“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars guanya el Premi Bernat Capó 2025

 

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars (més conegut com a Quico Llopis) guanya el Premi Bernat Capó 2025. Es tracta d’un projecte de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En aquest cas ha acollit l’edició del 2025 i la del 2024 juntes. L’any passat no es va entregar la que seria la 25a edició a causa de la dana. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació de València amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià. L’autor ha volgut immortalitzar la ingent informació de que disposa sobre el tema dins d’un llibre i deixar constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor de la evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, deixar escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes valencians. A més, crear un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu us. Finalment, crear un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins els nostres dies justificat amb fotos i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls

Sobre rebre el Premi Bernat capó, Francisco Llopis Llopis ha declarat: « Fa molts anys que vaig decidir escriure sobre el món del cavall agrícola i el camp valencià, vaig conèixer aquest premi gràcies a un bon amic i sabia que algun dia arribaria el moment de presentar-me però havia d’estar preparat amb un bon tema. El bon fer i la sort han decidit que el treball guanye i immortalitze aquest món tan bonic, tan valencià. Una cultura que estime i cuide tots els dies en la meua casa des de ben menut, la família i els amics que tinc gràcies als cavalls o les haques estaran contents perquè hui em immortalitzat les nostres tradicions i els nostres avantpassats. I finalment, poder portar el Premi Bernat Capó a la seua casa serà tancar un cercle molt emotiu per a tota la família».
I, com que és natural de Benissa tal com Bernat Capó a afegit: « Jo vaig compartir relativament poc de temps amb Bernat però segur que estaria orgullós d’aquest treball i tindre un relleu generacional al poble, salvant les distàncies, perquè marca una línia semblant als seus costumaris tradicionals. Honrar la seua memòria amb aquest objectiu ha segut tot un regal de la vida».

Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994). Més conegut com Quico Llopis, és saxofonista professional i musicòleg. Treballa com a docent en escoles elementals de musica vinculades a la FSMCV com a professor de saxo i solfeig. Forma part de diverses escoles de música com Pego, Ondara, el Verger, Dénia, Castell de Castells, etc. Ha format part de diferents formacions i projectes musicals.

Anteriorment, ha participat en altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. El segell personal Quadra Llopis – Ivars ‘’Benavent’’ ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Aconseguint amb els projectes, Les estisoradores i Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls guanyar el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada. Altres col·laboracions literàries etnogràfiques amb la revista de la A.N.C La Mula Española (2018,2019,2020 i 2021); els llibres Benissa en el Record (2006-2007) i La Banda de Benissa (2015). Aportació de documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra (2021) i divulgador del món cavall valencià en els programes d'Apunt "Terra Viva", "Tresors amb història" i "Qui es qui". La col.laboració literaria en la revista sobre riuralogia nº13 amb l’article Els Carreters de la Pansa i el calendari dels brillants. A més, la gestió dels perfils de divulgació en Facebook Cavalls en València i Instagram Gent de Carro i exposicions itinerants etnològiques pels pobles.

En el mateix acte s’ha entregat el premi de l’any 2024, ja que el lliurament no es va poder fer a causa de la dana. Era la 25a edició i va guanyar el treball (que ja és llibre) El vino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de l’historiador  i arwueòleg Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994). Aquesta és la sinopsi del llibre:
«“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 
“El vino de la cueva " busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras I té l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.