Premi soler i Estruch de narrativa i Premi Ma Dolores Català Amorós de literatura infantil

L'Ajuntament de Castelló i Edicions del Bullent estan treballant per convocar en properes dates els premis Castellum Ripae 2024.

La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch serà de 5.000 € i el Premi de Literatura Infantil "Mª Dolores Català Amorós"  de 1.500 €.

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs.

A l’igual que els anys anteriors les obres espoden presentar per correu electrònic en format word  (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolores Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

El termini per presentar els originals serà fins el 3 de juliol de 2024 i el veredicte se sabrà el 13 de setembre.

L'any passat, el premi Soler i Estruch va ser per a  "Amagats", de Santi Baró, una història commovedora inspirada en la historia real de les germanes Caqueret i la mare Denise Bergon, superiora del convent de Notredame de Masip, que decideix arriscar-ho tot per refugiar 82 nens jueus que es troben amagats arreu.

D'altra banda, el Premi de Literatura Infantil Mª Dolores Català Amoròs va ser per a "Literatura per a principiants", de Mariló Àlvarez. És una breu història de l’escriptura i la literatura, pensada per les lectores i lectors més joves. El text no només explica l’evolució de la comunicació humana, sinó que busca també visibilitzar i reivindicar escriptores valencianes que sovint han quedat amagades o a les quals no se’ls ha donat el reconeixement que mereixen.

Si teniu qualsevol dubte o consulta ens podeu escriure a  certamencastellumripae @ gmail.com

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan-Lluís Monjo #Novetat

"El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica en el context valencià. 

Ha estat distingit amb el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, que convoca L'Etno i la Diputació de València, en la seua 24a edició.

Per una banda, suposa una aportació a la rondallística valenciana que  ofereix una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. 

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

L'esplèndida coberta del pardal que pica la figa és del dissenyador Cèsar Amiguet.

Es presentarà per primera vegada a la Beneficiència el dijous:

16 de maig – 18:30 h a #LETNO

Joan-Lluís Monjo i Mascaró (Tàrbena, 1968). Llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi (menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC). 

És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. Destaquem, entre altres: El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez); Jo també parla de sa (2020); Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador (Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022); Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas; Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages (8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular); Ja plora la nyora. La tradició musical i etno-literària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant; i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).

Plaça del Llibre de Gandia 2024

 Un any més, Gandia acull la que serà la seua 4a edició de la Plaça del Llibre. Tindrà lloc del 16 al 19 de maig en la Plaça Rei Jaume I (dels colomets), en horari d'11 a 14h i de 17h a 21h. Hi trobareu les novetats Bullents i molts altres llibres en valencià, a més de trobades amb autors i autores, presentacions, activitats per als més menuts... 

Nosaltres vos convidem a la presentació de La terra i la paraula, de Juli Capilla, que serà el dissabte 18 de maig a les 12h. Acompanyarà a l'autor la professora Gràcia Signes.

«La terra i la paraula és un llibre en el qual, amb una prosa carregada de lirisme, Juli Capilla evoca el seu passat i ho fa des de l’emoció continguda i la intensitat dels sentiments i sensacions que el van impactar d’allò més i es quedaren gravats entre els plecs del seu cervell.» (Manel Alonso, Diari Gran)

Guardonat amb el Premi Ciutat de València / Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, presenta un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. 

Convocatòria: Premi La Paraula imaginada. Bases 2024

 L'Ajuntament de la Font d'en Carròs, amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València UPV i Edicions del Bullent convoquen el tercer premi d'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada' amb la finalitat d'incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats.

- L'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000€ (2.000€ s’entenen com a avançament dels drets d’autor)

- El termini de presentació de les obres finalitzarà el divendres 28 de juliol del 2024.

- El dimarts 8 d'octubre del 2024, a la Casa de la Paraula, es farà públic el veredicte del jurat.

Consulteu les BASES COMPLETES 

En pdf a l'Ajuntament de La Font d'en Carròs o al web de Bullent https://www.bullent.net/PremiParaulaImaginada/

L'any pasat va guanyar l'obra "Un secret", d'Anna Roig Llabata.

A València. "La terra i la paraula", de Juli Capilla. Entrevista À Punt Informatius

 

'La terra i la paraula', de Juli Capilla, darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, està rebent una magnífica acollida quan tot just fa un mes que ha estat publicat. Al Diari La veu es van fer ressò de la publicació el dia onze d'abril.

En la seua ressenya al Diari Gran, Manel Alonso afirma que «En aquest llibre Juli Capilla ens oferix el millor de si mateix».

Ha estat un dels libres més venuts a la caseta de Bullent de la Fira del llibre de València, on es va presentar per primera vegada junt a la resta de premiats per l'Ajuntament de València.

També l'ha presentat pels informatius d'À Punt, amb Clara Castelló i Elena Tamarit, que l'han definit així: 

«Un text poètic, i assagístic alhora, que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d'assaig dels Premis Ciutat de València. Una obra de memòries i un dietari al mateix temps, perquè recull les històries i les vides de la gent d'un poble qualsevol, però que ell personalitza en el seu, Pedralba. Juli parla en aquests microrelats, en aquestes reflexions, de paisatges oblidats i de territoris marcats per l'esforç. De l'estima per la terra, per l'obsessió amb la lectura i l'afany d'aïllament per a deixar que les paraules ocupen tot el nostre dia. De les garrofes i de la vinya a la comarca dels Serrans. Un calidoscopi geogràfic, humà, sociològic i costumista en el qual ens escabussem de la mà del seu autor.» 

Es pot escoltar l'entrevista ací. I en aquest tuit un petit fragment en vídeo.

La propera presentació serà 📆 dimarts, 14 de maig, a les 19h. ⌚en la seu d'Intersindical València (c/ Juan de Mena, 18 de València, metro Àngel Guimerà)📌. Acompanyaran Juli Capilla, el periodista i autor del pròleg Zequi Castellano i l'editora Núria Sendra. 👥

I encara n'hi haurà una altra en el marc de la Plaça del llibre de Gandia, el dissabte 18 d'abril a les 12h. En aquesta ocasió, acompanyarà l'autor la professora Gràcia Signes.

El llibre començà a gestar-se arran de la mort d'un bon amic, però ha esdevingut molt més. En diu Zequi que és «una proposta literària d’ampli espectre» […]; «cinquanta relats que configuren aquest calidoscopi geogràfic, humà, sociològic i costumista, que dibuixen no sols un paisatge o un territori concret, sinó que des d’aquest poble de «pedra blanca» aconsegueix projectar-se en el temps, en l’espai i en les sensacions de la persona que el llegirà».

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula

A Alzira, "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 

Trinquets trencats, de Sergi durbà, es presenta a Alzira el divendres 10 de maig. Serà a l'Arxiu Municipal d'Alzira a les 19h.

Què sabem sobre el trinquet d'Alzira? Beatriz Tortosa va entrevistar Sergi Durbà a Alzira Ràdio per parlar de Trinquets trencats. El capítol del llibre per al trinquet d'Alzira és "La pissarra". Podeu escoltar-lo a partir del minut 28:

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

'La por', d'Esperança Camps, al Maig Literari de Picanya

A Picanya es celebra cada any el Maig Literari, una iniciativa nascuda amb la intenció d’unir els dos vessants més importants del món dels llibres: autors i autores amb lectors i lectores.

Entre els actes programats, el dijous 09 de maig a les 18.30h en Centre Cultural de Picanya, presentarem la novel·la La por, d'Esperança Camps. Acompanyarà a l'autora l'editora, Núria Sendra.

La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades. Esperança Camps t’introdueix en aquest relat angoixant en primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i gaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.

«Quines pors pot sentir una xiqueta que aparentment ho té tot? La protagonista de La por té una mare extremadament bonica, refinada i joveníssima i un pare que no és jove però sí elegant i a més fa bona olor. Viuen tots junts en un pis senyorívol amb mobles de fusta bona, importacions tecnològiques pioneres al poble, totes les joguines que una filleta pot voler i una criada que fa olor de llima i la porta a classes d’anglés i francés. Els pares de la protagonista no són pobres com els de les altres xiquetes de l’escola: són moderns, van ben vestits i viatgen a l’estranger per feina. A ella no li ha de faltar res, li fan notar.

»La por és un nus, i potser per això Esperança Camps ens presenta una història plena de nusos que hem d’anar desfent a través dels ulls d’una xiqueta que creix envoltada de luxes i alhora privada d’allò que més desitja: l’amor incondicional de sa mare. La novel·la s’obri amb un inici desconcertant i tot seguit ens aboca a un univers infantil i alhora profundíssim, ple d’imatges que ens acompanyen mesos després de llegir-la, com la paret salada del trast de l’escala. És una col·lecció d’escenes d’infantesa amb una aparent innocuïtat que va enfosquint-se i mostrant progressivament les cares més traumàtiques d’una realitat quotidiana. La pressió estètica, la violència de gènere, els abusos de poder o la negligència emocional són només algunes de les denúncies que La por posa damunt de la taula amb sensibilitat però sense pal·liatius.» 

Mònica Richart a La Veu

"Prevenir antes que curar. Las crisis sanitarias y las lecciones de la historia", en Alacant

El jueves 9 de mayo a las 18:30 h. Josep Bernabeu Mestre presentará "Prevenir antes que curar. Las crisis sanitarias y las lecciones de la historia" en el Colegio de médicos de Alicante. 

Antes, lo podemos escuchar en esta entrevista de Loly Otero en Ràdio Sant Vicent a propósito del libro (des de el minuto 32.25)

https://go.ivoox.com/rf/128173545

El libro "Prevenir antes que curar. Las crisis sanitarias y las lecciones de la historia", de Josep Bernabeu Mestre, usa el pasado para entender las crisis sanitarias actuales y afrontar los escenarios de futuro que nos permita evitar futuras pandemias. Con la pregunta: ¿puede un virus explicar una pandemia?, se centra desde el inicio la cuestión clave que puede ayudar a entender, de manera didáctica, la complejidad de los factores que están detrás de crisis sanitarias como las que representan las pandemias. 

A partir de la idea de que cada periodo y civilización ha comportado una carga de enfermedad ligada a los cambios en las formas de vida y los problemas de adaptación, en sucesivos apartados se explica cómo han ido surgiendo las enfermedades de naturaleza infecciosa que han acompañado a la especie humana, con una atención particular a los factores que explican su difusión y comportamiento epidémico.

Desde los supuestos de aquello que conocemos como la historia aplicada, el ensayo hace un uso del pasado para entender el presente y encarar el futuro. El lector encontrará, con la ayuda de la reflexión histórica, las claves para interpretar de manera crítica la realidad que comportan crisis sanitarias como la que ha representado la pandemia de COVID-19 y como poder afrontarlas y prevenirlas desde el abordaje de las causas y la cultura de la prevención.