En Breviari d'amors nobles, Joan Borja reivindica l'aforisme, amb intensitat i estima, cosa que li ha valgut guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València.
L'autor confessa en el llibre que li deu la passió pels aforismes a Joan Fuster i que «el títol elegit per al llibre que ara els aplega ha estat espigolat en un poema de Teodor Llorente: no per cap devoció especial envers l’emblemàtic poeta de la Renaixença, sinó perquè –senzillament– em va semblar bell i útil per a l’estratègia de vertebració del repertori de microassaigs que ací es dona a conéixer».
D'igual manera Anna Roig, l'artista autora de la coberta inspira el seu treball en un dels aforismes que hi trobem:
👉 «Som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».
En un temps dominat per la immediatesa
digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes socials no són sinó
hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d'amors nobles, de Joan Borja —Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis
Ciutat de València—, reivindica l’oportunitat i la vigència del gènere en un llibre
sorprenent que cavalca lluminosament entre el fum, la cendra i la pols de la
quotidianitat postmoderna.
Hereu d’una tradició il·lustre que va des de Montaigne,
Madame de Sevigné o Nietzsche fins a Joan Fuster, Borja proposa un recull
d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans que conviden a la reflexió i
al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat, a l’exploració de
la condició humana i a la celebració de la joia de viure: un breviari
contemporani que vindica, enalteix i festeja els amors nobles que donen sentit
a l’existència.
Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.
Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005, Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.
Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025) amb Breviari d’amors nobles.
Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.
.jpg)
