3 de desembre de 2021

Piratosaures al Micalet!

 


Som Piratosaures... busquem dinosaures... Obre els ulls!

Axí cantarem el proper dissabte 11 de de desembre a les 12h en la Societat Coral El Micalet, presentant el llibre de Josep Chapa i José Fonollosa, Piratosaures.

Acompanyaran a l'autor, Josep Chapa, Jordi Orts amb la seua guitarra i les joves percussionistes Laia Vila i Arantxa Vila. 

1 de desembre de 2021

Calendari d'advent de llibres infantils

 


Els llibres infantils valencians són com bombonets, però més sans. 🍬📚
Per això Isabel Fuertes ens proposa un calendari d’advent de llibres infantils valencians. Llibres de les editorials Lletra impresa, Onada i Bullent. N’hi ha per a tots els gustos i segur que ajudaran a més d’un rei o reina d’Orient o Santa Claus…
Són 💛🧡❤️💚💜 pareu atenció que cada dia se'n destaparà un!
Des del dia 1 fins al dia 25…






27 de novembre de 2021

"Viure a la caseta", de Carles Rodrigo, guanya el 22é Premi Bernat Capó

 


L’acte de lliurament s'ha celebrat a Alaquàs per primera vegada.
L'Etno ha concedit el premi de 2021 a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià.

En el mateix acte s’ha atorgat el premi de l’any 2020 a Josep Luis Santonja per l’obra Animetes Santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà. El llibre ja està publicat i es va anunciar el guanyador fa mesos, però per la pandèmia no s'havia pogut lliurar.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses amb un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. "Viure a la caseta. Una aproximació a l'hàbitat rural temporal tradicional valencià" ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. 
Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenen en comú l'estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època.
L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a altres tantes zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Carles Rodrigo Alfonso, nascut a València és geògraf de formació i exerceix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995 mentre manté el contacte amb l'activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions de caràcter territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía així com coautor d'un altra desena de llibres i d'articles de caràcter i àmbit espacial divers.

El premi s’entrega per primera vegada a Alaquàs, municipi que alberga a l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud i seu de la Federació de Centres d’Estudis Comarcals. 

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 20 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení .

25 de novembre de 2021

Reedició de Ventalls de paper, de Lliris Picó


Va sortir poc abans de la pandèmia, però si una cosa aprenem d'aquesta novel·la és que ens podem refer de les males temporades. Ventalls de paper, de Lliris Picó, ha arribat a la segona edició! L'obra va ser finalista del 38è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.

Clara, una adolescent que lluita per refer-se d’un trastorn d’alimentació, i Carles, un dels seus companys de classe, fill adoptat de mare soltera, descobreixen la importància de la música, de la llengua, i el valor de l’amistat (i de l’amor) per a superar tota classe d’entrebancs. Amb les ciutats d’Alacant i València, i Muro del Comtat, com a espais literaris, i l’aposta pel mestissatge cultural com a rerefons, l’autora torna a tractar les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que han d’enfrontar els adolescents d’avui dia, amb una prosa intimista i elegant. Lliris Picó ja va guanyar el premi Enric Valor fa quatre anys amb Moisés, estigues quiet, una obra que amb tres edicions ha rebut una gran acollida per part dels lectors i que també fou premi de la crítica.

 «Amb l’àvia m’agradava jugar al tres en ratlla i a fer ventalls de paper els dies de pluja. Sèiem vora la finestra, i mentre jo dibuixava les ratlles amb traç tremolós sobre un full blanc, corpresa per l’emoció, i amb la infantil certesa que aquesta vegada sí que li guanyaria la partida, ella portava tres cigrons per a mi i tres fesols per a ella. Els fesols guanyaven sempre; excepte el dia que, convençuda que la sort li la portaven les singulars fitxes, li vaig demanar que me les canviara. Aquell dia, llavors, guanyaren els cigrons. L’àvia guanyava sempre. L’àvia ara és morta i jo acabe de descobrir que ella era un regal de la vida. Em dic Clara, tinc 18 anys, m’agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosir i tocar el piano i sóc anorèxica. Aquesta és la meua història».

Clara, una adolescent que lluita per refer-se d’un trastorn d’alimentació, i Carles, un dels seus companys de classe, fill adoptat de mare soltera, descobreixen la importància de la música, de la llengua, i el valor de l’amistat (i de l’amor) per a superar tota classe d’entrebancs. Amb les ciutats d’Alacant i València, i Muro del Comtat, com a espais literaris, i l’aposta pel mestissatge cultural com a rerefons, l’autora torna a tractar les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que han d’enfrontar els adolescents d’avui dia, amb una prosa intimista i elegant. Lliris Picó ja va guanyar el premi Enric Valor fa quatre anys amb Moisés, estigues quiet, una obra que amb tres edicions ha rebut una gran acollida per part dels lectors.

Per saber més sobre el llibre: 

17 de novembre de 2021

5a edició de 'L'esperit del Cabanyal'

«Qualsevol cosa que comences en la vida, siga un treball, una obra d’art, o una acció important, has de fer-la amb molt paciència i molta constància i, sobretot, no rendir-te mai. Si no ix a la primera, torna a intentar-ho»

És el missatge que Sorolla li dóna a Guillem, protagonista de L'Esperit del Cabanyal, el llibre de Teresa Sanchis Labiós i Abraham Mondría que ja ha arribat a la cinquena edició! 




Els iaios de Guillem viuen al Cabanyal i sa casa va a ser demolida. Volen destruir més de 6000 habitatges per a construir gratacels sobre els seus enderrocs. Guillem, amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal i l'ajudaran a ell en el pla personal.


16 de novembre de 2021

El premi Bernat Capó es lliura per primera vegada al castell d'Alaquàs


El divendres 26 de novembre de 2021 torna el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. I torna amb canvis.

Per primera vegada es lliura en el castell d'Alaquàs (c/ Pare Guillem, 2, Alaquàs). L'acte començarà a les 19,30h, serà conduït per Maria Josep Poquet i comptarà amb l'actuació del grup d'albades Format per Pau Llorca (dolçaina), Carles Llorca (tabal), Fernando Ferrer El Ratllat (versador), Pep Juste Mama (cantaor) i Ma. Amparo Hurtado (cantaora).

Com que la covid-19 va impedir l'entrega del darrer premi, es lliurarà el 21é i el 22é junts.

El 21é premi el va guanyar el llibre "Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà", de Josep Lluís Santonja. el llibre ja està publicat i ha gaudit d'una bona acollida per part dels lectors.

L'obra guanyadora del 22é Premi se sabrà durant l'acte de lliurament.

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.

Hi haurà accés lliure fins completar aforament.

Amb la nova etapa encapçalada per L'Etno. Museu valencià d'etnologia hi hagué també un canvi en el disseny dels llibres guanyadors a càrrec del dissenyador César Amiguet.




15 de novembre de 2021

Pinzellades d'un any gris, vídeo de Roberto Sanz

 Roberto Sanz ens explica que la pèrdua del treball del pare del protagonista és, en la seua novel·la Pinzellades d'un any gris, el detonant que conduirà cap a un abisme que no sembla tindre fons...


«Hui han fet fora de la feina al pare. Ens ho ha dit mentre estàvem sopant». La notícia inesperada de la pèrdua de l’únic sou de la casa capgirarà la vida de Manel i la seua família i tindrà conseqüències imprevisibles. Fa només un any que es van mudar a una casa nova i va canviar d’institut: adaptar-se i sobreviure a 3r d’ESO en un entorn nou no resulta fàcil. Ara les dificultats es multipliquen. Manel escriu aquest diari i intenta viure, i que l’afició al dibuix li done unes pinzellades de color a un any gris.

Podeu veure el vídeo (són 3,30 minuts) a:
https://youtu.be/qO1dKYMMFRs

11 de novembre de 2021

A Ibi, 'Animetes santes' de Josep Lluís Santonja

 


El dijous 18 de novembre, a Ibi, faran aparició les "Animetes santes".
Es tracta de la presentació del llibre "Animetes santes. Costums tradicionals sobre el més enllà", de Josep Lluís Santonja a càrrec de l'autor i de l'arxivera municipal d'Ibi, Maria José Martínez. L'acte començarà a les 19,30h a l'Arxiu Municipal d'Ibi (Pl. les Corts, 1, Ibi)

La llibreria Plumier durà els llibres.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular
 

9 de novembre de 2021

Programa per a la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura 2021-2020

S'ha publicat la RESOLUCIÓ de 4 de novembre de 2021, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoca el Programa per a la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura en els centres docents de titularitat pública de la Generalitat. [2021/11295]


Vos enllacem LA CONVOCATÒRIA

Termini: Del 10 al 19 de novembre de 2021, ambdós inclosos.

- Abans d'efectuar el tràmit de sol·licitud, heu de comprovar que disposeu del Pla de Foment de la Lectura

- Aquest programa inclou, entre els seus objectius, afavorir que el centre puga proveir, completar o actualitzar els fons bibliogràfics de la seua biblioteca escolar i de les seues biblioteques d’aula.

- Del total de la dotació econòmica que reba el centre es destinarà entre un mínim del 30 % i un màxim del 60 % a l’adquisició de fons bibliogràfics de ficció i no ficció.

El centre públic que desitge acollir-se a aquesta resolució haurà d’emplenar el formulari que estarà disponible en l’Oficina Virtual (OVICE). El manual per accedir-hi i emplenar aquest tràmit es publicarà en la pàgina web: 

https://ceice.gva.es/va/web/innovacion-educacion/programa-dinamitzacio-biblioteques-escolars-i-foment-lectura

_________________________________________________________

PER A LA TRIA DE FONS BIBLIOGRÀFIC:

1) Del pressupost per a fons bibliogràfic es pot invertir un màxim del 40% en obres literàries; la resta cal destinar-lo a recursos de no ficció.

2) El 50% de la dotació ha de ser per adquirir fons bibliogràfic en valencià

3) Al menys el 50% de la dotació haurà de tindre autoria o coautoria femenina.


Per ajudar-vos a fer la selecció, vos remetem a:

⇒ Un llistat de les nostres autores, que vam elaborar per al Dia de les Escriptores.

Cal incloure Ester Vizcarra, guanyadora del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil amb Amaga't dels drons, i Maria Josep Carro de Mena, autora de L'illa del corall. Per entendre la relació entre la Corona d'Aragó i Sardenya. 

⇒ La nostra col·lecció 'Claus per entendre el món', (també en castellà) que entra en la categoria de no ficció.

⇒ Els nostres àlbums il·lustrats, entre els quals trobareu Pandora du sort, Premi al Llibre Infantil Millor Editat de la GVA i Premi Samaruc dels Bibliotecaris Valencians. 

Per altra banda, en el moment tingueu la dotació, podem ajudar-vos a completar la tria segons els requisits; bé siga amb títols de la nostra editorial o d'altres. 





4 de novembre de 2021

En FNAC València, 'Herbario Urbano del Mediterráneo'


El viernes 12 de noviembre, Diego López presentará su último libro, Herbario Urbano del Mediterráneo, una guía botánica que contiene fotografías, datos y curiosidades de ciento veintiuna plantas típicas de Valencia y otras ciudades de clima mediterráneo. 

Nos encontramos con ellas a diario en calles, plazas, avenidas, parques y jardines. Algunas crecen espontáneamente y otras han sido plantadas por manos humanas.

Con este libro se pretende no solo que reconozcamos y sepamos más de nuestros vecinos verdes, sino también que los valoremos como miembros valiosos de nuestra comunidad y como seres vivos que nos aportan innumerables beneficios físicos y mentales. Según la medicina forestal japonesa, no hace falta salir de la ciudad para encontrar lugares apropiados para obtener los efectos terapéuticos del shinrin-yoku o «baño del bosque». 

Además, los árboles y demás flora influyen en nuestra salud mental y física, se alzan como poderosos aliados contra los problemas derivados de la contaminación atmosférica, las islas de calor urbano y el cambio climático. Tampoco olvidemos que añaden exotismo al gris paisaje de las ciudades, pues gran parte de estas plantas son alóctonas, proceden de regiones tan dispares como Australia, China, México y Sudáfrica, entre otros muchos países, como en este libro aprenderemos. Siente el bosque urbano como nunca antes.

Si quieres conocer las plantas un poco mejor, acércate a FNAC (Pl. San Agustín, Valencia) el día 12 de noviembre a las 19,30 h.