En la ressenya que li va fer a La Veu dels llibres Daniel P. Grau el definia com a “ un text que compleix les expectatives del bon assaig divulgatiu. D’una banda, ofereix explicacions acurades des del punt de vista científic i alhora accessibles a un lector general i, de l’altra, estableix les bases que li permeten reflexionar i arribar a conclusions pròpies.” I respecte a les seues pròpies afirmava que la lectura de 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' l’havia reafermat coma gran partidari de lluitar per les utopies. (La ressenya es pot llegir ací). Així, que per recuperar aquesta il·lusió, és ben recomanable anar a la presentació i llegir el llibre.
Ha acabat la pandèmia? Ens podem trobar en el futur amb situacions com la que hem viscut els darrers anys?
Són preguntes adients a l'actualitat, molt relacionades amb les reflexions que Josep Bernabeu Mestre fa al seu llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'.
Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur.
El lector troba a 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
