ha eixit d'impremta! Una història de misteri amb traces sobrenaturals que no vos deixarà indiferents.



A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 
La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.


Carme Cardona Bartual (Benaguasil, Camp de Túria, València, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana i Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària per la Universitat de València. En l’actualitat, exerceix de professora de Valencià, Llengua i Literatura en un institut del Camp de Túria i, a més, forma part de la junta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, IDECO.

Ha rebut els premis Ciutat de Manises 2010 amb la novel·la Negres Papallones, Igualtat La Pobla de Vallbona 2020 amb el relat breu Potser no és massa tard i el Pascual Enguídanos-George H. White de Llíria 2020 amb el relat breu Missió al Planeta Negre. Amb La Casa Invisible, va guanyar el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2020. El 2021 va publicar l’assaig Arrels de Llegenda  amb Galés Edicions. A més, és coneguda pel seu activisme literari en les xarxes socials, especialment des de l’Instagram @bookcarmecarmeta_.

10 de setembre del 2022

“La nova mestra” de Carme Cardona i “Agricultura per a gent curiosa”, de M Josepa Payà són les obres guanyadores dels premis de Castelló






El premi Soler i Estruch ha estat per a “La nova mestra” de Carme Cardona Bartual, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “Agricultura per a gent curiosa”, de Maria Josepa Payà

 Aquest divendres 9 de setembre, en un acte a la plaça de l’Om, s’han entregat els guardons dels LXVI Premis Castellum Ripae. En una vetllada conduïda per Ezequiel Castellano s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música de Mireia Vives i Borja Penalba. El jurat format per Lourdes Boïgues, Aïda Estrada, Mònica Richart, Miquel Puig i Núria Sendra han deliberat sobre els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 38 obres presentades i una dotació de 5000 , i la publicació de l’obra.

El Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500

I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On de nou aquest 2022 han participat tots els col·legis d’educació primària de Castelló, amb una elevada participació i una molt bona acollida tant pels centres com per les famílies de l’alumnat que s’implica en aquest projecte.


El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “La nova mestra” de Carme Cardona Bartual

 A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.

Carme Cardona Bartual (Benaguasil, Camp de Túria, València, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana i Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària per la Universitat de València. En l’actualitat, exerceix de professora de Valencià, Llengua i Literatura en un institut del Camp de Túria i, a més, forma part de la junta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, IDECO.

Ha rebut els premis Ciutat de Manises 2010 amb la novel·la Negres Papallones, Igualtat La Pobla de Vallbona 2020 amb el relat breu Potser no és massa tard i el Pascual Enguídanos-George H. White de Llíria 2020 amb el relat breu Missió al Planeta Negre. Amb La Casa Invisible, va guanyar el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2020. El 2021 va publicar l’assaig Arrels de Llegenda  amb Galés Edicions. A més, és coneguda pel seu activisme literari en les xarxes socials, especialment des de l’Instagram @bookcarmecarmeta.

Pel que fa a al premi, Cardona considera «un orgull contribuir com a escriptora en les lletres del nostre país. Sempre hi ha hagut dones que escrivien, però no hem d’oblidar que nosaltres som el llegat de totes aquelles dones que van escriure amb pseudònim, que es van atrevir a fer valdre la seua veu, que van reivindicar un espai que se’ls havia negat.» 

El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per “Agricultura per a gent curiosa”, de Maria Josepa Payà

 Agricultura per a gent curiosa és una xicoteta introducció als orígens de la producció d'aliments. Parla, de forma senzilla, de com funcionen les plantes i de quina és la importància del sòl i de la biodiversitat. L'objectiu és fer reflexionar als més menuts, però també a qualsevol persona, sobre com i per què vam començar a cultivar aliments i sobre com ha anat evolucionant la nostra dieta al llarg dels segles a mesura que han anat arribant al nostre territori aliments diferents des d'altres llocs del món.

Des del convenciment que l'alimentació és l'acte humà que més influència té en el nostre entorn, i es tracta d’ajudar a fer que els més menuts i les seues famílies prenguen consciència sobre l'origen d'allò que posen als seus plats cada dia.

Maria Josepa Payà (Beneixama,1970) Filla de llaurador i de mestra, va estudiar enginyeria agronòmica i ha treballat en desenvolupament rural, com a tècnic d'almàssera i, des de fa dotze anys, com a professora de formació professional agrària.

En 2018 va publicar la seua primera novel·la infantil, El tresor de Benasait, i en 2021 va guanyar el premi Vicent Silvestre de literatura infantil amb Mariola i la botiga de la font.

Payà declara que «La literatura és per a mi una forma més de viure i compartir el meu compromís amb el món rural i l'agroecologia» i, pel que fa al Premi de no ficció infantil Dolors Català: «Em fa una especial il·lusió aquest premi per tot el que té d'innovador. Normalment, al públic infantil només s'adrecen obres de ficció, i trobe molt interessant que puguen alimentar la seua curiositat amb obres divulgatives que els tracten d'igual a igual i no els infantilitzen.»

El premi Ausiàs March de poesia infantil

A l’acte, han llegit els poemes guanyadors dels premis Ausiàs March de poesia infantil. Les guanyadores han estat en 1er cicle: Naia Castillo del Hernández, 2n cicle: Carla Álvarez del Severí Torres, 3r cicle: María Caldés del Severí Torres, 3r cicle: Andrea Micó del Sant Domènech. Aquests poemes es publicaran al llibre de festes.

2 de setembre del 2022

Lliurament dels premis Castellum Ripae 2022: 66é premi Soler i Estruch, 2n Premi de no ficció infantil Maria Dolores Català

 


El proper divendres 9 de setembre se sabrà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch, convocat per Castelló (La Ribera). És la 66a. edició del premi. I també se sabrà l'obra guanyadora del 2n premi de no ficció infantil Maria Dolors Català. També rebran el seu premi Ausiàs March els petits poetes de Castelló

Serà durant un acte Literari a la plaça de l'Om de Castelló (per saber on és, clica ací). Conduirà l'acte Ezequiel Castellano i hi haurà actuació musical en directe de Mireia Vives i Borja Penalba.


El Certamen literari Castellum Ripae està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble), el Premi de no ficció infantil i el Premi Soler i Estruch de narrativa. 

Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 38 originals i  el/la guanyador/a rebrà 5.000 euros subjectes a la retenció d’IRPF corresponent i veurà publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent. I el Premi Maria Dolores Català de No Ficció infantil està dotat amb 1.500 euros i s'hi han presentat 6 originals.

L'any passat al Premi Soler i Estruch va guanyar l'obra "La dona invisible", de Mònica Richart, que tingut molt bona acollida per part dels lectors.



La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

Pel que fa al Premi Ma dolores Català de No ficció infantil, va guanyar "De mercats", de Miquel Puig i Cuadau. El llibre s'ha publicat en tapa dura i il·lustracions de José Fonollosa.  "De mercats" és un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats... 
Escrit de manera dinàmica i atractiva, ens fa arribar els aromes dels mercats, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que ens és tan propi.






14 de març del 2022

Castelló convoca el Premi Soler i Estruch de narrativa i el Premi infantil de No Ficció Ma Dolores Català



L'ajuntament de Castelló convoca els premis Castellum Ripae 2022 i enfortint la seua aposta per les lletres valencianes.


⇒  La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch és de 5.000€ subjectes a la retenció d’IRPF.  


⇒ El Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs"  té una dotació de 1.500 €.

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de Literatura Infantil. El Certamen literari Castellum Ripae també està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble).

El termini per presentar els originals acaba el dia 1 de juliol de 2022 i el veredicte se sabrà el dia 9 de setembre de 2022.

Els dos premis es poden presentar de manera electrònica i en paper; les bases del premi Soler i Estruch amb més detall a https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/ i el Premi de No ficció Infantil Ma Dolores Català Amoròs a https://www.bullent.net/premi-literatura-infantil/

I les dels premis, íntegrament al butlletí de l'ajuntament de Castelló El Miragall  

L'any passat va guanyar el Premi Soler i Estruch l'obra La dona invisible, de Mònica Richart,  que ja es pot trobar a les millors llibreries i també on line i el Premi de No ficció Infantil Ma Dolores Català Amoròs el va guanyar l'obra De mercats, de Miquel Puig i Cuadau.

Altres guanyadors són  De persones i dimonis, de Modest Barrera; Dissabte, jazz, de Rafa Gomar; Un bri d'esperança, d'Agustí Colomer; Set pecats de Carles Castell; La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal; Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils...

Més informació a: https://www.bullent.net/premis/

3 de febrer del 2022

'La dona invisible', de Mònica Richart #novetatBullent

 

La dona invisible, de Mònica Richart, darrer Premi Soler i Estruch de Castelló, es perfila com una de les novetats més fresques de la nova temporada literària. 

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. 

Una novel·la no depriment sobre la depressió.

La dona invisible ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXV Premis Castellum Ripae. La coberta ha estat il·lustrada per l'artista Elga Fernández Lamas

Ja hi ha previstes diverses presentacions de la novel·la. La primera, a la Plaça del llibre d'Alacant el diumenge 13 de febrer, entre altres.

Monica Richart, (Antella, 1992). Tot i la seua joventut, compta amb diversos premis literaris, entre els quals el Premi València Nova de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim per la novel·la violeta i el llop (Bromera, 2018). També ha rebut alguns premis de narrativa curta per alguns dels seus relats (com ara "Remiehzla" o "Prosopagnòsia", disponibles en línia) i ha col·laborat amb relats breus amb la revista L'illai la revista La lloca, entre d'altres. Amb La dona invisible (Bullent, 2022), Premi Soler i Estruch 2021, es consolida com a novel·lista i es perfila com una de les veus més destacades de la nova generació de novel·listes actuals en català.

Es va graduar en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Per saber més + https://bit.ly/3AVSM7t