L’autora Lliris Picóens convida, a través d’un breu vídeo, a conéixer Les papallones del kebab, novel·la guanyadora del Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
En aquest vídeo, l’autora s’adreça directament als lectors i lectores per presentar l’obra i compartir la il·lusió al voltant d’aquest reconeixement.
«Un dia la Mila em va preguntar que si mon pare li pega a ma mare. Que diuen alguns veïns que els musulmans els peguen a les seues dones si no volen posar-se el mocador al cap. No és un «mocador al cap»! Jo em pense que «mocador» va de «mocar», de «moc», i no m’agrada. Entre hijab, burka o Shayla, per exemple, hi ha moltes diferències. A més, ma mare no és musulmana, i tot el món ho sap. Quines coses tenen les veïnes! No es pega. No s’ha de pegar, ens ho han dit milions de vegades a casa, a l’escola, als campaments d’estiu... Mon pare mai no ens pegaria, mai. Ni a ma mare, ni a mi ni a Layla.
»Layla és la meua germana bessona; tot i que ningú no ho diria, que som bessones. Ella és igualeta que mon pare: bruna amb els cabells llisos i negres, negres i els ulls verds. Per això ell li va triar el nom. Jo m'assemble més a ma mare: rossa, de pell blanquinosa, cabells arrissats i ulls marrons. Ben normals. Per això el meu nom és Akila. Significa «intel·ligent». Tota la vida que m'ho repeteixen, això del significat, com si fora una gran cosa, però jo no puc deixar de pensar que la meua germana és la "guapa", la nit estrelada, i jo... la «llesta».
A més pots trobar una guia didàctica d'aquesta novel·la juvenilen el nostra web.
El diari La Veu ha publicat un llistat amb els llibres més venuts a la llibreria 80 mundos a Alacant entre els que es troba Si escrius Cèlia... de Lliris Picó. Pots consultar el llistat complet clicant ací.
Per a celebrar-ho, l'autora Lliris Picó ens convida en un breu vídeo a llegir la seua obraguanyadora del Premi Soler i Estruch l'any 2024.
En aquest vídeo, l’autora s’adreça directament als lectors i lectores per a presentar el llibre i compartir la il·lusió al voltant d’aquesta obra.
Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.
L'obra és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.
Hi ha molta, molta gent... Sabràs trobar a na Margalida dins d’aquesta multitud?
L'autora, Laura Aba Amer, ens parla d'aquest llibre-joc que denuncia la massificació turística i que va ser guanyadora del Premi La Paraula Imaginada Àlbum il·lustrat: On és na Margalida?
Laura Aba Amer, nascuda a Mallorca, és artista visual i il·lustradora. Graduada en Belles Arts, actualment cursa el Màster de Disseny i Il·lustració a la Universitat Politècnica de València. La seva trajectòria artística s’ha centrat en l’àmbit de la gràfica, buscant un equilibri entre tècniques digitals i analògiques, i utilitzant la il·lustració com a llenguatge narratiu per transmetre emocions i valors. Inspirada per la conservació de l’entorn i la cultura balear, On és na Margalida? és el seu primer llibre.
L'escriptor Juli Martínez Amorós ens convida a llegir el seu llibre 'El falcó daurat' en un breu vídeo. És una manera magnífica d’apropar-se al llibre abans de llegir-lo.
Al vídeo explica que es tracta d'una novel·la negra de tall clàssic ambientada al País Valencià. en concret entre Alacant, Alcoi, Xàtiva i València i imbricada en la nostra història recent. Una novel·la negra valenciana.
El jove policia Arnau Feliu s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores. Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps.
'El falcó daurat' és un thriller on la memòria col·lectiva i la música popular dels setanta es converteixen en protagonistes del misteri. Ha estat guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch, de Castelló (la Ribera).
Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016). Amb El falcó daurat ha guanyat el Premi Soler i Estruch, de Castelló.
Roberto Sanz Requena ens convida en un breu vídeo a llegir el seu darrer llibre, La setena porta, una novel·la juvenil ambientada en l’actualitat que va guanyar el 44è Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
És una novel·la d’intriga i misteri, aventures i un toc d'humor.
Els protagonistes són un grup de joves que van al mateix institut. Quan hi arriba la nova professora substituta de gimnàstica, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.
Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris(Edicions del Bullent), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil. En castellà ha publicat La caída de Nornivala i està finalitzant la seua continuació.
Teresa Costa-Gramunt titulava un article sobre Cartografies, de Rosa Mascarell, a Eix Diari d'aquesta forma La filosofia que il·lumina, cura, en copiem un fragment (tot l'article es pot llegir aquí):
«L’agent provocador de l’escriptura de Cartografies és una ferida emocional de grans proporcions. Això no obstant, l’autora va comptar amb la força de la pròpia capacitat de pensar, de meditar sobre el que estava passant a partir del moment en què va dir prou d’una situació personal insostenible. Fora de la llar, exiliada de la vida anterior, va anar trobant acollida en cases d’amics i va començar a donar-se permís per a gaudir de petits moments de calma que a poc a poc van mitigant el dolor, obrint una escletxa a una vida que es vol viscuda amb plenitud».
També Rosa Mascarell Dauder ens parla en aquest vídeo del seu llibre Cartografies i fa referència a l'efecte guaridor dels llibres quan diu que des de l'inici de l'escriptura ella el concep com un mapa, un mapa espiritual i el propi títol ho reflexa.
«Un mapa fet de reflexions, reflexions d'altres persones que poden ajudar-me a mi mateixa.»
Ester Vizcarra ens ha explicat en un breu vídeo com la seua admiració infantil pel moviment hippie és la llavor que, de major l'ha impulsat a escriure la novel·la "La cadira de l'artista indòmit".
El pintor abstracte alcoià "Manolo Solbes Arjona", és un personatge que sintetitza el que és un esperit lliure en el món de l'art. A la novel·la és Manuel.
Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol.
El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.
En la França sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, tres germans es veuen separats després d'un assalt nazi a la seva llar. Annie és capturada amb els seus pares i enviada al camp de concentració de Drancy, mentre que Aron i Heléne s'amaguen desesperadament. Aquesta història commovedora està inspirada en la historia real de les germanes Caqueret i la mare Denise Bergon, superiora del convent de Notredame de Masip, que decideix arriscar-ho tot per refugiar 82 nens jueus que es troben amagats arreu: als boscos, a esglésies i amb famílies cristianes, després que els seus pares fossin deportats cap als camps de concentració.
Amb el país sota l'ombra de la por i la persecució, la germana Bergon i el mossèn Claude, amb el suport de la resistència francesa, ordeixen un pla apassionant per protegir aquests nens vulnerables. Una novel·la emocionant que explora els límits de la bondat humana i la valentia en temps d'adversitat, on els destins dels Caqueret i els seus protectors es creuen en una narrativa fascinant..
En el vídeo que n'ha fet l'autor destaca que ha volgut fer un homenatge a tota la gent que va posar en risc la seva vida per ajudar un col·lectiu que estava perseguit. Podeu veure el vídeo al canal de youtube de Bullent: https://youtu.be/VDLDzzO0xXI?si=IfStSAE1WuhitqeN
Li hem fet un vídeo a Juli Capilla on ens parla breument del seu llibre "La terra i la paraula", guanyador del Premi Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València.
Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.
Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.
L'autor es declara en el vídeo un enamorat de l'oralitat, i aquesta és la primera publicació en forma del llibre en què ix a relluir una part del seu arxiu sonor, recopilat durant una quarantena d’anys en diversos pobles valencians.
Entre tots els gèneres del folklore verbal, els contes i els acudits llicenciosos –més comunament coneguts com a picants, verds– han sigut dels que més han conservat la vitalitat fins als nostres dies.
La major part de les històries "diuen, però no diuen". Són contes relacionats amb el sexe però des del punt de vista dels informants, potser ara els trobarem innocents.
Aquest tipus de relats, en boca dels narradors orals, s’han manifestat com el grau màxim d’expansió a què es podia arribar en el context d’adobar amb contarelles una conversa amb la finalitat de passar una bona estona. De fet, podem comparar-los a un parèntesi de bon humor en què es podien expressar lliurement certs anhels reprimits, en major o menor grau segons el moment històric, o es podia mostrar una imatge irònica del món que capgirava els valors marcats per la societat tradicional. Tanmateix, a pesar de l’enorme presència de les narracions llicencioses en l’oralitat, no s’ha vist un reflex paral·lel d’aquest folklore en les col·leccions i estudis de rondallística, llevat d’algunes excepcions.
Tres republicanas
de distintas capas sociales e ideologías que publicaron sendos diarios sobre su
exilio y sobre la pérdida de su país a manos de los sublevados.
La anarquista
Silvia Mistral, la comunista
Luisa Carnés y la liberal
Victoria Kent.
Narran unos
hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil y las consecuencias para
los perdedores.
Unos diarios poco
conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan
trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia.
Aprofitem l'estiu per llegir. Es poden llegir històries i també imatges i podem aprofitar per reflexionar al voltant del que hem llegit. Solem pensar en els llibres com en una font de coneixements, de respostes i en les hores de convivència és tant o més important trobar-hi preguntes, bones preguntes de les que broten bones converses sense objectiu.
"La pau", d'Irene Verdú i Daniel Garcia és l'àlbum il·lustrat que va guanyar el Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs. Hi trobem moltes preguntes i imatges que apunten en una direcció deixant-nos llibertat per interpretar. És un llibre que ajuda a construir convivència.
Què és la pau? Un estat de tranquil·litat que molt a sovint es defineix pel seu contrari: l’absència de guerra. Tanmateix, hi ha moltes coses més a qüestionar-nos sobre la pau. Això és aquest llibre: una poètica invitació a imaginar la pau.
Un dels seus autors, Daniel Garcia Moragues, ha fet aquest vídeo per portar-nos un fragment del llibre: https://youtu.be/8bnIoBtTuEw
El llibre "Sense porc", d'Albert toldrà es presentarà a Vilafranca en el marc dels Diàlegs d'estiu dels Ports que organitza el Centres d'Estudis dels Ports, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilafranca.
Serà el divendres 14 de juliol a les 19h. en la Casa de Cultura de Vilafranca.
L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no... En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.
En aquest vídeo, "En veu alta" produït per L'Etno. Museu Valencià d'Etnologia en la presentació que es va fer a la Beneficiència s'explica alguna cosa més:
«Un llibre d'amor a la comarca de la Safor» Xavi Cervera
«A la comarca tenim una quantitat de balcons naturals que ens mostren un paisatge espectacular, encisador. Sobretot quan veus les albades […] Volem compartir aquells moments que es queden a la retina per sempre» Vicent Cervera.
«Amb el llibre volem que estimeu els paratges i que per això els conserveu» Òscar Martí
A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor és un llibre adreçat a persones amb l’interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor. Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
Què vos creieu, que a València no n'hi havien Rondalles? El drac de l'Albufera és un conte de la ciutat de València que Joanvi Cubedo /Tio Vicent ha posat en un llibre, amb les il·lustracions de Dani Cruz.
Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara.
En l'enllaç següent podeu fullejar les primeres pàgines i veure algunes de les divertides il·lustracions de Dani Cruz
Moltes lectores i lectors han parlat bé del llibre "La nova mestra", de Carme Cardona en el poc de temps que fa que està publicada. El darrer, Vicent Montesinos, que al seu bloc "Entre el Túria i el Ridaura" diu coses com:
«Carme recorre al genere fantàstic però no abusa d’ell i així es fa més
creïble la narració i l’ambientació d’aquesta. Molt recomanable.»
Ara és l'hora que Carme Cardona Bartual ens presente la seua novel·la "La nova mestra" en un breu vídeo.
A "La nova mestra", Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.
"La nova mestra" ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.
La darrera comunicació de l'any la reservem per a La dona invisible, de Mònica Richart, que és el primer llibre que vam publicar i que cada dia reb més i més elogis i ens proporciona bones notícies. És la nostra manera de desitjar un 2023 ple de bons llibres i en el qual sortim airosos de les dificultats, més forts i més alegres.
La dona invisible, de Mònica Richart és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, una senyora romanesa de vora setanta anys, que troba un cadàver a la conselleria on treballa...
Llegim un fragment del capítol en què açò passa; un tast que esperem que, si encara no heu llegit la novel·la, vos anime a voler saber-ne més. https://youtu.be/jHHbB5dgYzA
«La novel·la ens conta la dramàtica història de Mihaela, una dona que ha patit tota la vida i que ha sigut invisibilitzada per la societat. Acompanyats de Mihaela, viatgem per una història principal amb misteri que va paral·lela a moltes altres històries que també són invisibles, que l’autora busca fer-les visibles. Emigració, violència de gènere, lluites de poder, salut mental i la vida mateix. Mònica Richart aconsegueix fer-nos riure i plorar, per així fer-nos pensar i reflexionar sobre el que realment s’ha de reflexionar: les històries amagades de Mihaela.»
Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l'Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l'Eixampleparla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.
En aquest vídeo Mariano Casas, l'autor del llibre ens explica que es tracta d'una novel·la d'intriga, de misteri, que tracta d'enganxar al lector per a que continue passant pàgines i de generar el desig de llegir aquest i altres llibres.
[...] el barri de l'Eixample és un barri molt ordenat, de carrers rectes, molt definit... Se suposa que hi viu gent d'ordre, gent benestant. I això li confereix una peculiaritat molt marcada, la gent que hi viu és una gent que guarda les formes i, de vegades arribes a pensar si per baix de la normalitat, de l'ordre aparent no hi ha una altra dimensió més fosca.
"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez és el llibre guanyador del Premi Josep Vicent d'assaig, dels Premis Ciutat de València.
A través de set articles i uns preliminars, Antoni Defez reflexiona sobre la creació o cerca de la identitat.
Entre altres coses exposa com el llenguatge ens defineix i es recolza en la poesia de Vinyoli, Pérez Muntaner o Goethe mateix, un poema del qual inicia el llibre i l'autor el recita en aquest vídeo.
També la identitat col·lectiva és objecte del llibre i es pregunta: poden les nacions no arribar a existir?
Però si som és perquè en algun moment deixem de ser, és a dir que la mort també ens configura, aquest punt l'acompanya de l'anècdota d'una rondalla d'Enric Valor.
I no oblida que som en relació al paisatge que ens envolta. Acompanya aquesta part del llibre de Joan Fuster i Joan Pla i la concepció que tenien del paisatge.
Com es veu a la fotografia que ha fet Judith Vizcarra, no només les persones, també als felins els agrada "Amaga't dels drons". Ho va fer al jurat que li va donar el 40é Premi Enric Valor, als lectors joves que ja l'han llegit i també als joves d'esperit.
Ester Vizcarra, en el vídeo (que podeu veure a: https://youtu.be/1sG2xvN6mpw) que ha fet per a parlar-nos del llibre, ens comenta algunes coses que podrien donar-nos una pista sobre l'èxit del llibre.
Un fragment del que hi diu: «Les històries sobre el futur no parlen gairebé mai del futur, són una manera de cridar l’atenció sobre el present: el consumisme que actualment ha arribat a un alt nivell, està encara més potenciat i legislat al món d’Aura. L’alimentació artificial ha sigut portada a l’extrem amb la producció d’aliments sintètics, la desconnexió amb la natura és total. I tot això s’ha fet amb l’excusa del bé general. Només que no tots els ciutadans hi estan d’acord i l’aventura d’Aura es converteix en punt de partida per intentar canviar algunes coses.»
»Aquesta és una història d’amistat i amor als animals i la natura. Però també una història de rebuig al consumisme, de demanda de solucions imaginatives i humanes als problemes de la societat.»