Arriba "Amagats", de Santi Baró #Novetat #PremiSoleriEstruch #Novel·la

 

El darrer Premi Soler i Estruch, la novel·la de Santi Baró "Amagats", ja ha eixit d'impremta. Es tracta d'una novel·la històrica inspirada en uns fets reals.

En la França sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, tres germans es veuen separats després d'un assalt nazi a la seva llar. Annie és capturada amb els seus pares i enviada al camp de concentració de Drancy, mentre que Aron i Heléne s'amaguen desesperadament.

Aquesta història commovedora està inspirada en la historia real de les germanes Caqueret i la mare Denise Bergon, superiora del convent de Notredame de Masip, que decideix arriscar-ho tot per refugiar 82 nens jueus que es troben amagats arreu: als boscos, a esglésies i amb famílies cristianes, després que els seus pares fossin deportats cap als camps de concentració.

Amb el país sota l'ombra de la por i la persecució, la germana Bergon i el mossèn Claude, amb el suport de la resistència francesa, ordeixen un pla apassionant per protegir aquests nens vulnerables. Una novel·la emocionant que explora els límits de la bondat humana i la valentia en temps d'adversitat, on els destins dels Caqueret i els seus protectors es creuen en una narrativa fascinant.

Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) S’ha dedicat a una mica de tot: joier, criador de perdius, gestor de vedats de caça, venedor de cotxes i guia de pesca a Alaska. Fins que, després de guanyar diversos premis literaris, va deixar-ho tot al 2011 per ser escriptor. Amb l’Agencia Literaria Exit des del 2016 es dedica també a formar i assessorar nous autors com a coach i agent literari per a escriptors novells.

Amb aquest Premi Soler i Estruch, ha guanyat 10 premis literaris. Ha publicat 32 obres entre català i castellà. On destaquen, Lluna de Gel, Memorias de un cadàver (SM), El Rey d’Uruk (Rosa dels vents), El informe Ahnenerb (Ediciones B), La Filla de la Tempesta (Edicions 62) i també Joc de Dames, la primera novel·la també publicada per Edicions del Bullent el 1997.

A Real, "La por", d'Esperança Camps

 Per imprevists de darrera hora, l'acte de Real ha estat cancel·lat. Lamentem les molèsties.

L'associació cultural Josepa Blasco ha organitzat una presentació de La por, d'Esperança Camps. Un relat angoixant en primera persona que Esperança Camps introdueix amb un nus a la gola, el cor en un puny i la força i la bellesa del llenguatge que empra.

Serà el proper dijous 14 de març a la Biblioteca de Real, en la Casa de la Cultura (https://maps.app.goo.gl/p2JBWnBa5ME9naPr8) a les 20h. És d'accés lliure i comptarem amb la presència de l'autora.

«El món girava i un dia el món ja no va girar més. Es va aturar per sempre i em feia mal. Punxes d’eriçó. A vegades el món no és aturat però va més a poc a poc. És un món amb les piles esgotades. Jo no hi soc dins però encara em fa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que és plena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir del món era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vida que plou i tot és negat.» 

La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades.

Entrevista a Esperança Camps al programa Pròxima Parada, que es pot escoltar a:

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/09-02-2024-proxima-parada-segona-part_135_1682332.html

A l'Alcúdia, Club de lectura d'El bes de l'aigua

 A l'Alcúdia han preparat un Grup de lectura. Ara convoquen a totes les persones que els abellisca a llegir la novel·la "El bes de l'aigua", d'Elvira Cambrils i el dilluns 15 d'abril a les 17:30 es farà una tertúlia a la Casa de la Cultura per parlar dels temes que els haja suggerit la lectura.

Es tracta d'una lectura rica en temes, ja que alterna dos linies temporals. Una de més actual on Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l’assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses. 

La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. «Intente refer el puzle d’una època desmembrada en rancors, odis, amors i enyorances». 

I, amb els personatges rescatats de l’oblit, construeix un calidoscopi de les inquietuds d’un temps d’il·lusió a pesar de les adversitats. 

El bes de l’aigua és una novel·la sobre temes globals des de la microhistòria. El feminisme, el poder de les idees, els drets de la natura o l’amor són qüestionats a partir de les vivències d’uns personatges circumscrits al seu temps. «El món canvia, les injustícies perduren».

Comptaran amb l'assistència de l'autora, Elvira Cambrils, el que afegeix encara més garantia de bona conversa a la trobada. No debades Elvira Cambrils a més d'escriptora i persona compromesa, també ha estat catedràtica de filosofia de batxillerat.