L'obra "Televisió a la valenciana. Una crònica etnogràfica de la vida quotidiana al voltant de la televisió", de Tatiana Hidalgo, ha rebut el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular 2026. L'Etno. Museu Valencià d’Etnologia, n'ha fet l'entrega en la 27a. edició.
«Televisió a la valenciana. Una crònica etnogràfica
de la vida quotidiana al voltant de la televisió» reconstrueix l’arribada i la consolidació de la
televisió als pobles valencians i analitza com aquell nou objecte, que a poc a
poc va ocupar un lloc central a les cases, va transformar profundament la vida
quotidiana, les relacions familiars, els espais de sociabilitat i les formes de
compartir el temps i l’oci.
A partir de testimonis orals, documentació històrica, fonts hemerogràfiques
i investigació acadèmica, l’obra recupera les experiències de diverses
generacions de valencians i valencianes que van assistir a aquella
transformació. Les primeres televisions compartides a casa dels veïns, els bars
i els teleclubs, els xiquets asseguts a terra davant de la pantalla, les
antenes als terrats, les dificultats perquè el senyal arribara als pobles, les
cadires que canviaren de lloc al menjador, la pèrdua de centralitat de la ràdio
o les negociacions familiars sobre què es veia i qui tenia el comandament
formen part d’una història quotidiana que poques vegades ha quedat registrada.
El recorregut arriba també a un moment fonamental per a la cultura
audiovisual valenciana: el naixement de la televisió autonòmica i l’aparició
d’una pantalla que, per primera vegada, parlava amb naturalitat en valencià i
incorporava els pobles, els paisatges, les festes i les formes de vida pròpies
al relat televisiu.
Més que una història
convencional de la televisió, el llibre és una crònica sobre la manera com una
tecnologia es va convertir en cultura i com un objecte nou va acabar
integrant-se en la intimitat de les cases i en la memòria de diverses
generacions.

Tatiana Hidalgo Marí (Almoines, la Safor, 1985) és una escriptora
valenciana i teòrica de la televisió i les indústries audiovisuals. Doctora en
Comunicació Audiovisual i Publicitat i professora de la Universitat d’Alacant,
ha centrat bona part de la seua trajectòria investigadora en l’estudi de la
televisió, les sèries de ficció, la cultura popular i les transformacions de
l’ecosistema audiovisual contemporani.
És la investigadora
principal de Teletropías. Observatori de del discurs televisiu de la
Universitat d’Alacant i membre de la xarxa internacional OBITEL. És autora de
nombroses publicacions científiques sobre ficció televisiva, comunicació,
representacions socials i alfabetització mediàtica. En els últims anys, gran
part de la seua investigació s’ha orientat especialment cap a la recuperació de
la televisió com a patrimoni audiovisual i com a espai de construcció de la
memòria col·lectiva. En aquesta línia desenvolupa el projecte “Alacant en la xicoteta pantalla: patrimoni audiovisual i representació
territorial de la província en la televisió pública valenciana (1989-2025” , reconegut el 2026 per l’Institut Alacantí de
Cultura Juan Gil-Albert, dedicat a l’estudi i la recuperació de la memòria de
la televisió local
L’autora compagina esta llavor amb una trajectòria literària vinculada especialment a la poesia i la
narrativa. Ha guanyat el Premi València Nova de Poesia amb Mise en abyme, i el XIII Premi Literari Vila de Tous pel poemari El
cicle de les papallones.
El premi Bernat
Capó de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual
nascut a Benissa que realitzà la seua llavor com a periodista en diferents
medis de comunicació (Saò, El temps, Mediterràneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació
amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. El seu
treball com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu
assaig Costumari valencià.
El premi Bernat
Capó es va posar en marxa en 1999 per iniciativa de l’editorial Bullent i de diferents
institucions publiques com ara L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de
València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia.
L’objectiu del premi ha sigut fomentar la investigació i la divulgació de
treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material
com immaterial.
El premi atorgat per L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de
València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per
Edicions del Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià
Artur Heras. Al llarg d’estos 20 anys s’han guardonat treballs que han tractat
quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó
atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb
l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les
manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, fenòmens socials
concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení, el
paper de l’alimentació en la persecució dels moriscos i jueus per la Inquisició
a València, aportacions de contes i dites a la rondallística valenciana, la cultura del vi d’Utiel o la la cultura del cavall agrícola valencià, l'any passat, amb Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars.