7a reimpressió de "L'Espill"

La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig, ha estat representada en múltiples teatres i centres educatius per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es pot contactar i concertar una actuació al seu web). Hi ha programades diverses actuacions enguany, com per exemple:

ABRIL:

📅​23/04/26, Casa de la Cultura, Almassora, 12h.

MAIG:

📅23/05/26, Casa de la Cultura, La Pobla de Vallbona, 19:30h

AGOST:

📅30/08/26, Macastre Teatro Festival, horari per confirmar.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

El llibre té 80 pàgines, es pot començar a llegir a: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill

En aquest vídeo ens van explicar més sobre l'obra: https://youtu.be/mFoY1GUgwk0

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'Espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

9a edicions d'"Els temps de Sara", de Lucía Arenas.

 

Els temps de Sara, de Lucía Arenas Pastor arriba a la 9a edició, amb més de 10.000 exemplars venuts. La mateixa història que va guanyar el #PremiEnricValor i el #PremiSamaruc dels Bibliotecaris.

En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Per saber més sobre el llibre: https://bullent.net/libro/3079-Els_temps_de_Sara

L'autora, Lucía Arenas, va fer un breu vídeo en el moment de publicació per parlar-ne: https://youtu.be/2bbk2Prvd8A

La novel·la també disposa una proposta didàctica elaborada per Manel Villar i enllaçada a la fitxa del llibre. Suggereix molts temes de conversa per poder fer tertúlia literària dialògica a partir de la lectura del llibre.

També dona lloc a imaginar quins llocs a cada poble o ciutat podrien haver estat escenaris del llibre.

Lucía Arenas, ha explicat que l’obra va tindre un primer destinatari molt concret, la seua cosina Marta, una adolescent de setze anys a qui no li agrada massa llegir. Arribaren a un pacte pel que ella aniria escrivint i Marta llegiria. Si alguna cosa no li agradava la canviaria. Una història a la seua mida. L’emplaçament, a més de ser conegut per ella, havia d’acomplir altres condicions: tindre una història rellevant i una bona localització i Gandia va ser el municipi escollit.

4a edició de 'Pell de seda', de Vicent Sanhermelando

"Pell de seda", de Vicent Sanhermelando ha arribat a la 4a edició. Moltes gràcies per fer-ho possible!

València és, cada vegada més, l'escenari perfecte per a històries intenses i la llarga i rica història de la ciutat, troba episodis perfectes com el que enmarca aquesta història d'amor, més valenciana impossible.

"Pell de seda" és una novel·la ambientada en la convulsa València dels inicis del segle XV, la València del segle d'or...

Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que pos­seeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com im­pos­sible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat...

Aquesta novel·la és un motiu més per passejar pels carrers de la ciutat i identificar quins dels esplèndids edificis romanen encara des de l’època de Guillem i Caterina.

A la pàgina del llibre podeu llegir les primeres pàgines del llibre i més coses, com ara una proposta didàctica o l'enllaç al web del llibre: https://www.bullent.net/libro/3218-Pell_de_seda

"El cavall verd", de Joaquín Borrell. Reedició Nou format

 

'El cavall verd', de Joaquín Borrell, és una novel·la que ha adquirit l'estatus de mite, ens parla de l'expulsió dels moriscos de terres valencianes. L'hem reeditat amb el nou format de la col·lecció Miratges i coberta d'Elga Fernández Lamas.

L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius d’un projecte secret, que l’arribada dels exèrcits d’Itàlia posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-la, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana.

Joaquín Borrell (1956), benisser per ius sanguinis i valencià per naixement, pare de quatre fills i notari a València, es va estrenar en el món literari amb la novel·la Caballo verde (1983). Van seguir La esclava de azul (1989), El bes de la nivaira (1990) –premi Serra d’or–, La lágrima de Atenea (1993), La balada de la reina descalza (1995), El escribano del secreto (1996), Todos los hombres del mur­cié­lago (2000), La bahía del último aliento (2001) o Les Naufores (2002). 

Per llegir les primeres pàgines i més: https://www.bullent.net/libro/2757-El_cavall_verd 

3a edició de "La dona invisible", de Mònica Richart

 La dona invisible, de Mònica Richart, ha tingut una molt bona acollida per part de les lectores i els lectors i la tercera edició ja circula per les llibreries i també ha estat en les llistes de més llegits a les biblioteques. Una novel·la ambientada entre València i Sedaví, que té alguns elements de novel·la negra (i va estar triada al festival València Negra).

També ha estat entre el pòdium de més venuts a la caseta de Bullent de la 60a Fira del llibre de València, La dona invisible segueix fent lectores i lectors.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

8a edició! Teatre: Espill, de Jaume Roig. Dramatúrgia d'Anna Marí

La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig, ha estat representada en múltiples teatres i centres educatius per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es pot contactar i concertar una actuació al seu web). Hi ha programades diverses actuacions enguany, com per exemple:

26 de març – a PETRER

12 d'abril – a LA POBLA DE VALLBONA

15 d'abril – a LA POBLA DE FARNALS

16 d'abril – a Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

30 d'abril – a Centre Cultural El Molí de Benetússer

06 de maig – a MUSEROS

21 de maig – a Cultura Benifaió

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

El llibre té 80 pàgines, es pot començar a llegir a: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill

En aquest vídeo ens van explicar més sobre l'obra: https://youtu.be/mFoY1GUgwk0

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

"La nova mestra", de Carme Cardona, reedició i presentació

 

Acabada la primera edició de  la novel·la La nova mestra, de Carme Cardona arriba a les llibreries una segona, disposada a viure amb inquietud la història d'Adela Ferro, la jove mestra protagonista del llibre. Fins ara se n'han fet presentacions, clubs de lectura i activitats diverses sense parar desde la seua publicació, amb una molt bona acollida per part dels lectors.

A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 

Ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

També ha estat triada per als Clubs de lectura de Full, coordinats per Carme Navarro.

Celebrarem aquesta segona edició amb una presentació a Benissanó dins el marc de la "Setmana de la dona" el dilluns 10 de març  a les 18 h. en la Casa de la Joventut. En el mateix acte es presentarà també l'exposició "La experiencia no envejece" organitzada pel grup Recordant l'escola i hi haurà un berenar oferit per l'ajuntament. Acompanyarà a Carme Cardona, l'editora Núria Sendra.

El misteri i la inquietud sempre són presents a l'obra de Carme Cardona, quins són els elements que usa en aquesta novel·la per a aconseguir-ho? Mitjançant lectures de fragments en les presentacions fem una breu entrada al món del misteri literari.

Es pot trobar un enllaç a les primeres pàgines, així com a altres crítiques i recursos a: https://www.bullent.net/libro/3307-la-nova-mestra 

També pots veure altres activitats preparades per Benissanó aquesta setmana:

*

*Ací apareix la data anterior (5 de març), que ha estat posposada per la pluja.

Reedició de "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

«Ara bé, del que no hi ha dubte és que en cal parlar, dels trinquets abandonats, ni que siga per desviar-los de l’oblit absolut o de la desaparició sense contemplacions». 

Sergi Durbà ens diu això a la introducció "Va de bo!" del llibre "Trinquets trencats" i val a dir que ho ha aconseguit. Amb una prosa sentida i elegant, ha despertat prou interès en els relats d'aquests temples, de la pilota, per acabar tota una primera edició. El dia 8 de febrer arribarà d'impremta una nova fornada del llibre, diposada a arribar a més lectores i lectors delerosos d'entrar en la història darrere de l'abandonament d'aquests espais que, no fa tant, lideraven les passions de tantes persones. Lluïen orgullosos de ser-ne seu. Seus del joc dels valencians. Testimonis de grans gestes.

El llibre, doncs, es mostra com un bon i plaent mitjà per fer visibles aquests «trinquets valencians silenciats i marginats». El següent pas, és a dir, un cop fet el diagnòstic dels perquès, mirar de posar-hi remei està per fer.

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

Segona edició de 'La terra i la paraula', de Juli Capilla

La terra i la paraula, de Juli Capilla és un llibre de memòries; dietari, crònica social i molt més que va guanyar el Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig 2023, dins dels Premis Ciutat de València, tot i que s'emmarca més bé en la literatura del jo (si és podem fer encaixar dins una etiqueta una obra tan singular i heterogènia).

 

Ha tingut molt bona acollida entre els lectors i les lectores i s'ha presentat per tota la geografia valenciana: Pedralba (per suposat, escenari d'aquesta narració), València, Alcoi, Gandia, Barcelona, La Font d'en Carrós... i pròximament, farà parada a Ròtova, el dia 27 de desembre, i a Bétera, dilluns 30 de desembre.

És per tot açò que ara, La terra i la paraula ha arribat a la segona edició, i ja la tenim ací, a punt per tornar a les llibreries aquestes festes. 

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.

Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

Tots sants s'acosta… "Animetes santes", de Josep Lluís Santonja es reedita

 

S'acosta Tots Sants, una festa dedicada al record dels nostres ancestres i d'aquells que ja no estan amb nosaltres... és bon moment per anunciar que llibre de Josep Lluís Santonja Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més enllà ha acabat la primera edició i n'ha arribat una de nova.

Animetes santes va guanyar el premi Bernat Capó convocat per l'Etno. Museu valencià d'Etnologia.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort.

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3283-animetes-santes

"Pell de seda", de Vicent Sanhermelando, 3a edició i canvi d'imatge

 

"Pell de seda", de Vicent Sanhermelando ha arribat a la 3a edició. Moltes gràcies per fer-ho possible!

Amb la nova reimpressió, aquesta història d'amor llueix més valenciana encara, si és que això era possible, gràcies a un lleuger canvi en la coberta que, de ben segur, has vist ja.

"Pell de seda" és una novel·la ambientada en la convulsa València dels inicis del segle XV, la València del segle d'or...

Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que pos­seeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com im­pos­sible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat...

Aquesta novel·la és un motiu més per passejar pels carrers de la ciutat i identificar quins dels esplèndids edificis romanen encara des de l’època de Guillem i Caterina.

A la pàgina del llibre podeu llegir les primeres pàgines del llibre i més coses, com ara una proposta didàctica o l'enllaç al web del llibre: https://www.bullent.net/libro/3218-Pell_de_seda

Reedició de "L'estranya que habita els meus somnis", de Lourdes Boïgues

 

Comencem setembre i ho fem de la millor manera. Estrenem el nou curs reeditant L'estranya que habita els meus somnis, de Lourdes Boïgues. En aquesta novel·la juvenil ens endinsem en els inquietants somnis de Sabina…

Sabina és una xica privilegiada: és bonica, és popular, té amigues que l'estimen i una família rica que la protegeix. Després d'una sessió d'hipnosi de broma, una estranya s'instal·la al seus somnis i s'entesta a fer-la sofrir. Qui és la xiqueta que l'està tornant boja? Per què Sabina de sobte sap parlar portugués? En lloc d'acudir a les amigues, busca l'ajuda d'Empar, que acaba d'arribar a l'Institut i no sembla tindre ganes de fer amics, ja en té prou amb els seus problemes. 

L'autora és Lourdes Boïgues i Chorro (Simat de la Valldigna, 1968) que compagina la faceta d’escriptora amb el treball de tècnica en l’Administració de la Generalitat Valenciana. A més de llegir i escriure, li agrada passejar per la muntanya, veure pel·lícules i gaudir del temps amb la seva família. Ha publicat tretze obres, sis de les quals en Edicions del Bullent: Estel estel·lar, La taverna del bandoler, El secret de Caterina Cremec, Estel i els àngels, La venjança de Caterina, La revolta d'Adam… Entre els premis guanyats destaquen el Premi Carmesina, Premi Enric Valor en dues ocasions, el Premi Vicent Silvestre, el premi Benvingut Oliver o el Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Badalona.

Podeu llegir les primeres pàgines del llibre, veure el booktràiler, consultar la guia didàctica i més coses a: https://www.bullent.net/libro/3210-Lestranya_que_habita_els_meus_somnis

"Moisés, estigues quiet", de Lliris Picó. 4a Edició!

 

La quarta edició de Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó, no només torna a demostrar que no para quiet, sinó també que està atent a la seua imatge i ve amb alguns canvis: la imatge i el tacte de la coberta, el color de les pàgines… Esperem que agrade!

Diu Moisés al llibre que "escriure és molt terapèutic i també molt perillós, perquè és com mirar-te a l’espill i veure aquell horrible grapat de puntets negres que t’omplin el nas i et fan fàstic a tu mateix". Doncs ja veus, amb puntets negres o de colors, la gent s'estima al Moisés (la gent que compta, clar).

Ens alegra molt que la gent se l'estime tant, que ha guanyat el Premi Enric Valor, el Premi de la crítica de l'AELC Millor llibre juvenil i també el premi millor de tots: el dels lectors, que han fet que la tercera edició siga ja una realitat.

Al llibre, Moisés ens parla del que li passa en primera persona:

Sóc Moisés i en aquest llibre us explique coses meues. Una d'elles és que sóc hiperactiu. Des dels 5 anys hem visitat un grapat de metges i psicòlegs fins que vaig ser diagnosticat i etiquetat, com els paquets de pasta. "Moisés estigues quiet", "Moisés para un moment", "Moisés deixa cada cosa al seu lloc"... No, si jo ho entenc: tant de moviment treu de polleguera a qualsevol. De fet m'altera a mi mateix. Però què voleu que faça! També sóc adoptat i m'enamore i m'equivoque i hi ha qui em té mania, però també m'estimen molt... Tots som així de diferents als quinze anys?

En el següent vídeo Lliris Picó ens en feia cinc cèntims en 2 minutets i a la pàgina del llibre hi ha més coses, com les primeres pàgines, la proposta didàctica...

http://www.bullent.net/libro/3181-Moises_estigues_quiet

69 poemes d'amor, 8a edició en el #100Estellés

 

En el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, hi ha moltes activitats previstes, es tracta del poeta del poble i el poble celebra els seus versos.

Tant és així que l'antologia '69 poemes d'amor' ha arribat tot just ara a la 8a edició.

Al llibre trobem els poemes en set gran apartats:
De l’amor als amants, 

De l’amor a Isabel, 

De l’amor als familiars, 

De l’amor a la mort, 

De l’amor als aliments, 

De l’amor a la pàtria, 

De l’amor a la carn.

A més d'una introducció divulgativa dels antòlegs Àlvar Vanyó i Sanç i Daniel P. Grau.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3055-69_poemes_d-amor

Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. Gairebé seixanta-nou anys dedicats a la literatura. En l’obra d’Estellés el lector ha sabut reconèixer la seva realitat més immediata, més quotidiana: les inquietuds, les esperances, les misèries, els somnis, el dolor, l’alegria, les frustracions, l’amor, la mort… Tot això és ja un motiu suficient per a oferir aquests '69 poemes d'amor'. Nosaltres ens hem marcat com a punt de partida el concepte de l’amor per tal d’arribar a Estellés, ben segurs que una aproximació temàtica ens en pot donar una visió total. Aquesta impressionant polifonia lírica de Vicent Andrés Estellés el situa, amb tot dret, al costat dels millors poetes del segle xx.

Àlvar Vanyó i Sanç (la Llosa de Ranes, 1968) és professor de Llengua i Literatura a l’IES Josep de Ribera a Xàtiva. És coautor de llibres d’ensenyament, ha col·laborat en publicacions especialitzades sobre llengua i literatura i ha impartit cursos per a docents en valencià. Treballà com a assessor lingüístic a l’extint Canal 9-RTVV i actualment fa traducció i la correcció editorial i audiovisual.

Daniel P. Grau (Gavarda, 1968) és assessor lingüístic de les Corts Valencianes i professor associat de l’UJI. Té un màster en assessorament lingüístic i és doctor en filologia catalana, amb premi extraordinari. Treballà com a assessor lingüístic a Canal 9-RTVV i a l’UJI i com a lector de català a les universitats de Cambridge i Oxford. És autor d’El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori (PUV, 2017).

Vídeo Poema "Cançó de bressol": https://www.youtube.com/watch?v=fJamJyu8_qo

8 edicions d'"Els temps de Sara", de Lucía Arenas

Els temps de Sara, de Lucía Arenas Pastor arriba a la 8a edició, amb més de 9000 exemplars venuts i li hem fet uns petits canvis d'aparença. La mateixa història que va guanyar el #PremiEnricValor i el #PremiSamaruc dels Bibliotecaris.

En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Per saber més sobre el llibre: https://bullent.net/libro/3079-Els_temps_de_Sara

Fes-ne un tast en línia: https://issuu.com/bullent/docs/tast_els_temps_de_sara

Nova edició de "Cor d'elefant", de Teresa Broseta

"Cor d'elefant", de Teresa Broseta, és un llibre tendre alhora que molt sensible a tractar un tema difícil. Per això va guanyar el premi Samaruc de l'Associació de bibliotecaris i el Premi de la crítica dels escriptors valencians al millor llibre juvenil en el seu moment.

En parlem avui perquè ha arribat una nova edició.
Hem actualitzat un poc el disseny de la coberta.

Llegir ens fa viure moltes vides, aquesta ens transporta a l'altra banda del món a la acolorida Tailàndia.

Mentre contemplen delerosos, com cada dia, el bany dels elefants a les aigües fangoses del Mekong, Pakpao i Atid no poden sospitar que la roda de la fortuna està a punt de girar en la seua contra. Ho farà, però, i descobriran que a Tailàndia, com passa a altres llocs del món, les criatures poden esdevindre només una trista mercaderia, un joguet trencat en les mans d'un turista. Tan sols la intensa connexió entre els dos joves, d'on brolla la seua força, pot marcar la diferència entre la vida i la mort.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3171-Cor_d-elefant

Vídeo de l'autora parlant del llibre: http://youtu.be/iZbSwlU9M6k

4a edició de "Set blancaneus i un nan", de Carles Cano

 

«Això diu que era un rei i una reina que tenien set filles...» és l'inici del llibre Set Blancaneus i un nan, de Carles Cano. Va guanyar el Premi Carmesina i també el premi Samaruc dels bibliotecaris. Ja n'hem fet tres edicions, perquè els lectors l'han llegit com qui menja pomes.

Ací teniu una versió gamberra de Blancaneu i els set nanets, només que a l'inrevés, ací són set les princeses blanques com la neu nascudes en dos parts múltiples de la reina Eduarda. Com que cal buscar un hereu, la reina aprofita l'arribada d'un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo successor i obligar-lo a casar-se amb una de les filles. Però les coses se li complicaran a la malvada reina i el conte acaba de la manera més original i inesperada possible.

No tens el llibre? En aquest enllaç podeu començar a llegir-lo: https://www.bullent.net/libro/3152-Set_Blancaneus_i_un_nan

'La panderola, un tren que vola', 4a edició i 60 aniversari

Has sentit parlar de la Panderola?  El tren fa 60 anys que va deixar de viatjar. Té una canço i tot. Diu la cançó que és un "tren que vola". T'imagines un tren volador? Si t'endinses en el llibre La Panderola, un tren que vola, de Pep Castellano i Canto Nieto veuràs com, amb la màgia de la música i l'ajut del seu iaio Pepe, Carla aconsegueix fer volar un tren i coses més sorprenents, encara.

La panderola és ara un tren que vola més que mai, tant, que tres edicions ha volat cap a les biblioteques dels lectors i ha arribat la quarta edició, preparada també per volar més de pressa que el mític tren (que no es caraceritzava precisament per la rapidesa).

A la pàgina del llibre (https://www.bullent.net/libro/3176-La_Panderola_un_tren_que_vola) podreu trobar més informació com ara un joc interactiu, les primeres pàgines, una guia didàctica, etc.

I escoltar la cançó en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Wym-bmjJ0cQ

Reedició de 'Pandora du sort'. Quina sort!

 

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? 

Pandora ens ha dut cabassos de bona sort! Va publicar-se el 2020 i va dur dos premis:

• El premi al llibre infantil millor editat 2020 de la Generalitat Valenciana i
• El Premi Samaruc al millor llibre infantil de l'associació de bibliotecaris (enllaç)

I ara, el més important: el premi dels lectors. Ha agradat tant que s'ha acabat la primera edició i ja tenim ací la segona!

"Pandora du sort", de Paco Esteve il·lustrada per Gemma Aguasca,  no és només un llibre molt bonic, és també una crida a no discriminar pel color (ni als gats, ni a ningú).

A la pàgina del llibre es troba el sortilegi per guarir cues de gat, les primeres pàgines i molt més: https://www.bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

Piratosaures reeditat!

 

Josep Chapa va imaginar junts en aquest àlbum il·lustrat als reis indiscutibles de la infància: Pirates i dinousaures. José Fonollosa els va donar vida amb molta activitat i fantàstiques explosions de color...  i com a resultat Piratosaures ha arribat a la 2a edició!

Un grup de paleontòlegs s'ha instal·lat a la pedrera. Aitana vol jugar a pirates i Martí proposa fer de pirates que busquen dinosaures. Ser... Piratosaures! 

EN MAJÚSCULES!

Josep Chapa Mingo compagina la docència amb l'escriptura, a través de la qual ens proposa meravellar-nos pel món que ens envolta. 
Ha escrit fonamentalment literatura infantil i juvenil, des de contes per a primers lectors així com novel·la juvenil, en Bullent: Una acampada embolicada, On són els arbres? / ¿Y los árboles?, Multiaventura als Pirineus, Crònica d'estiu. Ara va de neu i Piratosaures.

José Fonollosa és un historietista valencià amb més de cinquanta treballs publicats. Des de fa més d'una dècada col·labora en la revista infantil valenciana Camacuc amb les sèries “Vampi”, “Hotel Monster” i "Trastades a l´Olimp”. I, també comics animalers com 'Miau', 'Gossos vs. Gats' o 'Refugio'. En Bullent ha publicat els llibres:  'Piratosaures', 'De mercats' i 'Bragat, el gat influencer del Puig Llorença'

'Piratosaures' té dues cançons composades pel mateix Josep Chapa. Podeu trobar l'enllaç a la tornada d'una d'elles a https://www.bullent.net/libro/3290-piratosaures