A Castelló, "El falcó daurat" de Juli Martínez Amorós

 

Juli Martínez Amorós presenta la seua nova novel·la El falcó daurat a Castelló (la Ribera Alta), ciutat que li va otorgar el 69é Premi Soler i Estruch. La cita serà divendres 17 d'abril a les 19,30 h a l'edifici de la Inmavi de Castelló (La Ribera) i l'acompanyaran Richard Garrigues i Núria Sendra.

El falcó daurat és un thriller on la memòria col·lectiva i la música popular dels setanta es converteixen en protagonistes del misteri.

A El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, el jove policia Arnau Feliu s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores.

Amb un llenguatge proper al parlar del poble, Juli Martínez Amorós, ens convida a fabular sobre referents. Per exemple a Manel Alonso li ha suggerit que «Juli Martínez Amorós juga amb un important element que forma part des de fa cinquanta anys de la memòria col·lectiva valenciana: el trauma popular que va suposar en les dècades dels anys setanta i huitanta del segle passat la mort en accidents de trànsit de figures de la cançó com Juan Camacho, Bruno Lomas i, d’una manera especial, Nino Bravo». Segons va dir en la seua ressenya a DGL.

Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps.

Pots trobar més informació del llibre ací: 

https://www.bullent.net/libro/3342-elfalcodaurat

'La dona invisible', de Mònica Richart, serà pel·lícula

La dona invisible, de Mònica Richart, tindrà la seua adaptació al cinema. Les lectores i lectors n'heu donat l'aval, Adapta Market i l'Associació d'editorials valencianes han facilitat la trobada, i la productora The fly hunter ha fet la màgia.La tendra, divertida alhora que crítica història de Mihaela, passarà del paper a la pantalla…

Guanyadora del Premi Soler i Estruch. La dona invisible, que ja porta 3 edicions des que es va publicar, és la història d’una dona de la neteja,  Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

«El que a simple vista pareix una novel·la detectivesca, es converteix en una obra que critica aquesta societat individual i classista, així com l’arribisme polític; aborda l’estigma de les malalties mentals; aprofundeix en les relacions intergeneracionals; es fa ressò de com està canviant el model tradicional de família, etc. I tot açò des de la ironia i amb un humor agredolç». Lourdes Boïgues, La veu dels llibres

La suggerent coberta és obra de l'artista Elga Fernández Lamas

A Alacant: club de lectura amb 'La cadira de l'artista indòmit', d'Ester Vizcarra

Els Clubs de Lectura de la Lliris Picó sempre destaquen el bo i milor de la literatura valenciana. El proper dijous 27 de novembre a les 19h, en la Seu Universitària Ciutat d'Alacant (Av. Ramon i Cajal, 4), tindrà lloc l'encontre al voltant del llibre La cadira de l'artista indòmit, d'Ester Vizcarra. Conduïrà la xarrada Lliris Picó i comptarem amb la presència de l'autora.

La novel·la narra el periple vital de Manuel Solbes Arjona, singular artista alcoià fascinat per l'expressionisme abstracte. Sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament: es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. Serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?

Per aprofundir en la part artística de la novel·la, ens acompanyarà també Elena Aguilera, artista plàstica alacantina amb una llarga trajectòria en el món de les arts visuals. 

Per participar-hi i si voleu més informació, escriviu a alacant@iec.cat. L'entrada és lliure, però les places limitades per la capacitat de la sala.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3328-cadira-artista-indomit

A Foios: club de lectura de 'La nova mestra', obert al públic

La biblioteca de Foios ha organitzat, per al proper 17 de novembre a les 18h, un club de lectura al voltant de La nova mestra que comptarà amb la presència de l'autora, Carme Cardona. 

Escoltar Carme Cardona o poder conversar amb ella sempre és un goig, així que la sessió està oberta la públic en general. És una bona oportunitat per endinsar-se en una novel·la atrapant, un thriller psicològic que a més d'una trama ben ordida, aprofundeix en temes com l'educació, el poder, o les relacions humanes. 

A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

A Alacant, micro obert en el Dia del llibre valencià, Nit de les Lletres catalanes

El 20 de novembre, se celebra el Dia del Llibre Valencià. Es commemora este dia perquè, en esta data de 1490, es va publicar en valencià la primera edició del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.Enguany l'AELC d'Alacant ha organitzat la Nit de les Lletres Catalanes, coincidint amb l'efemèride. 

La celebració reunirà lletraferits i interessats en la literatura en un acte de Micro obert en el qual alguns socis de l'AELC llegiran un fragment de les seues obres:

Destaquem la participació de l'escriptora Lliris Picó amb la novel·la  'Si escrius Cèlia…' i Ester Vizcarra amb 'La cadira de l'artista indòmit'. 

'Si escrius Cèlia…' homenatja a les dones a través de dues protagonistes, una escriptora i altra que és personatge literari de la primera (o alguna cosa més). 

'La cadira de l'artista indòmit' narra amb detall les passions, amistats i traïcions d'un jove pintor alcoià de l'avantguarda dels anys 70 del segle passat.

També hi participaran amb les seues obres Enric Balaguer, Joaquim Espinós, Maria Josep Payà Valdés, David Sánchez Pacheco, Francesc Pastor Verdú, Marian Díez Picó, Joaquim Cano, Gràcia Jiménez, Jesús Moncho i Francesc Pou.

"La cadira de l'artista indòmit" a Mollet del Vallès, tertúlia

 

El divendres 10 d'octubre, a Mollet del Vallès, el Casal Cultural ha preparat una tertúlia-presentació del llibre 'La cadira de l'artista indòmit', d'Ester Vizcarra. L'acte, acompanyat de visualització d'obres d'expressionisme abstracte, com escau a la novel·la. Per avançar els temes de debat, s'anuncia adreçada als nostàlgics dels anys de la rebel·lia (1960-70), als qui pensen que l'acció artística i la performance són una cosa nova o als que creuen que la bohèmia va morir amb el s. XIX

 serà:

📆 Divendres, 10 d'octubre
⌚ a les 19h
📌 al Casal Cultural de Mollet del Vallès (Rambla de Balmes, 2)
👥 L'autora, Ester Vizcarra Fortuny i l'escriptora Judith Vizcarra Puig.

A  'La cadira de l'artista indòmit'… Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?

Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar-ho amb les tasques de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració revistes, com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner de l’emissora de Radio Z a Alcoi.

L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.

La cadira de l'artista indòmit no és el seu primer llibre sobre un pintor, també ha publicat El Joan somia colors, sobre el pintor de Mollet Joan Abelló, aquest dirigit als infants.

En narrativa ha publicat Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Lletra Impresa, 2017) i ha participat en llibres d’investigació i de temes alcoians amb altres autors. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.

L’any 2020 va guanyar el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil amb la novel·la Amaga’t dels drons i el 2024 el Ciutat de Dénia amb El secret de Safira.

A Pedreguer, "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. A la Fundació Família Costa i Costa

Des del 30 d'agost al 13 de setembre, les jornades Culturals de la Fundació Família Costa i Costa ofereixen activitats ben diverses (que podeu consultar al cartell al final d'aquest apunt).

Hi ha concerts, conferències, presentacions de llibres, contacontes, etc. 

Destaquem a presentació del llibre de Lliris Picó "Si escrius Cèlia…" el divendres 12 de setembre a les 19h. 
"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores. A continuació, la conferència a càrrec d’Irene Ballester Buigues i Verònica Zaragoza Gómez, professores de la Universitat de València "Dones sàvies i poderoses de la Marina Alta, una història oculta al llarg dels segles". Tot a  a la seu de la Fundació.  (c/ Jaume I, 3, de Pedreguer).

I per a menuts el contacontes de Laia Serna basat en el llibre L'aventura, de Roser Rovira i Robert Garcia, Premi la Paraula Imaginada. Una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra i a la que li passen mooltes coses divertides. El proper dimecres 10 de setembre a les 19h 

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3333-si-escrius-Celia

3a edició de "La dona invisible", de Mònica Richart

 La dona invisible, de Mònica Richart, ha tingut una molt bona acollida per part de les lectores i els lectors i la tercera edició ja circula per les llibreries i també ha estat en les llistes de més llegits a les biblioteques. Una novel·la ambientada entre València i Sedaví, que té alguns elements de novel·la negra (i va estar triada al festival València Negra).

També ha estat entre el pòdium de més venuts a la caseta de Bullent de la 60a Fira del llibre de València, La dona invisible segueix fent lectores i lectors.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

A Pedreguer, "La cadira de l'artista indòmit", d'Ester Vizcarra 16/05

 

La gira de l'artista indòmit arriba a Pedreguer.

📆 El divendres 16 de maig, literatura i art abstracte es trobaran en la presentació al Casal cultural Jaume I de Pedreguer en la presentació de "La cadira de l'artista indòmit", d'Ester Vizcarra. Serà a les 19,30 i acompanyarà l'autora l'escriptor Carles Mulet.

La novel·la pren com a motiu un pintor, Solbes Arjona, que visqué mil i una situacions i dificultats i que mai no abandonà la fidelitat al seu art, un art indòmit en el context de la contracultura dels anys 60/70 del segle passat, per bastir una història de resiliència de cerca de la identitat i la llibertat de pensament.

A la novel·la "La cadira de l'artista indòmit", Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? 

Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.

A Ibi, 'Si escrius Cèlia…', de Lliris Picó #DiaDeLaMare

 

Hi ha molts tipus de mares. Les biològiques, les adoptives i també les adoptades. Lliris Pico va batejar una de les protagonistes d'aquesta novel·la en honor a una de les darreres. I, el dia següent a sant Jordi, a pocs dies del dia de la mare, aquesta novel·la i la presentació a Ibi és el motiu perfecte per a celebrar, compartir, regalar a aquesta persona tan especial per a tu.

El dijous 24 d'abril a les 20h. en el Centre Social Carme Garrigós (c/ Dr. Ferran, 5) d'Ibi. Lliris Picó, el professor Esteve Juan Ramon parlaran de "Si escrius Cèlia…" o els temes que toca que són molts. Durà els llibres la llibreria Plumier.

En "Si escrius Cèlia…": Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.

 
"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.

 
Ha guanyat el 66è Premi Soleri Estruch de narrativa.

Pots saber-ne més o llegir un fragment a: 

https://www.bullent.net/libro/3333-si-escrius-Celia

'La por', d'Esperança Camps, al Maig Literari de Picanya

A Picanya es celebra cada any el Maig Literari, una iniciativa nascuda amb la intenció d’unir els dos vessants més importants del món dels llibres: autors i autores amb lectors i lectores.

Entre els actes programats, el dijous 09 de maig a les 18.30h en Centre Cultural de Picanya, presentarem la novel·la La por, d'Esperança Camps. Acompanyarà a l'autora l'editora, Núria Sendra.

La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades. Esperança Camps t’introdueix en aquest relat angoixant en primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i gaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.

«Quines pors pot sentir una xiqueta que aparentment ho té tot? La protagonista de La por té una mare extremadament bonica, refinada i joveníssima i un pare que no és jove però sí elegant i a més fa bona olor. Viuen tots junts en un pis senyorívol amb mobles de fusta bona, importacions tecnològiques pioneres al poble, totes les joguines que una filleta pot voler i una criada que fa olor de llima i la porta a classes d’anglés i francés. Els pares de la protagonista no són pobres com els de les altres xiquetes de l’escola: són moderns, van ben vestits i viatgen a l’estranger per feina. A ella no li ha de faltar res, li fan notar.

»La por és un nus, i potser per això Esperança Camps ens presenta una història plena de nusos que hem d’anar desfent a través dels ulls d’una xiqueta que creix envoltada de luxes i alhora privada d’allò que més desitja: l’amor incondicional de sa mare. La novel·la s’obri amb un inici desconcertant i tot seguit ens aboca a un univers infantil i alhora profundíssim, ple d’imatges que ens acompanyen mesos després de llegir-la, com la paret salada del trast de l’escala. És una col·lecció d’escenes d’infantesa amb una aparent innocuïtat que va enfosquint-se i mostrant progressivament les cares més traumàtiques d’una realitat quotidiana. La pressió estètica, la violència de gènere, els abusos de poder o la negligència emocional són només algunes de les denúncies que La por posa damunt de la taula amb sensibilitat però sense pal·liatius.» 

Mònica Richart a La Veu

A Real, "La por", d'Esperança Camps

 Per imprevists de darrera hora, l'acte de Real ha estat cancel·lat. Lamentem les molèsties.

L'associació cultural Josepa Blasco ha organitzat una presentació de La por, d'Esperança Camps. Un relat angoixant en primera persona que Esperança Camps introdueix amb un nus a la gola, el cor en un puny i la força i la bellesa del llenguatge que empra.

Serà el proper dijous 14 de març a la Biblioteca de Real, en la Casa de la Cultura (https://maps.app.goo.gl/p2JBWnBa5ME9naPr8) a les 20h. És d'accés lliure i comptarem amb la presència de l'autora.

«El món girava i un dia el món ja no va girar més. Es va aturar per sempre i em feia mal. Punxes d’eriçó. A vegades el món no és aturat però va més a poc a poc. És un món amb les piles esgotades. Jo no hi soc dins però encara em fa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que és plena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir del món era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vida que plou i tot és negat.» 

La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades.

Entrevista a Esperança Camps al programa Pròxima Parada, que es pot escoltar a:

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/09-02-2024-proxima-parada-segona-part_135_1682332.html

Club de lectura 'La dona invisible', de Mònica Richart, a Sant Miquel dels Reis

El Club de Lectura en valencià de Sant Miquel dels Reis, dirigit per Carme Navarro, pretén ser un fòrum permanent de conversacions literàries. Naix amb la idea de que els lectors tinguen un espai propi, en un marc arquitectònic incomparable, on escoltar i parlar de llibres en valencià.

L'assistència és lliure i està pensat per a qualsevol persona interessada en la literatura, joves i adults.

Així, el proper dimecres 8 de novembre, de 18.30 a 20 h, comentarem la novel·la de Mònica Richart La dona invisible, en la cel·la A del monestir de  Sant Miquel dels Reis. 

Sant Miquel dels Reis està a l'Avinguda de la Constitució, 284 (València), i s'hi pot arribar amb les línes 11 i 16 d'autobús i amb el tranvia T-6. A més hi ha aparcament públic i cafeteria.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

A Gata de Gorgos: 'A la platja de Camus' d'Elvira Cambrils

Divendres, 15 de març a les 19:30, la Biblioteca Municipal de Gata de Gorgos acollirà la presentació de la novel·la d'Elvira Cambrils A la platja de Camus.
Hi haurà lectura dramatitzada per membres del club de lectura amb fragments de la banda sonora.

L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís.

El guió literari de la vida del protagonista a Alger aconsegueix rescatar-la del pou on s’ofega al temps que creix l’interès per Toni-Lluís, activista contra la corrupció en el poder valencià, cantant i compositor del grup Eric i els Clapton, immers en un thriller mafiós que arribarà al punt àlgid el 23 de juny, nit de sant Joan.

La història d’amor entre Daniel i Thérèse, avortada pel conflicte, i els seus posicionaments davant la guerra d’independència atraparan la guionista que cercarà respostes en Reme, la dona de Daniel, la qual li aportarà una nova visió de l’home discret i callat que va acabar enamorant-la.

A la platja de Camus és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana.

Si voleu saber una miqueta més, ací podeu fullejar les primeres pàgines:

Plaça del Llibre d'Alacant: Elvira Cambrils presenta 'A la platja de Camus'

Els llibres prenen la plaça (i el Port de la ciutat d'Alacant) el cap de setmana del 22 al 24 de febrer. A més, el dissabte 23 a les 19:00h tenim una cita amb Elvira Cambrils i la seua última novel·la A la platja de Camus

A la Plaça del llibre d'Alacant hi haurà moltes altres activitats, que es poden consultar en aquest web:
http://placadelllibre.com/alacant/

I si voleu fer un tast de la novel·la:

L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís. A la platja de Camus és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana.

A Pego, club de lectura amb Elvira Cambrils i 'A la platja de Camus'

Elvira Cambrils estarà el proper dijous, 7 de febrer, en l'Espai Veïnal de Pego amb la seua novel·la A la platja de Camus. És una tertúlia literària oberta a tot el món i ben interessant: el llibre toca multitud de temes com les relacions de parella, el colonialisme, la crisi, la possibilitat d'arribar a la veritat, l'èxode de valencians a L'Àlger...

Ací, la sinopsi de la novel·la:

L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís. A la platja de Camus és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana.

Que a més, té banda sonora: la podeu escoltar ací 

https://goo.gl/nrgeWd

I també pots començar a llegir el llibre ara mateix: https://issuu.com/bullent/docs/_30__a_la_platja_

A Ondara, 'A la platja de Camus' d'Elvira Cambrils

El proper divendres 25 de gener a la Casa de la Cultura d'Ondara (Pl. Major, 10) es presenta A la platja de Camus d'Elvira Cambrils.

Comptarem amb la participació de Raquel Mengual, regidora de cultura d'Ondara, i l'autora establirà un diàleg amb Jovi Seser, gerent de la MACMA i escriptor. També hi haurà una lectura dramatitzada de la novel·la. 

A la platja de Camus és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana.

L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís.

Elvira Cambrils Miralles (Pego, 1955), professora de filosofia, s’inicia en l’escriptura creativa amb relats breus per al programa Graffiti de Ràdio Lliure (1985-88). Segueix amb els escrits de divulgació filosòfica, cròniques de viatge i contes del programa Estirant el fil de Ràdio Municipal de Pego (2003-2006). L’any 2006, el llibre de relats Mira’m, Amor (2007) guanya el premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva. Amb El bes de l’aigua es va estrenar com a novel·lista; va seguir amb Vestida de lluna, Premi Soler i Estruch 2015, Tot el que tinc per ballar amb tu i, recentment, A la platja de Camus.

A la platja de Camus té fins i tot banda sonora, i la podeu escoltar ací:

https://open.spotify.com/playlist/276HO2yOaOtcIRgZWqcwx7?si=d__p-AudSRmMjA8XHLgREw

També podeu fullejar les primeres pàgines:
https://issuu.com/bullent/docs/_30__a_la_platja_

A Sant Vicent del Raspeig, "A la platja de Camus", d'Elvira Cambrils

Si Sant Vicent del Raspeig us queda prop aquests dies, bones notícies!

Elvira Cambrils serà el dissabte a Libros 28 al Club de lectura de la Lliris. Una tertúlia literària ben interessant ja que "A la platja de Camus" toca multitud de temes: les relacions de parella, el colonialisme, la crisi, la possibilitat d'arribar a la veritat, l'èxode de valencians a L'Àlger...

Vet aquí de què va la novel·la:
L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís. "A la platja de Camus" és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana.

La millor manera d'acomiadar l'any literari, la possibilitat de regalar una novel·la ben completa signada per una de les autores més interessants del moment, tot en la llibreria Libros 28, de Sant Vicent del Raspeig, el dissabte 29 a les 18,30 hores.

Pots escoltar una entrevista a Elvira Cambrils per Zequi Castellano a les emissores municipals valencianes a https://www.ivoox.com/30094227

I també pots començar a llegir el llibre ara mateix: https://issuu.com/bullent/docs/_30__a_la_platja_

Nadal de lectures bullents

Ja tenim el Nadal ací, un bon moment per regalar (o regalar-nos) una bona lectura. Tenim llibres per a tots els públics i totes les edats. Trieu el vostre!

Des d'Edicions del Bullent, aprofitem per desitjar-vos BONES FESTES.

Ací, les nostres propostes: 

La revolta d'Adam, de Lourdes Boïgues, Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor
Les volves d'aquella neu, de Tomàs Llopis

A la platja de Camus, d'Elvira Cambrils

Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú




















Il·luses, santes, falsàries, Albert Toldrà

El secret de la pansa / El secreto de las pasas, Empar Ferrer i Cristina Durán

Llig "A la platja de Camus" amb banda sonora

En A la platja de Camus, com en la vida, les cançons suren en l’ambient i de vegades s’instal·len en l’ànima dels protagonistes per a acompanyar-los per sempre.

«Thérèse balla una cançó rere l’altra. Jo la mire des de la taula encara plena de platets amb restes de pastís i copes de xampany. Els músics dediquen una cançó a la parella. Sona Only you. El sol ponent daura la terrassa-mirador sobre la platja...»

Creen personatges.

«Quan els Antònia Font van cantar “N'Angelina té sis anys, va a taekwondo es dimarts, però un dia serà gran, sa guerrera més letal”, el vaig sentir que deia: a la meua filla també li diuen Angelina. Tens una filla? Sí, i de sis anys, com la de la cançó...»

Anuncien la inquietud.

«Quan encara no clarejava el dia, el My father's Eyes d’Eric Clapton amb què es va adormir l’ha despertat.»