A València, Fani Grande i "El gatet diu Mec" / "El gato dice Cuac"

 

'El gatet diu Mec' / 'El gato dice Cuac', de Fani Grande i José Fonollosa, és un deliciós àlbum il·lustrat infantil. 

Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!
Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?

És un llibre per a ajudar a xiquetes i xiquets que tinguen una dificultat amb la llengua. Bé perquè realment necessiten l'ajuda d'un logopeda (que en el llibre és una "gatopeda"), o bé perquè vinguen d'altres països o perquè tinguen, pel que siga, alguna dificultat expressiva.

La propera activitat del llibre serà a les sessions de contacontes de la llibreria El Cresol, del barri Patraix de València.

El dimarts 4 de febrer a les 18h. Podràs passar-ho bé i emportar-te el llibre dedicat per l'autora!

Pots trobar el llibre en valencià: https://www.bullent.net/libro/3326-gatet-mec

I en castellà: https://www.bullent.net/libro/3327-gato-cuac

Festa de l'arbre a Canals i Fira de la Candelària a Manuel

 

El diumenge 2 de febrer els llibres Bullents se'n van de festes. 

Per una banda, a la comarca de La Costera, Canals ha estat celebrant la Setmana de l'Arbre, que culminarà diumenge de matí amb la Festa de l'arbre. De les 9h a les 14h en la plaça del Pont del Riu hi haurà tallers, artesant, contacontes, animacions, gymcanes i exposicions, una mostra de productes de proximitat i ecològics, repartiment de plantons, regals per als participants… i moltes altres activitats.

«Ser més vell que el porrat de Manuel»

D'altra banda, el mateix diumenge 2 de febrer es celebra el Porrat de Manuel, i hi ha una dita popular als pobles de la zona que fa referència a l'antiguitat d'aquesta festa. Té un caràcter especial ja que al llarg del temps, el dia de la Candelària sempre ha sigut un moment de trobada de persones, en principi amb motius religiosos però, alhora barrejats amb el mercat i la festa que es desenvolupa al seu voltant. En la plaça del Sol de Manuel.

Reedició de "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

«Ara bé, del que no hi ha dubte és que en cal parlar, dels trinquets abandonats, ni que siga per desviar-los de l’oblit absolut o de la desaparició sense contemplacions». 

Sergi Durbà ens diu això a la introducció "Va de bo!" del llibre "Trinquets trencats" i val a dir que ho ha aconseguit. Amb una prosa sentida i elegant, ha despertat prou interès en els relats d'aquests temples, de la pilota, per acabar tota una primera edició. El dia 8 de febrer arribarà d'impremta una nova fornada del llibre, diposada a arribar a més lectores i lectors delerosos d'entrar en la història darrere de l'abandonament d'aquests espais que, no fa tant, lideraven les passions de tantes persones. Lluïen orgullosos de ser-ne seu. Seus del joc dels valencians. Testimonis de grans gestes.

El llibre, doncs, es mostra com un bon i plaent mitjà per fer visibles aquests «trinquets valencians silenciats i marginats». El següent pas, és a dir, un cop fet el diagnòstic dels perquès, mirar de posar-hi remei està per fer.

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

A la Pobla de Vallbona, La nova mestra, de Carme Cardona

 

La nova mestra, de Carme Cardona és un llibre amb una gran activitat. Se n'han fet presentacions, clubs de lectura i activitats diverses sense parar desde la seua publicació, amb una molt bona acollida per part dels lectors.

Aquesta vegada, La Pobla de Vallbona acollirà l'activitat. Organitzada pel Centre d'Estudis locals, la convocatòria és per al divendres 31 de gener a les 19 h. en la Casa Gran (c/ st. Josep, 2)

Acompanyaran a Carme Cardona, el president del CEL Josep Jorge i Fernández i l'editora Núria Sendra.

El misteri i la inquietud sempre són presents a l'obra de Carme Cardona, quins són els elements que usa en aquesta novel·la per a aconseguir-ho? Mitjançant lectures de fragments en les presentacions fem una breu entrada al món del misteri literari.

A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 

Ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

També ha estat triada per als Clubs de lectura de Full, coordinats per Carme Navarro

View this post on Instagram

A post shared by Fundació FULL (@fundaciofull)

Es pot trobar un enllaç a les primeres pàgines, així com a altres crítiques i recursos a: https://www.bullent.net/libro/3307-la-nova-mestra 

A Alcoi: Club de lectura 'La cadira de l'artista indòmit', d'Ester Vizcarra

 

El Centre Ovidi Montllor d'Alcoi ha organitzat, per al proper dijous 23 de gener, un Club de Lectura obert al voltant del llibre La cadira de l'artista indòmit, d'Ester Vizcarra. Serà a les 19:30h en el mateix Centre Ovidi Montllor (C/ Vistabella, 8, Alcoi), i acompanyarà a l'autora l'escriptor Silvestre Vilaplana.

Una bona ocasió per conversar sobre aquesta novel·la que narra les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista alcoià.

Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?

A Alacant, "El seculòrum i la seculera". Contes llicenciosos de tradició oral

 

«Si la garrofa s’atesa / i la collita ix bé, / el primer forat que tape, / senyoreta, el de vosté.» (Guardiola F., 1997: 47 [Horta d’Alacant]).

Al llibre, Joan Lluís Monjo diu sobre aquesta cita arreplegada a Alacant que es vol provocar els oients en fer-los veure que han caigut en el parany de la interpretació en clau sexual, tot i que l’opció innocent és només una tapadora.

 El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan-Lluís Monjo, és presentarà a Alacant el proper dijous 23 de gener: serà a les 19h en la llibreria 80 Mundos, i acompanyarà a l'autor l'escriptor Ximo Caturla.

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Agermanades per la DANA, llibreria solidària a Castelló de la Plana

 

Si santa Llúcia és el darrer porrat de l'any, sant Antoni és el primer.

Amb motiu de la riuada el passat 13 de desembre un conjunt d'editorials i llibreries afectades per la DANA es va recuperar un acte que ja s'havia fet anys abans per sis editorials valencianes per celebrar la vinguda de la llum. La llum, també, de la il·lustració, de la literatura, dels llibres valencians. Aquesta vegada el motiu no era de festa, sinó de cura, de solidaritat amb el patiment originat per la catàstrofe. I les editorials eren moltes més, quaranta i onze les llibreries. La resposta va ser lluminosa, com ho és el poble valencià. L'agraïment, infinit. 

Si per santa Llúcia el dia creix a un pas de puça, per sant Antoni, que ve a ser el primer porrat de l'any ho fa ja a un pas de dimoni. I a Castelló de la Plana han volgut replicar la llibreria solidària

Així, pels voltants de sant Antoni, el dissabte 18 de gener, es celebrarà a l'Espai Cultural Obert. (Plaça de les Aules, Castelló), la jornada ‘Agermanats per la DANA’, on 18 editorials valencianes damnificades per la DANA oferiran una gran varietat de llibres, presentacions i contacontes per a tots els públics. L'horari serà de 10.30 h - 14 h, pel matí, i de 16.30 h - 19.30 h de vesprada. 

La inauguració serà a càrrec de Rosario Raro, escriptora. I la cloenda, a càrrec de Manolo Gil, editor de Vincle Editorial.

A Muro, Art indòmit, amb Ester Vizcarra

Amb La cadira de l'artista indòmit, la novel·la d'Ester Vizcarra, vivim les dificultats, penúries i alegries del protagonista, l'únic anhel del qual és viure del seu art abstracte.

A Muro hi ha preparada una nova presentació del llibre, el proper dijous 16 de gener a les 19,30h en la Biblioteca Municipal de Muro. 

Hi intervindran Ester Vizcarra, l'autora; l'escriptor Francesc Pou i l'historiador de l'art Jordi Linares.

Paral·lelament, també s'inaugurarà una exposició de l'obra de Solbes Arjona, qui inspira el protagonista de la novel·la. 

A La cadira de l'artista indòmit Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.

També hi ha preparat un club de lectura per al 23 de febrer a Alcoi, obert a qui vulga acudir. Amb Ester Vizcarra i Silvestre Vilaplana.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3328-cadira-artista-indomit

Claus per a animar a la lectura, Fani Grande i "El gatet diu Mec"

 

Fani Grande va ser entrevistada a la Plaça del llibre a propòsit de la presentació de l'àlbum il·lustrat "El gatet diu mec", de Fani Grande i José Fonollosa. 

La podeu escoltar en aquest vídeo, que hem transcrit a continuació: https://youtube.com/shorts/5OtZN52MNug?si=U2enAskaiBzOODaK

"El gatet diu mec" és el meu primer àlbum il·lustrat i em fa una il·lusió especial. Hem fet un llibre per a ajudar a xiquetes i xiquets que tinguen una dificultat amb la llengua. Bé perquè realment necessiten l'ajuda d'un logopeda (que en el llibre és una "gatopeda"), o bé perquè vinguen d'altres països o perquè tinguen, pel que siga, alguna dificultat expressiva.

Aleshores el que fem és amb un gatet que diu "Mec" perquè no sap dir "Meeu", amb la història del gatet, els ajudem a normalitzar la diversitat de cadascú, de la seua parla.

I la història està molt rodoneta i molt treballada per a que el conte siga llegit en veu alta. I que estiguen segurs que el que proposem –que proposem fins i tot exercicis per a escalfar la veu i per a despertar les lletres adormides– que sàpiguen que està revisat des del punt de vista dels professionals.

Quines són les claus per a animar a la lectura?

"Les claus per a animar a la lectura és la pregunta del milió. Faig molta mediació lectora i sempre que vaig a parlar, la clau és detectar la necessitat de les futures lectores i lectors, és a dir, detectar quins temes els agraden i proposar-los temes per a convidar-los a llegir.

A partir d'eixa experiència grata amb la lectura, ja és més fàcil poder-los explicar també com és d'important llegir per al cervell; que és una de les coses que treballe i, a més, cada dia amb més ganes perquè m'adone que en els tallers quan explique com és d'important la lectura per al cervell, què significa per a les persones que no lligen, com es tradueix això en un deteriorament cognitiu més endavant, pense també que des de saber què significa llegir podem també sumar arguments. 

No sols llegir per entreteniment, sinó també com una inversió en salut. Llegir per a fer reserva cognitiva.