🌱El pròxim diumenge 12 de juliola les 20h al Racó Violeta de Sella tindrà lloc el #TastaLlibres de juliol, en aquesta ocasió la tertúlia serà de La terra i la paraula i comptarà amb la presència de Juli Capilla, l'autor del llibre.
Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.
Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.
“El vino de la cueva”: historia, patrimonio y cultura vitivinícola en las entrañas de Utiel.
El pasado 19 de junio de 2026, el programa “Mañana es Tarde” de Radio Intereconomía Valencia dedicó un espacio a la literatura y al patrimonio con la entrevista al autor Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez, quien presentó su libro “El vino de la cueva”.
La conversación, conducida por Juanfran Barberá y con la participación de la enóloga y colaboradora del programa Rosa Vázquez, permitió profundizar en el origen y el valor de estas singulares bodegas subterráneas de Utiel, un legado histórico poco conocido pero de gran relevancia cultural.
Durante la entrevista, Gómez-Miota explicó cómo surgió la idea de investigar estas cuevas-bodega excavadas bajo las viviendas del casco antiguo, espacios que durante siglos fueron esenciales para la elaboración, almacenamiento y conservación del vino; y cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas. Investigación que le valió el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.
Se subrayó la importancia de las condiciones naturales de estas cuevas —temperatura constante, humedad y aislamiento— para la calidad del vino, lo que demuestra el conocimiento empírico de generaciones de viticultores.
Uno de los ejes centrales de la conversación fue el papel de estas estructuras como parte del patrimonio etnológico de la comarca Utiel-Requena. El autor destacó que no se trata solo de arquitectura popular, sino de un testimonio vivo del d.esarrollo económico y social ligado al vino, mientras que Vázquez incidió en la necesidad de proteger y poner en valor estos espacios desde el punto de vista enológico y turístico.
Además, se abordó el creciente interés que despiertan las bodegas subterráneas como recurso cultural y turístico. En los últimos años, su apertura al público ha permitido redescubrir este patrimonio oculto, generando nuevas oportunidades para el territorio. En este sentido, el libro no solo documenta su historia, sino que también actúa como herramienta de divulgación y sensibilización.
La entrevista también dejó espacio para reflexionar sobre el presente y futuro del sector vitivinícola valenciano, destacando la conexión entre tradición e innovación. Tanto el autor como Rosa Vázquez coincidieron en que recuperar y difundir estas prácticas históricas contribuye a reforzar la identidad del vino valenciano y a diferenciarlo en un mercado cada vez más competitivo.
“El vino de la cueva” se presenta así como una obra que trasciende lo literario, convirtiéndose en un puente entre pasado y presente. Un viaje al subsuelo de Utiel que invita a redescubrir la cultura del vino desde sus raíces más profundas.
😷Josep Bernabeu Mestre ha estat conversant amb Màxim Castillo al pòdcast Del Parpalló al Ventorro.
Les darreres notícies han posat d'actualitat la transmissió de malalties infeccioses que fins ara no es troben a casa nostra. La OMS adverteix que una nova pandèmia com la viscuda el 2020 és possible, si no es prenen mesures. Per tant, és del tot oportú parlar amb Josep Bernabeu, autor de Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur i Prevenir antes que curar.
Josep Bernabeu és doctor en medicina i catedràtic d'història de la ciència per la Universitat d'Alacant i al podcast fan un repàs de les principals epidèmies i pandèmies de la història i analitzen el present i el futur amb este punt de vista.
Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
👉Pots trobar més informació dels llibres als següents enllaços:
El club de lectura ha estat ajornat. Informarem de la nova data.
El Club de lectura d'ACPV proposa com a lectura la novel·la Fusta de Carrasca. Amb aquest motiu el dijous 25 de juny, a les 19h, faran una trobada amb l'autor a Alboraia. Serà en la Biblioteca Municipal (c/ Camí de la mar, 1, d'Alboraia). Amb preència de l'autor Manel Alonso.
Fusta de Carrasca, de Manel Alonso, és la novel·la d'una nissaga de classe baixa narrada en primera persona:
«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur».
Llega la XLI Feria del Libro de Requena. Del miércoles 10 al domingo 14 de junio, Requena se llena de libros y actividades. El encuentro se realizará en el Paseo de la Lectura/Plaza de la Libertad en el centro del municipio.
Podràs disfrutar de espectáculos, animaciones lectores i cuentacuentos, conciertos, exposiciones, firmas y presentaciones.
Entre las presentaciones de libros destaca El vino de la cueva, de Carlos Javier Gómez-Miota. El ganador del 25é Premi Bernat Capó presentarà su obra en la Biblioteca.
Las bodegas subterráneas, unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía.
El vino de la cueva “No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente.
El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.
🍒El dissabte 13 de juny participarem en la XXIII Festa de la cirera a Alpatró (la Vall de Gallinera), una festa de caràcter reivindicatiu i amb un fum d'activitats que pretén fer valdre el patrimoni agrícola de la cirera que envolta part de les muntanyes de la Marina Alta.
Aquesta festa tindrà una part festiva amb música en directe, teatre en valencià, passejades per la muntanya i altres activitats populars i una part reivindicativa que pretén fer valdre el seu producte amb visites a la Cooperativa Cireres Muntanya d'Alacant, un showcooking temàtic i el Concurs Internacional de Llançament de Pinyol de Cirera.
Podràs trobar les novetats Bullents i també alguns llibres de fons, entre altres:
El falcó daurat, de JuliMartínez Amorós (Novel·la negra valenciana, un cantant popular als anys 70 del s. XX mor en un estrany accident de cotxe i tot semblava clar i assumit…)
On és na Margalida? de LauraAba Amer, (Un llibre-joc que denuncia la massificació turística. Hi ha molta, molta gent... Sabràs trobar a na Margalida dins d’aquesta multitud?)
També hi haura jocs populars, taller de ceràmica, partida de pilota, dinar i sopar popular i actuacions.
Hi haurà servei d'autobús gratuït que recorrerà la Vall de Gallinera entre les 10h i les 18.45h des de l'aparcament especial fins a Benissili.
El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 46a edició.
S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el15 d'octubre 2026.
L'adjudicació del premi es farà, previsiblement, el 18 de gener de 2027.
Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves, la presentació s'ha de fer mitjançant al correu electrònic premivalor@bullent.net, no s'accepta la participació en paper.
En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.
La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.
Formaran el jurat Joaquina Barba, Pilar Puchades, Silvestre Vilaplana, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor, en representació de l'Ajuntament de Picanya.
Silvestre Vilaplana forma part del jurat com a guanyador de l'edició anterior amb la novel·la El rei del Mides, una novel·la juvenil que parla de l'addicció als jocs d'atzar entre els joves.
S'ha convocat el premi d'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada'
📣 L'Ajuntament de la Font d'en Carròs amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València UPV (Belles Arts UPV), Edicions del Bullent i de la Fundació Brines convoquen la cinquena edició del premi d'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada' amb la finalitat d'incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats.
Com altres anys, l'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000€, (dels quals 2.000€ s’entenen com a avançament dels drets d’autor). A més el llibre serà editat per Edicions del Bullent, que inclourà el títol en el seu catàleg.
🗓️ El termini de presentació de les obres finalitzarà el diumenge 19 de juliol del 2026.
👉 I, el dijous 8 d'octubre del 2026, a la Casa de la Paraula de la Font d’en Carròs, en el transcurs del Sopar Estellés, es farà públic el veredicte del jurat.
La darrera obra guanyadora va ser On és na Margalida?, de Laura Aba, un llibre-joc il·lustrat que combina risografia i serigrafia per oferir una experiència visual i interactiva al voltant d’un tema d’actualitat: la massificació turística. A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.
El rei del Mides, de Silvestre Vilaplana, guanyadora del 45è Premi Enric Valor, és una novel·la crossover en la qual Joan ens narra la colpidora història de Biel, com els jocs d’atzar van impactar en la vida del seu amic.
«Havia intentat salvar Biel. Ho promet. Pensava que era possible, que els esdeveniments no tindrien un recorregut tan desmesurat. I em sap greu. M’hauria d’haver implicat més perquè vaig notar que les coses es descontrolaven i ell era el meu amic. Sobretot, perquè m’hauria pogut passar a mi, o perquè potser demà et passarà a tu si no estàs alerta.
Un dia va aparéixer el Mides al barri. Vinil exterior de colors llampants, una porta opaca que semblava amagar els secrets més recòndits i incitants i un horari tan extens que feia la sensació que l’establiment no tancava mai. Al començament no li vam fer cas. Teníem una vida i aquell local de llums fluorescents no combinava bé amb els estudis de secundària. Però després tot va canviar. Una mala idea fa que la roda de la Fortuna es pose en marxa i que esclaten els esdeveniments més impensats…»
La narració obri una porta a reflexionar sobre un tema tan actual com és l’addicció als jocs d’atzar, sobretot entre la joventut. Frases com “Volem tindre el plaer de viure i mai més el mal de viure” encapçalen els diferents capítols, amb temes secundaris com els primers amors no correspostos, la diversitat funcional i les dificultats econòmiques de les famílies. Els protagonistes, en acte de rebel·lió, escriuen frases als murs, frases de denúncia com: “Alliberem la nostra vida quotidiana” o “No pot tornar a dormir tranquil qui una vegada va obrir els ulls”.
L'obra va ser guardonada amb el 45é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és un dels noms més consolidats de la literatura valenciana actual. Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària, ha conreat poesia, assaig i narrativa per a adults i per a joves. Ha guanyat premis com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Premi Ciutat d’Alzira. En narrativa per a joves ha publicat nombroses obres com La mirada d’Al-Azraq, Les cendres del cavaller, La frontera negra, El triangle rosa o La música del diable (Premi Gran Angular, 2020). Amb El rei del Mides ha rebut el 45é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
