11 de juny del 2024

"El seculòrum i la seculera. contes i acudit". Vídeo de Joan Lluís Monjo.

 


En la presentació a L'Etno del 24é Premi Bernat Capó de difusió de l acultura popular, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, des del Museu li van fer el següent vídeo.

L'autor es declara en el vídeo un enamorat de l'oralitat, i aquesta és la primera publicació en forma del llibre en què ix a relluir una part del seu arxiu sonor, recopilat durant una quarantena d’anys en diversos pobles valencians. 

Entre tots els gèneres del folklore verbal, els contes i els acudits llicenciosos –més comunament coneguts com a picants, verds– han sigut dels que més han conservat la vitalitat fins als nostres dies.

La major part de les històries "diuen, però no diuen". Són contes relacionats amb el sexe però des del punt de vista dels informants, potser ara els trobarem innocents.

 Aquest tipus de relats, en boca dels narradors orals, s’han manifestat com el grau màxim d’expansió a què es podia arribar en el context d’adobar amb contarelles una conversa amb la finalitat de passar una bona estona. De fet, podem comparar-los a un parèntesi de bon humor en què es podien expressar lliurement certs anhels reprimits, en major o menor grau segons el moment històric, o es podia mostrar una imatge irònica del món que capgirava els valors marcats per la societat tradicional. Tanmateix, a pesar de l’enorme presència de les narracions llicencioses en l’oralitat, no s’ha vist un reflex paral·lel d’aquest folklore en les col·leccions i estudis de rondallística, llevat d’algunes excepcions.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3323-seculorum

6 de juny del 2024

'Les papallones del kebab', de Lliris Picó #Novetat

Ja ha arribat el darrer Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil: Les papallones del kebab, de Lliris Picó, una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.


Un dia la Mila em va preguntar que si mon pare li pega a ma mare. Que diuen alguns veïns que els musulmans els peguen a les seues dones si no volen posar-se el mocador al cap. No és un «mocador al cap»! Jo em pense que «mocador» va de «mocar», de «moc», i no m’agrada. Entre hijab, burka o Shayla, per exemple, hi ha moltes diferències. A més, ma mare no és musulmana, i tot el món ho sap. Quines coses tenen les veïnes! No es pega. No s’ha de pegar, ens ho han dit milions de vegades a casa, a l’escola, als campaments d’estiu... Mon pare mai no ens pegaria, mai. Ni a ma mare, ni a mi ni a Layla. Layla és la meua germana bessona; tot i que ningú no ho diria, que som bessones. Ella és igualeta que mon pare: bruna amb els cabells llisos i negres, negres i els ulls verds. Per això ell li va triar el nom. Jo m'assemble més a ma mare: rossa, de pell blanquinosa, cabells arrissats i ulls marrons. Ben normals. Per això el meu nom és Akila. Significa «intel·ligent». Tota la vida que m'ho repeteixen, això del significat, com si fora una gran cosa, però jo no puc deixar de pensar que la meua germana és la «guapa», la nit estrelada, i jo... la «llesta».

Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d’un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut d’avui en dia. El xoc de cultures, de nacionalitats i de religions, el descobriment de l’amor i de la sexualitat, el valor de l’esforç i de l’amistat com a eixos vitals, juntament amb la denúncia de la violència a què s’enfronten cada dia moltes dones des de la mateixa adolescència, són els pilars d’aquesta novel·la realista i plural caracteritzada per una escriptura punyent i directa.

La primera presentació serà el divendres 21 de juny a la llibreria Fan Set.

Àlvar Monferrer ha faltat.



Àlvar Monferrer ha mort. Ha estat un home erudit. Un savi que ha dedicat molts esforços a l'estudi i difusió de distints camps lligats a la cultura popular. Seguirà viu als seus llibres. 

Àlvar Monferrer Monfort (Useres, l’Alcalatén, 1940-Castelló, 2024), Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor durant uns anys. 

També va impartir classes al Centre d’Estudis Mater Dei de Castelló i a la UNED de Vila-Real. 

A més dels seus treballs sobre educació, psicologia i serveis socials, n’ha publicat sobre antropologia, etnografia i cultura popular, relacionats, gairebé tots, amb el País Valencià, entre els quals els llibres Els Pelegrins de les Useres (1985, 1989 i 1991), Sant Antoni, sant valencià (1993), La Salpassa (1995), Les festes de Folls (1996), Històries de la Magdalena i altres contes (1996), Els endimoniats de la Balma (1997), Catí i els Pelegrins de Sant Pere (1998), Paisajes i leyendas de Castellón de la Palma y sus comarcas (1999) o La nit de Sant Joan (2000). 

Va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular en dues ocasions, amb El Romancer Valencià (Antologia) (2004) i Bruixes, dimonis i misteris (2014), tots dos editats a Edicions del Bullent.

També són importants els seus estudis sobre les antigues cofraries valencianes, el teatre popular de Nadal i Carnestoltes, les romeries i peregrinacions, i nombrosos articles sobre diferents advocacions i festes, inclosos a l’obra Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, publicada per la Fundació Bancaixa en quatre volums (1999-2000). És membre de l’Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular de Castelló de la Plana.


5 de juny del 2024

A Paterna, "Un secret", d'Anna Roig Llabata

cartell presentació

'Un secret', d'Anna Roig Llabata és un llibre diferent. Pel plantejament, per les imatges, el que l’acompanya. Va guanyar el Premi La paraula Imaginada, de La Font d'en Carròs i l'autora n'ha fet una mini exposició que fa la segona parada al Gastro-pub de Paterna "A la bona vida" (c/ Primer de maig, 6, de paterna)

En un ambient informal Anna Roig Llabata conversarà amb l'editora Núria Sendra i les persones que s'hi acosten. Serà el dimecres 12 de juny a les 19h. i l'entrada és lliure.

Hi ha paraules suaus com plomes,
que s’enlairen per desaparéixer.

Dures com pedres. Directes.

En aquest llibre en trobareu també,
són paraules que expliquen un secret.


Un secret parla del poder de les paraules, un poder que de vegades oblidem. I de vegades se'ns fa present en una situació especial o quotidiana. Una paraula pot canviar-te el dia, les paraules poden canviar la vida.

Té un format que, obert, recorda al format horitzontal d’una pintura de paissatge. Les imatges fotogràfiques que l’integren formen part de l’arxiu personal de l’autora i ella les ha intervingut de manera que suggereixen altres lectures del text, el complementen.

Amb Un secret podem parlar de paraules, també de com es componien les paraules a les impremtes antigament perquè tothom puguera llegir-les negre sobre blanc als llibres, i de com es fa un llibre en l’actualitat. També podem parlar del propi procés de creació d’aquest llibre en concret. 

Podem parlar de fotografia i dels diferents punts de vista que trobem i de la seua realitat o no. Podem parlar de moviments artístics tan interessants com el brutalisme, on els propis materials parlen per si mateixos, amb sinceritat, buscant l’expresió pròpia. També podem parlar del llibre d’artista, què és i què no és, com són…

4 de juny del 2024

A Alcoi, 'La terra i la paraula', de Juli Capilla

 


Encara no fa una setmana de la darrera presentació de 'La terra i la paraula', de Juli Capilla, darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, i ja en tenim una a la vista: 

Alcoi acollirà una nova presentació:
Serà 📆 dimecres, 12 de juny, a les 19,30h. ⌚ en el Centre Ovidi Montllor (c/ Vistavella, 8, d'Alcoi)📌.  Hi intervindrà Juli Capilla, i l'escriptor Jordi Botella. 👥

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.


Juli Capilla ens ofereix, amb 'La terra i la paraula', un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

3 de juny del 2024

Festa de la cirera 2024 reivindicativa i amb llibres bullents a la Vall de Gallinera

 


El dissabte dia 8 de juny participarem a la Festa del cirera a Benialí (Vall de Gallinera), es tracta d'una diada reivindicativa i plena d'activitats.

Per sisé any consecutiu la campanya de la cirera de la Vall de Gallinera i d'una gran part de la Indicació Geogràfica Protegida de la Muntanya d'Alacant, creada el 1991 a Alpatró, a la Vall de Gallinera, ha sigut nefasta per diversos condicionants: l'aparició anys enrere d’una nova plaga, la Drosophila suzukii, la inadaptació de les varietats actuals i el canvi d'estacionalitat de les hores de fred o uns períodes de sequera anormalment llargs lligats al continu canvi climàtic, sense oblidar-nos dels elevats costos de producció i la no adaptació de la cobertura de l'assegurança de rendiments a aquest territori de minifundis. Aquests fets provoquen un abandonament progressiu de les terres de cultiu d'aquestes valls de la Marina Alta, que a més són indrets del territori amb perill de despoblament.

En el web de la Vall de Gallinera (https://www.lavalldegallinera.org/events/xxi-festa-de-la-cirera/) podeu trobar la programació completa que comença amb una excursió interpretativa de Benirrama a Benialí a les 8,30h del matí i segueix amb Jocs populars, Taller de ceràmica, xerrada, taula rodona, jazz amb The Walkintet, dinar popular d'arròs al forn, showcooking, Concurs Internacional de llançament de pinyol de cirera i molt més.



L’Ajuntament ha posat a disposició de tot el públic visitant transport públic d’autobusos, que facilitarà l’accés al nucli urbà de Benialí, atès que aquest nucli disposa de pocs espais d’aparcament.

31 de maig del 2024

Convocat el 44é Premi Enric Valor. Bases del Premi

 

cartell


El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 44a edició.

S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el 4 de novembre de 2024.

L'adjudicació del premi es farà el dijous 13 de febrer de 2025.

Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves, la presentació s'ha de fer mitjançant un correu electrònic, no s'accepta la participació en paper. 
En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.

La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases completes a la següent pàgina: https://www.bullent.net/premi-enric-valor/ i l'històric d'obres guanyadores i altres premis a https://www.bullent.net/premis/

Formaran el jurat Lliris Picó, Pilar Puchades, Maria Peris Bixquert, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor en representació de l'Ajuntament de Picanya.

Lliris Picó forma part del jurat com a guanyadora de l'edició anterior amb la novel·la Les papallones del kebab, una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.

Altres guanyadors d'edicions anteriors són:

Llegenda dels registres, de Fàtima Ponsdomènech
Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas
Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra

29 de maig del 2024

A Gandia, 'La terra I la paraula', de Juli Capilla



'La terra i la paraula', de Juli Capilla, darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, segueix conquerint els cors de la terra i les paraules. Ha estat un dels libres més venuts a la plaça del llibre de Gandia, on es va fer una mini presentació amb participació de l'autor i de Gràcia Signes.

També Gandia acollirà una nova presentació al Casal Jaume I Safor-Valldigna amb actuació musical d'Adrià Cantos (piano) i Àngels Faus (flauta travessera):
Serà 📆 divendres, 7 de juny, a les 19,30h. ⌚ en la seu de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna (c/ Dona Teresa, 2, de Gandia)📌.  Hi intervindrà Juli Capilla, i l'escriptora Anna Isabel Llopis. 👥

El periodista Manolo Gil l'ha recomanat en la seua columna al diari Levante l'ha definit com «una sentida elegia tel·lúrica , inusual en el panorama literari valencià, que ens recorda que sortim de la terra per tornar a ella, fecundar-la i tornar a sortir». (Afegim la imatge de l'article al final)

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.

Juli Capilla ens ofereix, amb 'La terra i la paraula', un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

20 de maig del 2024

Premio de la crítica a "Una memoria desatendida", de Elisa Sanchis y Encuentro en Aldaia

Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent’, de Elisa Sanchis, ha sido ganadora en los Premios de la Crítica Literaria Valenciana, organizados por la Asociación Valenciana de Escritores y Críticos Literarios (CLAVE) en la modalidad de Ensayo y Crítica. El reconocimiento ha sido Ex-aequo con "“Dels faristols als pòdcasts. Persuasió política per a noves generacions” de Teresa Ciges, publicado por IAM. Se puede leer la información completa en: http://clave-escritores-valencia.es/los-premios-de-la-critica-literaria-valenciana-ya-tienen-ganadores/


El grupo de lectura de la Asociación de vecinas y vecinos Barrio del Cristo ha preparado un encuentro con la escritora Elisa Sanchis, con motivo de su libro  "Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent"

Se hará el próximo miércoles 22 de mayo de 2024, a las 19h., en la sede de la Asociación de vecinas/os (c/ Ciudad Real, 13, Barrio del Cristo, Aldaia).

Una memoria desatendida’ crea un diálogo entre tres mujeres.

Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías que publicaron sendos diarios sobre su exilio y sobre la pérdida de su país a manos de los sublevados.

La anarquista Silvia Mistralla comunista Luisa Carnés y la liberal Victoria Kent.

Narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil y las consecuencias para los perdedores.

Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia.

Enlace al booktrailer: https://youtube.com/shorts/bYJeKZXfD6E

Para saber más sobre el libro: https://www.bullent.net/libro/3316-memoria-desatendida

19 de maig del 2024

A Castelló, "Amagats", de Santi Baró



La novel·la Amagats, de Santi Baró es presenta a Castelló, el poble que va premiar, motivant-ne la publicació. Serà el divendres 24 de maig a les 19:30h. al nou edifici de la Inmavi de Castelló (La Ribera).

Acompanyaran l'autor el regidor de cultura Richard Garrigues i l'editora Núria Sendra.

"Amagats" és una novel·la històrica inspirada en fets reals. En la França sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, tres germans es veuen separats després d'un assalt nazi a la seva llar. Annie és capturada amb els seus pares i enviada al camp de concentració de Drancy, mentre que Aron i Heléne s'amaguen desesperadament.

Aquesta història commovedora està inspirada en la historia real de les germanes Caqueret i la mare Denise Bergon, superiora del convent de Notredame de Masip, que decideix arriscar-ho tot per refugiar 82 nens jueus que es troben amagats arreu: als boscos, a esglésies i amb famílies cristianes, després que els seus pares fossin deportats cap als camps de concentració.

Amb el país sota l'ombra de la por i la persecució, la germana Bergon i el mossèn Claude, amb el suport de la resistència francesa, ordeixen un pla apassionant per protegir aquests nens vulnerables. Una novel·la emocionant que explora els límits de la bondat humana i la valentia en temps d'adversitat, on els destins dels Caqueret i els seus protectors es creuen en una narrativa fascinant.