«Això diu que era un rei i una reina que tenien set filles...» és l'inici del llibre Set Blancaneus i un nan, de Carles Cano. Va guanyar el Premi Carmesina i també el premi Samaruc dels bibliotecaris. Ja n'hem fet tres edicions, perquè els lectors l'han llegit com qui menja pomes.
Ací teniu una versió gamberra de Blancaneu i els set nanets, només que a l'inrevés, ací són set les princeses blanques com la neu nascudes en dos parts múltiples de la reina Eduarda. Com que cal buscar un hereu, la reina aprofita l'arribada d'un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo successor i obligar-lo a casar-se amb una de les filles. Però les coses se li complicaran a la malvada reina i el conte acaba de la manera més original i inesperada possible.
El Centre Excursionista de Gandia organitza la II Fira de Muntanya de la Safor del 30 de novembre al 3 de desembre.
Aquest fira busca promoure el món de la muntanya des d'un punt de vista paisatgístic, cultural i verd. I consta de dues parts:
La primera, dijous 30 de novembre i divendres 1 de desembre al Teatre Serrano, Mostra de Cinema de Muntanya, amb la projecció de documentals i la participació dels autors/es i persones rellevants de l’excursionisme i l’alpinisme a l’estat. Posteriorment, hi haurà col·loqui amb el públic.
El 2 i 3 de desembre, al Centre Social de Marxuquera, s’hi ha programat xarrades i debats sobre medi ambient, fauna, incendis forestals...; concerts; menjars populars; tallers dels col·lectius comarcals del sector que hi participen; excursions (dissabte i diumenge al matí); presentacions de llibres; exhibició sobre extinció d’incendis a càrrec del Consorci de bombers de València... I llibres. Es podran comprar els llibres de les presentacions i altres llibres relacionats amb la muntanya i el territori.
La primera edició de la Fira de la muntanya va ser a principis del 2023 i es va presentar per primera vegada el llibre "A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor", que recentment ha guanyat el premi Artur Osona de la Fira del libre de muntanya de Vic.
En aquest vídeo, el moment del lliurament: https://www.youtube.com/watch?v=QP05yBHeqbQ
La Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València ha editat el llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà. Edicions del Bullent ha col·laborat en l'edició del llibre.
El llibre "Trinquets trencats" dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament.
Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats.
Aquesta obra ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.
Es presentarà per primera vegada el proper Dijous 30 de novembre a les 19h. al Saló de Graus de la Facultat d'Educació Física de la Universitat de València (c/ Gascó Oliag, 3, de València)
Sergi Durbà (Sagunt, 1979), de professió ensenyant, comença
la seua trajectòria literària amb un blog: costumaridurba.blogspot.com. I és al blog, precisament, que li
deu molts dels seus títols publicats, entre d’altres el darrer, que
porta com a títol El cant de les granotes (2022). Autor d’una obra que oscil·la
entre l’evocació i la identitat, les seues lletres són deutores d’un
romanticisme que no es pot obviar perquè encara batega al dedins dels
valencians, sempre present en assajos i novel·les com ara Amanda, Colp a colp, Les nostres festes,
Costumari de records i Camins al sud. Amb aquest Trinquets trencats,
l’escriptor transmet la passió que sent per un món ple de records i sentiments
que mai no s’han de perdre per bé que la consciència del poble siga feble i el
denominat progrés avance implacable enmig dels temps frenètics i alienadors que
ens ha tocat viure.
«La por és una emoció primària angoixant i desestabilitzadora i alhora un mecanisme de supervivència i de defensa. La por és universal i no té noms ni ubicacions. La por l’has de mirar als ulls sense por. La por és un monòleg que et deixa sense alè. La por és la darrera novel·la d’Esperança Camps.
»He llegit La por tot l'horabaixa sense aturar. S'ha de llegir d'un glop. Sense pausa, perquè és una glopada que t'has d'empassar així com ve. La por d'aquesta dona engolida pel forat que és un remolí que la xucla. I s'arrabassa els cabells i llepa la sal de la paret fins que perd el cap.»
Aquestes paraules tan boniques són d'una lectora, Àngels Àlvarez, que ha volgut compartir-les en xarxes.
Eduard Riudavets també li dedica unes paraules El Iris.cat
«La por no et deixa indiferent. No és una nove1:la amable ni pretén ser-ho, és dura i fosca, és un recorregut esquerp i dolorós, però sota l'ombra hi ha instants de llum. El contrast, per breu que sigui, impressiona.»
Les paraules de l'autora, Esperança Camps, podeu escoltar-les en l'entrevista que li fa Jèssica Crespo en el programa de la SER "A Vivir CV":
Una memoriahasta ahoradesdibujada-no es la voz de la mujer la que suele aparecer en los libros de texto sobre esos momentos históricos-, en la que no solo hablan de los hechos que viven, sino de sussentimientos, contradicciones, miedos, renuncias o resistencias.
«Ellas narran de forma distinta», reivindica Elisa, quien quería escuchar sus voces pero no de manera individualizada, sino como un diálogo entre las tres. Porque aunque pertenecen a distinta clase social y diferentes opciones políticas, «discurrían de manera similar, y rompían el estereotipo de que las mujeres eran pasivas y no tenían iniciativa».
Vos presentem la proposta didàctica que ha elaborat Àngela Garcia per treballar Llegenda dels registres, de Fàtima Ponsdomènech, a l'aula. Conté qüestions prèvies a la lectura, de comprensió lectora i posteriors a la lectura, amb un treball que abarca temes transversals com el gènere fantàstic, els desastres climàtics o els gust per la lectura.
L'enllaç a la proposta didàctica, com altres informacions del llibre es poden trobar a
Llegenda dels registres va guanyar el 42è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil: ambientada en un futur distòpic, és una apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura portaran Jeluma, la protagonista, a superar els límits i forjar el seu propi destí.
Aquest dissabte 18 de novembre a 11h, en la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia, descobrirem els secrets de La pedra rosa, de Muriel Villanueva i Sara Sánchez: un llibre amb molts personatges fantàstics a qui ningú diu com han de viure la seva vida.
En l'activitat hi participaran l'autora, Muriel Villanueva, i Santitos Muñoz, mestra i mediadora literària a càrrec del perfil @A_ritme_de_contes.
També llegiran les nenes: Vinyet Martínez Parera, Joana Sánchez Mesa i Cloe Fernández Guerrero.
«La pedra rosa és una lectura tendra, divertida i visualment atraient. Però, per damunt de tot, és un llibre necessari que aporta a xiquetes i xiquets una idea que, en el context actual, es torna revolucionària en la seua senzillesa: el respecte incondicional a la diferència.»
«El meu bosc és un lloc màgic, m’envolta i el porte al cor. Per això voldria parlar-te’n, veure si m’entens un poc». Muriel Villanueva ens endinsa en el bosc poètic de La pedra rosa, on l'unicorn, la licàntropa, el drac, la sirena i la fada terrenal conviuen en un món tan imperfecte com tots. Ple, això sí, de ritme, de diversitat i d'estima.
La diversitat de gènere, temàtica central de l'àlbum, respon al reclam de professionals de l'ensenyament que troben a faltar materials similars per als més petits i serveix alhora d'excusa per introduir un valor de respecte universal i incondicional.
Adreçat a tots els públics, el llibre mostra un univers il·lustrat per Sara Sánchez amb imatges amarades de vida que abandonen els colors bàsics i abunden en tons pastel, per acompanyar un missatge complex i de concòrdia.
A un tir de pedra. Les més belles sendes de La Safor d'Oscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Carvera i David Gomar,. va rebre dissabte passat, en el marc de la 42a Fira de Muntanya de Vic, el Premi Artur Osona a la millor guia de muntanya o excursionista del 2023. És IX edició del Premi Editorial del Llibre de Muntanya que organitza l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Va arreplegar el guardó un dels autors, Xavier Cervera.
El Premi pretén reconèixer la tasca dels autors i la de les editorials per a promocionar i divulgar la cultura a l’entorn de la muntanya: la narrativa, els esports de muntanya, les guies, els manuals tècnics, les obres de caire geogràfic, conservacionista o mediambiental, així com les tradicions i el patrimoni natural o arquitectònic.
Al vídeo presenta Miquel Ylla, president de l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya de Vic, i Joan Escalé, del jurat, dedica aquestes belles paraules al llibre:
Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
Se hará el próximo lunes 13 de noviembre de 2023, a las 19:30h., en la sede de la Associació de Veïnal de Benimaclet (Av. Valladolid 42, de Valencia).
La presentación será a cargo de Ana María Aguado Higón, Catedrática de Historia Contemporánea de la Universidad de Valencia y también acompañará a la autora la editora del libro, Núria Sendra así como el Presidente de la Asociación Vecinal de Benimaclet Enric Sanchis.
«Yo quiero no olvidar todo lo que hoy sé. Que otros hagan historia y cuenten lo que quieran; lo que yo quiero es no olvidar, y como nuestra capacidad de olvido lo digiere todo, lo tritura todo, hoy quiero sujetarlo a este papel» Victoria Kent.
Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías: Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil, con las consecuencias para los perdedores, los campos de concentración para los hombres y el confinamiento para las mujeres. Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia. Desmienten con su comportamiento el estereotipo de la pasividad de las mujeres.
Un propósito de comprensión global de esos momentos concretos, que se quiere lograr con el diálogo entre sí de esos diarios, lo que quizá permita aventurar una posible respuesta a la cuestión de que si las mujeres reaccionan de manera similar en situaciones límite. Las autoras forman parte de esa vanguardia femenina que quiso participar en los asuntos públicos como políticas en activo, iniciando el camino hacia la igualdad y la paridad de las mujeres en la gestión de la sociedad, objetivo que aun estamos hoy lejos de culminar. No son cronistas asépticas, toman partido, se implican afectivamente al máximo. No tienen vergüenza en contarnos sus momentos de mayor debilidad y como consiguen superarlos. Lo que nos las hace muy cercanas. Su subjetividad empapa cada diario, mostrando unas «heroínas a la fuerza», como son los verdaderos héroes. un referente para la lucha de las mujeres hoy.
Més de vint llibreries associades al Gremi de Llibrers de València acolliran activitats literàries, de contacontes, teatrals i musicals els dies 9, 10 i 11 de novembre, en el marc del Llibreries Fest 2023. Aquesta celebració, impulsada des del Gremi de Llibrers, commemora el Dia de les Llibreries, que des de fa uns anys té data fixa en el calendari anual: l’11 de novembre.
En aquest marc, el dissabte 11 de novembre a les 18:30h, la llibreria Esplai de l'Alcúdia acollirà l'encontre de dues autores i dos llibres, ben diferents, que troben un punt en comú en les seues protagonistes, dones polítiques republicanes.
Ambdues parlen de les dones com éssers polítics actius i reivindiquen eixe paper com necessari per a la lluita pels seus drets, tan les dones mes destacades com les anònimes i trenquen la definició històrica de les dones com “éssers passius i sense iniciativa”.
Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l’assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses. La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República.
Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías: Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil, con las consecuencias para los perdedores, los campos de concentración para los hombres y el confinamiento para las mujeres. Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia.
El Club de Lectura en valencià de Sant Miquel dels Reis, dirigit per Carme Navarro, pretén ser un fòrum permanent de conversacions literàries. Naix amb la idea de que els lectors tinguen un espai propi, en un marc arquitectònic incomparable, on escoltar i parlar de llibres en valencià.
L'assistència és lliure i està pensat per a qualsevol persona interessada en la literatura, joves i adults.
Així, el proper dimecres 8 de novembre, de 18.30 a 20 h, comentarem la novel·la de Mònica Richart La dona invisible, en la cel·la A del monestir de Sant Miquel dels Reis.
Sant Miquel dels Reis està a l'Avinguda de la Constitució, 284 (València), i s'hi pot arribar amb les línes 11 i 16 d'autobús i amb el tranvia T-6. A més hi ha aparcament públic i cafeteria.
La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.
