Lectures bullents que refresquen este estiu

L’estiu és una època de lectura formidable per llegir novetats, eixos llibres que s'han quedat pendents en la nostra tauleta...

A Bullent tenim alguns suggeriments per fer-vos, que van des de la narrativa més actual en valencià al pensament fent una mirada al passat, llibres infantils il·lustrats, i llibres pel gust de gaudir de la bellesa. 

Ací els teniu, per si voleu fer-los una ullada. Els trobareu en les millors llibreries!

Novel·les per a tots els gustos, els suggerim de més joves a més experimentats: 

La setena porta, de Roberto Sanz Requena, Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil: una novel·la d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat. 

Si escrius, Cèlia..., de Lliris Picó, guanyadora del Premi Soler i Estruch, és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. 

I El cavall verd, reedició actualitzada de un clàssic del nostre catàleg a càrrec de Joaquim Borrell: una novel·la d'amor en temps dels moriscos. 

Llibres de pensament amb gran qualitat literària i un recorregut pels nostres paisatges naturals:

Cartografies, de Rosa Mascarell, Premi Josep Vicent Marqués d'assaig (Ciutat de València). Un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. 

El Mondúver, a un tir de pedra, de Vicent Cervera i Òscar Martí. Un llibre a tot color amb 32 rutes de 4 nivells de dificultat distingits per colors. És un llibre de senderisme, però no únicament ja que els autors aprofiten per a il·lustrar al lector dels nombrosos valors etnogràfics que es poden trobar a cada ruta.

 Llibres il·lustrats amb mestria que es poden gaudir en família amb les criatures, que estan sense escola: 

El gatet diu mec (també en castellà El gato dice cuac), de Fani Grande i José Fonollosa: la història de un gatet que no sap miolar i ningú no sap per què.

L'aventura, de Roser Rovira i Robert Garcia, Premi la Paraula Imaginada. Una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra. Tanta aventura juntes, però, fa que la tortugueta ja no sigui igual que quan era nova: ha perdut un ull, està descolorida…

3 minihistòries de bessons, d'Enric Lluch amb il·lustracions de Dani Cruz. Guanyador del Premi MDolores Català Amorós, és un llibre que amb un llenguatge senzill, tocs d’humor i fidelitat als fets històrics, ens ensenya que la història pot ser divertida i sorprenent!

I aquests només són els últims llibre que hem fet; pots consultar el nostre catàleg en https://www.bullent.net/coleccions/

 

A Orba, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral"

Els dies 3 al 10 de juliol es celebra a Orba la setmana cultural "A boqueta de nit", amb multitud d'activitats per a tots els públics, com ara un club de lectura a la fresca, taller de fang, concert de la Rondalla… Podeu trobar la informació completa al web de l'ajuntament.

En aquest marc, Joan-Lluís Monjo presentarà El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, obra guanyadora del 24é Premi Bernat Capó.

Serà el divendres, 4 de juliols a les 20,30h.

A la revista Caramella, el crític i estudiós de la cultura popular Josep Vicent Frechina n'ha fet una ressenya (imatge al final) on destaca el caràcter únic del llibre pel que fa a la temàtica del llibre, per part de Joan Lluís Monjo a qui qualifica com «un dels investigadors més constants i rigorosos en l'àmbil de l'etnopoètica al País Valencià». 

El seculòrum i la seculera és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.

Convocat el 45é Premi Enric Valor ed narrativa juvenil

El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 45a edició.

S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el 4 de novembre de 2025.

L'adjudicació del premi es farà, previsiblement, el 19 de febrer de 2026.

Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves, la presentació s'ha de fer mitjançant un correu electrònic, no s'accepta la participació en paper. 

En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.

La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases completes a la següent pàgina: https://www.bullent.net/premi-enric-valor/ i l'històric d'obres guanyadores i altres premis a https://www.bullent.net/premis/

Formaran el jurat Carme Cardona, Pilar Puchades, Roberto Sanz, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor en representació de l'Ajuntament de Picanya

Roberto Sanz Requena forma part del jurat com a guanyadora de l'edició anterior amb la novel·la La setena porta, una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat.

Altres guanyadors d'edicions anteriors són:

Les papallones del kebab, de Lliris Picó

Llegenda dels registres, de Fàtima Ponsdomènech

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas
Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra

Expedició al Congo. Bwana Nyani, d'Alfred Sala
Unes veus a l'altra part del mur, de Vicent Enric Belda 

A Castelló, "3 minihistòries de bessons", d'Enric Lluch. Animació lectora

Aquest divendres 13 de juny a Castelló, tenim animació lectora i presentació del llibre 3 minihistòries de bessons, un conte (més bé tres) d'Enric Lluch amb les divertides il·lustracions de Dani Cruz. 3 minihistòries de bessons va ser el darrer guanyador del premi Mª Dolores Català Amorós 2024.

📅Divendres 13 de juny

🕞18:00 hores

📍Edfici de la Inmavi

🏡 Castelló de la Ribera

👉L’animació lectora i la presentació d’aquest conte serà a càrrec de l’autor Enric Lluch i comptarà amb la presència del regidor Richard Garrigues i l’editora Núria Sendra.

3 minihistòries de bessons presenta tres aventures històriques protagonitzades per bessons. La primera ens porta a la prehistòria per descobrir com els invents van millorar la vida; la segona ens mostra el contacte entre pobles autòctons i navegants grecs i fenicis; i la tercera ens revela la petjada de la cultura romana a les nostres terres. Amb un llenguatge senzill, tocs d’humor i fidelitat als fets històrics, aquest llibre ens ensenya que la història pot ser divertida i sorprenent.

"El cavall verd", de Joaquín Borrell. Reedició Nou format

 

'El cavall verd', de Joaquín Borrell, és una novel·la que ha adquirit l'estatus de mite, ens parla de l'expulsió dels moriscos de terres valencianes. L'hem reeditat amb el nou format de la col·lecció Miratges i coberta d'Elga Fernández Lamas.

L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius d’un projecte secret, que l’arribada dels exèrcits d’Itàlia posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-la, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana.

Joaquín Borrell (1956), benisser per ius sanguinis i valencià per naixement, pare de quatre fills i notari a València, es va estrenar en el món literari amb la novel·la Caballo verde (1983). Van seguir La esclava de azul (1989), El bes de la nivaira (1990) –premi Serra d’or–, La lágrima de Atenea (1993), La balada de la reina descalza (1995), El escribano del secreto (1996), Todos los hombres del mur­cié­lago (2000), La bahía del último aliento (2001) o Les Naufores (2002). 

Per llegir les primeres pàgines i més: https://www.bullent.net/libro/2757-El_cavall_verd 

Divendres de sorpresa secreta en Arribada Llibres

Hi ha paraules suaus com plomes, 

que s’enlairen per desaparéixer. 

Dures com pedres. Directes. 

En aquest llibre en trobareu també, 

són paraules que expliquen un secret.

Un secret, el llibre d'artista d'Anna Roig Llabata, va estar guanyador de la II edició del Premi La Paraula Imaginada, que convoca l'Ajuntament de la Font d'en Carròs. Però encara no hem acabat de desvetllar el seu misteri i, per això, el proper divendres 6 de juny a les 19h, vos convoquem en Arribada Llibres (c/de l'Hedra 2, València), per compartir un vinet artístic amb l'autora. 

A més de la presentació, la llibreria acollirà una exposició d'originals del llibre, i entre totes les persones assistents es sortejarà una obra signada per l'autora.

Premi de la Crítica d'assaig per a 'La terra I la paraula', de Juli Capilla

Els premis de la crítica en la seua 35 edició ha premiat Juli Capilla en la modalitat d’assaig per l’obra La terra i la paraula (Edicions del Bullent), «un text poètic i assagístic que esdevé un cant al territori, a la cultura i la paraula des d’un compromís ètic i estètic profund. El jurat ha destacat la mirada serena i reflexiva de l'autor, que transforma l’experiència quotidiana en una meditació sobre el temps, la identitat i el vincle entre l’ésser humà i el paisatge. La terra i la paraula també ha rebut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

Juli Capilla (València, 1970) és professor, editor i escriptor. També ha treballat com a periodista cultural. És autor de diverses novel·les i poemaris, entre els quals destaquen La casa buida (2000), L’home de Melbourne (2006), Llibre dels exilis (2006), Aimia (2007) i L’instant fugaç (2008), totes premiades. El 2023 va publicar l’assaig Arrelats: Famílies valencianes amb història.  I, En Edicions del Bullent ha publicat les novel·les infantils Dinosaures a les illes Columbretes i Un tren de llegenda, el Xitxarra.

Atorgats per Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), els premis d ela crítica distingeixen les millors obres de l’any anterior en les modalitats de literatura infantil, juvenil, traducció, narrativa, teatre i assaig. Mercè Climent (juvenil), Pau Coya (teatre), Toni Cucarella (narrativa), Carlota Gurt (infantil) i Maria Rosa Llabrés (traducció) han estat també guardonats. Enhorabona a totes i tots!

La terra i la paraula ha tingut molt bona acollida també per part de les lectores i lectors, tant és així que en pocs mesos va vendre tota la primera edició i se n'ha fet una segona. 

A banda del jurat integrant d'aquesta edició del premi (Mireia Ferrando, Lluïsa Julià i Isabel Marcillas) moltes altres perones han fet una lectura elogiosa del llibre i se'n poden llegir algunes a: https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula 

A Alacant, 'Cartografies' i Rosa Mascarell al Club de lectura en valèncià

 

«Aquests xicotets gaudis són els que evoca Alain amb la finalitat d’envoltar-nos de petites felicitats voluntàries. Ell posa d’exemple els seus propis senzills gaudis com ara la música, la pintura, la conversa amb amics i la lectura, delits que ens ajuden a atenuar la nostra melancolia. Ens convida d’aquesta manera a traure partit de les nostres aficions, sobretot ens indueix a cultivar l’amistat i a ampliar el cercle fins i tot als qui ens són desconeguts, però amb els qui interactuem esporàdicament.»

Aquest fragment del llibre "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder, ens ve de perles com a invitació a assistir al Club de lectura en valencià d'Alacant, que organitza la Delegació d'Alacant de l'IEC i condueix Lliris Picó Carbonell en la Librería Pynchon&Co el dissabte 31 de maig a les 19h.

"Cartografies", utilitza el pensament de filòsofs de referència, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Tertúlia literària de "Cartografies" a València, Ciutat Vella 26/5

El dilluns 26 de maig a València , en la llibreria Arribada (c/ Hedra, 2, València, Ciutat Vella) hi haurà una tertúlia literària a propòsit del llibre "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder. 

A més de l'autora, hi participarà l'editora Núria Sendra, el filòsof Héctor Solsona i totes les persones que vulguen passar una bona estona raonant, serà a les 19h.

Fa uns dies, Gustau Muñoz escrivia a Eldiario.es l'article "Invitació a l'assaig" on parlava de llibres d'«un gènere en el qual excel·leix la literatura catalana i on els autors valencians, d’ençà de Fuster, hi tenen una presència destacada». Entre la tria que comenta hi ha "Cartografies" i diu:

«També cal remarcar, amb un èmfasi especial, l’aparició de l’assaig de Rosa Mascarell "Cartografies" (El Bullent, 2025), que fou premi Josep Vicent Marquès, atorgat per l’Ajuntament de València, el 2024. Un llibre farcit de referències cultes, digressiu i verament assagístic, que es mou entre la creació, l’evocació i la reflexió. Rosa Mascarell filosofa, una mica a la manera de les seues mestres més properes, en primer terme Maria Zambrano, i després Simone Weil. Són pàgines de lectura molt intensa, que reivindiquen entre altres coses l’escriptura de les dones fora del cànon. Planteja la necessitat de referents femenins, fent-se càrrec alhora de les circumstàncies històriques, afortunadament canviants, sense maldar per escissions absurdes. Unes pàgines, també, intersticials, en el sentit que deixa caure reflexions sobre la solitud, la creació artística, l’exterioritat de la natura en la tradició filosòfica occidental, l’exili i, sobretot, sobre la condició de la dona al llarg del temps, relegada, desposseïda, però resistent i ment pensant malgrat tot. Per això hi reapareixen ací i allà les “veus de dona”. Crec que aquest llibre de Rosa Mascarell Dauder marcarà una fia en l’assagisme filosòfic a casa nostra.»

 Vom veieu, hi ha molt de tema per a debatre i la conversa pot ser ben rica.

"Cartografies", és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

"La setena porta", de Roberto Sanz Requena #Novetat

El 44è Premi Enric Valor de narrativa juvenil, enguany ha guardonat La setena porta, de Roberto Sanz Requena. Com a conseqüència de la DANA, el lliurament s'ha fet amb el llibre ja a la impremta i ara ja és una realitat.  

La setena porta és una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat.

Quan arriba la nova professora substituta de gimnàstica a l’institut, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.

Una història trepidant que et farà dubtar de tot… T’atreveixes a obrir-la?

Pots llegir les primeres pàgines a: https://www.bullent.net/libro/3336-setena-porta

Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris (Edicions del Bullent), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil. En castellà ha publicat La caída de Nornivala i està finalitzant la seua continuació. 

Sobre haver guanyat el premi, Roberto Sanz diu: «L’Enric Valor de narrativa juvenil és un dels premis amb més història de la nostra llengua i passar a formar part de la llista de premiats és sentir-se profundament honrat i agraït. Quaranta-quatre edicions ens porten al 1981 (l’any que vaig nàixer) i em trobe autores i autors que han sigut part de la meua infància i que m’han conformat com a lector. Mai hauria pensat que un dia hi hauria un llibre meu al costat dels seus, però en realitat és així com funciona: els grans conten històries als menuts que seran grans el  dia de demà, i que arribat el moment, faran el mateix.

Més enllà del valor material o econòmic, els premis són actors essencials que vertebren i normalitzen aquest flux invisible, assegurant així la seua continuïtat. En el cas del premi Enric Valor de narrativa juvenil, la tasca és encara més important, perquè ha esdevingut referent indiscutible per animar els escriptors, novells i granats, a seguir donant-li força i salut a la nostra llengua.»