Silvestre Vilaplana guanya el 45é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre l’addicció al joc entre joves

“El rei del Mides” aborda un dels problemes socials més greus i silenciats de l’adolescència actual.

Picanya ja té nova obra guanyadora del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, el guardó més antic del País Valencià en aquest gènere. En la seua 45a edició, el premi ha reconegut per unanimitat la novel·la El rei del Mides, de Silvestre Vilaplana, una història colpidora que posa el focus en les addiccions al joc i les apostes entre els joves.

La novel·la està narrada per Joan, un jove que conta com el seu amic Biel entra per primera vegada en una sala de jocs i com, a poc a poc, la seua vida es veu arrossegada per una espiral difícil d’aturar. El relat naix de la culpa, la impotència i la necessitat fer-lo visible:

«Havia intentat salvar a Biel. Ho promet. Pensava que era possible… I em sap greu. Havia d’haver-ho vist venir. (…) Sobretot, ho hauria d’haver fet millor perquè m’hauria pogut passar a mi, o perquè potser demà et passarà a tu si no estàs alerta.»

El jurat ha destacat “el ritme narratiu que atrapa des del principi i la valentia d’afrontar una problemàtica d’actualitat que afecta cada vegada més famílies”.

L’obra combina tensió narrativa amb reflexió social i es converteix en una lectura clau per a adolescents, famílies i centres educatius.

Un autor de referència

Silvestre Vilaplana és un dels noms més consolidats de la literatura valenciana actual. Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària, ha conreat poesia, assaig i narrativa tant per a adults com per a joves. Ha estat reconegut amb premis com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Ciutat d’Alzira, entre molts altres.

En narrativa juvenil és autor d’obres de gran impacte lector com La mirada d’Al-Azraq, Les cendres del cavaller, La frontera negra, El triangle rosa o La música del diable (Premi Gran Angular 2020). Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes al castellà.

Un premi amb història

En aquesta edició s’han presentat 53 originals, una xifra que consolida la vitalitat del guardó. El Premi Enric Valor està dotat amb 6.000 euros i la publicació de l’obra per Edicions del Bullent.

L’acte de lliurament ha tingut lloc el 12 de febrer al Centre Cultural de Picanya, amb la presència de representants institucionals, membres del jurat i públic lector. La vetlada ha comptat amb música en directe a càrrec de El xiquet de Betxí (Jorge Gumbau), que va interpretar coples populars valencianes. Conduí l’acte Guillem Tortosa, Tinent alcalde de l’Ajuntament de Picanya i hi intervingueren l’editora Núria Sendra, l’Alcalde de Picanya Josep Almenar i el mateix autor guardonat.

L'any passat va guanyar "La setena porta", de Roberto Sanz, una novel·la de misteri i aventures de tall clàssic ambientada en l’actualitat d’un institut que vell i atrotinat que rep a una professora de gimnàstica substituta que no és el que sembla.

El Premi Enric Valor està convocat per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i continua sent, després de 45 edicions, una de les principals plataformes valencianes de la literatura juvenil.

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars guanya el Premi Bernat Capó 2025

 

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars (més conegut com a Quico Llopis) guanya el Premi Bernat Capó 2025. Es tracta d’un projecte de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En aquest cas ha acollit l’edició del 2025 i la del 2024 juntes. L’any passat no es va entregar la que seria la 25a edició a causa de la dana. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació de València amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià. L’autor ha volgut immortalitzar la ingent informació de que disposa sobre el tema dins d’un llibre i deixar constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor de la evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, deixar escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes valencians. A més, crear un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu us. Finalment, crear un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins els nostres dies justificat amb fotos i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls

Sobre rebre el Premi Bernat capó, Francisco Llopis Llopis ha declarat: « Fa molts anys que vaig decidir escriure sobre el món del cavall agrícola i el camp valencià, vaig conèixer aquest premi gràcies a un bon amic i sabia que algun dia arribaria el moment de presentar-me però havia d’estar preparat amb un bon tema. El bon fer i la sort han decidit que el treball guanye i immortalitze aquest món tan bonic, tan valencià. Una cultura que estime i cuide tots els dies en la meua casa des de ben menut, la família i els amics que tinc gràcies als cavalls o les haques estaran contents perquè hui em immortalitzat les nostres tradicions i els nostres avantpassats. I finalment, poder portar el Premi Bernat Capó a la seua casa serà tancar un cercle molt emotiu per a tota la família».
I, com que és natural de Benissa tal com Bernat Capó a afegit: « Jo vaig compartir relativament poc de temps amb Bernat però segur que estaria orgullós d’aquest treball i tindre un relleu generacional al poble, salvant les distàncies, perquè marca una línia semblant als seus costumaris tradicionals. Honrar la seua memòria amb aquest objectiu ha segut tot un regal de la vida».

Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994). Més conegut com Quico Llopis, és saxofonista professional i musicòleg. Treballa com a docent en escoles elementals de musica vinculades a la FSMCV com a professor de saxo i solfeig. Forma part de diverses escoles de música com Pego, Ondara, el Verger, Dénia, Castell de Castells, etc. Ha format part de diferents formacions i projectes musicals.

Anteriorment, ha participat en altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. El segell personal Quadra Llopis – Ivars ‘’Benavent’’ ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Aconseguint amb els projectes, Les estisoradores i Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls guanyar el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada. Altres col·laboracions literàries etnogràfiques amb la revista de la A.N.C La Mula Española (2018,2019,2020 i 2021); els llibres Benissa en el Record (2006-2007) i La Banda de Benissa (2015). Aportació de documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra (2021) i divulgador del món cavall valencià en els programes d'Apunt "Terra Viva", "Tresors amb història" i "Qui es qui". La col.laboració literaria en la revista sobre riuralogia nº13 amb l’article Els Carreters de la Pansa i el calendari dels brillants. A més, la gestió dels perfils de divulgació en Facebook Cavalls en València i Instagram Gent de Carro i exposicions itinerants etnològiques pels pobles.

En el mateix acte s’ha entregat el premi de l’any 2024, ja que el lliurament no es va poder fer a causa de la dana. Era la 25a edició i va guanyar el treball (que ja és llibre) El vino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de l’historiador  i arqueòleg Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994). Aquesta és la sinopsi del llibre:
«“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 
“El vino de la cueva " busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras I té l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

“On és na Margalida?”, un llibre-joc que denuncia la massificació turística guanya el Premi La Paraula Imaginada

 

La Font d’en Carròs, 8 d’octubre de 2025. — Aquest dimarts, durant el tradicional Sopar Estellés celebrat a la Font d’en Carròs, s’ha fet públic el veredicte del Premi “La Paraula Imaginada”, que enguany arriba a la quarta edició. El guardó, convocat per l’Ajuntament de la Font d’en Carròs, amb el Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, l’editorial Edicions del Bullent i, com a novetat d’aquesta edició, de la Fundació Francisco Brines.

L’obra guanyadora ha estat On és na Margalida?, de Laura Aba Amer, un llibre-joc il·lustrat que combina risografia i serigrafia per oferir una experiència visual i interactiva al voltant d’un tema d’actualitat: la massificació turística. A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.

Laura Aba Amer, nascuda a Mallorca, és artista visual i il·lustradora. Graduada en Belles Arts, actualment cursa el Màster de Disseny i Il·lustració a la Universitat Politècnica de València. La seva trajectòria artística s’ha centrat en l’àmbit de la gràfica, buscant un equilibri entre tècniques digitals i analògiques, i utilitzant la il·lustració com a llenguatge narratiu per transmetre emocions i valors. Inspirada per la conservació de l’entorn i la cultura balear, On és na Margalida? és el seu primer llibre.

En rebre el guardó, la premiada ha declarat:

“Em sent plenament honrada i il·lusionada per haver rebut el Premi La Paraula Imaginada, un reconeixement que dona suport a la llengua, l’art i la cultura, i que suposa un gran impuls per a la meva carrera com a il·lustradora. El projecte és fruit de l’amor per una cultura pròpia, i crec que quan es fan les coses amb el cor i amb fidelitat al que un creu, sorgeixen propostes sinceres. Espere que es gaudeixi tant del llibre com jo he gaudit creant-lo.”

El premi està dotat amb 6.000 € i la publicació de l’obra a càrrec d’Edicions del Bullent. Enguany, el jurat ha valorat 22 propostes de gran qualitat. Ha estat format per Celia Escrivà, regidora de Cultura; Rosa Mascarell Dauder, escriptora i secretària de la Fundació Francisco Brines; Núria Sendra, editora; i els professors del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la UPV Rubén Tortosa i Rosa del Toro.

En edicions anteriors, el premi ha reconegut obres com L’aventura, de Roser Rovira i Robert Garcia (2024), un àlbum que reivindica el valor de les persones grans i denuncia l’edatisme; Un secret, d’Anna Roig Llabata, que explora el poder de les paraules; i La Pau, distingit també amb el Premi al Millor Llibre Il·lustrat de la Generalitat Valenciana.

Veredicte del Premi soler i Estruch i Ma Dolors Català 2025. El falcó daurat i El misteri dels pinzells anònims.

 “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós i “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà són les obres guanyadores

El premi Soler i Estruch ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà.

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada en el món de la música de finals del segle passat. “El misteri dels pinzells anònims” és una narració infantil amb la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip –Joan de Joanes– com a protagonistes.

Aquest divendres 12 de setembre, en un acte a la Inmavi de Castelló, s’han entregat els guardons dels LXIX Premis Castellum Ripae. En la vetllada s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música del grup Bèrnia s’han entregat els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El 69è premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 53 obres presentades i una dotació de 5000 €, i la publicació de l’obra.

El 5è Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500 €

I els premis de poesia infantil Ausiàs March. On han participat els col·legis d’educació primària de Castelló.

El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada al País Valencià, entre Alacant, Alcoi i Xàtiva, l’any 1987. Narra el primer cas del jove policia Arnau Feliu, que s'uneix a la periodista Mireia Blanc en una investigació que trenca les fronteres del present.

Tot comença quan Nicolau Valor, germà gran del famós cantant valencià Rafel Valor —mort en un estrany accident de trànsit el 1972— comença a mostrar un comportament inquietant. Detecten indicis que posen en dubte la versió oficial de la mort del cantant, i tot pren una nova dimensió.

Feliu i Blanc decideixen estirar del fil d'una història enterrada fa quinze anys, i el que descobreixen sacsejarà els fonaments d'una societat que encara amaga massa silencis. Morts, desaparicions i una xarxa de connexions ocultes els portaran a enfrontar-se a una veritat tan incòmoda com perillosa.

L’autor, s’ha mostrat agraït pel premi i la publicació que comporta i ha expressat «Amb El falcó daurat intente crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte. He volgut fer amb El falcó daurat una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016).

El Premi infantil Ma. Dolors Català ha estat per “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà

El misteri dels pinzells anònims és una narració infantil que té com a protagonistes els membres de la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip, conegut com a Joan de Joanes, en el taller del qual passen uns fets estranys. Lògicament, el misteri s’ha de resoldre i això fa que en la història apareguen, a més del seu fill major, les dos filles: Dorotea i Margarida. Es tracta, per tant, d’una narració que estimula la creativitat artística, el treball i l’esforç per fer realitat els desitjos, a més de ressaltar la igualtat i el protagonisme de les dones.

Fluixà, que tot i ser un escriptor veterà i molt reconegut ha declarat que «és el primer premi que rep per una obra per a xiquets i xiquetes i em fa molta il·lusió» ha incidit també en que El Premi Ma. Dolors Català té unes característiques que el fan especial: «No es premia només una obra literària i de ficció, sinó una obra amb format narratiu, però que tinga relació a “una branca del coneixement humà”, tal com s’especifica a les bases. Això m’ha permés iniciar la trama a partir d’uns fets històrics, com són els de l’extraordinària importància de la família de Joan de Joanes en la història de l’art. En conseqüència, amb la ficció he pogut fer també divulgació i donar a conéixer, entre els infants, una família valenciana rellevant i destacada de la cultura».

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 60 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura.

La setena porta, de Roberto Sanz Requena, guanya el 44è Premi Enric Valor

El 44è Premi Enric Valor és per a La setena porta, de Roberto Sanz Requena.

La 43a edició dels premis Enric Valor, convocats per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent ha anat a una novel·la de misteri i aventures de tall clàssic, un valor segur. A causa de la DANA el premi no va poder-se lliurar en el mes de febrer, com estava previst i el lliurament ha estat diferent del que acostuma a ser, la setmana anterior a l'arribada d'impremta de la novel·la guanyadora.

Quan arriba la nova professora substituta de gimnàstica a l’institut, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.

La setena porta és una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat. Una història trepidant que et farà dubtar de tot… 

 A pesar de que el termini acabava 4 dies després de la barrancada que va afectar tot el pbole de Picanya, es van presentat 32 obres i el jurat va seguir treballant. El jurat, format per Lliris Picó, Maria Peris Bixquert, Pilar Puchades, Montserrat Morales Payà i Núria Sendra, ha premiat per unanimitat l’obra La setena porta  i n'ha destacat el tremp per construir una novel·la d'aventures ambientada en l'actualitat i uns personatges versemblants que aconsegueixen captar l'atenció del lector des de l'inici.

El jurat recomana la publicació de L’estiu entre llibres, per la senzillesa i amabilitat de la història. La novel·la, de Clara Ribatallada i Torelló es publicarà al setembre.

Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris (Edicions del Bullent, 2021), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil i La caída de Nornivala. Amb La setena porta ha guanyat el 44è Premi Enric Valor.

La 43a edició va premiar el llibre de Lliris Picó Les papallones del kebab una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.

"Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València

 

Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència a l'Hemicicle de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcaldessa Maria José Català i el regidor de cultura, José Luis Moreno. Els veredictes ja es van fer públics el 13 de desembre de 2024.

El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder.

L'alcaldessa ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Mascarell n'han destacat «la capacitat alhora de reflexionar d'una manera molt personal i crítica sobre el posicionament d'una dona del segle xxi respecte del llegat cultural heretat i fer-ho amb un estil àgil que interpel·la a la intel·ligència».

Els llibres es presentaran a la Fira del llibre de València i "Cartografies" arribarà a les llibreries al mes de març. La coberta, obra de l'artista Anna Roig Llabata, porta un motiu que convida a interpretar-ne el significat amb el fenomen que es coneix com a pareidolia. 

"Cartografies" viatja a través del pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Rosa Mascarell Dauder (Gandia, 1963) Escriptora, gestora cultural i artista. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (UV), Màster en Estètica i Teoria de les Arts (UAM). Membre del Patronat de les Fundacions María Zambrano i Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell.

Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano. Editora de l’Epistolari Alfons Roig-María Zambrano (1955-1985). Coautora de María Zambrano. Filòsofa de la Generació del 27; També ha publicat el poemari Variaciones sobre un mismo exilio i, en assaig, Más Luz/ Més llum i Exilio Francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano.

Membre d’associacions que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en diferents àrees del saber. Creadora del cicle anual Dones Sàvies Gandia, en coordinació amb diverses institucions vinculades a l'Ajuntament de Gandia, a més del CEFIRE i la UPV- Campus Gandia. Ha rebut diversos premis com ara el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d'Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l'exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. i el Premi de Cultura del Grup Radio Gandia que engloba tant la seua labor com pintora, gestora i dinamitzadora de la cultura en general. Destacar. Destaca també la implicació en el Col·lectiu Öbertament per la sanació mental a través de l'art i la literatura, creadora i coordinadora de la seua biennal.

'L'aventura', de Roser Rovira i Roberto Garcia guanya el Premi La paraula imaginada 2024

 

'L'aventura', de Roser Rovira i Roberto Garcia Barragan, és l’obra guanyadora del Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs enguany. 

'L'aventura' és una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra. Tanta aventura juntes, però, fa que la tortugueta ja no siga igual que quan era nova, Ha perdut un ull, està descolorida… 

L'autora ha volgut reflectir «el pas del temps i els canvis que inevitablement patiran els nostres cossos. Envellir i fer-ho acompanyat d'aquelles persones que més ens estimen. Però sense oblidar-nos que aquest recorregut també pot tenir la seva part divertida».

Aquest dimarts 8 d’octubre, en el sopar Estellés de la Font d’en Carròs, s’ha entregat el guardó del Premi “la Paraula Imaginada” per tercer any. El premi ha estat convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i de l’editorial Edicions del Bullent.

El premi té una dotació de 6000 € i la publicació de l’obra. s’han presentat 17 obres de gran qualitat, a parer del jurat. El jurat ha estat composat per la regidora Celia Escrivà, l’escriptora Joaquina Barba, la guanyadora de l'any passat Anna Roig, l’editora Núria Sendra i el cap del departament de dibuix de la Facultat de BB.AA. de la UPV Rubén Tortosa.

Roser Rovira va nàixer a Vic el 1972 i viu a Boston. Ha escrit diversos contes que ens expliquen la importància de la intergeneracionalitat, de l’acceptació d’un mateix, de les petites coses quotidianes que ens fan la vida més afable, més plena i més alegre com ara l'àlbum "Tinc una tieta pirata" (Editorial l'Obrador, 2023), “Pessigolles” (Editorial El Cep i la nansa), o la novel·la “Un dia de sol” (Editorial el Punt Volat), entre altres. També ha publicat contes a la revista Cavall Fort, al Diari Ara, el blog “Arrugues” a la secció de Criatures, i té un Blog per a positivitzar la vellesa www.roigdetardor.com

Roberto Garcia Barragan  Neix a Barcelona l'any 1982. Il·lustrador vocacional i autodidacta, ha il·lustrat més d'una vintena de llibres infantils amb diverses editorials. Inicia la seva aventura en el món de la il·lustració en col·laboració amb diferents associacions durant l'etapa en què va residir a Itàlia (2005-2010). En tornar a Barcelona continua amb la seva formació com a il·lustrador i transforma la seva passió pel dibuix en una activitat professional. Des del seu estudi a Martorell continua imaginant i creant mons i personatges de fantasia.

'Les papallones del kebab', de Lliris Picó, guanya el 43é Premi Enric Valor

 

El 43è Premi Enric Valor és per a "Les papallones del kebab", de Lliris Picó

La 43a edició dels premis Enric Valor, convocats per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent ha anat a una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.

A Les papallones del kebab: Akila. Té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un xic de 40 anys, que li paga cada vegada que queden… Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d’un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut d’avui en dia. El xoc de cultures, de nacionalitats i de religions, el descobriment de l’amor i de la sexualitat, el valor de l’esforç i de l’amistat com a eixos vitals, juntament amb la denúncia de la violència a què s’enfronten cada dia moltes dones des de la mateixa adolescència, són els pilars d’aquesta novel·la realista i plural caracteritzada per una escriptura punyent i directa. És la novena novel·la de l’escriptora de Sant Vicent del Raspeig Lliris Picó.

L’autora, Lliris Picó  (Ibi, 1972). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, on treballa de professora de llengua catalana, d’etnopoètica i de literatura catalana infantil. A més, és també secretària de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans. En el camp de la literatura, la seua línia és la narrativa. Té publicades diverses novel·les, entre les quals destaquen les de literatura infantil i juvenil, com Moisés, estigues quiet (2015), amb la qual va guanyar fa 9 anys el 34é Premi Enric Valor i també el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa juvenil el 2016; Ventalls de paper (2019) o Deixar volar coloms  (2020).

 S’han presentat 45 obres. El jurat, format Fàtima Ponsdomènech, Francesc Rodrigo, Pilar Puchades, Patrícia Morató i Núria Sendra ha premiat per unanimitat l’obra "Les papallones del kebab" i n’ha destacat la qualitat estètica i literària de l’obra, l’agilitat en el discurs i alhora l’encert en la reproducció del món adolescent així com la naturalitat en l’abordatge de temes com ara el contrast intercultural entre altres.

El guardó està dotat amb 6.000 euros, un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.

L’any passat va guanyar l’obra de Fàtima Ponsdomènech, "Llegenda dels registres" , una novel·la de fantasia amb un viatge iniciàtic a la recerca dels orígens de la protagonista i dels fonaments del saber.

L'acte de lliurament  del 43é Premi Enric Valor ha estat el dijous 15 de febrer al Centre Cultural de Picanya. El premi està convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i és el premi més antic del País Valencià en narrativa juvenil.

El Premi Enric Valor se suma a la celebració del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés i els poemes del poeta ens acompanyaran durant la cerimònia de la mà de Poètica 2.0 amb l'actor Sergio Caballero i l'actriu Cristina Garcia. Ha conduït l’acte Amàlia Garrigós i hi ha hagut parlaments de l’editora, Núria Sendra i de l’alcalde Josep Almenar, qui ha tancat l’acte. 

Joan Lluís Monjo guanya el 24é Premi Bernat Capó amb una obra de contes i acudits llicenciosos de tradició oral

“El Seculòrum I la Seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral”, de Joan Lluis Monjo Mascaró.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 24a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral” és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

El jurat del XXIV Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, format per Núria Sendra, Albert Toldrà, José Maria Candela, Alba Herrero i Joan Seguí, va decidir per unanimitat premiar l’obra i n’ha valorat en primer lloc la qualitat en l’estructura i redacció del text, així com la claredat en la presentació dels continguts. Igualment, el fet que el material de tradició oral que el compon es representatiu d’una tipologia relativament poc difosa en este tipus d’estudi. Alhora, i tot i tindre la comarca de la Marina Baixa com a lloc de referència, l’autor ha fet un esforç per incloure altres comarques valencianes com ara la Marina Alta, el Baix segura, el Camp de Requena Utiel, el Baix Vinalopó, l’Horta Sud o la Plana Baixa tot i dotant el treball d’una plantejament més transversal des del punt de vista territorial.

Joan-Lluís Monjo i Mascaró (Tàrbena, 1968). El 1993 es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéryde Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi, que obtingué una menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC.

És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. En el camp de la dialectologia destaca El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez), i els treballs per a la salvaguarda del parlar tarbener Jo també parla de sa (2020) i Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador, que obtingué el Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats. Dins del camp de la història assenyalarem els treballs dedicats a la presència balear en el repoblament valencià, com Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas, i a l’emigració valenciana a Algèria, com Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages, que obtingué el 8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En el camp del folklore ressaltemJa plora la nyora. La tradició musical i etnoliterària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant, i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).

El premi de l'anterior edició de 2022 va ser per a "Sense porc. L’alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València", d'Albert Toldrà i Vilardell.

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 24 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.

'Un secret' d'Anna Roig Llabata guanya el premi La paraula imaginada

 

‘Un secret’ d’Anna Roig és l’obra guanyadora del Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs enguany. 

Tot i que diuen que una imatge val més que cent paraules l’artista plàstica i il·lustradora Anna Roig Llabata ha pres imatges precisament per enaltir el poder de les paraules. El text de l’obra comença així: «Hi ha paraules suaus com plomes que s’enlairen per desaparèixer». Es tracta d'una obra no dirigida a públic infantil.

Anna Roig ha descrit el treball guanyador com un joc:

«Amb el text vull jugar amb el lector, buscant la seua complicitat, lligant imatges poètiques i alhora actuals. És un llibre on experimente amb la imatge fotogràfica de diverses maneres. M’interessa sobretot l’expressivitat de la imatge, el grau de soroll que té, i el collage.

«Totes les fotos són meues, fotografies preses durant els darrers 3 anys. M’agrada fixar-me en tot allò curiós o que em desperte cert interès particular del meu voltant i guardar-lo fotogràficament, tinc un arxiu fotogràfic molt divers. De vegades són fotos de caràcter professional, per documentació, familiars, estètiques, atzaroses…»

Aquest divendres 6 d’octubre, en el sopar Estellés de la Font d’en Carròs, s’ha entregat el guardó del Premi “la Paraula Imaginada” per segon any. El premi ha estat convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i de l’editorial Edicions del Bullent.

El premi té una dotació de 6000 € i la publicació de l’obra. s’han presentat 14 obres de gran qualitat, a parer del jurat. El jurat ha estat composat per la regidora Celia Escrivà, l’escriptora Joaquina Barba, l’il·lustrador Fran Parreño, l’editora Núria Sendra i el cap del departament de dibuix de la Facultat de BB.AA. de la UPV Rubén Tortosa.

Anna Roig Llabata Naix a València al 1970, es llicència en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles el 1993. En l’actualitat viu i treballa a Paterna, al seu estudi Lavalenciana de comunicació, art i disseny, i a La Patera, antiga granja de patos reformada com a taller de pintura el 2002. Exerceix la seua activitat creativa des de 1995 com a freelance en tres àmbits: l’Art plàstic, la il·lustració i el disseny.

Art Plàstic: La seua obra pictòrica es mou dins de l’abstracció. La darrera exposició d’aquesta sèrie l’ha fet a Galería Cuatro de València, el 2019. També ha exposat a Sienna (Itàlia), Rijeka (Croàcia), i a Espanya: Àvila, Salamanca, Madrid, així com a Girona, Alacant i València. Des del 2000 fins al 2008 produeix més de 600 obres abstractes sobre paper amb formats mitjans, per una entitat bancària, com a decoració per les oficines de l’entitat. Es pot trobar la seua obra a col·leccions tant públiques com privades.

Il·lustració: Aplicada tant a cartells, com a d'altres suports, el seu treball es centra en il·lustrar llibres infantils majoritàriament. Ha fet més de 20 llibres fins ara, per a diverses editorials i també ha realitzat algunes cobertes per la col·lecció Dèdal d'Edicions del Bullent. Cinc en un llit // Five in a bed és l’últim llibre que ha publicat i va ser el libre infantil més venut a la Plaça del Llibre 2020.

Pel que fa al Disseny: Destaca el logotip i el trofeu dissenyat i produït pels premis que lliura la Conselleria de Cultura de Generalitat Valenciana anualment als dos municipis més destacats culturalment, des de 2019 fins a l'actualitat. També ha realitzat el naming, logotip i la nova imatge de L’Almara, el Nou Mercat Municipal de Burjassot, i junt amb Cèsar Amiguet el logotip de l’Oficina de Turisme de Burjassot, entre altres.

'Amagats' de Santi Baró Raurell i 'Literatura per a principiants”, de Mariló Àlvarez guanyen els premis Castellum Ripae 2023

El premi Soler i Estruch ha estat per a “Amagats” de Santi Baró, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “Literatura per a principiants”, de Mariló Àlvarez

 Aquest divendres 8 de setembre, en un acte a la plaça de l’Om, s’han entregat els guardons dels LXVII Premis Castellum Ripae. En una vetllada conduïda per Ezequiel Castellano s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música de Sandra Monfort. El jurat format per Aïda Estrada, Eli Llorenç, Richard Garrigues, Carme Cardona, Carmen Vila, Maria Josepa Payà i Núria han deliberat sobre els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 24 obres presentades i una dotació de 5000 €, i la publicació de l’obra.

El Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500 €

I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On de nou aquest 2022 han participat tots els col·legis d’educació primària de Castelló, amb una elevada participació i una molt bona acollida tant pels centres com per les famílies de l’alumnat que s’implica en aquest projecte.

El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “Amagats” de Santi Baró

 “Amagats”: En plena França sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, tres germans Caqueret es veuen separats enmig d'un terrible assalt nazi a la seva llar. Annie és capturada juntament amb els seus pares i enviada al tenebrós camp de concentració de Drancy, mentre que Aron i Heléne s'amaguen desesperadament.

Aquesta història commovedora està inspirada en la historia real de les germanes Caqueret i la Mare Denise Bergon, superiora del convent de Notredame de Masip, que decideix arriscar-ho tot per refugiar 82 nens jueus que es troben amagats arreu: als boscos, a esglésies i amb famílies cristianes, després que els seus pares fossin deportats cap als camps de concentració.

Amb el país sota l'ombra de la por i la persecució, la germana Bergon i el mossèn Claude, amb el suport de la resistència francesa, ordeixen un pla apassionant per protegir aquests nens vulnerables. Una novel·la emocionant que explora els límits de la bondat humana i la valentia en temps d'adversitat, on els destins dels Caqueret i els seus protectors es creuen en una narrativa fascinant.

Santi Baró Raurell (Olesa de Montserrat, 1965), Després de dedicar-se a una mica de tot: joier, criador de perdius, gestor de vedats de caça, venedor de cotxes i guia de pesca a Alaska fins que, després de guanyar diversos premis literaris de novel·la més ben dotats de la literatura juvenil, va deixar-ho tot al 2011 per ser escriptor. Amb l’agencia Literària Exit des del 2016 es dedica també a formar i assessorar nous autors com a coach i agent literari per a escriptors novells.

Amb aquest Soler i Estruch, ha guanyat 10 premis literaris. Ha publicat 32 obres entre català i castellà, tant de literatura infantil i juvenil com per a lectors adults. On destaquen, “Lluna de Gel” (Barcanova), “Memorias de un cadàver” (SM), “El Rey d’Uruk” (Rosa dels vents), “El informe Ahnenerbe” (Ediciones B) i “La Filla de la Tempesta” (Edicions 62) i també “Joc de Dames” la primera novel·la també publicada per Edicions del Bullent el 1997.

 

El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per “Literatura per a principiants”, de Mariló Àlvarez

 Literatura per a principiants és una breu història de l'escriptura i la literatura, pensada per les lectores i lectors més joves. El text no només explica l'evolució de la comunicació humana, sinó que busca també visibilitzar i reivindicar escriptores valencianes que sovint han quedat amagades o a les quals no se'ls ha donat el reconeixement que mereixen, com poden ser les clàssiques Hipòlita Roís de Liori, Isabel de Villena o Maria Egual, però també d'altres més properes en el temps com Maria Cambrils, Concha Alós, María Beneyto o Maria Ibars.

En última instància, l'obra vol encoratjar també les xiquetes a dedicar-se a l'escriptura, obrint camí a les autores valencianes del futur.

Mariló Àlvarez Sanchis (Picassent, 1987) es llicenciada en Periodisme, editora i escriptora especialitzada en ciència-ficció. Com a autora, ha conreat sobretot la literatura juvenil de gènere amb obres com la distòpia La primera onada (Bromera, 2018) traduïda recentment al castellà, a més del recull de contes de ciència-ficció Relats d’un futur imperfecte (Edelvives, 2018) i Piranya social (Sembra Llibres, 2022). També ha escrit obres per a adults, com la novelette Guia avançada per a pringades espacials (Chronos, 2023). 

El 2020 va guanyar el premi València Nova de narrativa per La taxidermista d’emocions, i el 2022 va estar guardonada amb el Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana per Suïcidis S.A Recentment ha publicat Insurgents (Bromera, 2023), segona part de La primera onada.

Mariló Àlvarez  ha declarat en rebre el premi: «Literatura per a principiants parla d'allò que més m'estime, la literatura, i ho fa dirigint-se a les generacions més joves, al nostre futur. Com a escriptora jove, dedicar-me al que més m'agrada no ha sigut un camí de roses. Aquest llibre vol acompanyar les escriptores de demà, descobrir-los que estan acompanyades per centenars de precedents, que no hem de deixar de reivindicar i, sobretot, donar-los la confiança per perseguir el seu somni».

Premis de poesia infantil Ausiàs March per a Ferran Andrés amb ‘’Com pesque jo’’ , Albert Úbeda per ‘’La vida del món’’ i Marc Molina per ‘’El Jardí’’

 

Albert Úbeda Martí, estudiant del Col·legi Públic Severí Torres ha presentat ‘’La vida del riu’’ un poema de quatre estrofes dedicades al Riu Albaida i el medi ambient que l’envolta.

Ferran Andres Sisternes, del col·legi Hernández ha presentat ‘’Com pesque jo’’ un poema de quatre estrofes on expressa com realitza l’activitat de pescar i tot el que suposa per a ell.

Marc Molina Martínez, estudiant del Severí Torres ha dedicat els versos a la descripció d’un jardí i el seu esplendor.

El 42è Premi Enric Valor va a "Llegenda dels registres", de Fàtima Ponsdomènech

 

La 42a edició dels premis Enric Valor, convocats per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, ha anat a una novel·la amb un viatge iniciàtic a la recerca dels orígens de la protagonista i dels fonaments del saber.

A l’obra guanyadora, "Llegenda dels registres", la protagonista, Jeluma, aprenent de remeiera del clan Dondre, coneix la mort sobtada de l’àvia i líder dels dondre. Aquesta notícia en desencadena altres: com ella sospitava, l'àvia i la resta de remeieres del primer cercle han estat amagant coses importants. Sa mare no és morta com li havien dit, és viva i l'ha de trobar per a que ocupi el lloc de l'àvia.

Inicia la recerca de sa mare, però tindrà ella el saber que l'àvia li va amagar? Podrà guarir la seva malaltia? Quin paper tenen els estranys objectes, que el seus companys caçadors han anomenat ‘registres’, en els secrets del clan?
Durant el viatge s’endinsa en un món prohibit i desconegut que capgira tot el que creu i que li han ensenyat.

 

L’autora, Fàtima Ponsdomènech Calvet (Blanes): Va estudiar per a mestra d’Educació Musical. Durant uns quants anys es va dedicar a l’ensenyament i va i dirigir un centre de lleure per a nenes i nens de 3 a 11 anys, el Casal de la Selva. Ha estat activament implicada en el teixit cultural de la ciutat de Blanes. És membre de la junta de la Casa del Poble. El seu interès, sensibilizació i tendència creativa l’han dut al cinema com a productora i actriu i, en el passat, a cofundar el Cine Club Fortuny de Blanes. Actualment viu a Picanya, l’Horta Sud, València. «Llegenda dels registres» és la seva primera novel·la.

S’han presentat 35 obres. El jurat, format per Anna Gascon, Mariano Casas, Pilar Puchades, Núria Sendra i Vicent Gil ha premiat per unanimitat l’obra "Llegenda dels registres" i n’ha destacat la coherència en la creació d’un món imaginari, a través del qual la protagonista realitza un viatge iniciàtic a la recerca dels seus orígens i dels fonaments del saber. I també destaca l’evolució dels personatges a través de la trama i la posada en valor del llibre com a transmissor del coneixement.

El guardó està dotat amb 6.000 euros, un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.

L’any passat va guanyar l’obra de Mariano Casas, "Els secrets del’Eixample" , una novel·la de misteri ambientada en aquest barri acomodat de la Ciutat de València.

L'acte de lliurament del 42é Premi Enric Valor ha estat el divendres 17 de febrer al Centre Cultural de Picanya. El premi és el més antic del País Valencià en narrativa juvenil.

Ha conduït l’acte Amàlia Garrigós i hi ha hagut parlaments de l’editora, Núria Sendra i de l’alcalde Josep Almenar, qui ha tancat l’acte. També ha comptat amb música en directe amb l'actuació del duo Dolce Rima amb el concert Soleta so jo ací - Cançoner del Duc de Calàbria.