19 de novembre del 2025

Guia d’acompanyament a la lectura de "L'estiu entre llibres"

 



Clara Ribatallada ha elaborat una guia d'acompanyament a la lectura del seu llibre  L’estiu entre llibres

Es pot consultar el pdf a la fitxa del llibre: https://www.bullent.net/libro/3338-estiu-entre-llibres. Conté preguntes i propostes d’activitats al voltant de la novel·la, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’obra. Poden servir per dinamitzar una trobada d’un Club de Lectura o tertúlia dialògica, o per a una classe. Les preguntes estan separades en tres blocs: propostes per a abans, durant i després de la lectura. 

L’obra, adreçada al públic juvenil, és una història optimista sobre els reptes de l’adolescència.

Entre amics que deixen de ser-ho i famílies que canvien  L’estiu entre llibresde Clara Ribatallada, retrata amb sensibilitat la importància de trobar refugi en la lectura i de buscar activitats pròpies.

Clara Ribatallada i Torelló és llicenciada en Comunicació Audiovisual. És música, narradora, escriptora i facilitadora de clubs de lectura i tallers d’escriptura. També ha guanyat diversos

Podeu contactar amb l’autora a l’adreça electrònica cartesalmar@proton.me. Diu Ribatallada: «M’agradarà rebre els vostres comentaris sobre la novel·la i saber si heu fet alguna actvitat de les proposades en aquesta guia o d’altres que se us hagin acudit a vosaltres»

18 de novembre del 2025

A Alacant: club de lectura amb 'La cadira de l'artista indòmit', d'Ester Vizcarra

Els Clubs de Lectura de la Lliris Picó sempre destaquen el bo i milor de la literatura valenciana. El proper dijous 27 de novembre a les 19h, en la Seu Universitària Ciutat d'Alacant (Av. Ramon i Cajal, 4), tindrà lloc l'encontre al voltant del llibre La cadira de l'artista indòmit, d'Ester Vizcarra. Conduïrà la xarrada Lliris Picó i comptarem amb la presència de l'autora.



La novel·la narra el periple vital de Manuel Solbes Arjona, singular artista alcoià fascinat per l'expressionisme abstracte. Sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament: es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. Serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?

Per aprofundir en la part artística de la novel·la, ens acompanyarà també Elena Aguilera, artista plàstica alacantina amb una llarga trajectòria en el món de les arts visuals. 

Per participar-hi i si voleu més informació, escriviu a alacant@iec.cat. L'entrada és lliure, però les places limitades per la capacitat de la sala.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3328-cadira-artista-indomit


15 de novembre del 2025

En Utiel, visita a las cuevas y presentación de "El vino de la cueva", de Carlos Javier Gómez-Miota

 


𝐏𝐑𝐄𝐒𝐄𝐍𝐓𝐀𝐂𝐈ó𝐍 𝐃𝐄𝐋 𝐋𝐈𝐁𝐑𝐎 𝑬𝑳 𝑽𝑰𝑵𝑶 𝑫𝑬 𝑳𝑨 𝑪𝑼𝑬𝑽𝑨 📖
de 𝐂𝐚𝐫𝐥𝐨𝐬 𝐉𝐚𝐯𝐢𝐞𝐫 𝐆ó𝐦𝐞𝐳-𝐌𝐢𝐨𝐭𝐚 𝐒á𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳

Os invitamos a la presentación del libro 𝐸𝑙 𝑣𝑖𝑛𝑜 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑐𝑢𝑒𝑣𝑎: 𝑣𝑖𝑛𝑖𝑓𝑖𝑐𝑎𝑐𝑖ó𝑛 𝑦 𝑡𝑟𝑎𝑑𝑖𝑐𝑖ó𝑛 𝑜𝑟𝑎𝑙 𝑒𝑛 𝑙𝑎𝑠 𝑏𝑜𝑑𝑒𝑔𝑎𝑠 𝑠𝑢𝑏𝑡𝑒𝑟𝑟á𝑛𝑒𝑎𝑠 𝑑𝑒 𝑈𝑡𝑖𝑒𝑙, galardonado con el 𝟐𝟓º 𝐏𝐫𝐞𝐦𝐢 𝐁𝐞𝐫𝐧𝐚𝐭 𝐂𝐚𝐩ó de difusió de la cultura popular.


📅 𝐕𝐢𝐞𝐫𝐧𝐞𝐬, 𝟐𝟏 𝐝𝐞 𝐧𝐨𝐯𝐢𝐞𝐦𝐛𝐫𝐞
🕖 𝟏𝟗:𝟏𝟓 𝐡 - 𝐕𝐢𝐬𝐢𝐭𝐚 𝐆𝐮𝐢𝐚𝐝𝐚 / 𝟐𝟎:𝟎𝟎 𝐡 – 𝐏𝐫𝐞𝐬𝐞𝐧𝐭𝐚𝐜𝐢ó𝐧
📍 𝐒𝐚𝐥ó𝐧 𝐝𝐞 𝐏𝐥𝐞𝐧𝐨𝐬 𝐝𝐞𝐥 𝐀𝐲𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐢𝐞𝐧𝐭𝐨 𝐝𝐞 𝐔𝐭𝐢𝐞𝐥


El acto se iniciará con una 𝐯𝐢𝐬𝐢𝐭𝐚 𝐠𝐮𝐢𝐚𝐝𝐚 𝐚 𝐥𝐚𝐬 𝐁𝐨𝐝𝐞𝐠𝐚𝐬 𝐒𝐮𝐛𝐭𝐞𝐫𝐫á𝐧𝐞𝐚𝐬 𝐝𝐞 𝐏𝐮𝐞𝐫𝐭𝐚 𝐍𝐮𝐞𝐯𝐚 (𝟏𝟗:𝟏𝟓), dirigida por el autor, y continuará con el 𝐜𝐨𝐥𝐨𝐪𝐮𝐢𝐨 𝐝𝐞 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐞𝐧𝐭𝐚𝐜𝐢𝐨́𝐧, en el que intervendrán el 𝐚𝐥𝐜𝐚𝐥𝐝𝐞 𝐑𝐢𝐜𝐚𝐫𝐝𝐨 𝐆𝐚𝐛𝐚𝐥𝐝ó𝐧 y el 𝐜𝐫𝐨𝐧𝐢𝐬𝐭𝐚 𝐨𝐟𝐢𝐜𝐢𝐚𝐥 𝐉𝐨𝐬é 𝐋𝐮𝐢𝐬 𝐌𝐚𝐫𝐭í𝐧𝐞𝐳 (𝟐𝟎:𝟎𝟎).
Para concluir, se ofrecerá un 𝐯𝐢𝐧𝐨 𝐝𝐞 𝐡𝐨𝐧𝐨𝐫.

🍷 Les esperamos para compartir juntos esta cita con la historia, la cultura y la tradición vinícola de Utiel-Requena.

“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 

“El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel" busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

https://www.bullent.net/libro/3337-vino-de-la-cueva

13 de novembre del 2025

A Foios: club de lectura de 'La nova mestra', obert al públic

La biblioteca de Foios ha organitzat, per al proper 17 de novembre a les 18h, un club de lectura al voltant de La nova mestra que comptarà amb la presència de l'autora, Carme Cardona. 



Escoltar Carme Cardona o poder conversar amb ella sempre és un goig, així que la sessió està oberta la públic en general. És una bona oportunitat per endinsar-se en una novel·la atrapant, un thriller psicològic que a més d'una trama ben ordida, aprofundeix en temes com l'educació, el poder, o les relacions humanes. 


A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

12 de novembre del 2025

A Arbúcies, L'Estiu entre llibres, de Clara Ribatallada

 


Clara Ribatallada presenta L’estiu entre llibres a Arbúcies, al Museu Etnològic del Montseny. El proper divendres 21 de novembre a les 20 h, el Museu Etnològic del Montseny “La Gabella” d’Arbúcies acollirà la presentació del nou llibre de Clara RibatalladaL’estiu entre llibres (Bullent, 2025).

L’obra, adreçada al públic juvenil, és una història optimista sobre els reptes de l’adolescència. Aquest és l'estil de la narració:

«No deus voler passar-te tot l’estiu entre llibres?», em va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tancament d’un discurs que, lluny de motivar-me, em feia badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre pensaments, em preguntava si res podria fer-me més feliç. Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així, estava a punt de suspendre.
Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a l’Alta Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar per torturar-me.

Entre amics que deixen de ser-ho i famílies que canvien L’estiu entre llibres retrata amb sensibilitat la importància de trobar refugi en la lectura i de buscar activitats pròpies.

Clara Ribatallada i Torelló és llicenciada en Comunicació Audiovisual. És música, narradora, escriptora i facilitadora de clubs de lectura i tallers d’escriptura. El 2023 va rebre diversos premis de narrativa —al Concurs Literari Aurora Bertrana, al Concurs Literari de Nou Barris, al Premi de Relat Breu Maribel Vendrell i al Concurs Literari “La llegenda del conill” de Tona— i va publicar el conte infantil En Tafaner. L’any següent, 2024, va guanyar el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil amb la novel·la Cartes al mar (Aila, 2024).

Més informació i fitxa completa de l’obra, així com la guia didàctica es poden consultar al web de l’editorial Bullent:
👉 https://www.bullent.net/libro/3338-estiu-entre-llibres


11 de novembre del 2025

A Alacant, micro obert en el Dia del llibre valencià, Nit de les Lletres catalanes


El 20 de novembre, se celebra el Dia del Llibre Valencià. Es commemora este dia perquè, en esta data de 1490, es va publicar en valencià la primera edició del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.Enguany l'AELC d'Alacant ha organitzat la Nit de les Lletres Catalanes, coincidint amb l'efemèride. 

La celebració reunirà lletraferits i interessats en la literatura en un acte de Micro obert en el qual alguns socis de l'AELC llegiran un fragment de les seues obres:

Destaquem la participació de l'escriptora Lliris Picó amb la novel·la  'Si escrius Cèlia…' i Ester Vizcarra amb 'La cadira de l'artista indòmit'. 

'Si escrius Cèlia…' homenatja a les dones a través de dues protagonistes, una escriptora i altra que és personatge literari de la primera (o alguna cosa més). 

'La cadira de l'artista indòmit' narra amb detall les passions, amistats i traïcions d'un jove pintor alcoià de l'avantguarda dels anys 70 del segle passat.

També hi participaran amb les seues obres Enric Balaguer, Joaquim Espinós, Maria Josep Payà Valdés, David Sánchez Pacheco, Francesc Pastor Verdú, Marian Díez Picó, Joaquim Cano, Gràcia Jiménez, Jesús Moncho i Francesc Pou.

10 de novembre del 2025

A Mutxamel, Cartografies, de Rosa Mascarell Dauder

 


Rosa Mascarell Dauder, a Cartografiesreflexiona sobre el procés que ella ha seguit per a assolir l'equilibri interior, després d'unes vivències terriblement negatives I el seu pas per cases (i biblioteques) d'amistats que la van acollir. Els llibres i la filosofia la van ajudar a refer el camí que se li havia aturat. El treball li va valdre el premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València.

Ara, amb múltiples xarrades i presentacions del llibre ens explica en persona l'essència del llibre que ha escrit. De Nord a Sud han pogut gaudir de les seues paraules des de Barcelona a Alacant, passant per molt altres llocs (Torrent, València, L'Alcúdia…). La propera ocasió serà a Mutxamel.

De matí es trobarà amb els alumnes de batxillerat del poble. I, de vesprada, la xerrada serà oberta a totes les persones i d'entrada lliure.

Serà el dimarts 18 de novembre a les 19h. en la Biblioteca Municipal de Mutxamel (Casa de la Cultura / C/Ramón y Cajal s/n).

A més de Rosa Mascarell, com a presentador de l'autora, hi intervindrà Xavier Sala Ivorra, tècnic de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Mutxamel.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3335-cartografies

8 de novembre del 2025

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars guanya el Premi Bernat Capó 2025

 


“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars (més conegut com a Quico Llopis) guanya el Premi Bernat Capó 2025. Es tracta d’un projecte de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En aquest cas ha acollit l’edició del 2025 i la del 2024 juntes. L’any passat no es va entregar la que seria la 25a edició a causa de la dana. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació de València amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“Gent de carro”, de Francisco Llopis Ivars és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià. L’autor ha volgut immortalitzar la ingent informació de que disposa sobre el tema dins d’un llibre i deixar constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor de la evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, deixar escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes valencians. A més, crear un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu us. Finalment, crear un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins els nostres dies justificat amb fotos i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls

Sobre rebre el Premi Bernat capó, Francisco Llopis Llopis ha declarat: « Fa molts anys que vaig decidir escriure sobre el món del cavall agrícola i el camp valencià, vaig conèixer aquest premi gràcies a un bon amic i sabia que algun dia arribaria el moment de presentar-me però havia d’estar preparat amb un bon tema. El bon fer i la sort han decidit que el treball guanye i immortalitze aquest món tan bonic, tan valencià. Una cultura que estime i cuide tots els dies en la meua casa des de ben menut, la família i els amics que tinc gràcies als cavalls o les haques estaran contents perquè hui em immortalitzat les nostres tradicions i els nostres avantpassats. I finalment, poder portar el Premi Bernat Capó a la seua casa serà tancar un cercle molt emotiu per a tota la família».
I, com que és natural de Benissa tal com Bernat Capó a afegit: « Jo vaig compartir relativament poc de temps amb Bernat però segur que estaria orgullós d’aquest treball i tindre un relleu generacional al poble, salvant les distàncies, perquè marca una línia semblant als seus costumaris tradicionals. Honrar la seua memòria amb aquest objectiu ha segut tot un regal de la vida».

Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994). Més conegut com Quico Llopis, és saxofonista professional i musicòleg. Treballa com a docent en escoles elementals de musica vinculades a la FSMCV com a professor de saxo i solfeig. Forma part de diverses escoles de música com Pego, Ondara, el Verger, Dénia, Castell de Castells, etc. Ha format part de diferents formacions i projectes musicals.

Anteriorment, ha participat en altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. El segell personal Quadra Llopis – Ivars ‘’Benavent’’ ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Aconseguint amb els projectes, Les estisoradores i Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls guanyar el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada. Altres col·laboracions literàries etnogràfiques amb la revista de la A.N.C La Mula Española (2018,2019,2020 i 2021); els llibres Benissa en el Record (2006-2007) i La Banda de Benissa (2015). Aportació de documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra (2021) i divulgador del món cavall valencià en els programes d'Apunt "Terra Viva", "Tresors amb història" i "Qui es qui". La col.laboració literaria en la revista sobre riuralogia nº13 amb l’article Els Carreters de la Pansa i el calendari dels brillants. A més, la gestió dels perfils de divulgació en Facebook Cavalls en València i Instagram Gent de Carro i exposicions itinerants etnològiques pels pobles.

En el mateix acte s’ha entregat el premi de l’any 2024, ja que el lliurament no es va poder fer a causa de la dana. Era la 25a edició i va guanyar el treball (que ja és llibre) El vino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de l’historiador  i arqueòleg Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994). Aquesta és la sinopsi del llibre:
«“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 
El vino de la cueva " busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras I té l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

5 de novembre del 2025

Taller de contes i presentació d"El seculòrum i la seculera a l'Ateneu d'Alaquàs

 


«Si la garrofa s’atesa / i la collita ix bé, / el primer forat que tape, / senyoreta, el de vosté.» (Guardiola F., 1997: 47 [Horta d’Alacant]).

Al llibre, Joan Lluís Monjo diu sobre aquesta cita arreplegada a Alacant que es vol provocar els oients en fer-los veure que han caigut en el parany de la interpretació en clau sexual, tot i que l’opció innocent és només una tapadora.

 El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan-Lluís Monjo, és presentarà a Alaquàs el proper divendres 14 de novembre. serà a les 19,30h en l'Ateneu Cultural d'Alaquàs. A més d'explicar alguns dels acudits que hi ha al llibre i contar-nos sobre el procés d'arreplega, intercanviarem acudits amb les persones assistents que en coneguen, especialment amb alumnes de l'EPA d'Alaquàs.


El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

4 de novembre del 2025

9a edicions d'"Els temps de Sara", de Lucía Arenas.

 


Els temps de Sara, de Lucía Arenas Pastor arriba a la 9a edició, amb més de 10.000 exemplars venuts. La mateixa història que va guanyar el #PremiEnricValor i el #PremiSamaruc dels Bibliotecaris.


En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Per saber més sobre el llibre: https://bullent.net/libro/3079-Els_temps_de_Sara

L'autora, Lucía Arenas, va fer un breu vídeo en el moment de publicació per parlar-ne: https://youtu.be/2bbk2Prvd8A

La novel·la també disposa una proposta didàctica elaborada per Manel Villar i enllaçada a la fitxa del llibre. Suggereix molts temes de conversa per poder fer tertúlia literària dialògica a partir de la lectura del llibre.

També dona lloc a imaginar quins llocs a cada poble o ciutat podrien haver estat escenaris del llibre.

Lucía Arenas, ha explicat que l’obra va tindre un primer destinatari molt concret, la seua cosina Marta, una adolescent de setze anys a qui no li agrada massa llegir. Arribaren a un pacte pel que ella aniria escrivint i Marta llegiria. Si alguna cosa no li agradava la canviaria. Una història a la seua mida. L’emplaçament, a més de ser conegut per ella, havia d’acomplir altres condicions: tindre una història rellevant i una bona localització i Gandia va ser el municipi escollit.