14 d’abril de 2021

A Alcoi, Animetes santes, de Josep Lluís Santonja

 

Les biblioteques municipals d'Alcoi, amb motiu del Dia del llibre, preparen activitats al llarg de tota la setmana.

El dia 20 d'abril a les 19h. es presentarà Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja al Centre cultural Mario Silvestre d'Alcoi. A més de l'autor, hi intervindran l'editora Núria Sendra i l'arqueòleg Josep Maria Segura.


Animetes santes va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

Reserva prèvia imprescindible al correu: biblioteca@alcoi.org

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. 

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

13 d’abril de 2021

Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón #Novetat Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig

 

El darrer Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, dels premis Ciutat de València és  Les fronteres de Walter Benjamin.

Amb Les fronteres de Walter Benjamin us proposem acompanyar-nos fins a Portbou a la recerca del llegat del savi de Berlín: Walter Benjamin. Un intens i original periple vital amb què va afrontar el pitjors dimonis del seu temps, que d’alguna manera també és el nostre i que va acabar abruptament a la duana empordanesa. Un indret que, en paraules de Hanna Arendt, en visitar la tomba del filòsof, «és un dels racons més bells del planeta…».

Sobretot perquè avui reivindicar la figura del filòsof alemany no és un exercici formal deslligat de la realitat del nostre temps. Perquè Benjamin pateix o anticipa –i, per tant, hi pensa–, algunes de les pitjors malures que estem patint en l’actualitat: el feixisme, l’exili, el domini subjugant dels mitjans de comunicació de masses, l’alienació econòmica, el consum descontrolat, la destrucció a marxes forçades de la naturalesa... tot això contrapuntejat per consideracions de caràcter més quotidià que focalitzen la reflexió en objectes o accions suposadament fútils com les postals, el menjar, la fotografia, el passeig, el col·leccionisme o les antiguitats...

Dos aspectes presents en aquesta nova aventura  a contravent de la colla dels cinc per l'Empordà. Sense oblidar, com va passar en el primer lliurament dedicat a explorar l’illa de la felicitat de Rousseau, les facècies i vicissituds que aquesta travessa ranquejant comporta. Una munió de despropòsits que de ben segur faran les delícies dels lectors.

Josep Muñoz Redón (Sant Sadurní d'Anoia, 1957) és professor i escriptor. Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Només sé que no sé res (Ariel, 1996), coescrit amb Manuel Güell, Filosofia de la felicitat (Empúries, 1999), Pren-t’ho amb filosofia (Pagès, 2001), La cocina del pensamiento (RBA, 2005), Good bye, Platón (Ariel, 2007), La piedra filosofal (Ariel, 2009) Prohibido pensar (Octaedro 2010), El arte de la existencia (Paidós, 2012), Tristes Tópicos (Paidós, 2013) i L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el  Premi Serra i Moret (1995), Premio Educación y Sociedad (1996), finalista del XVII Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1997), Premi Pere Calders de Literatura (1998), Menció d’Honor als XXV Premis Baldiri Reixac (2003),  Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2004) i Premi d'Assaig Ciutat de València Josep Vicent Marqués (2020).

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: 


8 d’abril de 2021

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja #NovetatEditorial

 


Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja és la darrera novetat Bullent i el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. César Amiguet ha redissenyat la col·lecció, amb una imatge més conceptual que pretèn posar l'èmfasi en la nova etapa del premi, convocat ara per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. 

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines a: https://bullent.net/libro/3283-animetes-santes

L'Etno va fer aquest vídeo a l'autor: https://youtu.be/Lm56FXairLs

El llibre es presentarà el proper 20 d'abril a Alcoi, i el la Plaça del Llibre de Gandia (del 28 al 30 de maig). 

1 d’abril de 2021

Manel Alonso ressenya 'De persones i dimonis'

«De persones i dimonis acaba sorprenent el lector, el qual fins al darrer moment havia oblidat que una de les grans qualitats del dimoni, del mal, és saber-se ocultar darrere d’una aparença de bondat».

Manel Alonso ressenya a Diari Gran la darrera obra guardonada amb el Premi Soler i Estruch de Narrativa Curta 2020, De persones i dimonis. El premi forma part del 64 Certamen Literari Castellum Ripae. 

Podeu llegir-la sencera en el següent enllaç: https://bit.ly/3m8tStT 

El primer terç del segle xx fou una època ben convulsa i, sobretot, tràgica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s’ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant.Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la història, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en què es va consumar el destí tràgic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perquè tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar».Tot fugint de la mirada càndida, el lector ha d’atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l’ànima dels miserables.


Recordar-vos també que ja està oberta la propera convocatòria del Premi Soler i Estruch, que enguany, a més, a augmentat la dotació. Les bases les trobareu a: 

https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/

23 de març de 2021

Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, #NovetatJuvenil


 Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, el llibre guanyador de la 40a edició del Premi Enric Valor, ha arribat d'impremta.

AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

Per llegir les primeres pàgines, hi ha un enllaç a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3278-amaga-drons

A més, Ester Vizcarra és al programa "Autors a les aules" que ajuda  a les trobades entre escriptora i lectors als centres educatius que ho demanen. (+info: http://bullent.blogspot.com/2021/03/autors-les-aules-2021-vols-una-trobada.html)

ESTER Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar-ho amb les tasques de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració en revistes com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner durant la curta vida de l’emissora de Radio Z a Alcoi.

L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.

En narrativa ha publicat Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Lletra Impresa, 2017) i ha participat en llibres d’investigació i de temes alcoians amb altres autors. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.

20 de març de 2021

Ezequiel Castellano entrevista Núria Sendra, editora d'Edicions del Bullent

Ezequiel Castellano condueix a Ràdio Pego el programa d'entrevistes Tercera persona. És un programa que es distribueix a la xarxa d'emissores municipals valencianes i, de fet, és a les xarxes a través de Ràdio L'Om de Picassent. 

En l'ocasió que us comentem ací, ha entrevistat a l'editora d'Edicions del Bullent, Núria Sendra. Comenten temes relacionats amb l'edició en català des del País Valencià, sobre la necessitat d'editorials amb les característiques de Bullent, sobre associacionisme...

Es pot escoltar en aquest enllaç: https://go.ivoox.com/rf/66029406




18 de març de 2021

3a edició de Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa


 "Vaig fer la maleta un dia de juny", de Cinta Arasa va ser premiada amb el 33è Premi Enric Valor de novel·la juvenil. És una novel·la emocionant i única. La diferència la trobem en el tema, l'escenari i l'època, molt innovadors al camp de la novel·la juvenil i que ens fan arribar el coneixement d'altres realitats i també en la quantitat d'emocions que ens fa sentir, independentment de l'edat.

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

Cinta Arasa està inclosa als programes Autors a les aules i Lletres a les aules que faciliten visites a centres educatius, arreu del territori lingüístic. 

Cinta Arasa i Carot, (Tortosa 1978) Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho, i espera escriure fins a l’últim dia, perquè ho necessita tant com respirar. És autora d’obres com Arran de l'Ebre (2009), On és el Sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed (2013), Zeineb, la primera enxaneta (2013), Les fades són calbes (2016) o Paraules, flors i pólvora (2020) entre molts altres. Amb Vaig fer la maleta un dia de juny va guanyar el Premi Enric Valor.

12 de març de 2021

Creixen els Premis de Castelló: més dotació i un nou premi infantil de no ficció

L'ajuntament de Castelló convoca els premis Castellum Ripae 2021 i fa créixer la seua aposta per les lletres valencianes amb dues novetats:

⇒ Es duplica la dotació del premi de narrativa Soler i Estruch que fins ara era de 2.500 € passarà aquest any a ser de 5.000 

⇒ Es crea un nou premi dins del Certamen Literari Castellum Ripae, el Premi de Literatura Infantil de no ficció i de caràcter lúdic amb una dotació de 1.500 €.

Lliurament dels Premis Castellum Ripae 2020. Foto: Joanjo Puertos

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de Literatura Infantil. El Certamen literari Castellum Ripae també està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble).

El termini per presentar els originals acaba el dia 21 de juliol de 2021 i el veredicte se sabrà el dia 11 de setembre de 2021.


Els dos premis es poden presentar de manera electrònica i en paper; les bases del premi Soler i Estruch amb més detall a https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/ i el Premi de Literatura Infantil a https://bullent.net/premi-literatura-infantil/

I les dels premis, íntegrament al butlletí de l'ajuntament de Castelló El Miragall  http://www.elmiragall.org/noticia/3813/certamen-literari-castellum-ripae-2021

L'any passat va guanyar l'obra De persones i dimonis, de Modest Barrera, que ja es pot trobar a les millors llibreries i també on line.

El primer terç del segle xx fou una època ben convulsa i, sobretot, tràgica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s’ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant.Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la història, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en què es va consumar el destí tràgic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perquè tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar».Tot fugint de la mirada càndida, el lector ha d’atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l’ànima dels miserables.

Altres guanyadors són Dissabte, jazz, de Rafa Gomar, Un bri d'esperança, d'Agustí Colomer; Set pecats de Carles Castell; La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal; Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils;  Tot interior, d'Enric Camps; Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina; Humors agres, de Sico Fons; Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser o El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.


11 de març de 2021

Proposta didàctica de "Conte contat. Històries en homenatge a Llorenç Giménez"

 


Al llibre "Conte contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez" li ha arribat una nova col·laboració important. El mestre Lluís Lairón ens proposa activitats per a després de la lectura dels contes del llibre.

Es pot trobar a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3271-ConteContat, en un enllaç a un arxiu pdf.

En què consisteix la proposta?

1. El llibre "Conte contat... " es va pensar per a que les històries puguen ser explicades. Tria’n una i explica-la o llegeix-la en veu alta. També et pots enregistrar en un vídeo i així seràs la versió moderna dels conta-contes: un booktuber!

2. Pregunta a les persones majors (com més majors, millor) que t’expliquen contes que els explicaven de menuts, així els podràs rescatar de l’oblit.

3. La proposta didàctica principal d’aquest llibre és un joc, explicat al pdf, amb el qual es treballarà, oralment i de manera lúdica, la capacitat comprensiva, explicativa i descriptiva. Un joc de tipus tabú, on s'ha d'endevinar la paraula sense utilitzar les prohibides.

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava. Com que cal recordar les bones persones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, en va nàixer un llibre que ajudava els que queien malalts. 

I això és tan cert com que és el llibre que t'estem mostrant.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:

Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles; Raquel Ricart i César Barceló; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner.

I conte contat... tresor guanyat.

8 de març de 2021

La UA organitza el cicle de simposis "Dona i coneixement"


La UA organitza el cicle de simposis "Dona i coneixement" a la Seu universitària de La Nucia.

Les sessions són del 8 al 10 de març, i el programa complet es pot consultar a: https://web.ua.es/va/seus/lanucia/seu-universitaria-de-la-nucia.html

Volem agrair a totes les persones i institucions organitzadores que hagen pensat en nosaltres per a un esdeveniment tan interessant. En el simposi del dia 10 de març, l'editora Núria Sendra aportarà la seua experiència a Edicions del Bullent:

6. SIMPOSI "DONA, CREACIÓ I EDICIÓ"

18 h.Sessió SÍNCRONA

Accessible: https://web.ua.es/va/seus/lanucia/seu-universitaria-de-la-nucia.html

Coordina: Professora LLIRIS PICÓ (Dept. Filologia Catalana, UA; Delegació de l'IEC a Alacant).

1. 18-19.15 h. Taula redona "Dones i Editorials": NÚRIA SENDRA (Edicions del Bullent), MERCÉ CLIMENT (Lletra Impresa) & ÀFRICA RAMÍREZ (Balandra). Modera: Profa. LLIRIS PICÓ (UA; Delegació IEC a Alacant). "Dones i editorials".

19.15-19.30 h. Descans.

2. 19.30-20.30 h. Taula Redona "La visibilitat de la dona en la literatura, amb escriptores nascudes en les dècades: 50, 60, 70, 80": GRACIA JIMÉNEZ, VICTÒRIA CREMADES, LLlRIS PICÓ, MERCÈ CLIMENT. Modera: DRA. MARIA LACUEVA.

3. 20.30-21 h. Diàleg: "La dona en el món del sainet", amb la Dra. MARÍA DE LOS ANGELES HERRERO & PROFA. LLIRIS PICÓ.