26 de febrer del 2016

Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, arriba a les llibreries.


El darrer llibre d'Elvira Cambrils, Vestida de lluna,  guanyador del Premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera, està arribant a les llibreries.

Vestida de lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L’escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica –Delos, Troia–, el romanticisme oriental –Istanbul, Amman–, el nord d’Àfrica –Marràqueix, Sousse–, reviu l’èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L’amor, la finitud, les migracions humanes, l’amistat, la fantasia, les dificultats i l’alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

L’autora explora el terreny de l’autoficció. Confessa que “vaig descobrir en l’escriptura de ficció el vestit de plomes que buscava, un vestit que em permetia volar, entrellaçar en un quadre, ‘fidel a l’hora que reinventat’ com diu Magris,  els fets que la mirada em proporcionava amb els materials de la imaginació”. L’aventura del viatge s’uneix a l’aventura vital de la protagonista, una aventura que no cessa i de la qual forma part l’experiència literària.

Elvira Cambrils va nàixer a Pego (Marina Alta) el 1955. Va estudiar filosofia a València i ha dedicat la seua vida professional a la docència com a catedràtica de batxillerat de filosofia. Desprès d’algunes incursions en l’escriptura creativa –Graffiti, Ràdio Lliure i Estirant el fil, Ràdio Municipal de Pego–, publica Mira’m, Amor, premi de narrativa Blai Bellver –“La narradora, amb una prosa àgil, rica, versàtil, bella i sensual, on els diàlegs marquen un ritme viu i l’hedonisme traspua en cada ratlla, ens convida des del primer relat a viatjar” (Rafa Gomar, Caràcters)–. Li segueix la novel·la El bes de l’aigua –“recupera la figura de la feminista valenciana Maria Cambrils, oblidada en les històries culturals del segle XX” (Maria Rosell, Posdata)–. Foc a la llar guanya el premi de narrativa breu Felipe Ramis, 2011. El 2014 apareix Tot el que tinc per ballar amb tu –“Una novel·la, fet i fet, honesta, valuosa, ben concebuda i millor escrita, que hauria de consolidar Elvira Cambrils com un dels noms puixants de la novel·lística en català” (Xavier Aliaga, El Temps).

Es poden llegir les primeres pàgines en línia.

25 de febrer del 2016

Presentem Fem safareig, d'Agnès Vidal, a la llibreria 3i4



Divendres, 4 de març, a les 19 h. farem safareig a la llibreria 3i4, (Octubre CCC, c/ St. Ferran, 12 , València) durant la presentació del llibre Fem safareig, d’Agnès Vidal

L'acte comptarà amb la presència de  l’autora, de Núria Sendra (editora), i anirà  a càrrec de Julio Ramon Blasco (director del Museu Valencià de la Festa d'Algemesí).

Fem safareig va guanyar el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

Fem safareig pretén donar veu a les dones que anaven als llavadors, perquè aquests no només han estat lloc de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat on compartir experiències i converses. Podríem dir que venien a ser quelcom semblant a les xarxes socials de l'època. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones, al llavador? i pobre de l'home que s'atrevira a rondar per allí! Aquest treball permet conèixer de prop llavadors de gran bellesa, a la vegada que treu a la llum el testimoni d'una trentena de protagonistes i estableix un diàleg entorn el procés de la bugada. Tot plegat vol servir d'homenatge a tantes dones que carregaven cada dia amb una tasca tan feixuga com silenciada.

Agnès Vidal i Vicedo (Alcoi, 1979) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de València. En el camp de la narrativa curta ha estat guardonada amb el XII Premi de Literatura Breu Vila de Mislata; el XIV Premi Sant Jordi, promogut per la Xarxa de Dones de 50 i més; el III Premi de microrelats amb motiu del Dia Internacional per a l´Eliminació de la Violència envers les Dones, convocat per l'Institut Català de la Dona, així com el VII Concurs de Relats Breus "Hem de Parlar", convocat per IB3. A més, ha publicat el treball d'investigació "El Cementeri dels Anglesos. L´herència Britànica a Dénia" (Edicions del Bullent) i el recull de contes "Petites Engrunes" (Ed. Grup de Calabrot), del qual és coordinadora i coautora. També ha participat de la publicació "Ofegat per la burocràcia i els set relats finalistes del XXI Premi Illa de Menorca de Narració Curta". Durant onze anys ha estat col·laboradora habitual de la Revista Lletres (Grup del Llibre). És membre de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana. Actualment treballa d´educadora mediambiental a Eivissa.



22 de febrer del 2016

Paraules de Júlia, de Joan Bustos. Novetat Premi Enric Valor.


Acaba d'arribar d'impremta el darrer Premi Enric Valor, Paraules de Júlia, de Joan Bustos. Una història on moltes coses no són el que semblen i altres sí que ho són i el que canvia és la manera de mirar-les dels personatges. Perquè el món pot ser ben complex als 16 anys.

Júlia & Helena. Dues amigues, des de sempre i per sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d'anglès. És estiu i la Júlia marxa als Estats Units, mentre que l'Helena ha de recuperar els suspensos. Però al setembre no es retroben, tot i les promeses que res no canviaria: la Júlia no vol saber res de l'Helena. Ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Mentre no hi hagi respostes, quedaran les paraules. Paraules de Júlia.

Joan Bustos (Mataró, 1965) és filòleg de formació i professor de Secundària. Viu a Barcelona. Ha publicat una dotzena de llibres de text i ha impartit cursos de formació del professorat en diverses Escoles d’Estiu. D’uns anys cap aquesta banda fa de crític de literatura infantil i juvenil. Ha publicat diversos contes i dues novel·les: Música amagada (Barcanova, 2011), Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), sempre dins l’àmbit per a nens i adolescents. ha guanyat quasi simultàniament el Premi Barcanova amb Fina ensurts i el Premi Enric Valor amb Paraules de Júlia (Edicions del Bullent).

Es pot llegir el primer capítol ara mateix:

19 de febrer del 2016

Ja està convocat el 18é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular



Edicions del Bullent i el Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València convoquen, 18é el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

Es premia obra inèdita de divulgació de la cultura popular, entesa en sentit ampli, incloent tant la cultura popular tradicional com l'actual. L'extensió és, com a màxim, de 175 fulls que s'han de presentar en 5 còpies. A la portada s'ha d'indicar que opta al premi.  

Les obres s'han de presentar amb plica, en un sobre tancat adjunt, es farà constar el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor o autora.

Es podran presentar originals fins el 15 de juliol de 2016, enviant-los a Edicions del Bullent.

L'import del Premi és de 6.000 euros en concepte d'acompte de drets d'autor, després de la signatura del contracte d'edició corresponent. A més d'una escultura de Ginestar feta expressament per al Premi.

El jurat estarà format per Jose Maria Candela, Robert Martínez, Antonio Herrero i Núria Sendra.

L'adjudicació del premi es farà el divendres 30 de setembre de 2016 a Dénia. El llibre guardonat serà editat per Edicions del Bullent, en valencià, independentment de la llengua de l'original. L'editorial té una opció preferent, durant el termini d'un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades.

http://www.bullent.net/premi-bernat-capo/


    Els guanyadors de les darreres edicions, són:

    17 de febrer del 2016

    A València: paraules, rondalles, cançons, vi... Agres i dolces!


    El divendres 26 de febrer un vent de la serra de Mariola baixarà fins a València i durà les paraules i frases fetes de les comarques centrals, concretament d'Agres i també rondalles i cançons i una miqueta de vi.

    Es tracta de la presentació del llibre Agres i dolces, de Paco Esteve. Serà a la llibreria 3i4, a l'edifici Octubre (c/ St. Ferran, 12, de València) a les 19h.

    Les paraules aniran a càrrec de l'il·lustre filòleg, doctor i catedràtic, Emili Casanova i de l'autor del llibre Paco Esteve. També de tots els qui vulguen dir la seua.

    Les rondalles de la zona ens les aproparà la reconeguda conta-contes Almudena Francés.

    El grup Esir interpretarà versions actuals de cançons tradicionals d'Agres.

    I, per acabar amb bon gust de boca, El celler de l'Avi oferirà un tast de vi d'Agres.

    Agres i dolces apareix amb la voluntat de divulgar i repopularitzar un material lingüístic i literari ben viu. A més d'una descripció del parlar agresà i un detallat corpus toponímic, conté un extens aplec etnopoètic de rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives que són bona mostra de la riquesa oral que atresoren els nostres pobles i que ajuda a ampliar i acolorir els repertoris del valencià actual.

    12 de febrer del 2016

    Fem safareig, d'Agnès Vidal. Oferta de pre-publicació


    "Fem safareig" fa un recorregut humà pels llavadors i el que significaven com a centre social de les dones.

    El llibre serà a les llibreries al mes de març, però volem fer una oferta de pre-publicació per als amics que esteu al cas de les novetats que bullen per aquesta casa.

    El preu de venda al públic serà de 15 euros però els propers dies hi haurà la possibilitat d'adquirir-lo a preu de pre-publicació a 11 euros. Com? A través del nostre web, clicant aquí.

    Només arribe el llibre l'enviarem a qui l'haja comprat abans, dedicat per l'autora. A partir de 25 euros de compra els ports són gratuïts.

    Agnès Vidal i Vicedo (Alcoi, 1979) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de València. En el camp de la narrativa curta ha estat guardonada amb el XII Premi de Literatura Breu Vila de Mislata; el XIV Premi Sant Jordi, promogut per la Xarxa de Dones de 50 i més; el III Premi de microrelats amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, convocat per l’Institut Català de la Dona, així com el VII Concurs de Relats Breus Hem de Parlar, convocat per IB3. A més, ha publicat el treball d’investigació El Cementeri dels Anglesos. L’herència Britànica a Dénia i el recull de contes Petites Engrunes (Ed. Grup de Calabrot), del qual és coordinadora i coautora. També ha participat de la publicació "Ofegat per la burocràcia i els set relats finalistes del XXI Premi Illa de Menorca de Narració Curta". Durant onze anys ha estat col·laboradora habitual de la Revista Lletres (Grup del Llibre). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Actualment treballa d’educadora mediambiental a Eivissa.

    11 de febrer del 2016

    A Orba, Tot el que tinc per ballar amb tu, d'Elvira Cambrils



    El pròxim divendres 19 de febrer, a les 20 hores, es presentarà el llibre d'Elvira Cambrils, Tot el que tinc per ballar amb tu, en la Biblioteca Pública d'Orba (c/ Les Escoles, 1).

    Aquesta és una de les activitats que la biblioteca va a fer per a promocionar als autors de la comarca, i en aquesta ocasió, comptarà amb l'escriptora pegolina, que ens aproparà un poc més a la Felicitat, a través del seu llibre.

    A Tot el que tinc per ballar amb tu, Felicitat desembarca a l'illa grega de Sérifos amb la idea d'anar-se'n al més aviat possible. Se sent abatuda pel pes de l'infortuni. La mare malalta, els problemes amb la parella marquen la seua vida. Però els tamarits, les olors, les capelles blanques, la música i les tavernes vora mar la desperten d'una llarga letargia. Els habitants de l'illa la duran a ajornar el final de les vacances. Tot el que tinc per ballar amb tu parla de la sensualitat i els sabers de la filosofia moral clàssica com a antídots contra les gorgones que amenacen l'existència humana. És una història sobre la fragilitat i la por però també sobre el valor de la rebel·lia individual per a afrontar-les. A partir del mite de Dànae i Perseu, la novel·la recorre els camins que condueixen la protagonista de l'abisme a la renaixença, uns camins que l'allunyaran del que ha de fer, del deure, i tanmateix li obriran les portes per a la conquesta d'una vida feliç.

    Elvira Cambrils (Pego, 1955), professora de filosofia, s’inicia en l’escriptura creativa amb relats breus per al programa Graffiti de Ràdio Lliure (1985-88). Segueix amb els escrits de divulgació filosòfica, cròniques de viatge i contes del programa Estirant el fil de Ràdio Municipal de Pego (2003-2006). L’any 2006, el llibre de relats Mira’m, Amor (2007) guanya el premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva. Amb El bes de l’aigua (2010) ja s'endinsà en el món femení combatiu alternant l'època de la IIa República amb el boom immobiliari previ a l'actual crisi. Recentment ha guanyat el premi Soler i Estruch dels premis Castellum Ripae amb Vestida de lluna, llibre que sortirà a la llum en breu.

    A continuació un vídeo on l'autora ens explica un poc el seu llibre. Podeu llegir les primeres pàgines a http://issuu.com/bullent/docs/_26__tot_el_que_tinc_per_ballar_amb


    4 de febrer del 2016

    Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor amb estudi d'Ivan Carbonell


    S'acaba de publicar l'Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor que ha preparat l'escriptor i professor Ivan Carbonell. Amb la introducció "El valor incalculable d’Enric Valor" que fa un breu repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles Valencianes que va arreplegar i literaturitzar.

    L’edició de les Rondalles Valencianes que Enric Valor va fer i és publicada en Edicions del Bullent és distribuïda en vuit volums, que ja són una manera d’antologar pel propi autor.

    L'antologia que ha fet Ivan Carbonell, a més de donar al lector una visió de conjunt del Mestre i de l'obra amb la qualitat literària que el caracteritza, ha consistit a triar cinc rondalles que donen una mostra de la capacitat narrativa d’Enric Valor i el tresor que suposa l’edició íntegra de les rondalles.

    És un tast de les rondalles que el que pretén és despertar l’interès per empassar-se-les totes, volum rere volum, per endinsar-se completament en el món de la fantasia popular valenciana. Un viatge a la fantasia valoriana sense garantia de retorn al món real. Com a resultat trobem les següents rondalles:  El patge Saguntí. L'envejós d'Alcalà, La mestra i el manyà, Les animetes Nabet.

    Ací tenim unes pàgines per començar a llegir:


    Enric Valor i Vives, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

    Va nàixer a València el 1979 és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i Graduat en Històriaper la Universitat de València. És professor de Valencià en Secundària i ha guanyat nombrosos premis de literatura breu, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis o els Premis Bancaixa-Universitat de València. Entre altres, ha publicat La nit de la princesa i amb la novel·la El secret del Mas de la Pedra va guanyar l’XI Premi de Narrativa Ciutat de Torrent 2009, XIV i el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt (2012), el XXI Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar (2012)... Amb Els papers àrabs ha guanyat el 30é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. És membre de l‘Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC) i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC). També ha guanyat el 16é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes.

    2 de febrer del 2016

    A Lleida, El Baró de foc, d'Isabel Canet


    A Lleida els representants dels quatre elements s'estan conjurant per assistir a la presentació de la darrera novel·la fantàstica d'Isabel Canet: El Baró de foc.

    Serà el dimecres 10 de febrer a les 7 de la tarda a la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d’Aragó, 10). Anirà a càrrec de l’escriptor i professor, Xesco Guillem Crespo i comptarà amb la presència de la pròpia autora, Isabel Canet.

    El Baró de focQuan Joana i Andreu es van prometre amor etern al monestir de Valldigna, el Baró de Foc es va regirar de ràbia a les Grutes de Lava on habita. Des d'aleshores no ha fet altra cosa que intentar destruir el monestir enviant arsinots i tòtils de combat. Per la seua banda, l'Emperador dels Vents i la reina Gualba han mobilitzat un exèrcit d'àngels i dones d'aigua per a evitar-ho. Enmig de la lluita, la jove Elisa descobreix la seua autèntica natura i, acompanyada per un àngel i un arqueòleg, formaran un triangle perfecte d'aire, terra i aigua capaç d'enfrontar-se a les perilloses forces del mal.

    Isabel Canet Ferrer (Simat de Valldigna, 1970) és llicenciada en Geografia i Història, especialitat Història de l’Art. Ha publicat Or i Vellut. Retrats de dones de Gandia (2007),  a més de diversos relats breus. També ha publicat en revistes especialitzades articles relacionats amb l’art i la història valenciana. A hores d’ara treballa en l’estudi i catalogació del patrimoni cultural. Amb La copa dels Orígens quedà finalista del XXXé Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. El Baró de foc és la seva darrera novel·la.



    Volem agrair a Carmel Aran la seva inestimable col·laboració.
    La llibreria Caselles durà els llibres.