Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clàsics i versions. Torsimany. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clàsics i versions. Torsimany. Mostrar tots els missatges

5 de febrer del 2024

69 poemes d'amor, 8a edició en el #100Estellés

 


En el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, hi ha moltes activitats previstes, es tracta del poeta del poble i el poble celebra els seus versos.

Tant és així que l'antologia '69 poemes d'amor' ha arribat tot just ara a la 8a edició.

Al llibre trobem els poemes en set gran apartats:
De l’amor als amants, 
De l’amor a Isabel, 
De l’amor als familiars, 
De l’amor a la mort, 
De l’amor als aliments, 
De l’amor a la pàtria, 
De l’amor a la carn.
A més d'una introducció divulgativa dels antòlegs Àlvar Vanyó i Sanç i Daniel P. Grau.

Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. Gairebé seixanta-nou anys dedicats a la literatura. En l’obra d’Estellés el lector ha sabut reconèixer la seva realitat més immediata, més quotidiana: les inquietuds, les esperances, les misèries, els somnis, el dolor, l’alegria, les frustracions, l’amor, la mort… Tot això és ja un motiu suficient per a oferir aquests '69 poemes d'amor'. Nosaltres ens hem marcat com a punt de partida el concepte de l’amor per tal d’arribar a Estellés, ben segurs que una aproximació temàtica ens en pot donar una visió total. Aquesta impressionant polifonia lírica de Vicent Andrés Estellés el situa, amb tot dret, al costat dels millors poetes del segle xx.

Àlvar Vanyó i Sanç (la Llosa de Ranes, 1968) és professor de Llengua i Literatura a l’IES Josep de Ribera a Xàtiva. És coautor de llibres d’ensenyament, ha col·laborat en publicacions especialitzades sobre llengua i literatura i ha impartit cursos per a docents en valencià. Treballà com a assessor lingüístic a l’extint Canal 9-RTVV i actualment fa traducció i la correcció editorial i audiovisual.

Daniel P. Grau (Gavarda, 1968) és assessor lingüístic de les Corts Valencianes i professor associat de l’UJI. Té un màster en assessorament lingüístic i és doctor en filologia catalana, amb premi extraordinari. Treballà com a assessor lingüístic a Canal 9-RTVV i a l’UJI i com a lector de català a les universitats de Cambridge i Oxford. És autor d’El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori (PUV, 2017).

Vídeo Poema "Cançó de bressol": https://www.youtube.com/watch?v=fJamJyu8_qo

20 d’octubre del 2021

Llibre de les meravelles del món, de Marco Polo. 3a edició.

 

Arriba a la tercera edició el Llibre de meravelles del món, de Marco PoloIsabel Payà i Antoni Torreño van fer la que fou la primera versió integradora i actual d’aquest llibre llegendari que abans només podíem llegir en llengua catalana en versions que partien d’una traducció fragmentària del segle XIV.

Marco Polo va nàixer l’any 1254 a Venècia i visqué vint-i-cinc anys en terres de l’orient asiàtic. Mercader per tradició familiar, entusiasta i observador pel seu propi tarannà, s’endinsà amb son pare i el seu oncle per un continent que poblava l’imaginari europeu de misteri i exotisme feia segles. L’atzar volgué que, ja retornat a la pàtria, el ric i famós Marco fos capturat durant una batalla entre genovesos i venecians i que acabés reclòs a la presó de Gènova. Allí s’estigué un any en companyia de qui havia de redactar les seues extraordinàries memòries, Rustichello de Pisa. El Llibre de les meravelles del món és una obra original, enciclopèdica i obstinadament vigent que al llarg del temps ha estimulat la fantasia d’artistes i somiadors i ha desvetllat la curiositat de comerciants i aventurers.

15 de juny del 2020

Per què llegir els clàssics? Ajuda als centres

El Ministeri de Cultura ha obert la segona convocatòria del Programa de Activitats Literàries per a Instituts de Secundària. El programa inclou les activitats a realitzar entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre de 2020, i consta de dues modalitats: Encontres Literaris i Per què llegir els clàssics? 

El termini de sol·licituds s'acaba l'11 de setembre de 2020. Ací teniu l'enllaç amb més informació i les instruccions per presentar-la: 

Programa de Actividades Literarias en Institutos de Enseñanza Secundaria 2020

Per què llegir els clàssics?

Edicions del Bullent i CRITCompanyia de Teatre proposen una activitat literària dirigida als estudiants dels Instituts d'Educació Secundària, amb l'objectiu d'obrir una reflexió sobre una pregunta recurrent a les aules: per què cal llegir els clàssics?

La sessió que proposem tindrà un format de col·loqui, de manera que estarà basada en el diàleg i la participació. Es farà servir el text de L'Espill de Jaume Roig per la seua potència humorística i pel seu missatge controvertit, que propiciarà un debat dinàmic i significatiu tant a nivell literari com a nivell social.


Els filòlegs, dramaturgs i actors Anna Marí i Daniel Tormo acudiran als centres educatius carregats amb totes les preguntes, reflexions i idees que han anat sorgint durant els seus deu anys de treball escènic sobre els clàssics valencians del Segle d'Or: 

ñ Qui van ser Joanot Martorell, Jaume Roig, Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella o Bernat Fenollar?

ñ Què comparteixen el “Tirant lo Blanc” i “El Quijote”? Què comparteixen els trobadors i Joan Roís de Corella? Què comparteixen “L'Espill” i “Els contes de Canterbury”? Què comparteixen Ausiàs March i Garcilaso de la Vega? I Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés?

ñ Per què hi ha tan poques dones l'obra de les quals és considerada clàssica?

 A més de la reflexió teòrica, es proposaran una sèrie d'activitats pràctiques amb lectures de fragments de textos o propostes de versions modernes de versos, sempre fent servir els recursos de la teatralitat que poseeix la companyia. 


20 de gener del 2020

4a edició Espill, de Jaume Roig dramatúrgia d'Anna Marí


Ja està ací la 4a. edició de la versió que Anna Marí ha fet en teatre de L'Espill, de Jaume Roig.

Aquesta versió va ser posada en escena sobre les taules per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es poden consultar les actuacions programades en aquesta pàgina i per contactar i/o concertar una actuació ací)

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

El llibre té 80 pàgines, es pot començar a llegir a: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

27 de juliol del 2017

6a edició de 69 poemes d'amor de Vicent Andrés Estellés


"L'aire és ple de botelles amb missatges de nàufrags". Un d'aquests missatges ens duu la notícia: 69 poemes d'amor de Vicent Andrés Estellés ha arribat a la 6a. edició.

Bon moment per obsequiar un amor d'estiu (o de tants estius!) amb poesia. Bon moment per iniciar aquesta lectura per amor a un mateix.

Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. Gairebé seixanta-nou anys dedicats a la literatura. En l’obra d’Estellés el lector ha sabut reconèixer la seva realitat més immediata, més quotidiana: les inquietuds, les esperances, les misèries, els somnis, el dolor, l’alegria, les frustracions, l’amor, la mort… Tot això és ja un motiu suficient per a oferir aquests 69 poemes d’amor.

Més informació: https://www.bullent.net/libro/3055-69_poemes_d-amor

16 d’abril del 2016

Vídeo Antologia de les Rondalles Valencianes



Vols conéixer les Rondalles Valencianes d'Enric Valor i no saps per on començar?

Enric Valor les va arreplegar del saber popular i les va escriure de manera culta.

Ara, amb l'Antologia de les Rondalles Valencianes tens una ajuda. La introducció de l'escriptor i professor Ivan Carbonell "El valor incalculable d’Enric Valor" fa un breu repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles Valencianes que va arreplegar i literaturitzar. I en tria 5 per començar a prendre-li gust: El patge Saguntí, L'envejós d'Alcalà, La mestra i el manyà, Les animetes i Nabet.

Més informació i primeres pàgines a http://www.bullent.net/libro/3193-Antologia_de_les_Rondalles_Valencianes

T'ho diguem amb un divertit vídeo:





4 de febrer del 2016

Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor amb estudi d'Ivan Carbonell


S'acaba de publicar l'Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor que ha preparat l'escriptor i professor Ivan Carbonell. Amb la introducció "El valor incalculable d’Enric Valor" que fa un breu repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles Valencianes que va arreplegar i literaturitzar.

L’edició de les Rondalles Valencianes que Enric Valor va fer i és publicada en Edicions del Bullent és distribuïda en vuit volums, que ja són una manera d’antologar pel propi autor.

L'antologia que ha fet Ivan Carbonell, a més de donar al lector una visió de conjunt del Mestre i de l'obra amb la qualitat literària que el caracteritza, ha consistit a triar cinc rondalles que donen una mostra de la capacitat narrativa d’Enric Valor i el tresor que suposa l’edició íntegra de les rondalles.

És un tast de les rondalles que el que pretén és despertar l’interès per empassar-se-les totes, volum rere volum, per endinsar-se completament en el món de la fantasia popular valenciana. Un viatge a la fantasia valoriana sense garantia de retorn al món real. Com a resultat trobem les següents rondalles:  El patge Saguntí. L'envejós d'Alcalà, La mestra i el manyà, Les animetes Nabet.

Ací tenim unes pàgines per començar a llegir:


Enric Valor i Vives, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

Va nàixer a València el 1979 és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i Graduat en Històriaper la Universitat de València. És professor de Valencià en Secundària i ha guanyat nombrosos premis de literatura breu, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis o els Premis Bancaixa-Universitat de València. Entre altres, ha publicat La nit de la princesa i amb la novel·la El secret del Mas de la Pedra va guanyar l’XI Premi de Narrativa Ciutat de Torrent 2009, XIV i el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt (2012), el XXI Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar (2012)... Amb Els papers àrabs ha guanyat el 30é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. És membre de l‘Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC) i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC). També ha guanyat el 16é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes.

10 de setembre del 2014

Al teatre! Espill, de Jaume Roig, estrena llibre i escenografia



La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig comença el curs amb bon peu.
Es manté en cartell amb la companya de teatre Crit i, a més, estrena escenografia.

L'obra es representa dins la campanya Escena Jove, una nova campanya de teatre adreçada als estudiants de secundària i escoles d’adults impulsada per CRIT Companyia de Teatre, la companyia valenciana que ha fet més de 500 representacions en cinc anys per a aquest tipus de públic.

Així es presenten: "Oferim espectacles que són una eina per a l’aula: parteixen de la programació curricular, compten amb unitats didàctiques coherents i interessants que es poden treballar abans o després de l’espectacle, i les representacions sempre acaben amb un enriquidor col·loqui entre els actors, el públic i (si es vol) l’autor o adaptador del text.

Treballem amb cura i respecte cap al públic a què ens dirigim, perquè creiem en el que fem i perquè els joves estudiants són el públic del futur i volem guanyar-lo. Potser per això aquells que ens contracten solen repetir.

Presentem un format d’espectacle que pot ser representat tant en un teatre com al saló d’actes o a qualsevol aula del vostre centre. Els nostres preus són ajustats i raonables."

A l’espectacle Espill s’ha modernitzat el llenguatge original, però hem mantingut bona part de les rimes i el lèxic de la novel·la. S’interpreten els personatges a ritme de rap i de cançons medievals valencianes, tot evidenciant els conflictes de gènere des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Els joves acaben pensant que Espill és una novel·la extraordinària.

I és també un motiu per parlar, entre altres coses, de la situació de la dona en la societat actual i en el passat.

I fruit d'aquest treball i interacció amb els joves surt en llibre d'Anna Marí.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Encara que se'n poden demanar a mesura, ja sabem d'alguns llocs on representarà Espill, al Teatre Micalet de València i al Teatre Serrano de Gandia.

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.



23 de juny del 2014

La companyia Crit ens parlen de l'Espill en un vídeo.


Des de l'any 2009 la companyia Crit Teatre ha estat representant l'adaptació teatral d'Anna Marí de l'obra l'Espill, de Jaume Roig. Ara, coincidint amb una renovació de l'escenografia, també apareix l'obra feta llibre.

Una selecció dels moments més representatius d'aquest clàssic de la nostra literatura amb un punt de vista actual és, sense dubte, la millor manera d'aproximar-s'hi i serveix per a qüestionar-se determinades actituds d'avui en dia no tan allunyades de les del segle XV.




Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

Per saber-ne més, enllaç a la fitxa del llibre.

11 de juny del 2014

Espill, de Jaume Roig. Dramatúrgia d'Anna Marí. Novetat editorial



Després de diversos anys sense moviment, Edicions del Bullent torna a revifar la col·lecció Torsimany amb un nou títol, una versió teatral d'Anna Marí d'Espill, de Jaume Roig. S'afegirà a altres versions, traduccions i antologies que conformen aquesta col·lecció: El collar de la coloma d'Ibn Hazm de Córdova, Contes per a un any de Luigi Pirandello, 69 poemes d'amor, de Vicent Andrés Estellés, Fosca, d'Igino Ugo Tarchetti i Llibre de les meravelles del món, de Marco Polo.
Per a adquirir el llibre o obtindre'n més informació cliqueu ací.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l’original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l’univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel•les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l’Edat Mitjana fins els nostres dies.

Aquí podeu fer un petit tast del llibre:



Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

Com a representació teatral, aquesta obra ja ha fet un bon recorregut es troba en actiu des de finals del 2009. En aquests anys se n’han fet més de 200 representacions per teatres, cases de cultura, biblioteques i centres educatius. Com ara l'estrena a la Biblioteca Valenciana, al Teatre municipal de palma de mallorca, Congrés internacional de romanística (València), Falla Na Jordana, Casa de la cultura de Torrent,  d'Algemesí, d'Alzira, de Pego o de Petrer, Sala Matilde Salvador de València, a la Biblioteca de Llíria, al  Festival medieval d'Elx, Campanya Anem al teatre 2013, Abril i maig 2013, Teatre Micalet de València, Sala Ventura Alabau d'Alfafar... I a tot arreu ha recollit grans èxits. De fet, encara està activa i se'n poden demanar representacions o obtindre més informació al web de la companyia: http://teatrecrit.com/2013/04/16/espill/









29 de gener del 2014

Contes per a un any, de Luigi Pirandello


Luigi Pirandello (Agrigent, 1867-Roma, 1936) és considerat el millor autor italià modern. Va rebre el premi Nobel de literatura l’any 1934. Tot i que hom el coneix, sobretot, com a dramaturg, la seva narrativa breu és d’una qualitat i d’una extensió admirables.

Rescatem avui del fons d'Edicions del Bullent Contes per a un any, de Luigi Pirandello, una selecció i traducció de contes feta per Júlia Benavent.

Com diu a la introducció, tots els contes que donen forma a aquest llibre es van publicar separadament en diaris o revistes durant el primer quart del segle passat. Pirandello va recollir posteriorment totes les publicacions i les va titular Novelle per un anno, és a dir, Contes per a un any. Però aquests contes o narracions més o menys breus, en la vella edició omplien dos grans volums (prop de 365 contes), i nosaltres n’oferim una mínima part, solament onze.

Els contes que hi ha són:
L’avemaria de Bobbio, Del nas al cel, El xotet negre, El vestit nou, La veritat, L’esperit del mal, El fill canviat, Hi ha algú que riu, Col·loquis amb els personatges I, Com que no plou… i Quan era boig.

Us deixem ací el principi d'un dels contes, El xotet negre:



Podeu comprar el llibre al web de Bullent: http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=2724

I un fragment un poc més llarg del conte "Col·loquis amb els personatges I"



2 d’agost del 2012

El collar de la coloma, d'Ibn Hazm de Córdova, al Fons del Bullent







Al fons del Bullent, i al Fons de la història, en aquest cas. Parlem d'una adaptació d'Antoni Martínez d'aquest clàssic datat ara fa uns 990 anys de res. L'amor no ha canviat en aquest temps. I la manera de viure'l, d'entendre'l, de lloar-lo?


Ibn Hazm de Còrdova va nàixer l’any 994. Va escriure a Xàtiva. El collar de la coloma, datada l’any 1022. Va viure els anys més crítics de l’islam andalusí. El seu temps va presenciar la dissolució del califat i la formació de les taifes que havien d’accelerar el declivi del poder musulmà a la Península Ibèrica. Ell és testimoni privilegiat d’aquests esdeveniments, i en dóna fe amb una obra enciclopèdica, fecunda i rica. El collar de la coloma –tractat sobre l’amor i els amants– és, sens dubte, la perla de l’autor i de la literatura aràbigo-andalusina. L’amor és el fil conductor de l’obra entre tots els temes interessants que hi tracta. L’amor ha acompanyat l’autor durant els anys viscuts i ara mou el seu record; és el motiu sobre el qual reflexiona vitalment i filosòficament. Ibn Hazm va morir prop de Huelva l’any 1064. 

Antoni Martínez de Xàtiva durant alguns anys va anar llegint i rellegint el tractat, va anar escrivint i reescrivint els poemes perquè li eren font de plaer, i a la fi els publica l’any 1994. Aquest fou el seu homenatge, i també el nostre, a Ibn Hazm amb motiu del mil·lenari del seu naixement.
Pàgina de l'IIFV d'Antoni Martínez Revert, per saber-ne més. 


Vet aquí un fragment del llibre:





Per a fer-te amb el llibre, enllaç a la fitxa.