"Breviari d’amors nobles", de Joan Borja. Pensament concentrat.

 

En Breviari d'amors nobles, Joan Borja reivindica l'aforisme, amb intensitat i estima, cosa que li ha valgut guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València.

L'autor confessa en el llibre que li deu la passió pels aforismes a Joan Fuster i que «el títol elegit per al llibre que ara els aplega ha estat espigolat en un poema de Teodor Llorente: no per cap devoció especial envers l’emblemàtic poeta de la Renaixença, sinó perquè –senzillament– em va semblar bell i útil per a l’estratègia de vertebració del repertori de microassaigs que ací es dona a conéixer». 

D'igual manera Anna Roig, l'artista autora de la coberta inspira el seu treball en un dels aforismes que hi trobem:
👉 «Som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».

En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes socials no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d'amors nobles, de Joan Borja —Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València—, reivindica l’oportunitat i la vigència del gènere en un llibre sorprenent que cavalca lluminosament entre el fum, la cendra i la pols de la quotidianitat postmoderna.

Hereu d’una tradició il·lustre que va des de Montaigne, Madame de Sevigné o Nietzsche fins a Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat, a l’exploració de la condició humana i a la celebració de la joia de viure: un breviari contemporani que vindica, enalteix i festeja els amors nobles que donen sentit a l’existència.

Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.

Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005, Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.

Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025) amb Breviari d’amors nobles. 

Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.

Juli Martínez parla sobre "El falcó daurat" en un breu vídeo

L'escriptor Juli Martínez Amorós ens convida a llegir el seu llibre 'El falcó daurat' en un breu vídeo. És una manera magnífica d’apropar-se al llibre abans de llegir-lo.

Al vídeo explica que es tracta d'una novel·la negra de tall clàssic ambientada al País Valencià. en concret entre Alacant, Alcoi, Xàtiva i València i imbricada en la nostra història recent. Una novel·la negra valenciana.

👉https://youtube.com/shorts/AvQo0X0hZkY

El jove policia Arnau Feliu s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores. Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps.

'El falcó daurat' és un thriller on la memòria col·lectiva i la música popular dels setanta es converteixen en protagonistes del misteri. Ha estat guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch, de Castelló (la Ribera).

Per saber-ne més o llegir un fragment del llibre: https://www.bullent.net/libro/3342-elfalcodaurat

Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016). Amb El falcó daurat ha guanyat el Premi Soler i Estruch, de Castelló.

Certamen Literari premis Castellum Ripae 2026.

L'Ajuntament de Castelló convoca el Certamen Literari premis Castellum Ripae 2026 dins dels quals trobem:

El Premi de Narrativa Soler i Estruch amb una dotació de 5.000 € i el Premi de Literatura Infantil Mª Dolores Català Amorós de 1.500 €.

Edicions del Bullent en publicarem les obres guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs respectivament.

A l’igual que els anys anteriors les obres espoden presentar per correu electrònic en format word (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolores Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

Tots els treballs hauran d’estar escrits en valencià. Les obres que opten a aquestos premis hauran de ser originals i inèdites. La presentació d’una obra comporta que l’autor/a no en té compromesos els drets d’edició.

Les obres es podran presentar mitjançant un correu electrònic a la següent adreça: certamencastellumripae@gmail.com indicant a l’assumpte del correu el premi al qual opta (Premi Soler i Estruch o Premi de literatura infantil). A més caldrà adjuntar dos arxius en format Word (.doc): un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a.

En cas que els originals es lliuren en paper, aniran sense cap signatura que puga contribuir a la seua identificació i portaran el títol corresponent. Si l'autor/a desitja que l'obra siga feta pública amb pseudònim, haurà d'indicar-ho.

Respecte als criteris de valoració la creativitat literària: originalitat i coherència en el desenvolupament de l’argument, la creació de personatges i la descripció dels espais on transcorre l’acció.

El termini per presentar-los serà fins el 14 de juny de 2026 i el veredicte se sabrà el 25 de setembre.

L’any 2025, va guanyar el Premi Soler i Estruch  El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, una novel·la negra ambientada al País Valencià on una mort misteriosa desencadena una investigació plena d’intriga, secrets i girs inesperats, amb escenaris com Alacant, Alcoi o Xàtiva.

D’altra banda, el Premi de Literatura Infantil Mª Dolores Català Amorós va ser per a El misteri dels pinzells anònims, de Josep Antoni Fluixà, una obra que combinava narració i divulgació per acostar als joves lectors la història de la família del pintor renaixentista Joan de Joanes i el misteri que s’amagava darrere d’algunes de les seues obres.

Més informació a la nostra web

👉PREMIS

A Santa Coloma de Farners, L' Estiu entre llibres, de Clara Ribatallada

 

El proper dijous 12 de març a les 19h, la Biblioteca Joan Vinyoli acollirà la presentació del llibre de Clara Ribatallada, L’estiu entre llibres (Bullent, 2025).

L’obra, adreçada al públic juvenil, és una història optimista sobre els reptes de l’adolescència. Aquest és l'estil de la narració:«No deus voler passar-te tot l’estiu entre llibres?», em va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tancament d’un discurs que, lluny de motivar-me, em feia badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre pensaments, em preguntava si res podria fer-me més feliç. Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així, estava a punt de suspendre.

Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a l’Alta Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar per torturar-me.

Entre amics que deixen de ser-ho i famílies que canvien L’estiu entre llibres retrata amb sensibilitat la importància de trobar refugi en la lectura i de buscar activitats pròpies.

Clara Ribatallada i Torelló és llicenciada en Comunicació Audiovisual. És música, narradora, escriptora i facilitadora de clubs de lectura i tallers d’escriptura. El 2023 va rebre diversos premis de narrativa —al Concurs Literari Aurora Bertrana, al Concurs Literari de Nou Barris, al Premi de Relat Breu Maribel Vendrell i al Concurs Literari “La llegenda del conill” de Tona— i va publicar el conte infantil En Tafaner. L’any següent, 2024, va guanyar el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil amb la novel·la Cartes al mar (Aila, 2024).

Més informació i fitxa completa de l’obra, així com la guia didàctica es poden consultar al web de l’editorial Bullent:

👉 https://www.bullent.net/libro/3338-estiu-entre-llibres

“On és na Margalida?”, de Laura Aba Amer #novetat

Hi ha molta, molta gent... Sabràs trobar a na Margalida dins d’aquesta multitud?

Arriba On és na Margalida?, de Laura Aba Amer, un llibre-joc il·lustrat basat en risografia i serigrafia per oferir una experiència visual i interactiva al voltant d’un tema d’actualitat: la massificació turística. 

A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.

Laura Aba Amer, nascuda a Mallorca, és artista visual i il·lustradora. Graduada en Belles Arts, actualment cursa el Màster de Disseny i Il·lustració a la Universitat Politècnica de València. La seva trajectòria artística s’ha centrat en l’àmbit de la gràfica, buscant un equilibri entre tècniques digitals i analògiques, i utilitzant la il·lustració com a llenguatge narratiu per transmetre emocions i valors. Inspirada per la conservació de l’entorn i la cultura balear, On és na Margalida? és el seu primer llibre.

Obra ha estat guanyadora del Premi “La Paraula Imaginada”.

Aquest premi està convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, la Fundació Francisco Brines i de l’editorial Edicions del Bullent.

Enllaç a la pàgina del llibre: https://www.bullent.net/libro/3343-namargalida

"Cartografies" al cicle "Amb lletra de dona" d'Alcoi

El Centre Cultural Ovidi Montllor serà l’escenari, una vegada més, del cicle de presentacions i tertúlies ‘Lletra de dona’. Hi haurà un cicle de tertúlies literàries i presentacions de llibres d'escriptores valencianes reconegudes fins l'abril i s'ha programat una activitat cada mes.

El pròxim dimecres 11 de març a les 19:30 hores, Rosa Mascarell presentarà Cartografies, la sessió serà presentada per Ester Vizcarra, amb la presència de l’editora Núria Sendra i la música dels alumnes de la Societat Unió Musical d’Alcoi.

En Cartografies Mascarell reflexiona sobre el procés que ella ha seguit per a assolir l'equilibri interior, després d'unes vivències terriblement negatives i el seu pas per cases (i biblioteques) d'amistats que la van acollir. 

Cartografies, és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Va guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

Participen o col·laboren en l'organització del cicle les següents entitats: Dones i cultura en valencià, Acció Cultural del País Valencià, la regidoria d'igualtat de l'Ajuntament d'Alcoi, Alcoi Cultura, la llibreria Llorens, el club de Jazz Mussol, el col·lectiu 8 de març, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel valencià, la Generalitat Valenciana i el Ministeri de cultura.

27é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2026 oberta.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, convoquen el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana de la Diputació de València per a l’any 2026.

El termini de presentació de treballs finalitzarà el dia 10 de juliol de 2026.. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení.

Són llibres que tenen molt bona acollida entre els lectors. El darrer llibre publicat ha estat El vino de la cueva.Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. Que busca rescatar el coneixment oblidat d'aquestes bodegues subterrànies, les tècniques que s'hi empraven, contes associats, etc.

I el darrer llibre premiat, que apareixerà en unes setmanes, és Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars.

El premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent.

Poden participar al premi persones físiques que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. En el cas d’obres col·lectives o en col·laboració, les actuacions administratives s’efectuaran amb el representant o la persona interessada que haja presentat la sol·licitud, i en aquesta s’hauran de fer constar expressament els compromisos d’execució assumits per cada participant en l’obra, així com el percentatge de participació de cadascun en cas de resultar premiada. La resolució de concessió respectarà aquesta distribució del premi per a cada beneficiari. No podran participar-hi aquelles persones que hagen guanyat el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana en els últims cinc anys.

Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:

• Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
• Utilitzar una metodologia etnogràfica.
• Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
• Poden estar escrits en valencià o en castellà.
• Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.

Les sol·licituds es podran presentar a través de la Seu Electrònica de la Diputació de València, en el Registre General (Palau de la Batlia, carrer dels Serrans, 2, València), o en qualsevol dels llocs previstos en l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Amb la sol·licitud caldrà adjuntar l’obra en les condicions establertes i una declaració responsable que acredite que és original, inèdita, que està lliure de compromís d’edició i que no està pendent de resolució en cap altre concurs literari.

Només podrà presentar-se una sol·licitud i una obra per autor o autora, i no es podrà reformular la sol·licitud, llevat dels defectes formals previstos legalment.

Els originals que opten al premi es presentaran en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre 125 i 175 fulls.

La documentació i requisits es poden consultar en l'anunci del BOP del 2026/01350. Es pot consultar clicant ací

També pots trobar la informació a la nostra web 👉 PREMI BERNAT CAPÓ 2026

"El misteri dels pinzells anònims" l'art i la família de Joan de Joanes

 

El misteri dels pinzells anònims de Josep Antoni Fluixà i les il·lustracions de Dani Cruz ja es troba disponible. 

Guardonada amb Premi Infantil Ma Dolores Català Amorós, es tracta d'una excel·lent narració infantil ambientada al taller del pintor valencià renaixentista Joan de Joanes. A partir d’un fet intrigant –la millora inesperada d’alguns quadres sense que se’n conega l’autor o l'autora–, la història convida els lectors a observar, reflexionar i fer-se preguntes.

Coneixerem tota la família Macip, amb un paper rellevant de Dorotea i Margarida. L’obra ofereix una aproximació accessible al món de l’art i dels tallers de pintura del Renaixement. El relat fomenta la creativitat, el treball constant, la importància de per fer realitat els desitjos i el reconeixement del talent, alhora que promou la igualtat de gènere i la visibilització del paper de les dones en la història.

Està recomanat a partir de 8 anys i és un recurs idoni per a treballar la lectura comprensiva, l’educació artística i els valors socials a l’aula i a la biblioteca.

Pots veure les primeres pàgines i saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3341-pinzellsanonims

Sobre l'autor i l'il·lustrador:

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 30 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura. Amb El misteri dels pinzells anònims ha guanyat el Premi M. Dolors Català Amorós de Castelló.

Dani Cruz (Sabadell, 1978) va estudiar Gràfica Publicitària i es dedica a la il·lustració  des de l’any 2006. Treballa en premsa i publicitat però sobretot treballa en projectes dirigits al públic infantil i juvenil. Ha il·lustrat moltíssims llibres. Només en Edicions del Bullent, vora vint llibres publicats, com es pot vore ací, amb un estil dinàmic i molt expressiu. Adora aprendre coses noves i odia l’apatia.

Presentación "El Vino de la Cueva" de Carlos Javier Gómez-Miota.

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnología y el Área de Cultura de la Diputació de València convoca anualmente el Premio Bernat Capó de Investigación y Difusión de la Cultura Popular Valenciana de la Diputación de València.

En la edición de 2024, el trabajo distinguido fue El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. La obra profundiza en la tradición vitivinícola de Utiel, poniendo el foco en sus bodegas subterráneas y en la memoria oral asociada a estos espacios, auténticos símbolos de la cultura popular y del paisaje histórico valenciano.

Se presentará el libro el 26 de febrero de 2026, de 18:15 a 20:00 horas, en la Sala Permanente Secà i Muntanya de L’ETNO (C/ Corona, 36 – 46003 València). Y, después, como no podría ser de otra forma, celebraremos el libro con un vino en el bar del Centro cultural La Beneficiència.

Intervendrán en el acto:

• Carlos Javier Gómez-Miota, autor del libro
• Paco Teruel, diputado del Área de Cultura de la Diputación de València
• Ricardo Gabaldón, alcalde de Utiel y diputado de la Diputación de València
• Núria Sendra, representante de Edicions del Bullent
• Joan Seguí, director de L’ETNO

La cita supone una excelente oportunidad para acercarse a una investigación que recupera y pone en valor la memoria vitivinícola de Utiel, así como para seguir reivindicando la importancia de la cultura popular como eje fundamental de nuestra identidad colectiva.

“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había desaparecido notablemente. 

“El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel" busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta.

En definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.

"El falcó daurat", de Juli Martínez Amorós: el misteri d’una icona de la música valenciana

 

El misteri d’una icona de la música valenciana inspira El falcó daurat, la nova novel·la negra de Juli Martínez Amorós

La novel·la, guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch, arribarà pròximament a les llibreries

Edicions del Bullent publica El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, un thriller ambientat al País Valencià dels anys vuitanta que combina investigació criminal, memòria col·lectiva i música popular. L’obra ha estat distingida amb el 69é Premi Soler i Estruch de Castelló (la Ribera).

La història se situa l’any 1987, la periodista Mireia Blanc investiga la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys abans en un misteriós accident de cotxe. Convenç el jove policia Arnau Feliu, que s’estrena amb un cas que posarà en dubte tot el que creia saber.

Quan Nicolau Valor, germà del cantant, desapareix en circumstàncies sospitoses, tots dos s’endinsen en una investigació marcada pels silencis, les traïcions i els secrets amagats durant dècades. El documental que havia d’homenatjar l’artista es convertirà en el detonant d’una trama que connecta passat i present, i que posa al descobert una xarxa de connexions perilloses.

Amb una ambientació que recorre Alacant, Alcoi, Xàtiva, Ontinyent i València, El falcó daurat construeix un relat ple de tensió on la música i els records compartits esdevenen peces clau del misteri.

Segons l’autor, «la novel·la naix del desig de crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte, una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós (Novelda, 1975) és filòleg i treballa com a tècnic lingüístic a la Universitat d’Alacant. També ha sigut professor de l’àrea de lingüística. En l’àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (Premi Vila d’Onil), La merla blanca (Premi Teodor Llorente) i El silenci de les pedres, així com de l’assaig La societat valenciana en l’espill lingüístic.

La primera presentació del llibre tindrà lloc a Castelló el 17 d’abril, i posteriorment a Xixona el 24 d’abril.

Més informació i primeres pàgines: 

https://www.bullent.net/libro/3342-elfalcodaurat