"Els secrets de l'Eixample", Mariano Casas ens en parla en un breu vídeo

Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l'Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l'Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

En aquest vídeo Mariano Casas, l'autor del llibre ens explica que es tracta d'una novel·la d'intriga, de misteri, que tracta d'enganxar al lector per a que continue passant pàgines i de generar el desig de llegir aquest i altres llibres.

[...] el barri de l'Eixample és un barri molt ordenat, de carrers rectes, molt definit... Se suposa que hi viu gent d'ordre, gent benestant. I això li confereix una peculiaritat molt marcada, la gent que hi viu és una gent que guarda les formes i, de vegades arribes a pensar si per baix de la normalitat, de l'ordre aparent no hi ha una altra dimensió més fosca.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3301-secrets-Eixample

Ací teniu el vídeo: https://youtu.be/tSJ4r-WwnZk

Al Micalet, Somriures amb Llorenç

 

Quan la fada Violeta va conèixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial:
«jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent».

Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat...

Aquest llibre màgic, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. 

Amb Ferran Aleixandre, les xiquetes i els xiquets de 6è de l'escola gavina, músics ex-alumnes i Núria Sendra ha recorregut llocs tan diversos com els jardins de Vivers de València, la Plaça del llibre de Gandia o La Marina de València. 
El curs ha acabat i encara el dilluns 27 de juny se'ns hi afegiran les Coraletes del Raconet del Micalet.

Serà a les 19h. a la Societat Coral El Micalet.

El llibre al web de Bullent: https://www.bullent.net/libro/3299-somriures-lloren%C3%A7

Vine a la Fira de l'edició independent! Els dies 24 a 26 de juny a La Marina de València

 

La Fira de l'Edició Independent tornarà a omplir l’esplanada del Veles e Vents de la Marina de València el cap de setmana del 24 al 26 de juny. Durant aquests intensos dies es podrà gaudir d’activitats dirigides a tota mena de públic: adult, infantil i juvenil.

Edicions del Bullent participarà amb un espai propi, i volem convidar-vos a:

Dissabte, 25 de juny a les 12h

Presentació del llibre Somriures amb Llorenç, amb la participació de Ferran Aleixandre i el cor de l'Escola Gavina.

Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... A les teues mans tens un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

Diumenge, 26 de juny a les 12:30h

Presentació d'Els secrets de l'Eixample de Mariano Casas, guanyador del Premi Enric Valor de narrativa juvenil. Amb la intervenció de l'autor i de Núria Sendra. 

Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

I ens acompanyaran per signar els seus llibres: 

Divendres 24 de juny per la vesprada, El Gran Jordiet i Jesús Huguet signaran 10 gossets

Diumenge, 26 de juny pel matí, Maria Josep Carro de Mena signarà L'illa del corall i Josep Chapa, Piratosaures.

A Villar del Arzobispo, Viure a la caseta, de Carles Rodrigo Alfonso

 Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso es presentarà a Villar del Arzobispo el 23 de juny. Serà al Centre Polivalente Instituto Viejo (c/ Poeta César Simón, 2) a les 19,30 h.

Es farà mitjançant una xerrada de l'autor sobre un tema tractat al llibre 'Las casetas rurales tradicionales de temporada en La Serranía'. Intervindran en l'acte el regidor de Cultura Luis Suller i l'editora Núria Sendra.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ha guanyat Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3300-viure-a-la-caseta

"De la pròpia veu a la veu pròpia", Antoni Defez ens en parla en un breu vídeo

 

"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez és el llibre guanyador del Premi Josep Vicent d'assaig, dels Premis Ciutat de València.

A través de set articles i uns preliminars, Antoni Defez reflexiona sobre la creació o cerca de la identitat. 

Entre altres coses exposa com el llenguatge ens defineix i es recolza en la poesia de Vinyoli, Pérez Muntaner o Goethe mateix, un poema del qual inicia el llibre i l'autor el recita en aquest vídeo.

També la identitat col·lectiva és objecte del llibre i es pregunta: poden les nacions no arribar a existir?

Però si som és perquè en algun moment deixem de ser, és a dir que la mort també ens configura, aquest punt l'acompanya de l'anècdota d'una rondalla d'Enric Valor.

I no oblida que som en relació al paisatge que ens envolta. Acompanya aquesta part del llibre de Joan Fuster i Joan Pla i la concepció que tenien del paisatge.

Al vídeo Defez ens diu alguna cosa més: 

https://youtu.be/SIOA6THI7N8

I també Ramon Alcoberro ens ofereix una altra visió del llibre en aquest article del setmanari El Temps: https://www.eltemps.cat/article/17227/lart-de-ser-antoni-defez

Per saber-ne més o fullejar-ne les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3293-de-la-propia-veu

7a edició 'Els temps de Sara', de Lucía Arenas

Els temps de Sara, de Lucía Arenas Pastor arriba a la 7a edició, amb més de 8000 exemplars venuts i li hem fet uns petits canvis d'aparença. La mateixa història que va guanyar el #PremiEnricValor i el #PremiSamaruc dels Bibliotecaris.

En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Per saber més sobre el llibre: https://bullent.net/libro/3079-Els_temps_de_Sara

Fes-ne un tast en línia: https://issuu.com/bullent/docs/tast_els_temps_de_sara

A Oliva, 'La dona invisible', de Mònica Richart

 Dissabte 11 de juny a les 19h, berenem a Oliva amb Mònica Richart i La dona invisible. Presentarem el llibre amb la presència de l'autora, l'editora Núria Sendra, la presidenta de l'Associació El Palau, Natàlia Mascarell, i la regidora d'Educació Ana Morell. 

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

A l'ETNO, 'Viure a la caseta' de Carles Rodrigo. 22é Premi Bernat Capó

 Aquest dimecres 8 de juny a les 18:30h, presentem el darrer llibre guanyador del Premi Bernat Capó: Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional rural de temporada. Serà a l'ETNO - Museu Valencià d'Etnologia (c/ Corona 36, València), dins del cicle #EnVeuAlta a la biblioteca, i acompanyaran l'autor Joan Seguí, conservador de l'ETNO i Carmen Pardo, d'Edicions del Bullent.

Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

En el vídeo, Carles Rodrigo explica com va sorgir Viure a la caseta i quin és el seu contingut

https://www.youtube.com/watch?v=YSamVAja63I

Llibres Bullents a la Plaça del llibre d'Elx

S'estrena enguany la Plaça del llibre d'Elx, del 3 al 5 de juny, en la Plaça de Baix. Un nou punt d'encontre per als llibres en valencià, que oferirà activitats i espectacles que podeu consultar ací:

https://placadelllibre.com/programacio/elx/

Els nostres llibres hi seran i, a més, vos convidem a dues activitats: una per a públic adult i altra per als lectors i les lectores més joves:

Divendres 3 de juny a les 19h, presentem el darrer Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig: De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.

Dissabte, 4 de juny, a les 11h, Jordi Raül Verdú explicarà rondalles valencianes d'Enric Valor als més menuts, per celebrar que hem completat la col·lecció de Primeres rondalles, amb textos adaptats per als primers lectors. 

Enguany hem publicat Abella, una mena de versió valenciana de La Bella i la Bèstia amb il·lustracions d'Àngela Barratxina; Don Joan de la Panarra, il·lustrada per Antoni Laveda i Joan-Antoni i els torpalls, una rondalla ben divertida, i més encara amb els dibuixos de Dani Cruz.

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas #Novetat

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas, el llibre guanyador de la 41a edició del Premi Enric Valor, ha arribat d'impremta. 

Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

L’autor repeteix el guardó 20 anys després. Mariano Casas (València, 1963) ha publicat novel·les juvenils de diverses temàtiques (viatges, aventures, història, intriga, noir...) amb alguna incursió en la novel·la adulta (Les Ales de Mercuri) o en els estudis històrics (L’itinerari valencià de Lady Holland, Tupper i la guerra del francès a terres valencianes). Ha rebut diversos premis pels seus llibres, com ara el Premi a la millor novel·la juvenil de 1999 del IIFV per Pirates de la Marjal, el premi Enric Valor de novel·la juvenil de 2002 per Sabor de crim o el premi Vila de Teulada de 2020 per El carrer 722.