Presentación "El Vino de la Cueva" de Carlos Javier Gómez-Miota.

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnología y el Área de Cultura de la Diputació de València convoca anualmente el Premio Bernat Capó de Investigación y Difusión de la Cultura Popular Valenciana de la Diputación de València.

En la edición de 2024, el trabajo distinguido fue El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. La obra profundiza en la tradición vitivinícola de Utiel, poniendo el foco en sus bodegas subterráneas y en la memoria oral asociada a estos espacios, auténticos símbolos de la cultura popular y del paisaje histórico valenciano.

Se presentará el libro el 26 de febrero de 2026, de 18:15 a 20:00 horas, en la Sala Permanente Secà i Muntanya de L’ETNO (C/ Corona, 36 – 46003 València). Y, después, como no podría ser de otra forma, celebraremos el libro con un vino en el bar del Centro cultural La Beneficiència.

Intervendrán en el acto:

• Carlos Javier Gómez-Miota, autor del libro
• Paco Teruel, diputado del Área de Cultura de la Diputación de València
• Ricardo Gabaldón, alcalde de Utiel y diputado de la Diputación de València
• Núria Sendra, representante de Edicions del Bullent
• Joan Seguí, director de L’ETNO

La cita supone una excelente oportunidad para acercarse a una investigación que recupera y pone en valor la memoria vitivinícola de Utiel, así como para seguir reivindicando la importancia de la cultura popular como eje fundamental de nuestra identidad colectiva.

“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 

“El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel" busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta.

En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

Monstres, màgia i tradició: Edicions del Bullent a la 4a Nit de Sant Antoni

La 4a Nit de Sant Antoni, la vetllada literària de la cultura popular tindrà lloc el 17 de gener de 2026 al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. Aquesta cita, organitzada pel CAT Tradicionàrius, Tradillibreria i Festa ta Festa, vol reivindicar i difondre els treballs que autors, editors i entitats han fet durant l’any per promoure el coneixement de la cultura popular. En el marc de l’acte es presentaran i recomanaran novetats editorials publicades entre Sant Antoni de 2025 i Sant Antoni de 2026, amb un format de prescripcions literàries que posa en valor la diversitat i riquesa de la tradició oral, festiva i folklore del nostre entorn. 

D'acord amb aquest article d'Elena Calzada a (tornaveu.cat) l’edició d’enguany, Tornaveu inclou entre els títols destacats Bestiari dels monstres valencians (Edicions del Bullent, 2025), que recull en un sol volum les figures fantàstiques i llegendàries de l’imaginari valencià: des de criatures com el Butoni o els donyets fins a éssers com la Cuca Fera o els gambusins, combinant divulgació, rigor i il·lustracions que ajuden a recuperar aquestes històries singulars de la tradició oral. 

Al llarg del 2025, la nostra editorial ha ampliat la seva aportació a la cultura popular amb altres publicacions rellevants, premis Bernat Capó (guardó que ha fet 25 anys). Una d’elles és la reedició revisada de Màgia per a un poble, de Francesc Gisbert, una guia divulgativa sobre les creences màgiques i costums arrelats en la tradició valenciana. El llibre es divideix en dues parts: la primera estudia les criatures màgiques de l’imaginari (bubotes, donyets, encantades, dracs, serps, etc.) a partir d’un treball detallat amb materials rondallístics i folklòrics; la segona convida el lector a seguir una ruta per descobrir tresors amagats, oficis màgics tradicionals, els dies més assenyalats del calendari magicoreligiós i les plantes amb propietats màgiques que han format part del saber popular.

Una altra obra destacada publicada el 2025 és El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez, un assaig que explora des de la història oral i etnogràfica com es vivia i es viuria el món del vi a les bodegues subterrànies de la comarca d’Utiel, preservant un patrimoni local ple de significat.

Edicions del Bullent continua apostant per projectes que posen en valor la cultura popular, les tradicions i l’imaginari col·lectiu, contribuint a fer-los visibles i accessibles a un públic ampli.

Consulta l’article complet a Tornaveu:

👉 https://www.tornaveu.cat/cultura-popular/prescripcions-de-cultura-popular-a-la-4a-nit-de-sant-antoni-del-cat-53493/ (tornaveu.cat)

"Bestiari dels monstres valencians". Nova reimpressió!!

 

Nova edició de "Bestiari dels monstres valencians"! La vuitena en total, la segona a l'edició de Bullent. Els monstres valencians, arreplegats al "Bestiari dels monstres valencians", de Sandra Calatayud, David Mateo, Laia Serna i il·lustrat per Rafa Alonso viuen al catàleg d'Edicions del Bullent.

El Butoni, els donyets, els nyítols, les fetilleres, en Tombatossals, la Cuca Fera, els gambusins…

Per fi, tots els monstres i les llegendes de les nostres comarques es reuneixen en un sol llibre!

El gran bestiari dels nostres monstres, heroïnes i herois, llegendes i éssers mitològics.

Una guia didàctica, il·lustrada i amb infinitat de curiositats de les espantacriatures que tant de temps han atemorit i fascinat grans i menuts.

A més, aquest bestiari fa un recorregut únic per la geografia valenciana i revela els llocs secrets on podem trobar cadascuna de les llegendes.

T'atreveixes a redescobrir els nostres monstres oblidats?

Rebombori cultural era la seua anterior casa i ara el podeu trobar a les millors llibreries i al catàleg d'edicions del Bullent. Amb tapa dura, format gran, i la vitalitat de la cultura popular i tradicional valenciana:

https://www.bullent.net/libro/3329-bestiari

Mira'l en aquest vídeo de tik tok: 

https://www.tiktok.com/@ccrebombori/video/7273090835451825440

Taller de contes i presentació d"El seculòrum i la seculera a l'Ateneu d'Alaquàs

 

«Si la garrofa s’atesa / i la collita ix bé, / el primer forat que tape, / senyoreta, el de vosté.» (Guardiola F., 1997: 47 [Horta d’Alacant]).

Al llibre, Joan Lluís Monjo diu sobre aquesta cita arreplegada a Alacant que es vol provocar els oients en fer-los veure que han caigut en el parany de la interpretació en clau sexual, tot i que l’opció innocent és només una tapadora.

 El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan-Lluís Monjo, és presentarà a Alaquàs el proper divendres 14 de novembre. serà a les 19,30h en l'Ateneu Cultural d'Alaquàs. A més d'explicar alguns dels acudits que hi ha al llibre i contar-nos sobre el procés d'arreplega, intercanviarem acudits amb les persones assistents que en coneguen, especialment amb alumnes de l'EPA d'Alaquàs.

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Vespres de Tots sants, Màgia per a un poble

 

L'1 de novembre és Tots Sants. A Màgia per a un po­ble  Francesc Gisbert explica que per aquestes dates, especialment la vespra, moltes cultures precristianes d’Europa celebraven el començament de l’hivern i el seu Dia dels Morts. Els esperits dels morts tornaven als campaments d’hivern, igual que els legionaris romans o els agricultors sojornaven a casa, pel mal temps. Les portes entre els dos mons estaven obertes i podia passar qualsevol cosa. El que passa enguany és que Màgia per a un po­ble renovat arriba a les llibreries, com una llum d'animetes que ens recorda que els nostres costums són ací per a ajudar-nos.

Màgia per a un po­ble és una obra divulgativa sobre l’imaginari valencià, una guia de criatures, creences i tradicions relacionades amb la nostra cultura popular. Amb motiu del 18é aniversari del llibre, presentem una edició renovada. Hi trobareu capítols dedicats a les criatures fantàstiques (espantacriatures, dracs, donyets, encantades, gegants, bruixes...); una ruta dels tresors valencians; un record dels oficis i tradicions relacionats amb la màgia; les dates més rellevants del nostre calendari màgic i el perquè de les celebracions; fins i tot, un capítol sobre plantes medicinals i animals màgics. Tot, amb un estil llegidor i entretingut.

Què en pensen algunes de les persones que han llegit el llibre?

«La bíblia de l'imaginari valencià. La finestra al món fantàstic i les creences ancestrals del poble valencià». Amparo Pons, Biblioteca de l'Etno

«Un tresor d'històries i coneixements per a totes les persones que ens estimem la cultura popular». Almudena Francés, narradora oral

«Un llibre meravellós ple de fantasies. Una font d’inspiració per algunes de les meues cançons». Dani Miquel, artista

«Temps era temps, això era la literatura que practicava el poble. Ara, Francesc Gisbert ens en fa memòria». Víctor Labrado, escriptor

«Màgia per a un poble recupera i reviscola la nostra ànima de paraules». Joan Borja, professor

"El vino de la cueva" en la radio,

 

En el programa La Brújula de Onda Cero, el periodista Ramon Pérez y el autor de El vino de la cueva, Carlos Javier Gómez-Miota conversaron sobre el libro el pasado día 21 de octubre.

Más allá de el extraordinario patrimonio de Utiel alrededor de su cultura del vino, también hablaron de cómo la Dana del año pasado afectó a algunas cuevas-bodegas y supuso el retraso de la entrega del Premi Bernat Capó. 

La entrevista íntegra en el siguiente enlace. Se les puede escuchar a partir del minuto 10'.

https://www.ondacero.es/emisoras/comunidad-valenciana/valencia/audios-podcast/informativos/brujula-comunitat-valenciana-21102025_2025102168f7c60ad5a0685a0ecc44b1.html

La arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad de Utiel está formada por unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega ha menguado notablemente. 

“El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel" busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

“El vino de la cueva”, una investigación sobre las bodegas subterráneas de Utiel #Novedad Premi Bernat Capó

 

Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez recibe este galardón del L'ETNO por un trabajo que rescata la tradición vinícola y oral de uno de los epicentros del vino en el territorio valenciano

La historia del vino en el interior valenciano ha encontrado una nueva voz con la obra Elvino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas deUtiel, del historiador y arqueólogo Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994), que ha sido reconocida con el 25º Premi Bernat Capó de difusión de la cultura popular, convocado por L'ETNO- Museu Valencià d’Etnologia (Museo Europeo 2023), la Diputación de València y Edicions del Bullent-Abisal.

Este ensayo etnográfico ofrece una mirada profunda y comprometida al patrimonio vinícola de Utiel, reivindicando el papel central que durante siglos desempeñaron las cuevas o bodegas subterráneas —auténticos “santuarios del vino”— en la vida económica, social y cultural de la comarca de Utiel-Requena.

“Este reconocimiento no solo alaba el esfuerzo personal que he dedicado a este proyecto”, ha declarado el autor durante la entrega del premio, “también pone en el mapa la riqueza de nuestro patrimonio vinícola, que merece ser conservado y difundido para las generaciones futuras”.

El acto de entrega y la DANA

El acto de entrega estaba previsto para noviembre del 2024 y debido a la catástrofe de la DANA se pospuso y se entregará junto con el ganador del 2025. En el 2021, también hubo una entrega doble. En el 2021 fue a causa de la pandemia y se entregó el premio a “Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre elmés-enllà", de Josep Lluís Santonja y “Viure a la caseta. Una aproximacióa l’hàbitat rural temporal tradicional valencià”, de Carles Rodrigo Alfonso.

Una investigación entre la memoria y la tierra

El trabajo parte de un enfoque interdisciplinar que conjuga historia oral, arqueología, documentación de archivo y testimonio etnográfico, para reconstruir el proceso tradicional de vinificación: desde la vendimia —con especial atención a la uva bobal, variedad autóctona— hasta las técnicas de elaboración del vino en las cuevas excavadas bajo las viviendas.

Además del componente técnico e histórico, la obra recoge cuentos, leyendas y expresiones populares —como la del mítico Tripabálago, criatura con la que se advertía a los niños sobre los peligros de entrar en las cuevas-bodega—, lo que da cuenta de cómo estos espacios han modelado el imaginario colectivo de generaciones enteras en Utiel.

Patrimonio cultural y motor de futuro

Las cuevas-bodega de Utiel constituyen uno de los conjuntos patrimoniales subterráneos más singulares del Mediterráneo occidental, y se presentan en el libro no solo como una herencia del pasado, sino como un recurso clave para el desarrollo rural, la lucha contra la despoblación y el impulso del enoturismo sostenible.

“Las cuevas-bodega de Utiel son una de las mayores muestras culturales de la tradición vinícola valenciana”, ha explicado Gómez-Miota. “Son una oportunidad para construir una identidad fuerte, generar arraigo, crear riqueza y revalorizar nuestros vinos”.

El autor ha querido también agradecer públicamente al jurado del Premi Bernat Capó, al Museu Valencià d’Etnologia (L'ETNO) y a la Diputació de València por “poner el foco en el interior valenciano y especialmente en Utiel”. Este reconocimiento cobra aún más valor simbólico tras los recientes episodios de emergencia climática sufridos en la ciudad por la DANA, evidenciando la necesidad de preservar los saberes y entornos que conectan a las personas con su territorio y su historia.

Sobre el autor

Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez es historiador y arqueólogo por la Universitat de València. Vinculado al estudio y divulgación del patrimonio del Altiplano de Utiel-Requena desde 2013, ha publicado más de treinta artículos sobre historia local, etnografía y despoblación rural. En 2025 y 2021 ha sido galardonado por el Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva, y en 2022 publicó el libro Utiel con otros ojos, una relectura fotográfica de su ciudad natal. En los últimos años ha centrado su trabajo en la recuperación y valorización de la tradición vinícola utielana, especialmente en su vertiente subterránea.

A Orba, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral"

Els dies 3 al 10 de juliol es celebra a Orba la setmana cultural "A boqueta de nit", amb multitud d'activitats per a tots els públics, com ara un club de lectura a la fresca, taller de fang, concert de la Rondalla… Podeu trobar la informació completa al web de l'ajuntament.

En aquest marc, Joan-Lluís Monjo presentarà El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, obra guanyadora del 24é Premi Bernat Capó.

Serà el divendres, 4 de juliols a les 20,30h.

A la revista Caramella, el crític i estudiós de la cultura popular Josep Vicent Frechina n'ha fet una ressenya (imatge al final) on destaca el caràcter únic del llibre pel que fa a la temàtica del llibre, per part de Joan Lluís Monjo a qui qualifica com «un dels investigadors més constants i rigorosos en l'àmbil de l'etnopoètica al País Valencià». 

El seculòrum i la seculera és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.

A Alacant, "El seculòrum i la seculera". Contes llicenciosos de tradició oral

 

«Si la garrofa s’atesa / i la collita ix bé, / el primer forat que tape, / senyoreta, el de vosté.» (Guardiola F., 1997: 47 [Horta d’Alacant]).

Al llibre, Joan Lluís Monjo diu sobre aquesta cita arreplegada a Alacant que es vol provocar els oients en fer-los veure que han caigut en el parany de la interpretació en clau sexual, tot i que l’opció innocent és només una tapadora.

 El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan-Lluís Monjo, és presentarà a Alacant el proper dijous 23 de gener: serà a les 19h en la llibreria 80 Mundos, i acompanyarà a l'autor l'escriptor Ximo Caturla.

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Els monstres valencians per a criatures valentes a Bullent!

 

Els monstres valencians, arreplegats al "Bestiari dels monstres valencians", de Sandra Calatayud, David Mateo, Laia Serna i il·lustrat per Rafa Alonso viuen al catàleg d'Edicions del Bullent.

El Butoni, els donyets, els nyítols, les fetilleres, en Tombatossals, la Cuca Fera, els gambusins…

Per fi, tots els monstres i les llegendes de les nostres comarques es reuneixen en un sol llibre!

El gran bestiari dels nostres monstres, heroïnes i herois, llegendes i éssers mitològics.

Una guia didàctica, il·lustrada i amb infinitat de curiositats de les espantacriatures que tant de temps han atemorit i fascinat grans i menuts.

A més, aquest bestiari fa un recorregut únic per la geografia valenciana i revela els llocs secrets on podem trobar cadascuna de les llegendes.

T'atreveixes a redescobrir els nostres monstres oblidats?

Rebombori cultural era la seua anterior casa i ara el podeu trobar a les millors llibreries i al catàleg d'edicions del Bullent, exactament igual, amb tapa dura, format gran, i la vitalitat de la cultura popular i tradicional valenciana:

https://www.bullent.net/libro/3329-bestiari

Mira'l en aquest vídeo de tik tok: 

https://www.tiktok.com/@ccrebombori/video/7273090835451825440

A Olot: 'El seculòrum i la seculera', de Joan-Lluís Monjo

 Els dies 15 i 16 de novembre es celebra a Olot la XIX Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics, en Sala Museu Can Trinxeria (C/ Sant Esteve, 29). En el seu web podeu trobar el programa complet de la trobada: https://gee.iec.cat/2024/11/11/xix-trobada-del-grup-destudis-etnopoetics-olot-15-i-16-de-novembre-programa-definitiu/ 

En aquest marc, i com a membre del GEE, Joan-Lluís Monjo presentarà El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, obra guanyadora del 24é Premi Bernat Capó.

Serà el dissabte, 16 de novembre, a les 12h

El seculòrum i la seculera és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.

A Pego, "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

Trinquets trencats, de Sergi durbà, es presenta a Pego el divendres 27 de setembre. Serà a la Biblioteca Carmen Alemany Blay a les 19,30h. i, a més del mateix autor, Sergi Durbà, intervindran en l'acte el regidor de cultura Josep Mengual, el coordinador d'esports Josep Llorca i l'editora Núria Sendra. 

Què sabem sobre del trinquet de Pego? A penes en queda algun ressò del passat, el nom d'un bar… No ha arribat a aparéixer al llibre Trinquets trencats. En aquest apunt de l'arxiu municipal de Pego ens parlaven d'un jugador del poble, Pascual Carrió Sastre “Roget de Pego”, amb fotografia inclosa:

Hi haurà records per compartir, això sí. I, potser, alguna cosa més? El dia 27 ho sabrem.

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

A Tàrbena, "El seculòrum i la seculera", de Joan Lluís Monjo

 "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, és presentarà a Tàrbena el proper dimecres 7 d'agost a les 19,30h a la Casa de la cultura de Tàrbena.

Acompanyaran l'autor l'alcalde de Tàrbena, Fran Molines, i l'editora d'Edicions del Bullent, Núria Sendra.

Com que Tàrbena és el poble de Joan Lluís Monjo, hi ha bona cosa d'acudits al llibre arreplegats allí, "Es loro des barber" n'és un exemple:

«Pués això era un barber que tenia un loro allà dins sa barberia. I va anar un a afaitar-se. I es loro li va dir:

–No t’afaites, que et tallarà.

I al cap de un ratet, una atra volta:

–No t’afaites, que et tallarà. No t’afaites, que et tallarà.

I es barber, avorrit, va agarrar es loro i agarra i el tira dins del vàter.

I aquell es va afaitar. I se’n va anar, que li va agarrar ganes d’anar al vàter. I se’n va anar, es va assentrar en es vàter. I es loro, que estava baix, va mirar, i al vore-li es tall des cul, li diu:

–Ja et dia jo que no t’afaitares. El mal és que t’ha tallat i no t’ha afaitat.»

→Contat per Juan Moncho Soliveres. Tàrbena (Marina Baixa). 

"El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral" és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. 

Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. 

És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. 

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

A Banyeres de Mariola, Trinquets trencats, de Sergi Durbà

El llibre de Sergi Durbà Trinquets trencats  es presentarà a Banyeres de Mariola el dia 26 de juliol a les 20h a la Sala Polivalent del pavelló en el context de les 24 hores esportives. Acompanyarà l'autor el president del Club de Pilota Salva Muñoz.

A continuació, també hi haurà l'exposició "Dones i la pilota valenciana" i un Torneig de Frontó.

Organització: Cpv Banyeres de Mariola i Col·lectiu Serrella

Col·labora: Ajuntament Banyeres de Mariola

Per anar fent boca, es pot veure aquest entrevista que de fa una setmana al programa "Prop de tu" de Ribera TV: https://youtu.be/PzO8HP2rrYE?si=KQyxqVnQcI0n-wGL

Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3318-trinquets-trencats

A Rafelcofer, Trinquets trencats, de Sergi Durbà. Museu a l'aire lliure

 

«El trinquet de Rafelcofer deu ser, a hores d’ara, el trinquet més conegut del País Valencià, i no només això, sinó que també deu ser el més conegut d’Espanya. I d’Europa. I, potser, del món. No és cap broma, això. Ni cap recurs hiperbòlic, tampoc. És una realitat. Una certesa, ja dic. I el millor de tot és que gran part de la gent que el coneix, no n’és conscient, i en termes generals, tampoc sap en quin lloc es troba, que és a Rafelcofer, com ja he dit, poble de la comarca de la Safor. 1.400 habitants, si fa no fa. Com és possible, doncs? Com? Molt fàcil. Aquest trinquet corona una muntanyeta del poble anomenada Rabat. I aquesta muntanyeta és ben visible des de l’autovia dita de la Mediterrània, l’arxitransitada A-7». 

Així comença l'entrada que Sergi Durbà a "Trinquets trencats" dedica al trinquet de Rafelcofer. Un poble que té el trinquet trencat més conegut i «un dels trinquets més bonics d’entre els més de dos-cents que hi ha escampats entre Vinaròs i Guardamar, un edifici emblemàtic i espectacular, tot un símbol». Així que en el poble que pot presumir d'aquesta joia oblidada hi ha prevista una altra presentació del llibre.

Serà el proper dilluns 1 de juliol en el Centre social de Rafelcofer, a les 19h. Acompanyarà l'autor el Regidor d'Esport Salva Escrivà i és obert a tot el que hi vulga anar.

"El seculòrum i la seculera. contes i acudits". Vídeo de Joan Lluís Monjo.

 

En la presentació a L'Etno del 24é Premi Bernat Capó de difusió de l acultura popular, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, des del Museu li van fer el següent vídeo.

L'autor es declara en el vídeo un enamorat de l'oralitat, i aquesta és la primera publicació en forma del llibre en què ix a relluir una part del seu arxiu sonor, recopilat durant una quarantena d’anys en diversos pobles valencians. 

Entre tots els gèneres del folklore verbal, els contes i els acudits llicenciosos –més comunament coneguts com a picants, verds– han sigut dels que més han conservat la vitalitat fins als nostres dies.

La major part de les històries "diuen, però no diuen". Són contes relacionats amb el sexe però des del punt de vista dels informants, potser ara els trobarem innocents.

 Aquest tipus de relats, en boca dels narradors orals, s’han manifestat com el grau màxim d’expansió a què es podia arribar en el context d’adobar amb contarelles una conversa amb la finalitat de passar una bona estona. De fet, podem comparar-los a un parèntesi de bon humor en què es podien expressar lliurement certs anhels reprimits, en major o menor grau segons el moment històric, o es podia mostrar una imatge irònica del món que capgirava els valors marcats per la societat tradicional. Tanmateix, a pesar de l’enorme presència de les narracions llicencioses en l’oralitat, no s’ha vist un reflex paral·lel d’aquest folklore en les col·leccions i estudis de rondallística, llevat d’algunes excepcions.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3323-seculorum

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan-Lluís Monjo #Novetat

"El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica en el context valencià. 

Ha estat distingit amb el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, que convoca L'Etno i la Diputació de València, en la seua 24a edició.

Per una banda, suposa una aportació a la rondallística valenciana que  ofereix una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. 

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

L'esplèndida coberta del pardal que pica la figa és del dissenyador Cèsar Amiguet.

Es presentarà per primera vegada a la Beneficiència el dijous:

16 de maig – 18:30 h a #LETNO

Joan-Lluís Monjo i Mascaró (Tàrbena, 1968). Llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi (menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC). 

És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. Destaquem, entre altres: El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez); Jo també parla de sa (2020); Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador (Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022); Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas; Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages (8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular); Ja plora la nyora. La tradició musical i etno-literària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant; i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).

A Alzira, "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

Trinquets trencats, de Sergi durbà, es presenta a Alzira el divendres 10 de maig. Serà a l'Arxiu Municipal d'Alzira a les 19h.

Què sabem sobre el trinquet d'Alzira? Beatriz Tortosa va entrevistar Sergi Durbà a Alzira Ràdio per parlar de Trinquets trencats. El capítol del llibre per al trinquet d'Alzira és "La pissarra". Podeu escoltar-lo a partir del minut 28:

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

A Daimús i a Tibi, "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

El llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà, acaba l'abril amb dues presentacions seguides, la primera a Daimús (La Safor) el dijous 25 i  a Tibi (l'Alcoià) el divendres 26. 

Sergi Durbà també dedicarà el llibre a la fira del llibre de València el dissabte 4 de maig a la caseta 82-83 de Bullent.

A Daimús, l'acte tindrà lloc el dijous 25 d'abril, a les 20h al Centre Polivalent "Baebia Quietae"

Presenta l'acte Robert Minyana, alcalde de Daimús i jugador aficionat de pilota.

A Tibi, Presenta Marta Garcia Garcia, regidora d’Esports i serà el el divendres 26 a les 19h a l'auditori.

El llibre "Trinquets trencats", Sergi Durbà dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament.

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats.
"Trinquets trencats" ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat.
Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3318-trinquets-trencats

A Algemesí, "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

A la Biblioteca pública d'Algemesí, el dijous 29 de febrer se n'ha preparat una de ben grossa!

A les 18:30 h. a la presentació de "Trinquets trencats", de Sergi Durbà, l'alumna del CFPA Jaume I d'Algemesí M. Carmen Castell, i el director Jaume López, també Plàcid Navarro del Club de pilota d'Algemesí i el cantautor Toni de l'Hostal diran la seua.

Amb sort també deixaran parlar a l'autor i a les persones que allí tinguen coses a dir.

El llibre "Trinquets trencats", Sergi Durbà dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament.

A "Trinquets trencats" el trinquet d'Alginet és El contrapunt. I «si bé és cert que a hores d’ara roman en un avançat estat d’abandonament, també és cert que aquest espai popular situat entre el carrer nou del convent i l’anomenada, avui, ronda d’Alzira, es troba en una mena de standby pel que fa al seu futur. I, encara més, presenta alguns senyals, diguem-ne, d’esperança, que permeten veure el got mig ple o, fins i tot, més, gairebé a caramull».

Aquest dissabte a "La veu dels llibres" Cèsar Ferrandis deia: «Trinquets trencats explica una obrada tan gran a peu de camp que fa d’aquest llibre un dels més reconeguts en la seua matèria i alhora enlaira el nostre autor amb una prosa neta, desvetlladora i qualificada». Si pareu a prop, és el moment per descobrir-lo.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3318-trinquets-trencats