El proper 6 de juny a les 19:30h, ens trobarem al pati de l'ETNO per presentar-lo, amb la presència del seu autor.
L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, per aquest motiu hi havia problemes. La majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no…
Quan un musulmà dejuna pel ramadà, un jueu per la pasqua o un cristià en la quaresma, no celebren únicament uns actes religiosos: observen uns costums socials, fan el que es considera normal en els seus grups, el que s’espera d’ells. Es tracta d’actes culturals, tot i tenir una dimensió religiosa, i a més a més aquesta dimensió sovint és inconscient.
Acompanyaran l’autor, Joan Seguí, director de L’ETNO, i Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent.
Aprofitem per recordar-vos que està obert el termini per a presentar treballs del 24é Premi Bernat Capó fins al 9 de juliol. Podeu consultar les bases en:
El dijous 1 de juny a les 19h. la muntanya anirà a la ciutat. Al Jardí Botànic de la Universitat de València, es presentarà el llibre "A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor", d'Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.
Amb la participació dels autors, el comboi del Centre excursionista de València, la llibreria Patagònia, Edicions del Bullent i les persones curioses i amants de les nostres muntanyes.
Fa més d’una dècada aparegué el primer A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
Per saber més sobre el llibre o fullejar algunes pàgines:
El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 43a edició.
S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el 2 de novembre de 2023.
L'adjudicació del premi es farà el dijous 15 de febrer de 2024.
Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves, la presentació s'ha de fer mitjançant un correu electrònic, no s'accepta la participació en paper.
En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.
La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor i el guardó, un gravat de Rafael Armengol, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.
Formaran el jurat Fàtima Ponsdomènech, Pilar Puchades, Francesc Rodrigo, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor en representació de l'Ajuntament de Picanya.
Fàtima Ponsdomènech forma part del jurat com a guanyadora de l'edició anterior amb la novel·la Llegenda dels registres, un viatge iniciàtic a la recerca dels orígens de la protagonista i dels fonaments del saber.
«Lluny d’Amèrica és una col·lecció de petits assajos emparentats, per una banda, amb la literatura de la memòria, i per l’altra, amb el periodisme. La mirada, així com la ploma de Lourdes Toledo, és afilada, crítica, penetrant. Trobem en les pàgines d’aquest nou lliurament reflexions encertades, palpitants, que partixen de la seua experiència, comparacions ben perfilades sobre la manera d’entendre el treball, l’oci, les relacions humanes, la creació audiovisual o la literatura entre els Estats Units i l’Europa mediterrània, i en especial el País Valencià. Trobem la crònica dels diversos viatges, l’encontre amb els americans originaris, que per sort encara en tenen. Trobem una mirada sobre una societat diversa, excessiva en molts aspectes, puritana almenys de portes cap enfora, individualista, obsessionada amb la productivitat.»
Lluny d’Amèricaés un llibre d'assaig que està fet de molts
gèneres. És una miscel·lània, una mescla, entre cròniques de viatge, records,
narracions, petites notes de dietari… És un llibre que està escrit en la
distància i des de la distància.
En lloc d'estar dins d'Amèrica, com vaig fer en una
ocasió, ara estic lluny d'Amèrica. Des de casa, i molt lluny
geogràficament però també en el temps, perquè m'ha permès recollir aquells
records i impressions que vaig escriure ara fa 25 anys quan vaig viatjar per
primera vegada a la costa est del país.
En canvi, la major part del llibre està centrada més en
l'Amèrica profunda, a través de
paisatges, d'anècdotes i de records. Però no només això, sinó que hi ha també
una experiència per Nicaragua, molt
íntima, en un viatge fet en família, gràcies a uns amics del país que ens van
convidar i intente fer una crònica social del país, de la gent i del moment.
Lluny d’Amèricaés això: és un retrat
periodístic i literari. El periodisme, la manera d'escriure periodística està
molt present en el llibre, però és també assaig. Assaig de reflexió, assaig
crític, moltes lectures estan presents. Els meus autors i autores americans com
John Fante, Barbara Kingsolver, Maya Angelou, Annie Dillard… Molts autors i
autores que m'han ajudat a fer-me com a periodista, com a crítica, com a
escriptora, a ells també els ret un homenatge.
És un llibre escrit, concebut, des de l'humor i el
dinamisme, fet al llarg del temps amb pausa, com és la meua manera de concebre
l'escriptura.
Perquè, al capdavall, la lectura i els viatges són això: una
aventura personal.
L'Ajuntament de la Font d'en Carròs, amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València UPV i Edicions del Bullent convoquen el segon premi llibre-objecte, a mig camí entre el llibre d'artista i l'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada' amb la finalitat d'incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats.
- L'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000€ (2.000€ s’entenen com a avançament dels drets d’autor)
- El termini de presentació de les obres finalitzarà el divendres 14 de juliol del 2023.
- El divendres 6 d'octubre del 2023, a la Casa de la Paraula, serà el veredicte del jurat.
La Pau, d'Irene Verdú i Daniel García Moragues, va ser el llibre guanyador de la primera edició del Premi.
Què és la pau? Un estat de tranquil·litat que molt a sovint es defineix pel seu contrari: l’absència de guerra. Tanmateix, hi ha moltes coses més a qüestionar-nos sobre la pau. Això és aquest llibre: una poètica invitació a imaginar la pau.
El proper dimarts 23 de maig a les 11h. del matí, La dona invisible, de Mònica Richart protagonitzarà l'acte "Un autor, una autora, un llibre". Amb intervenció de Vicent Anyó i la col·laboració del gabinet de normalització lingüística.
L'entrada és lliure i serà a la seu de la Universitat Popular Palauet d'Aiora (c/ Sants Just i Pastor, 98, de València).
La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.
«Segur que moltíssims lectors, especialment dones, se sentiran
identificats amb els sentiments de la protagonista i els provocarà eixe desig de canvi que
la societat necessita per a poder avançar sense deixar ningú enrere. I
és que no només s’ha de contar històries de vides excepcionals, sinó que
també s’ha de parar atenció a persones anònimes amb vides comunes que tenen grans històries amagades que el món no els ha deixat narrar».
El dissabte 20 de maig, a les 12h. Joanvi Cubedo farà un contacontes del seu llibre "El drac de l'Albufera" a la llibreria Bufanúvols de Catarroja i els assistents el podran comprar dedicat per l'autor.
«Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara...»
Així comença El drac de l'Albufera, una rondalla de la ciutat de València (des del punt de vista del protagonista humà, ja que Catarroja queda molt més a prop de l'habitat inicial del drac), escrita i fabulada pel contacontes Joanvi Cubedo, Tio Vicent, i amb els dibuixos, sempre divertits i expressius, de Dani Cruz.
"La nova mestra", de Carme Cardona segueix la gira de presentacions, donat l'èxit de les anteriors.
Aquesta vegada és Llíria la destinació afortunada. Organitzada per l'Institut d'estudis comarcals i ACPV Camp de Túria, la convocatòria és per al divendres 19 de maig a les 19:30 h. al Casal Jaume I de Llíria.
A "La nova mestra", Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.
Ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.
"La nova mestra" està resultant fàcil de llegir i, fins i tot en la seua ressenya a La Veu dels llibres, Daniel P. Grau exposa que se li ha fet curta. Amb un cert atreviment, il·lustra la sensació de voler haver continuat en aquell món, que ens arriba a tants lectors quan acabem una novel·la:
«En tot cas, espero que en pròximes aportacions pugui esprémer amb més intensitat les trames que, com demostra en La nova mestra, tan hàbilment és capaç d’ordir. L’estol de lectors àvids de tenir entre les mans llargs thrillers psicològics segur que li ho agrairan».
El divendres 19 de maig a les 19:45h. al Centre cultural El Teular de Cocentaina, el Centre excursionista de Cocentaina ha preparat una presentació del llibre.
Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
La Fira del llibre d'Alacant va començar el dia 7 de maig i acabarà aquest cap de setmana. El dissabte, a partir de les 19h. Josep Bernabeu-Mestre serà a la caseta de la delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans signant el seu llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'
A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic.
Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur.
El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
.jpg)
