17 d’abril de 2021

La 5a Plaça del llibre d'Alacant 2021 comença el dia del llibre

 Els llibres prenen la Plaça del Port de la ciutat d'Alacant el cap de setmana del 23 al 25 d'abril: un punt d’encontre per a editorials que editen en català, llibreries, autors/es, il·lustradors/es i biblioteques.


Podreu trobar els llibres d'Edicions del Bullent al llarg dels tres dies i, a més, vos convidem a dues activitats: una presentació i un conta-contes per als més menuts.

El divendres 23 d'abril a les 17,45h, presentarem  Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, el llibre guanyador de la 40a edició del Premi Enric Valor.  Amb l'autora, Ester Vizcarra, acompanyada de l'editora Núria Sendra.

« [...] una novel·la d’aventures greenpunk, que reivindica la biodiversitat i els drets dels animals.» Mixa QL (https://paraulademixa.jimdo.com/2021/04/11/amaga-t-dels-drons/)


diumenge, 25 d'abril a les 11:40h, Jordi Raül Verdú ens presentarà els nous títols que ha adaptat de les Rondalles d'Enric Valor i en farà un conta-contes.
Les noves rondalles són:



A la Plaça del llibre d'Alacant hi haurà moltes altres activitats, que es poden consultar en aquest web:
http://placadelllibre.com/alacant/

16 d’abril de 2021

Els guants de la felicitat. Primeres Rondalles d'Enric Valor. #Novetat

La rondalla Els guants de la felicitat és una de les rondalles d'Enric Valor de protagonista femenina. Podem llegir la versió original al volum 2 de les Rondalles Valencianes. La versió de "Les primeres rondalles d'Enric Valor", és adaptada per als lectors infantils. El llibre és a tot color i té unes il·lustracions ben boniques de Sílvia Faus.

La protagonista d'aquesta història és valenta i desitja una llibertat que son pare no li deixa tindre. De fet, el pare pensa que comprant-li uns guants de la felicitat ja en té prou, per ser feliç. Però ella no pensa el mateix i fuig del palau per començar les seues aventures.

Brunilda era la filla del poderós marqués Bernat de Vilian, senyor d’una fortalesa que, fa molts segles, era clau entre tres regnes. El pare s’havia criat sempre en guerra amb els veïns el que el va fer un home sever. I per por a que morís com sa mare, sempre tenia a Brunilda tancada dins el castell. Només li permetia, unes hores al dia, passejar-se per dins de l’hort que tenien. Quina cruel reclusió. No coneixia cap persona jove, llevat de les serventes que treballaven en el castell-palau.

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3280-guantsfelicitat

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2021 són:


Es presentaran a la Plaça del llibre d'Alacant el dia 25 d'abril a les 11,40 h.

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 24 llibres amb 28 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una setantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019). És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

15 d’abril de 2021

La neurona lectora, de Fani Grande y Ortifus

 


La neurona lectora ya habla varios idiomas. Hasta en eso nos ayuda leer.

Este libro cuenta un secreto que te cambiará la vida para siempre y que te hará crecer más deprisa».  ¿Cómo? Con tres historias que nos explica Fani Grande y con las que aprendemos cómo funciona el cerebro, lo importante que es leer y, sobre todo, a elegir si queremos tener un cerebro o un melón en la cabeza... 

Como es importante tomarse los temas serios con humor, Fani pensó en Ortifus para ilustrar el libro para que La neurona lectora se divirtiera mucho. 

La neurona lectora es un libro de no ficción dirigido a lectores de  primeros ciclos de primaria. Surgió a raiz de las múltiples visitas de Fani Grande a centros educativos. 

Fani Grande sigue con las visitas, talleres y demás a los colegios, quién sabe que más saldrá de ellas. Con La neurona lectora se pueden trabajar temas de sociales (cómo funciona el cerebro) o sobre los libros, la lectura y la comunicación... así como otras cosas de las Fani Grande sabe mucho. 

Puedes contactar con ella a través de la web de la editorial (https://bullent.net/contacte/), de su web (http://fanigrande.es/contacto) o pedir que visite un centro educativo a través de "Autors a les aules" (http://autorsalesaules.com/2018/03/13/fani-grande/).

Fani Grande es escritora, guionista de televisión y experta en comunicación. Ha trabajado en el cine, teatro, radio, televisión, prensa escrita y digital y en centros educativos. Imparte cursos para mejorar la oratoria y sobre cómo hablar en público. También imparte talleres sobre marca personal, uso ético de las redes sociales y de escritura creativa. Le encanta hacer charlas sobre fomento lector y el oficio de escritora. Y también le gusta mucho leer, nadar, caminar, hacer pan y disfrutar de la vida.

Antonio Ortiz Fuster, conocido como Ortifus, es humorista gráfico en el diario Levante desde 1984. Con un estilo de dibujo muy sencillo y a través de juegos de palabras con los titulares,  consigue que se reconozca su trabajo a simple vista. Ha publicado en muchos medios de comunicación y ha diseñado fallas que han ganado premios de ingenio y gracia y, además, ha publicado varios libros. 

Para saber más del libro: https://bullent.net/libro/3284-neuronalectora

14 d’abril de 2021

A Alcoi, Animetes santes, de Josep Lluís Santonja

 

Les biblioteques municipals d'Alcoi, amb motiu del Dia del llibre, preparen activitats al llarg de tota la setmana.

El dia 20 d'abril a les 19h. es presentarà Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja al Centre cultural Mario Silvestre d'Alcoi. A més de l'autor, hi intervindran l'editora Núria Sendra i l'arqueòleg Josep Maria Segura.


Animetes santes va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

Reserva prèvia imprescindible al correu: biblioteca@alcoi.org

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. 

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

13 d’abril de 2021

Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón #Novetat Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig

 

El darrer Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, dels premis Ciutat de València és  Les fronteres de Walter Benjamin.

Amb Les fronteres de Walter Benjamin us proposem acompanyar-nos fins a Portbou a la recerca del llegat del savi de Berlín: Walter Benjamin. Un intens i original periple vital amb què va afrontar el pitjors dimonis del seu temps, que d’alguna manera també és el nostre i que va acabar abruptament a la duana empordanesa. Un indret que, en paraules de Hanna Arendt, en visitar la tomba del filòsof, «és un dels racons més bells del planeta…».

Sobretot perquè avui reivindicar la figura del filòsof alemany no és un exercici formal deslligat de la realitat del nostre temps. Perquè Benjamin pateix o anticipa –i, per tant, hi pensa–, algunes de les pitjors malures que estem patint en l’actualitat: el feixisme, l’exili, el domini subjugant dels mitjans de comunicació de masses, l’alienació econòmica, el consum descontrolat, la destrucció a marxes forçades de la naturalesa... tot això contrapuntejat per consideracions de caràcter més quotidià que focalitzen la reflexió en objectes o accions suposadament fútils com les postals, el menjar, la fotografia, el passeig, el col·leccionisme o les antiguitats...

Dos aspectes presents en aquesta nova aventura  a contravent de la colla dels cinc per l'Empordà. Sense oblidar, com va passar en el primer lliurament dedicat a explorar l’illa de la felicitat de Rousseau, les facècies i vicissituds que aquesta travessa ranquejant comporta. Una munió de despropòsits que de ben segur faran les delícies dels lectors.

Josep Muñoz Redón (Sant Sadurní d'Anoia, 1957) és professor i escriptor. Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Només sé que no sé res (Ariel, 1996), coescrit amb Manuel Güell, Filosofia de la felicitat (Empúries, 1999), Pren-t’ho amb filosofia (Pagès, 2001), La cocina del pensamiento (RBA, 2005), Good bye, Platón (Ariel, 2007), La piedra filosofal (Ariel, 2009) Prohibido pensar (Octaedro 2010), El arte de la existencia (Paidós, 2012), Tristes Tópicos (Paidós, 2013) i L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el  Premi Serra i Moret (1995), Premio Educación y Sociedad (1996), finalista del XVII Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1997), Premi Pere Calders de Literatura (1998), Menció d’Honor als XXV Premis Baldiri Reixac (2003),  Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2004) i Premi d'Assaig Ciutat de València Josep Vicent Marqués (2020).

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: 


8 d’abril de 2021

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja #NovetatEditorial

 


Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja és la darrera novetat Bullent i el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. César Amiguet ha redissenyat la col·lecció, amb una imatge més conceptual que pretèn posar l'èmfasi en la nova etapa del premi, convocat ara per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. 

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines a: https://bullent.net/libro/3283-animetes-santes

L'Etno va fer aquest vídeo a l'autor: https://youtu.be/Lm56FXairLs

El llibre es presentarà el proper 20 d'abril a Alcoi, i el la Plaça del Llibre de Gandia (del 28 al 30 de maig). 

1 d’abril de 2021

Manel Alonso ressenya 'De persones i dimonis'

«De persones i dimonis acaba sorprenent el lector, el qual fins al darrer moment havia oblidat que una de les grans qualitats del dimoni, del mal, és saber-se ocultar darrere d’una aparença de bondat».

Manel Alonso ressenya a Diari Gran la darrera obra guardonada amb el Premi Soler i Estruch de Narrativa Curta 2020, De persones i dimonis. El premi forma part del 64 Certamen Literari Castellum Ripae. 

Podeu llegir-la sencera en el següent enllaç: https://bit.ly/3m8tStT 

El primer terç del segle xx fou una època ben convulsa i, sobretot, tràgica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s’ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant.Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la història, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en què es va consumar el destí tràgic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perquè tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar».Tot fugint de la mirada càndida, el lector ha d’atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l’ànima dels miserables.


Recordar-vos també que ja està oberta la propera convocatòria del Premi Soler i Estruch, que enguany, a més, a augmentat la dotació. Les bases les trobareu a: 

https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/

23 de març de 2021

Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, #NovetatJuvenil


 Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, el llibre guanyador de la 40a edició del Premi Enric Valor, ha arribat d'impremta.

AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

Per llegir les primeres pàgines, hi ha un enllaç a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3278-amaga-drons

A més, Ester Vizcarra és al programa "Autors a les aules" que ajuda  a les trobades entre escriptora i lectors als centres educatius que ho demanen. (+info: http://bullent.blogspot.com/2021/03/autors-les-aules-2021-vols-una-trobada.html)

ESTER Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar-ho amb les tasques de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració en revistes com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner durant la curta vida de l’emissora de Radio Z a Alcoi.

L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.

En narrativa ha publicat Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Lletra Impresa, 2017) i ha participat en llibres d’investigació i de temes alcoians amb altres autors. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.

20 de març de 2021

Ezequiel Castellano entrevista Núria Sendra, editora d'Edicions del Bullent

Ezequiel Castellano condueix a Ràdio Pego el programa d'entrevistes Tercera persona. És un programa que es distribueix a la xarxa d'emissores municipals valencianes i, de fet, és a les xarxes a través de Ràdio L'Om de Picassent. 

En l'ocasió que us comentem ací, ha entrevistat a l'editora d'Edicions del Bullent, Núria Sendra. Comenten temes relacionats amb l'edició en català des del País Valencià, sobre la necessitat d'editorials amb les característiques de Bullent, sobre associacionisme...

Es pot escoltar en aquest enllaç: https://go.ivoox.com/rf/66029406




18 de març de 2021

3a edició de Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa


 "Vaig fer la maleta un dia de juny", de Cinta Arasa va ser premiada amb el 33è Premi Enric Valor de novel·la juvenil. És una novel·la emocionant i única. La diferència la trobem en el tema, l'escenari i l'època, molt innovadors al camp de la novel·la juvenil i que ens fan arribar el coneixement d'altres realitats i també en la quantitat d'emocions que ens fa sentir, independentment de l'edat.

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

Cinta Arasa està inclosa als programes Autors a les aules i Lletres a les aules que faciliten visites a centres educatius, arreu del territori lingüístic. 

Cinta Arasa i Carot, (Tortosa 1978) Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho, i espera escriure fins a l’últim dia, perquè ho necessita tant com respirar. És autora d’obres com Arran de l'Ebre (2009), On és el Sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed (2013), Zeineb, la primera enxaneta (2013), Les fades són calbes (2016) o Paraules, flors i pólvora (2020) entre molts altres. Amb Vaig fer la maleta un dia de juny va guanyar el Premi Enric Valor.