Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.
Juli Capilla ens ofereix un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.
🫂Vacances amb amistats: Cartografiesde Rosa Mascarell Dauder
És un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.
És un assaig sobre el retorn al poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa. Completa aquesta obra un conte, «L'altra», sobre el pas del temps i el fil que ens uneix a qui ens ha precedit i a qui ens succeirà.
«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l'imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s'amorteix, s'apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s'esvaeix i desapareix del tot en l'oblit, la indolència i la desmemòria». En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d'un gènere antic i exigent: l'aforisme. L'obra de Joan Borja guardonada amb el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València reivindica la vigència i la força d'aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se'ns imposa.
Hereu d'una tradició il·lustre que va de Montaigne a Nietzsche, Maria Zambrano o Joan Fuster, Borja proposa un recull d'aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat. Perquè, al capdavall, escrivim sempre d'allò que estimem. D'allò que ens mou, ens interpel·la, ens inquieta o ens fa sentir vius. Organitzat en sis parts: De l'amor a les paraules, a la civilitat, a la bellesa, al coneixement, a la vida i a l'amor, aquest llibre és un breviari contemporani que celebra els amors nobles que donen sentit a l'existència.
📖Els clubs de lectura són un punt de trobada per a compartir lectures i conversa. Són, també, una manera de fer comunitat i d’enfortir l’ús social del valencià en espais de proximitat. Amb aquest punt de partida, Acció Cultural pel País Valencià (ACPV) organitza els seus clubs de lectura.
Per seguir creixent, han incorporat nous títols al seu catàleg, els membres dels clubs de lectura podran llegir llibres Bullents com La por d'Esperança Camps, Fusta de carrasca de Manel Alonso, Lluny d'Amèrica de Lourdes Toledo o Si escrius Cèlia... de Lliris Picó.
La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades. Esperança Camps t’introdueix en aquest relat angoixant en primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i gaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.
⛰️Vacances a la muntanya: El falcó daurat de Juli Martínez Amorós
El jove policia Arnau Feliu s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores. Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps.
La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.
🏕️Vacances al poble: La nova mestra de Carme Cardona Bartual
Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.
Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.
Si escrius Cèlia… és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.
La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.
🥁El pròxim dissabte 4 de juliol tindrà lloc la IX Trobada de dolçainers i tabaleters a Massalfassar.
La cita comptarà amb música i cercaviles, actuacions de cada colla participant, fireta de luthiers, orxata amb fartons i sopar de germanor en caure la nit.
📚A més, podràs buscar la teua lectura d'estiu entre els llibres Bullents a la nostra parada.
Vine a gaudir d'una vesprada plena de música, cultura i bon ambient!
Vols que et duguem algun llibre Bullent a Massalfassar? Reserva'l amb més de 24 hores d'anticipació enviant-nos un missatge: https://www.bullent.net/contacte/
🖊️T'has preguntat mai com s'inspiren els autors per a escriure les seues novel·les? Silvestre Vilaplana ha compartit amb nosaltres el seu procés creatiu amb El rei del Mides.
Amb El rei del Mides va guanyar el 45é Premi Enric Valor. Es tracta d'una una novel·la crossover en la qual Joan ens narra la colpidora història de Biel, com els jocs d’atzar van impactar en la vida del seu amic.
Havia intentat salvar Biel. Ho promet. Pensava que era possible, que els esdeveniments no tindrien un recorregut tan desmesurat. I em sap greu. M'hauria d'haver implicat més perquè vaig notar que les coses es descontrolaven i ell era el meu amic. Sobretot, perquè m'hauria pogut passar a mi, o perquè potser demà et passarà a tu si no estàs alerta. Un dia va aparéixer el Mides al barri. Vinil exterior de colors llampants, una porta opaca que semblava amagar els secrets més recòndits i incitants i un horari tan extens que feia la sensació que l'establiment no tancava mai. Al començament no li vam fer cas. Teníem una vida i aquell local de llums fluorescents no combinava bé amb els estudis de secundària. Però després tot va canviar. Una mala idea fa que la roda de la Fortuna es pose en marxa i que esclaten els esdeveniments més impensats...
👉Per què és important tractar un tema com la ludopatia? Silvestre t'ho explica en aquest vídeo!
🌱El pròxim diumenge 12 de juliola les 20h al Racó Violeta de Sella tindrà lloc el #TastaLlibres de juliol, en aquesta ocasió la tertúlia serà de La terra i la paraula i comptarà amb la presència de Juli Capilla, l'autor del llibre.
Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.
Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.
“El vino de la cueva”: historia, patrimonio y cultura vitivinícola en las entrañas de Utiel.
El pasado 19 de junio de 2026, el programa “Mañana es Tarde” de Radio Intereconomía Valencia dedicó un espacio a la literatura y al patrimonio con la entrevista al autor Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez, quien presentó su libro “El vino de la cueva”.
La conversación, conducida por Juanfran Barberá y con la participación de la enóloga y colaboradora del programa Rosa Vázquez, permitió profundizar en el origen y el valor de estas singulares bodegas subterráneas de Utiel, un legado histórico poco conocido pero de gran relevancia cultural.
Durante la entrevista, Gómez-Miota explicó cómo surgió la idea de investigar estas cuevas-bodega excavadas bajo las viviendas del casco antiguo, espacios que durante siglos fueron esenciales para la elaboración, almacenamiento y conservación del vino; y cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas. Investigación que le valió el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.
Se subrayó la importancia de las condiciones naturales de estas cuevas —temperatura constante, humedad y aislamiento— para la calidad del vino, lo que demuestra el conocimiento empírico de generaciones de viticultores.
Uno de los ejes centrales de la conversación fue el papel de estas estructuras como parte del patrimonio etnológico de la comarca Utiel-Requena. El autor destacó que no se trata solo de arquitectura popular, sino de un testimonio vivo del d.esarrollo económico y social ligado al vino, mientras que Vázquez incidió en la necesidad de proteger y poner en valor estos espacios desde el punto de vista enológico y turístico.
Además, se abordó el creciente interés que despiertan las bodegas subterráneas como recurso cultural y turístico. En los últimos años, su apertura al público ha permitido redescubrir este patrimonio oculto, generando nuevas oportunidades para el territorio. En este sentido, el libro no solo documenta su historia, sino que también actúa como herramienta de divulgación y sensibilización.
La entrevista también dejó espacio para reflexionar sobre el presente y futuro del sector vitivinícola valenciano, destacando la conexión entre tradición e innovación. Tanto el autor como Rosa Vázquez coincidieron en que recuperar y difundir estas prácticas históricas contribuye a reforzar la identidad del vino valenciano y a diferenciarlo en un mercado cada vez más competitivo.
“El vino de la cueva” se presenta así como una obra que trasciende lo literario, convirtiéndose en un puente entre pasado y presente. Un viaje al subsuelo de Utiel que invita a redescubrir la cultura del vino desde sus raíces más profundas.
😷Josep Bernabeu Mestre ha estat conversant amb Màxim Castillo al pòdcast Del Parpalló al Ventorro.
Les darreres notícies han posat d'actualitat la transmissió de malalties infeccioses que fins ara no es troben a casa nostra. La OMS adverteix que una nova pandèmia com la viscuda el 2020 és possible, si no es prenen mesures. Per tant, és del tot oportú parlar amb Josep Bernabeu, autor de Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur i Prevenir antes que curar.
Josep Bernabeu és doctor en medicina i catedràtic d'història de la ciència per la Universitat d'Alacant i al podcast fan un repàs de les principals epidèmies i pandèmies de la història i analitzen el present i el futur amb este punt de vista.
Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
👉Pots trobar més informació dels llibres als següents enllaços:
El club de lectura ha estat ajornat. Informarem de la nova data.
El Club de lectura d'ACPV proposa com a lectura la novel·la Fusta de Carrasca. Amb aquest motiu el dijous 25 de juny, a les 19h, faran una trobada amb l'autor a Alboraia. Serà en la Biblioteca Municipal (c/ Camí de la mar, 1, d'Alboraia). Amb preència de l'autor Manel Alonso.
Fusta de Carrasca, de Manel Alonso, és la novel·la d'una nissaga de classe baixa narrada en primera persona:
«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur».
Llega la XLI Feria del Libro de Requena. Del miércoles 10 al domingo 14 de junio, Requena se llena de libros y actividades. El encuentro se realizará en el Paseo de la Lectura/Plaza de la Libertad en el centro del municipio.
Podràs disfrutar de espectáculos, animaciones lectores i cuentacuentos, conciertos, exposiciones, firmas y presentaciones.
Entre las presentaciones de libros destaca El vino de la cueva, de Carlos Javier Gómez-Miota. El ganador del 25é Premi Bernat Capó presentarà su obra en la Biblioteca.
Las bodegas subterráneas, unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía.
El vino de la cueva “No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente.
El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.