A Nules estan de celebració. Enguany fa 100 anys del Nucli històric Platges de Nules. Dins d'aquests festejos l’Ajuntament de Nules i “Platges de Nules, Associació per la protecció del patrimoni cultural i natural” han organitzat unes converses amb Carles Rodrigo Alfonso. El seu llibre "Viure a la caseta" (guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) parla de l'hàbitat tradicional valencià de temporada, hi ha tema per conversar amb tot el qui vulga acostar-s'hi.
Serà el dimarts 9 d'agost en l'entorn del qual es parlarà, a l'Av. Plana Baixa, 23 de les Platges de Nules, a les 19:30 h.
Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. "Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada" ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.
El Periòdic el 23 d'abril recollia la notícia del centenari i les explicacions de l’investigador Miguel Ángel Sánz, qui diu que la base per la celebració es fonamenta en els arxius històrics, “l’any 1922 i com a conseqüència de la inspecció cadastral de les construccions al terme de Nules, es formalitza legalment l’origen i consolidació del barri marítim de les Platges de Nules”.
Expedients històrics que evidencien aquest naixement a la partida del Serradal descriuen un conjunt arquitectònic rellevant a l'època, “teulades a dos aigües, cabirons de fusta, cisternes, paviment ordinari, ceràmica,... elements senzills que són un clar reflex de la humilitat de construccions de reforç als treballs agrícoles prop la mar. “Casetes” que a posteriori evolucionaren en vivendes vinculades a les corrents higienistes i que a més serviren de refugi especialment a la coneguda Batalla de Llevant”.
Un nucli històric que conserva la fisonomia original i per tant un perfil únic i singular que dona lloc una façana litoral que ha evolucionat mantenint l'essència mediterrània.
.png)
