"Cartografies" al cicle "Amb lletra de dona" d'Alcoi

El Centre Cultural Ovidi Montllor serà l’escenari, una vegada més, del cicle de presentacions i tertúlies ‘Lletra de dona’. Hi haurà un cicle de tertúlies literàries i presentacions de llibres d'escriptores valencianes reconegudes fins l'abril i s'ha programat una activitat cada mes.

El pròxim dimecres 11 de març a les 19:30 hores, Rosa Mascarell presentarà Cartografies, la sessió serà presentada per Ester Vizcarra, amb la presència de l’editora Núria Sendra i la música dels alumnes de la Societat Unió Musical d’Alcoi.

En Cartografies Mascarell reflexiona sobre el procés que ella ha seguit per a assolir l'equilibri interior, després d'unes vivències terriblement negatives i el seu pas per cases (i biblioteques) d'amistats que la van acollir. 

Cartografies, és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Va guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

Participen o col·laboren en l'organització del cicle les següents entitats: Dones i cultura en valencià, Acció Cultural del País Valencià, la regidoria d'igualtat de l'Ajuntament d'Alcoi, Alcoi Cultura, la llibreria Llorens, el club de Jazz Mussol, el col·lectiu 8 de març, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel valencià, la Generalitat Valenciana i el Ministeri de cultura.

27é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2026 oberta.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, convoquen el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana de la Diputació de València per a l’any 2026.

El termini de presentació de treballs finalitzarà el dia 10 de juliol de 2026.. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení.

Són llibres que tenen molt bona acollida entre els lectors. El darrer llibre publicat ha estat El vino de la cueva.Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. Que busca rescatar el coneixment oblidat d'aquestes bodegues subterrànies, les tècniques que s'hi empraven, contes associats, etc.

I el darrer llibre premiat, que apareixerà en unes setmanes, és Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars.

El premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent.

Poden participar al premi persones físiques que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. En el cas d’obres col·lectives o en col·laboració, les actuacions administratives s’efectuaran amb el representant o la persona interessada que haja presentat la sol·licitud, i en aquesta s’hauran de fer constar expressament els compromisos d’execució assumits per cada participant en l’obra, així com el percentatge de participació de cadascun en cas de resultar premiada. La resolució de concessió respectarà aquesta distribució del premi per a cada beneficiari. No podran participar-hi aquelles persones que hagen guanyat el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana en els últims cinc anys.

Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:

• Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
• Utilitzar una metodologia etnogràfica.
• Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
• Poden estar escrits en valencià o en castellà.
• Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.

Les sol·licituds es podran presentar a través de la Seu Electrònica de la Diputació de València, en el Registre General (Palau de la Batlia, carrer dels Serrans, 2, València), o en qualsevol dels llocs previstos en l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Amb la sol·licitud caldrà adjuntar l’obra en les condicions establertes i una declaració responsable que acredite que és original, inèdita, que està lliure de compromís d’edició i que no està pendent de resolució en cap altre concurs literari.

Només podrà presentar-se una sol·licitud i una obra per autor o autora, i no es podrà reformular la sol·licitud, llevat dels defectes formals previstos legalment.

Els originals que opten al premi es presentaran en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre 125 i 175 fulls.

La documentació i requisits es poden consultar en l'anunci del BOP del 2026/01350. Es pot consultar clicant ací

"El misteri dels pinzells anònims" l'art i la família de Joan de Joanes

 

El misteri dels pinzells anònims de Josep Antoni Fluixà i les il·lustracions de Dani Cruz ja es troba disponible. 

Guardonada amb Premi Infantil Ma Dolores Català Amorós, es tracta d'una excel·lent narració infantil ambientada al taller del pintor valencià renaixentista Joan de Joanes. A partir d’un fet intrigant –la millora inesperada d’alguns quadres sense que se’n conega l’autor o l'autora–, la història convida els lectors a observar, reflexionar i fer-se preguntes.

Coneixerem tota la família Macip, amb un paper rellevant de Dorotea i Margarida. L’obra ofereix una aproximació accessible al món de l’art i dels tallers de pintura del Renaixement. El relat fomenta la creativitat, el treball constant, la importància de per fer realitat els desitjos i el reconeixement del talent, alhora que promou la igualtat de gènere i la visibilització del paper de les dones en la història.

Està recomanat a partir de 8 anys i és un recurs idoni per a treballar la lectura comprensiva, l’educació artística i els valors socials a l’aula i a la biblioteca.

Pots veure les primeres pàgines i saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3341-pinzellsanonims

Sobre l'autor i l'il·lustrador:

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 30 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura. Amb El misteri dels pinzells anònims ha guanyat el Premi M. Dolors Català Amorós de Castelló.

Dani Cruz (Sabadell, 1978) va estudiar Gràfica Publicitària i es dedica a la il·lustració  des de l’any 2006. Treballa en premsa i publicitat però sobretot treballa en projectes dirigits al públic infantil i juvenil. Ha il·lustrat moltíssims llibres. Només en Edicions del Bullent, vora vint llibres publicats, com es pot vore ací, amb un estil dinàmic i molt expressiu. Adora aprendre coses noves i odia l’apatia.

Presentación "El Vino de la Cueva" de Carlos Javier Gómez-Miota.

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnología y el Área de Cultura de la Diputació de València convoca anualmente el Premio Bernat Capó de Investigación y Difusión de la Cultura Popular Valenciana de la Diputación de València.

En la edición de 2024, el trabajo distinguido fue El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. La obra profundiza en la tradición vitivinícola de Utiel, poniendo el foco en sus bodegas subterráneas y en la memoria oral asociada a estos espacios, auténticos símbolos de la cultura popular y del paisaje histórico valenciano.

Se presentará el libro el 26 de febrero de 2026, de 18:15 a 20:00 horas, en la Sala Permanente Secà i Muntanya de L’ETNO (C/ Corona, 36 – 46003 València). Y, después, como no podría ser de otra forma, celebraremos el libro con un vino en el bar del Centro cultural La Beneficiència.

Intervendrán en el acto:

• Carlos Javier Gómez-Miota, autor del libro
• Paco Teruel, diputado del Área de Cultura de la Diputación de València
• Ricardo Gabaldón, alcalde de Utiel y diputado de la Diputación de València
• Núria Sendra, representante de Edicions del Bullent
• Joan Seguí, director de L’ETNO

La cita supone una excelente oportunidad para acercarse a una investigación que recupera y pone en valor la memoria vitivinícola de Utiel, así como para seguir reivindicando la importancia de la cultura popular como eje fundamental de nuestra identidad colectiva.

“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 

“El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel" busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta.

En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

"El falcó daurat", de Juli Martínez Amorós: el misteri d’una icona de la música valenciana

 

El misteri d’una icona de la música valenciana inspira El falcó daurat, la nova novel·la negra de Juli Martínez Amorós

La novel·la, guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch, arribarà pròximament a les llibreries

Edicions del Bullent publica El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, un thriller ambientat al País Valencià dels anys vuitanta que combina investigació criminal, memòria col·lectiva i música popular. L’obra ha estat distingida amb el 69é Premi Soler i Estruch de Castelló (la Ribera).

La història se situa l’any 1987, la periodista Mireia Blanc investiga la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys abans en un misteriós accident de cotxe. Convenç el jove policia Arnau Feliu, que s’estrena amb un cas que posarà en dubte tot el que creia saber.

Quan Nicolau Valor, germà del cantant, desapareix en circumstàncies sospitoses, tots dos s’endinsen en una investigació marcada pels silencis, les traïcions i els secrets amagats durant dècades. El documental que havia d’homenatjar l’artista es convertirà en el detonant d’una trama que connecta passat i present, i que posa al descobert una xarxa de connexions perilloses.

Amb una ambientació que recorre Alacant, Alcoi, Xàtiva, Ontinyent i València, El falcó daurat construeix un relat ple de tensió on la música i els records compartits esdevenen peces clau del misteri.

Segons l’autor, «la novel·la naix del desig de crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte, una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós (Novelda, 1975) és filòleg i treballa com a tècnic lingüístic a la Universitat d’Alacant. També ha sigut professor de l’àrea de lingüística. En l’àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (Premi Vila d’Onil), La merla blanca (Premi Teodor Llorente) i El silenci de les pedres, així com de l’assaig La societat valenciana en l’espill lingüístic.

La primera presentació del llibre tindrà lloc a Castelló el 17 d’abril, i posteriorment a Xixona el 24 d’abril.

Més informació i primeres pàgines: 

https://www.bullent.net/libro/3342-elfalcodaurat

A la Fira de la llengua materna de Benifairó, Manel Alonso signa "Fusta de Carrasca"

Benifairó de les Valls tornarà a convertir el valencià en protagonista amb la celebració de la III edició de la Fira de la Llengua Materna, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, que es commemora cada 21 de febrer. La cita tindrà lloc el diumenge 22 de febrer i oferirà una jornada festiva i participativa pensada per a tots els públics.

També hi haurà llibres, la llibreria Sant Roc durà llibres d'Edicions del Bullent i la fira tindrà un visita molt especial:

Manel Alonso signarà el seu llibre Fusta de carrasca. Segons l'escriptora Elvira Cambrils: una novel·la «emocionant, colpidora en la seua senzillesa, un «llegat d’amor» sense destinatari».

«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur».

La fira naix amb l'objectiu de posar en valor la llengua pròpia, fomentar-ne l'ús quotidià i reforçar el sentiment de pertinença a través de la cultura, l'oci i la convivència. Un any més, el municipi aposta per "viure i compartir el valencià" com la millor manera de defensar-lo i estimar-lo.

Al llarg del dia, els carrers de Benifairó s'ompliran d'activitats familiars i lúdiques, amb tallers, paradetes, llibres, jocs i propostes creatives que conviden a interactuar i aprendre en valencià d'una manera natural i divertida. La programació inclourà també una actuació musical molt esperada: una artista sorpresa que canta en valencià, una proposta pensada especialment per atraure el públic jove i connectar la llengua amb les noves generacions.

El Porrat de Ròtova amb signatures de Rosa Mascarell i Ester Vizcarra

El cap de setmana del 19 de Febrer de 2026 18:00 - 22 de Febrer de 2026 20:30 podràs trobar llibres Bullents al Porrat de Sant Macià 2026 a Ròtova. Esta edició reviurà les arrels de la festivitat, amb teatre, exposicions, gastronomia… I llibres! 

Pots consultar el programa sencer ací.

A més, el diumenge de matí tindràs l'oportunitat d'endur-te el llibre Cartografies dedicat per la seua autora Rosa Mascarell Dauder. En Cartografies Mascarell reflexiona sobre el procés que ella ha seguit per a assolir l'equilibri interior, després d'unes vivències terriblement negatives i el seu pas per cases (i biblioteques) d'amistats que la van acollir. Va guanyar el Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, dins els premis Ciutat de València.

I el diumenge per la vesprada, tindrem al porrat de Potries a l'escriptora Ester Vizcarra, amb la novel·la d'un artista alcoià dels anys 60 del segle passat enamorat de l’expressionisme abstracte  La cadira de l'artista indòmit, o la novel·la juvenil d’aventures greenpunk, que reivindica la biodiversitat i els drets dels animals Amaga't dels drons, entre altres.

No perdes l'oportunitat de conéixer l'autora i aconseguir el seu llibre signat!

"Breviari d’amors nobles", de Joan Borja, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València.

  

Ahir es van entregar els #PremisCiutatDeValència a l'Hemicicle de l'Ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcaldessa Maria José Català i el regidor de cultura, José Luis Moreno. Els veredictes ja es van fer públics el 20 de novembre de 2025.

El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra Breviari d’amors nobles, de Joan Borja.

L'alcaldessa ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Joan Borja n'han destacat «un text amb una visió personal i reflexiva, centrada en gustos i influències literàries amb un estil estètic i metafòric. Una reivindicació del gènere de l'aforisme amb veu pròpia».

«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».

En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d’amors nobles, de Joan Borja —obra guardonada amb el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València— reivindica la vigència i la força d’aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se’ns imposa.

Hereu d’una tradició il·lustre que va de Montaigne a Nietzsche, Maria Zambrano o Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat.

Perquè, al capdavall, escrivim sempre d’allò que estimem. D’allò que ens mou, ens interpel·la, ens inquieta o ens fa sentir vius. Organitzat en sis parts —De l’amor a les paraules, a la civilitat, a la bellesa, al coneixement, a la vida i a l’amor—, aquest llibre és un breviari contemporani que celebra els amors nobles que donen sentit a l’existència.

Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.

Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.

Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025). 

Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.

Plaça del Llibre d'Alacant 2026

Un any més, comencen les Places del Llibre: el gran esdeveniment del llibre en valencià que recorre tot el territori. Encentem 2026 amb la X Plaça del Llibre d'Alacant, que tindrà lloc del 20 al 22 de febrer en la Plaça Sèneca.

Ací teniu tota la informació: https://placadelllibre.com/alacant/

Els nostres llibres bulliran en les taules i les prestatgeries, tant les darreres novetats com fons destacat del nostre catàleg. A més, organitzem dues activitats a les que volem convidar-vos:

Diumenge 22 de febrer

A les 11:00 h, animació lectora a càrrec de l'autor de l'obra 3 minihistòries de bessons, d’Enric Lluch i Dani Cruz

3 minihistòries de bessons conté tres aventures històriques protagonitzades per bessons. La primera ens porta a la prehistòria per descobrir com els invents van millorar la vida; la segona ens mostra el contacte entre pobles autòctons i navegants grecs i fenicis; i la tercera ens revela la petjada de la cultura romana a les nostres terres.

Amb un llenguatge senzill, tocs d’humor i fidelitat als fets històrics, aquest llibre ens ensenya que la història pot ser divertida i sorprenent!

Aquesta obra fou guardonada amb el Premi Ma Dolores Català Amorós en 2024.

A les 11:30 h tindrà lloc la presentació de Si escrius Cèlia...,  de Lliris Picó a càrrec de l'autora.

Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica. Si escrius Cèlia… vol ser un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.

Aquesta obra fou guardonada amb el Premi Soler i Estruch 2024.

Silvestre Vilaplana guanya el 45é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre l’addicció al joc entre joves

“El rei del Mides” aborda un dels problemes socials més greus i silenciats de l’adolescència actual.

Picanya ja té nova obra guanyadora del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, el guardó més antic del País Valencià en aquest gènere. En la seua 45a edició, el premi ha reconegut per unanimitat la novel·la El rei del Mides, de Silvestre Vilaplana, una història colpidora que posa el focus en les addiccions al joc i les apostes entre els joves.

La novel·la està narrada per Joan, un jove que conta com el seu amic Biel entra per primera vegada en una sala de jocs i com, a poc a poc, la seua vida es veu arrossegada per una espiral difícil d’aturar. El relat naix de la culpa, la impotència i la necessitat fer-lo visible:

«Havia intentat salvar a Biel. Ho promet. Pensava que era possible… I em sap greu. Havia d’haver-ho vist venir. (…) Sobretot, ho hauria d’haver fet millor perquè m’hauria pogut passar a mi, o perquè potser demà et passarà a tu si no estàs alerta.»

El jurat ha destacat “el ritme narratiu que atrapa des del principi i la valentia d’afrontar una problemàtica d’actualitat que afecta cada vegada més famílies”.

L’obra combina tensió narrativa amb reflexió social i es converteix en una lectura clau per a adolescents, famílies i centres educatius.

Un autor de referència

Silvestre Vilaplana és un dels noms més consolidats de la literatura valenciana actual. Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària, ha conreat poesia, assaig i narrativa tant per a adults com per a joves. Ha estat reconegut amb premis com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Ciutat d’Alzira, entre molts altres.

En narrativa juvenil és autor d’obres de gran impacte lector com La mirada d’Al-Azraq, Les cendres del cavaller, La frontera negra, El triangle rosa o La música del diable (Premi Gran Angular 2020). Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes al castellà.

Un premi amb història

En aquesta edició s’han presentat 53 originals, una xifra que consolida la vitalitat del guardó. El Premi Enric Valor està dotat amb 6.000 euros i la publicació de l’obra per Edicions del Bullent.

L’acte de lliurament ha tingut lloc el 12 de febrer al Centre Cultural de Picanya, amb la presència de representants institucionals, membres del jurat i públic lector. La vetlada ha comptat amb música en directe a càrrec de El xiquet de Betxí (Jorge Gumbau), que va interpretar coples populars valencianes. Conduí l’acte Guillem Tortosa, Tinent alcalde de l’Ajuntament de Picanya i hi intervingueren l’editora Núria Sendra, l’Alcalde de Picanya Josep Almenar i el mateix autor guardonat.

L'any passat va guanyar "La setena porta", de Roberto Sanz, una novel·la de misteri i aventures de tall clàssic ambientada en l’actualitat d’un institut que vell i atrotinat que rep a una professora de gimnàstica substituta que no és el que sembla.

El Premi Enric Valor està convocat per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i continua sent, després de 45 edicions, una de les principals plataformes valencianes de la literatura juvenil.