30 d’octubre de 2022

A Dénia, "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur" amb Josep Bernabeu i Pascual Martí

Josep Bernabeu i Núria Sendra a la Plaça del llibre de València



Pot un virus explicar una pandèmia?
Josep Bernabeu es fa aquesta primera pregunta al llibre "Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur" per a, a continuació, explicar la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. 

A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. 

Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Una de les coses que poden eviat una pandèmia és estar ben informat i Josep Bernabeu ha encetat una ruta pandèmica per tal d'explicar-ho. La propera parada serà a la Casa de la Cultura de Dénia (Plaça Jaume I) el dijous 3 de novembre a les 19h.

Acompanyarà Josep Bernabeu el director del Centre de salut Pública de Dénia Pascual Martí i l'editora Núria Sendra.

Per anar fent boca, podeu escoltar l'autor en l'entrevista que li ha fet Toni Marí a Ràdio Ondarahttps://go.ivoox.com/rf/94308495


 Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3304-pandemia


29 d’octubre de 2022

'Sense porc'. d'Albert Toldrà guanya el 23é Premi Bernat Capó sobre l'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i la seua persecució

 


El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 23a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència enguany ha comptat amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

L'Etno ha concedit el premi de 2022 a Albert Toldrà i Vilardell per l’obra 'Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València'.

L'autor explixa així la seua obra: «L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, és un fet que la majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

»En aquests treball intente descriure i explicar aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s’obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l’àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d’identitari, propi d’un grup social, que no de religiós».

El jurat, format pels conservadors de L'Etno Raquel Ferrero i Pau Monteagudo, l'antropòloga de l'Associació Valenciana d'Antropologia Sara Sierra, el guanyador de  l'any apassat Carles Rodrigo alfonso i l'editora Núria Sendra han «valorat positivament l’aproximació realitzada a un element capital de la nostra cultura popular com és l’alimentació, en la seua dimensió històrica i antropològica. Remarcar-la com a fet social total, conjuminant aspectes, familiars, econòmics, religiosos, morals i/o punitius […] A més destacar una excel·lent narrativa que condueix i transporta àgilment la lectura fins a fer sentir l'aroma de menjars propis  i les pròpies experiències viscudes en relació al món del menjar.»
I han volgut «destacar la qualitat del conjunt les obres presentades, que ha fet molt complexa la deliberació. Si bé hem enaltit els ingredients d’aquest treball, que resulta ser un viatge compromès en el temps, també hem d’assenyalar que cada treball de recerca rebut compta amb unes particularitats pròpies d'alt nivell. I encara que posa entre l'espasa i la paret els membres del jurat, resulta un honor rebre obres d’aquesta qualitat en el Premi Bernat Capó.»



Albert Toldrà i Vilardell   (Barcelona, 1964) és Doctor en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d’Història Medieval. Ha estudiat diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals; ha publicat, a banda de diversos articles, nombrosos llibres entre els quals destaquem Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubre d’assaig, 2000), Un cafè amb Raixida (2004) / Un café con Rachida, Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), En nom de Déu. La inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador (2015), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. (2017) (Premi València d’assaig), Il·luses, santes, falsàries (2018) (Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València), El monstre. Les presons de la Inquisició de València (2021) i ara ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València.

L'any pasat va guanyar el llibre  Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 23 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.

25 d’octubre de 2022

S'acosta Tots Sants... Animetes santes a Muro

 

S'acosta Tots Sants, una festa dedicada al record dels nostres avantpassats i d'aquells que ja no estan amb nosaltres... L'any passat per aquestes dates ja hi havia programades presentacions del llibre de Josep Lluís Santonja Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més enllà i, com si d'una tradició més es tractara, enguany hi tornem.

Animetes santes es presenta a la Biblioteca Municipal Francesc de Paula Momblanch de Muro el dijous 27 d'octubre a les 20h. dins el "Cicle Parlem de llibres" de Muro.

I l'Etno també ha programat una presentació a la Plaça del llibre de València, el dia 31 d'octubre, vespra de Tots Sants, on, a més de l'autor hi participarà Joan Seguí, conservador de l'Etno. Museu valencià d'Etnologia.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort.

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3283-animetes-santes

24 d’octubre de 2022

Plaça del llibre de València, actes i 10 anys.

 


La Plaça del llibre de València fa 10 anys i aplegarà més de 3.000 títols, 60 editorials i 80 activitats del 26 al 31 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de València.

El dimecres 26 d'octubre s'inaugura al Plaça i se celebren els premis i posterior sopar. Enguany estem molt contentes perquè Edicions del Bullent rep el Premi Trajectòria Editorial, i a més tenim el goig de compartir-lo amb Josep Piera (Premi Trajectòria Literària) i l'Espai Joan Fuster (Premi Difusió).



Com tots els anys, la Plaça del Llibre és un aparador on presentar les nostres novetats. Preneu nota!

Dissabte, 29 d'octubre a 12h - Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur, de Josep Bernabeu




Amb la pregunta; pot un virus explicar una pandèmia?, es centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia.

Diumenge, 30 d'octubre a 12h - Mai no s'acaba de tornar, de Matilde Gordero.



Mai no s'acaba de tornar és un assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa.


Dilluns, 31 octubre a 19h - Animetes santes, de Josep Lluís Santonja. Organitzat pel Museu Valencià d'Etnologia.

Un llibre sobre els costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, que va guanyar el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular.


23 d’octubre de 2022

Lliurament del Premi Bernat Capó al Castell d'Alaquàs el 28/10

 




El proper divendres 28 d'octubre de 2022 se sabrà l'obra guanyadora del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular del 2022. Aquest premi, convocat per L'Etno, de la Diputació de València i publicat per edicions del Bullent suma ja 23 edicions i l'inestimable col·laboració de moltes entitats al llarg de la seua història. L'ajuntament d'Alaquàs i l'IDECO formen part ara de l'organització.

L'acte està previst a les 19,30h. al Castell d'Alaquàs, edifici que és Monument Històric i Artístic i Bé d'Interès Cultural i seu de nombrosos actes culturals i festius. A més de saber de primera mà l'obra guanyadora, els assistents podran gaudir  entre parlaments de personalitats relacionades de l'actuació del Grup Jazzmatiks. La periodista Maria Josep Poquet conduirà l'acte. 

L'accés és lliure fins completar aforament. Es prega confirmació d'assistència al correu letno@dival.es.

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.

El premi de l'anterior edició de 2021 va ser per a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià. Una obra que ens apropa
les casetes disperses que es troben arreu del territori valencià, i que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. També ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.







18 d’octubre de 2022

A L'Alcúdia, De mercats, de Miquel Puig Cuadau



Hi ha tant que viure als mercats! Tantes històries! Són un lloc on gaudir un dia de festa per a totes les edats. En els mercats comprem, saludem a la gent, fem poble i veïnat. Als mercats trobem productes de proximitat, són sostenibles, ecològics i eficients.

📅 El proper dissabte 22 d'octubre, a les 10:30 al Mercat Municipal de L'Alcúdia, tindrà lloc la presentació del llibre De mercats, de Miquel Puig Cuadau.

👥 Totes les persones esteu convidades al piscolabis organitzat per conéixer la història, la importància i la vida dels mercats, de l'alegria que es respira a les seues parades.

Si voleu saber més del llibre, l'autor ens ho explica en aquest vídeo.

17 d’octubre de 2022

A Antella, La dona invisible de Mònica Richart #DiaDeLesEscriptores

 


Avui, 17 d'octubre, és el Dia de les Escriptores. Al llarg dels segles moltes dones han treballat per visibilitzar el seu treball al nivell que mereixia. En el cas de les escriptores també. Estem lluny d'aconseguir que es jutge amb igualtat el treball de les dones però podem anunciar els petits avanços aconseguits.

El llibre La dona invisible, de Mònica Richart, ha venut en pocs mesos tota una edició i encara està viu i amb perspectives de seguir guanyant adeptes.

En aquest context, Mònica Richart el presentarà a Antella, el seu poble, el dia 21 d'octubre i participarà en el club de lectura de Xàtiva el dia 26.

La presentació a Antella serà a les 19h. en el local de la Llar dels jubilats i l'acompanyarà en la presentació Leonardo Giménez, en reprentació de l'Associació cultural d'Antella CILIM.

L'acte és d'assistència lliure i gratuïta. 

La lectura del llibre és més que recomanable, és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

13 d’octubre de 2022

Mai no s'acaba de tornar, vídeo de Matilde Gordero Moreno

 


Mai no s'acaba de tornar , de Matilde Gordero Moreno, és un assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa. 

Completa aquesta obra un conte, «L'altra», sobre el pas del temps i el fil que ens uneix a qui ens ha precedit i a qui ens succeirà.

Al vídeo, Matilde Gordero Moreno explica que ella va tornar de Barcelona a Cullera però que el llibre té una vocació universal, que qualsevol persona que haja tornat -sobretot d'una ciutat a un poble- es pot veure reflectida. Les ciutats i els pobles poden ser intercanviables pel que fa a l'experiència que descriu.

11 d’octubre de 2022

La dona invisible, de Mònica Richart, èxit de vendes

 


La dona invisible, de Mònica Richart, ha tingut una molt bona acollida per part de les lectores i els lectors i amb a penes uns mesos milers d'exemplars l'estan fent més que visible. La segona edició ja circula per les llibreries i també ha estat en les llistes de més llegits a les biblioteques. Una novel·la ambientada entre València i Sedaví, que té alguns elements de novel·la negra (i va estar triada al festival València Negra).

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

El dilluns 17 d'octubre és el Dia de les Escriptores i en aquest context Mònica Richart el presentarà a Antella, el seu poble, el dia 21 d'octubre i participarà en el club de lectura de Xàtiva el dia 26.

Mònica Richart García (Antella, 1992). Tot i la seua joventut, compta amb diversos premis literaris, entre els quals el Premi València Nova de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim per la novel·la violeta i el llop (Bromera, 2018). També ha rebut alguns premis de narrativa curta per alguns dels seus relats (com ara "Remiehzla" o "Prosopagnòsia", disponibles en línia) i ha col·laborat amb relats breus amb la revista L'illa i la revista La lloca, entre d'altres. Amb La dona invisible (Bullent, 2022), Premi Soler i Estruch 2021, es consolida com a novel·lista i es perfila com una de les veus més destacades de la nova generació de novel·listes actuals en català.



Es va graduar en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes.



7 d’octubre de 2022

A Pego, 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'

 



Si finalment el passat és el pròleg del futur i una pandèmia torna a sacsejar el món no serà perquè Josep Bernabeu no ha fet per evitar-ho. Aquesta vegada, la tour pandèmica arriba a Pego, mitjançant presentacions del llibre "Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur"

El proper divendres 14 d'octubre
a les 19h.
a la Casa de la Cultura de Pego (c/ Sant Domènec, 5)
Amb l'autor, Josep Benabeu Mestre, el Cap de Medicina Preventiva a l'Hospital Clínic de València i President de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària Rafael Ortí, la regidora de cultura Laura Castellà i l'editora Núria Sendra

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3304-pandemia

A Ràdio Pego, Lumi Requejo li ha fet una entrevista a Josep Bernabeu. Entrevista que podeu escoltar en aquest enllaç: 
A El Diario.es Josep L. Barona també es fa ressò de la publicació del llibre i diu:
«Bernabeu aprofundeix en allò que Ulrick Beck va descriure com a societat del risc, una nova modernitat que afecta molt directament la salut dels humans i del planeta.»
L'article sencer a:

3 d’octubre de 2022

“La Pau” d’Irene Verdú i Daniel Garcia és l’obra guanyadora del Premi La Paraula Imaginada

 



“La Pau” d’Irene Verdú i Daniel Garcia Moragues és l’obra guanyadora del Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs.

En la primera edició del premi guanya una obra poètica que es qüestiona sobre la pau, com a concepte, com a paraula

Aquest diumenge 2 d’octubre, en un acte a la Casa de la cultura de la Font d’en Carròs, s’ha entregat el primer guardó del Premi “la Paraula Imaginada”. El premi ha estat convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i de l’editorial Edicions del Bullent.

Aquesta primera edició ha comptat amb una dotació de 6000 i la publicació de l’obra. s’han presentat 10 obres de gran qualitat, a parer del jurat. El jurat ha estat composat per la regidora Celia Escrivà, l’escriptora Joaquina Barba, l’il·lustrador Fran Parreño, l’editora Núria Sendra i el cap del departament de dibuix de la Facultat de BB.AA. de la UPV Rubén Tortosa.



La pau és un àlbum il·lustrat que es pregunta «Què és la pau?». El text és poètic, rítmic i les il·lustracions el complementen a la perfecció. És un poema il·lustrat que poden gaudir menuts i grans i posa l’accent en un concepte alhora tan important i tan difícil de trobar.


Irene Verdú Muñoz (Oliva, 1973) és llicenciada en Filosofia (1996) i Diplomada en Magisteri a la Universitat de València en l’especialitat d’educació infantil (2002). Ha guanyat diversos premis, com el “Premi Ciutat de Castelló de Literatura Infantil Il·lustrada Tombatossals”  amb l’àlbum il·lustrat On està la son? (2021) o el del Premi Emili Teixidor amb el conte titulat Embolic a la Biblioselva (2022) i ara el premi La Paraula Imaginada (2022). Actualment treballa al Servei de Biblioteques de l’Ajuntament d’Oliva i és autora d’una vintena llarga de títols, dels quals a Edicions del Bullent Poemes al jardí (2010), Tafaner i la lluna (2011)


Daniel García Moragues (Gandia, 1976). De molt menut ja destacava en l’àmbit de la plàstica. En acabar el Batxillerat, va compaginar els estudis d’Història de l’Art amb els de Belles Arts.

En 2010 va conèixer Irene Verdú i un any després van publicar dos llibres infantils junts, Les deu granotes i Endevinalles.
Posteriorment, va perfeccionar la seua tècnica fent cursos d’il·lustració a Alcoi i a Barcelona, gràcies als quals va sumar nombrosos reconeixements en l’àmbit del disseny i del cartellisme. Paral·lelament, va fer el mateix en el món de la plàstica i va ser seleccionat i premiat en importants certàmens de pintura.
Ara com ara està centrat en el camp de la il·lustració, la pintura experimental i la docència, on ha trobat la seua manera de viure. La col·laboració amb Irene Verdú ha continuat amb títols com Cotonet i les cinc carlotes i ara amb aquest àlbum acabat de premiar: La Pau.

Pel que fa a al premi, els guanyadors diuen: «el nom de “Premi La paraula imaginada” ens va suggerir un repte, una dinàmica de treball que nosaltres teníem ganes d’explorar. Feia temps que li pegàvem voltes al tema de la pau, perquè consideràvem que treballar-lo artística i poèticament era necessari, a mode de catarsi».

A Cocentaina, Viure a la caseta, de Carles Rodrigo Alfonso

 


Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso es presentarà a la Biblioteca Pública Munici
al de Cocentaina Pare Arques el dijous 6 d'octubre a la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina Pare Arques.

Serà a les 19:30 h. i acompanyarà l'autora l'editora Núria Sendra.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3300-viure-a-la-caseta

«Tinc una barraqueta que no té trespol,
i a la matinadeta ja li pega el sol». 

La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.