25 de juny del 2024

A Rafelcofer, Trinquets trencats, de Sergi Durbà. Museu a l'aire lliure

 


«El trinquet de Rafelcofer deu ser, a hores d’ara, el trinquet més conegut del País Valencià, i no només això, sinó que també deu ser el més conegut d’Espanya. I d’Europa. I, potser, del món. No és cap broma, això. Ni cap recurs hiperbòlic, tampoc. És una realitat. Una certesa, ja dic. I el millor de tot és que gran part de la gent que el coneix, no n’és conscient, i en termes generals, tampoc sap en quin lloc es troba, que és a Rafelcofer, com ja he dit, poble de la comarca de la Safor. 1.400 habitants, si fa no fa. Com és possible, doncs? Com? Molt fàcil. Aquest trinquet corona una muntanyeta del poble anomenada Rabat. I aquesta muntanyeta és ben visible des de l’autovia dita de la Mediterrània, l’arxitransitada A-7». 

Així comença l'entrada que Sergi Durbà a "Trinquets trencats" dedica al trinquet de Rafelcofer. Un poble que té el trinquet trencat més conegut i «un dels trinquets més bonics d’entre els més de dos-cents que hi ha escampats entre Vinaròs i Guardamar, un edifici emblemàtic i espectacular, tot un símbol». Així que en el poble que pot presumir d'aquesta joia oblidada hi ha prevista una altra presentació del llibre.

Serà el proper dilluns 1 de juliol en el Centre social de Rafelcofer, a les 19h. Acompanyarà l'autor el Regidor d'Esport Salva Escrivà i és obert a tot el que hi vulga anar.

21 de juny del 2024

Premis literaris 2024

 


l'Ajuntament de Castelló convoca els premis Castellum Ripae 2024:

  • La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch és de 5.000 € subjectes a la retenció d’IRPF.  
  • Des fa dos anys incloguem un nou premi dins del Certamen Literari Castellum Ripae, el Premi de Literatura Infantil "Mª Dolores Català Amoròs"  amb una dotació de 1.500 €.
  • Les obres es podran presentar mitjançant un correu electrònic a la següent adreça: certamencastellumripae@gmail.com indicant a l’assumpte del correu el premi al qual opta (Premi Soler i Estruch o Premi de no ficció infantil). A més caldrà adjuntar dos arxius en format Word (.doc): un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a.

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de Literatura Infantil "Mª Dolores Català Amoròs".

Es poden presentar obres per correu electrònic en format word  (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolores Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.



El termini per presentar els originals acaba el dilluns 15 de juliol de 2024 i el veredicte es sabrà el 13 de setembre.

Recordatori dels premis que publica Edicions del Bullent convocats el 2024 per ordre de data de tancament de termini:

D’ASSAIG. PREMIS CIUTAT DE VALÈNCIA
Termini fins el 7/6/24 de 150 a 400 fulls (DIN A4) Dotació: 10.000€ TERMINI 2024 TANCAT

Termini fins el 12/7/24 de 125 a 175 fulls Dotació: 6.000 €
Termini fins el 15/7/24 de 80 a 250 fulls (DIN A-4) Dotació: 5.000€


Termini fins el 15/7/24 de 10 a 15 fulls (DIN A-4) Dotació: 1.500 €

Termini fins el 28/7/24
16 o 20 làmines a doble pàgina Dotació: 5.000 €

Termini fins el 4/11/24 de 80 a 250 fulls (DIN A-4) Dotació: 6.000 €

En https://www.bullent.net/premis/ hi ha una relació dels títols publicats dels diferents premis.




 

20 de juny del 2024

"Literatura per a principiants", de Mariló Àlvarez i Rafa Alonso #Novetat


Ja ens ha arribat la darrera novetat editorial abans del l'estiu: 

Literatura per a principiants, de Mariló Àlvarez, amb il·lustracions de Rafa Alonso, que va guanyar el Premi de Literatura Infantil Ma Dolores Català Amorós.

Literatura per a principiants és una breu història de l'escriptura i la literatura, pensada per a les lectores i els lectors més joves.  Amb exemples d'escriptores valencianes invisivilitzades.

El text no només explica l'evolució de la comunicació humana, sinó que busca també visibilitzar i reivindicar escriptores valencianes que sovint han quedat amagades o a les quals no se'ls ha donat el reconeixement que mereixen, com poden ser les clàssiques Hipòlita Roís de Liori, Isabel de Villena o Maria Egual, però també d'altres més properes en el temps com Maria Cambrils, Concha Alós, Maria Beneyto o Maria Ibars.

En última instància, l'obra vol encoratjar també les  xiquetes a dedicar-se a l'escriptura, obrint camí a les autores valencianes del futur.

Mariló Àlvarez Sanchis (Picassent, 1987) és llicenciada en Periodisme, editora i escriptora especialitzada en ciència-ficció. Com a autora, ha conreat sobretot la literatura juvenil de gènere amb obres com la distopia "La primera onada" (Bromera, 2018), traduïda recentment al castellà, a més del recull de contes de ciència-ficció "Relats d’un futur imperfecte" (Edelvives, 2018) i "Piranya social" (Sembra Llibres, 2022). També ha escrit obres per a adults, com la novelette "Guia avançada per a pringades espacials" (Chronos, 2023). El 2020 va guanyar el premi València Nova de narrativa per "La taxidermista d’emocions", i el 2022 va estar guardonada amb el Premi Memorial Agustí Vehí Vila de "Tiana per Suïcidis S.A." Recentment ha publicat "Insurgents" (Bromera, 2023), segona part de La primera onada. Amb "Literatura per a principiants" (Bullent, 2024) ha guanyat el Premi Ma Dolores Català Amorós.

Rafa Alonso és l'il·lustrador. Va començar col·laborant en diverses publicacions com Diario de Valencia o la revista cinematogràfica Scifi world Magazine. En 2014 publica el seu primer còmic d’humor, "Tajundra la Moños", i a partir d’ací col·labora en diversos còmics per a fomentar la igualtat, cartells... Ha il·lustrat diversos llibres com "Bestiari dels Monstres Valencians". "Agricultura per a gent curiosa" (Bullent, 2024), "Dinosaures valencians" o "Literatura per a principiants" (Bullent, 2024)

Per saber més sobre el llibre o fullejar les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3325-literatura-principiants


18 de juny del 2024

Fira del llibre infantil de Patraix 22 i 23 de juny

 


El proper cap de setmana (22 i 23 de juny) se celebra la 2a edició de la Fira del llibre infantil de Patraix, a la Plaça de Patraix de València.

Allí hi serem amb els llibres Bullents infantils el dissabte 10 a 14h i de 17 a 20:30h, i el diumenge de 10 a 15h. Ara que acaba el curs escolar, és el moment de trobar lectures engrescadores!

Podreu trobar poemes que parlen de diversitat com "La pedra rosa", de Muriel Villanueva i Sara Sámchez, o àlbums per llegir en família i conversar com "La pau", d'Irene Verdú i Daniel Garcia o "Un secret", d'Anna Roig. 

I també "Piratosaures", de Josep Chapa, amb pirates i dinosaures, llibres que són cançons populars com la col·lecció "Contem i cantem".

En definitiva, llibres per a gats i gossos (o DE gats i gossos com "10 gossets", de Jesús Huguet i El Gran Jordiet, "Pandora du sort", de Paco Esteve i Gemma Aguasca o "El gat de la bruixa"…).

I molt més!


14 de juny del 2024

A València, "Les papallones del kebab", de Lliris Picó

 


La llibreria Fan Set acollirà la presentació del darrer llibre de Lliris Picó –i darrer Premi Enric Valor–  Les papallones del kebab.

Serà al Centre Octubre (c/ St Ferran, 12) el proper divendres 21 de juny, a les 18,30h i acompanyaran a l'autora Josep Antoni Fluixà i Carmen Pardo.

Les papallones del kebab és una una novel·la realista, actual, la narradora és filla de pare d'origen egipci i mare valenciana i té una germana bessona, tot i que no s'assemblen gens: 
«Layla és la meua germana bessona; tot i que ningú no ho diria, que som bessones. Ella és igualeta que mon pare: bruna amb els cabells llisos i negres, negres i els ulls verds. Per això ell li va triar el nom. Jo m'assemble més a ma mare: rossa, de pell blanquinosa, cabells arrissats i ulls marrons. Ben normals. Per això el meu nom és Akila. Significa «intel·ligent». Tota la vida que m'ho repeteixen, això del significat, com si fora una gran cosa, però jo no puc deixar de pensar que la meua germana és la "guapa", la nit estrelada, i jo... la "llesta"».

A la coberta, de Jose Fonollosa, ja es veu que les relacions entre els personatges tenen també molta importància. I la idea dels diners fàcil i el que comporten…

11 de juny del 2024

"El seculòrum i la seculera. contes i acudits". Vídeo de Joan Lluís Monjo.

 


En la presentació a L'Etno del 24é Premi Bernat Capó de difusió de l acultura popular, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, des del Museu li van fer el següent vídeo.

L'autor es declara en el vídeo un enamorat de l'oralitat, i aquesta és la primera publicació en forma del llibre en què ix a relluir una part del seu arxiu sonor, recopilat durant una quarantena d’anys en diversos pobles valencians. 

Entre tots els gèneres del folklore verbal, els contes i els acudits llicenciosos –més comunament coneguts com a picants, verds– han sigut dels que més han conservat la vitalitat fins als nostres dies.

La major part de les històries "diuen, però no diuen". Són contes relacionats amb el sexe però des del punt de vista dels informants, potser ara els trobarem innocents.

 Aquest tipus de relats, en boca dels narradors orals, s’han manifestat com el grau màxim d’expansió a què es podia arribar en el context d’adobar amb contarelles una conversa amb la finalitat de passar una bona estona. De fet, podem comparar-los a un parèntesi de bon humor en què es podien expressar lliurement certs anhels reprimits, en major o menor grau segons el moment històric, o es podia mostrar una imatge irònica del món que capgirava els valors marcats per la societat tradicional. Tanmateix, a pesar de l’enorme presència de les narracions llicencioses en l’oralitat, no s’ha vist un reflex paral·lel d’aquest folklore en les col·leccions i estudis de rondallística, llevat d’algunes excepcions.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3323-seculorum

6 de juny del 2024

'Les papallones del kebab', de Lliris Picó #Novetat

Ja ha arribat el darrer Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil: Les papallones del kebab, de Lliris Picó, una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.


Un dia la Mila em va preguntar que si mon pare li pega a ma mare. Que diuen alguns veïns que els musulmans els peguen a les seues dones si no volen posar-se el mocador al cap. No és un «mocador al cap»! Jo em pense que «mocador» va de «mocar», de «moc», i no m’agrada. Entre hijab, burka o Shayla, per exemple, hi ha moltes diferències. A més, ma mare no és musulmana, i tot el món ho sap. Quines coses tenen les veïnes! No es pega. No s’ha de pegar, ens ho han dit milions de vegades a casa, a l’escola, als campaments d’estiu... Mon pare mai no ens pegaria, mai. Ni a ma mare, ni a mi ni a Layla. Layla és la meua germana bessona; tot i que ningú no ho diria, que som bessones. Ella és igualeta que mon pare: bruna amb els cabells llisos i negres, negres i els ulls verds. Per això ell li va triar el nom. Jo m'assemble més a ma mare: rossa, de pell blanquinosa, cabells arrissats i ulls marrons. Ben normals. Per això el meu nom és Akila. Significa «intel·ligent». Tota la vida que m'ho repeteixen, això del significat, com si fora una gran cosa, però jo no puc deixar de pensar que la meua germana és la «guapa», la nit estrelada, i jo... la «llesta».

Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d’un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut d’avui en dia. El xoc de cultures, de nacionalitats i de religions, el descobriment de l’amor i de la sexualitat, el valor de l’esforç i de l’amistat com a eixos vitals, juntament amb la denúncia de la violència a què s’enfronten cada dia moltes dones des de la mateixa adolescència, són els pilars d’aquesta novel·la realista i plural caracteritzada per una escriptura punyent i directa.

La primera presentació serà el divendres 21 de juny a la llibreria Fan Set.

Àlvar Monferrer ha faltat.



Àlvar Monferrer ha mort. Ha estat un home erudit. Un savi que ha dedicat molts esforços a l'estudi i difusió de distints camps lligats a la cultura popular. Seguirà viu als seus llibres. 

Àlvar Monferrer Monfort (Useres, l’Alcalatén, 1940-Castelló, 2024), Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor durant uns anys. 

També va impartir classes al Centre d’Estudis Mater Dei de Castelló i a la UNED de Vila-Real. 

A més dels seus treballs sobre educació, psicologia i serveis socials, n’ha publicat sobre antropologia, etnografia i cultura popular, relacionats, gairebé tots, amb el País Valencià, entre els quals els llibres Els Pelegrins de les Useres (1985, 1989 i 1991), Sant Antoni, sant valencià (1993), La Salpassa (1995), Les festes de Folls (1996), Històries de la Magdalena i altres contes (1996), Els endimoniats de la Balma (1997), Catí i els Pelegrins de Sant Pere (1998), Paisajes i leyendas de Castellón de la Palma y sus comarcas (1999) o La nit de Sant Joan (2000). 

Va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular en dues ocasions, amb El Romancer Valencià (Antologia) (2004) i Bruixes, dimonis i misteris (2014), tots dos editats a Edicions del Bullent.

També són importants els seus estudis sobre les antigues cofraries valencianes, el teatre popular de Nadal i Carnestoltes, les romeries i peregrinacions, i nombrosos articles sobre diferents advocacions i festes, inclosos a l’obra Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, publicada per la Fundació Bancaixa en quatre volums (1999-2000). És membre de l’Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular de Castelló de la Plana.


5 de juny del 2024

A Paterna, "Un secret", d'Anna Roig Llabata

cartell presentació

'Un secret', d'Anna Roig Llabata és un llibre diferent. Pel plantejament, per les imatges, el que l’acompanya. Va guanyar el Premi La paraula Imaginada, de La Font d'en Carròs i l'autora n'ha fet una mini exposició que fa la segona parada al Gastro-pub de Paterna "A la bona vida" (c/ Primer de maig, 6, de paterna)

En un ambient informal Anna Roig Llabata conversarà amb l'editora Núria Sendra i les persones que s'hi acosten. Serà el dimecres 12 de juny a les 19h. i l'entrada és lliure.

Hi ha paraules suaus com plomes,
que s’enlairen per desaparéixer.

Dures com pedres. Directes.

En aquest llibre en trobareu també,
són paraules que expliquen un secret.


Un secret parla del poder de les paraules, un poder que de vegades oblidem. I de vegades se'ns fa present en una situació especial o quotidiana. Una paraula pot canviar-te el dia, les paraules poden canviar la vida.

Té un format que, obert, recorda al format horitzontal d’una pintura de paissatge. Les imatges fotogràfiques que l’integren formen part de l’arxiu personal de l’autora i ella les ha intervingut de manera que suggereixen altres lectures del text, el complementen.

Amb Un secret podem parlar de paraules, també de com es componien les paraules a les impremtes antigament perquè tothom puguera llegir-les negre sobre blanc als llibres, i de com es fa un llibre en l’actualitat. També podem parlar del propi procés de creació d’aquest llibre en concret. 

Podem parlar de fotografia i dels diferents punts de vista que trobem i de la seua realitat o no. Podem parlar de moviments artístics tan interessants com el brutalisme, on els propis materials parlen per si mateixos, amb sinceritat, buscant l’expresió pròpia. També podem parlar del llibre d’artista, què és i què no és, com són…

4 de juny del 2024

A Alcoi, 'La terra i la paraula', de Juli Capilla

 


Encara no fa una setmana de la darrera presentació de 'La terra i la paraula', de Juli Capilla, darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, i ja en tenim una a la vista: 

Alcoi acollirà una nova presentació:
Serà 📆 dimecres, 12 de juny, a les 19,30h. ⌚ en el Centre Ovidi Montllor (c/ Vistavella, 8, d'Alcoi)📌.  Hi intervindrà Juli Capilla, i l'escriptor Jordi Botella. 👥

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.


Juli Capilla ens ofereix, amb 'La terra i la paraula', un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

3 de juny del 2024

Festa de la cirera 2024 reivindicativa i amb llibres bullents a la Vall de Gallinera

 


El dissabte dia 8 de juny participarem a la Festa del cirera a Benialí (Vall de Gallinera), es tracta d'una diada reivindicativa i plena d'activitats.

Per sisé any consecutiu la campanya de la cirera de la Vall de Gallinera i d'una gran part de la Indicació Geogràfica Protegida de la Muntanya d'Alacant, creada el 1991 a Alpatró, a la Vall de Gallinera, ha sigut nefasta per diversos condicionants: l'aparició anys enrere d’una nova plaga, la Drosophila suzukii, la inadaptació de les varietats actuals i el canvi d'estacionalitat de les hores de fred o uns períodes de sequera anormalment llargs lligats al continu canvi climàtic, sense oblidar-nos dels elevats costos de producció i la no adaptació de la cobertura de l'assegurança de rendiments a aquest territori de minifundis. Aquests fets provoquen un abandonament progressiu de les terres de cultiu d'aquestes valls de la Marina Alta, que a més són indrets del territori amb perill de despoblament.

En el web de la Vall de Gallinera (https://www.lavalldegallinera.org/events/xxi-festa-de-la-cirera/) podeu trobar la programació completa que comença amb una excursió interpretativa de Benirrama a Benialí a les 8,30h del matí i segueix amb Jocs populars, Taller de ceràmica, xerrada, taula rodona, jazz amb The Walkintet, dinar popular d'arròs al forn, showcooking, Concurs Internacional de llançament de pinyol de cirera i molt més.



L’Ajuntament ha posat a disposició de tot el públic visitant transport públic d’autobusos, que facilitarà l’accés al nucli urbà de Benialí, atès que aquest nucli disposa de pocs espais d’aparcament.