30 de gener del 2023

A Llíria, Viure a la caseta, de Carles Rodrigo Alfonso

 




 Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporadade Carles Rodrigo Alfonso es presentarà a Llíria el dimecres 8 de febrer. Serà a l'aula de Ciutadania de l'IES l'Aurona (c/Metge José Pérez Martínez, 6)  a les 19 h.

L'institut d'Estudis Es farà mitjançant una xerrada de l'autor sobre un tema tractat al llibre 'Las casetas rurales tradicionales de temporada en La Serranía'. Intervindran en l'acte el regidor de Cultura Luis Suller i l'editora Núria Sendra.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ha guanyat Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).


27 de gener del 2023

Lliurament del 42è Premi Enric Valor de narrativa juvenil

 


El divendres 17 de febrer de 2023 a les 19:30h, el Centre Cultural de Picanya acollirà l'acte de lliurament  del 42é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. El premi està convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i és el premi més antic del País Valencià en narrativa juvenil.

En aquest acte es farà públic el veredicte del jurat, que ha escollit quina de les obres presentades ha estat distingida amb el guardó dotat amb 6.000 euros, un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.

Per lliurar el premi comptarem amb la presència d'Amàlia Garrigós, que conduirà l'acte; participaran també l'editora Núria Sendra, Josep Almenar, alcalde de Picanya, i la persona guanyadora del 42é Premi Enric Valor. 

Com és tradició, la música també formarà part d'aquest esdeveniment i gaudirem de l'actuació del duo Dolce Rima amb el concert Soleta so jo ací - Cançoner del Duc de Calàbria.

La 41 edició va premiar el llibre de Mariano Casas, "Els secrets de l’Eixample" una novel·la de misteri ambientada en aquest barri acomodat de la Ciutat de València.

L'acte és d'assistència lliure fins completar aforament i hi haurà ocasió de fer un vi final de celebració del premi.


24 de gener del 2023

Les més belles sendes de la Safor a un tir de pedra #Novetat


Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar formen el grup "A un tir de pedra" són molt actius a tots els nivells en el món del muntanyisme i són també els autors de diversos llibres de muntanya. Acaben de publicar A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor en Edicions del Bullent.

A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor, d'Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar és un llibre adreçat a persones amb l’interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor. És fàcil estimar els nostres paisatges amb llibres com aquest, per les magnífiques fotografies i perquè el text depassa les simples instruccions per a muntanyencs per a explicar quines activitats humanes o de la natura han conformat el paisatge de cada ruta. 


Fa més d’una dècada aparegué els seu primer llibre A un tir de pedra. Inventari de senders i camins de muntanya de la Safor. Han passat molts anys i han decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podrien aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que consideren les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que ajudarà a arribar al començament de cada sender.



Un llibre que serà un bon company de motxilla. Una invitació a viure pas a pas i amb la mirada oberta excursionista els bells paisatges naturals i culturals representatius de la comarca. Aproxima al senderista la interpretació de la geografia que ha determinat la singularitat de les seues característiques. Una interessant i ampla trama senderista d'itineraris seleccionats, estesa sobre la complexitat topogràfica comarcal, fins al seu contacte amb els pobles. Per muntanyes, valls, barrancs i poblacions, al pas de recòndits paratges on el temps sembla haver-se detingut i en els quals és possible d’escoltar, en la seua solitud i silenci, la veu de la naturalesa. Espais de recolliment que contrasten vivament amb la naturalesa sotmesa en els plans, els paisatges humanitzats i la seua expressiva policromia cultural, econòmica i social.



Cada itinerari, cada tram està classificat segons el nivell de dificultat. Es pot consultar l'índex amb totes les rutes i les primeres pàgines en la pàgina del llibre



20 de gener del 2023

'Els secrets de l'Eixample', de Mariano Casas: proposta didàctica


Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

Àngela Garcia ha elaborat una completa guia didàctica amb qüestions prèvies a la lectura, de comprensió lectora i posteriors a la lectura.

Completa la proposta un encreuament, informació complementària sobre l'espai on transcorre la novel·la, reflexions sobre cultura i literatura i un apartat d'autoconeixement. 

L'enllaç a la proposta didàctica, com altres informacions del llibre es poden trobar a
https://www.bullent.net/libro/3301-secrets-Eixample

I l'enllaç directe per descarregar-la és aquest: 

https://www.bullent.net/ficheros/libros/e70_PD_els_secrets_de_l_Eixample.pdf


19 de gener del 2023

Fusta de Carrasca i Manel Alonso al Club de lectura de Bonrepós

 


Fusta de carrasca, de Manel Alonso, segueix protagonitzant clubs de lectura arreu el país: en aquesta ocasió, hi serà a la Biblioteca Municipal de Bonrepós i Mirambell el proper dimarts 24 de gener a les 19:45h.

També hi continua en els mitjans, com en aquesta preciosa ressenya que publica Michelangelo La Spina en A cau de lletra i que, tot i que era difícil, encara aborda aspectes no tractats en les anteriors crítiques https://acaudelletra.cat/?p=1356

«El llibre tracta també d’un mal silenciós que a poc a poc es comença a prendre seriosament, però del que encara estem lluny d’una solució. El tema de la salut mental apareix en una de les línies temporals i explica a la perfecció el context social en què transcorre eixa línia»

«La carrasca transplantada», Michelangelo La Spina




«He encetat una peça redona de pa sobre la taula de la cuina. Aquest pa té la fabulosa capacitat de nodrir la meua memòria, ara que la vida se m’ha omplert d’absències. Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar.

»Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després, no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.

»La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. La carrasca fa una llenya excel·lent per a cremar i també per a fer carbó vegetal. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’un poblet d’Albacete a un barri humil d’un poble valencià.»

Pilar, la protagonista i narradora de Fusta de carrasca, ens ofereix la crònica d’una nissaga familiar de classe baixa, alhora que en fa la recreació del seu passat. Un passat que la porta a un present que es trenca d’una manera brusca i traumàtica.



18 de gener del 2023

I Fira de la Muntanya de la Safor


Els dies 19, 21 i 22 de gener es celebra, al Centre Social Marxuquera de Gandia, la primera edició de la Fira de la Muntanya de la Safor. Organitzada per l'Ajuntament de Gandia, comptarà amb la participació de 16 associacions i grups muntanyers de la comarca; també el col·lectiu A un tir de pedra, autors d'aquesta casa. 


Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar, aprofitaran per presentar, el dissabte 21 de gener a les 11:30, A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor, una edició absolutament nova, narrada des de l'estima i el coneixement ancestral del territori i que pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que el col·lectiu considera les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.



La Fira té moltes altres activitats; podeu descarregar el dossier complet amb tota la programació, ací:



13 de gener del 2023

El 2023 acaba el projecte "Primeres Rondalles d'Enric Valor"

Només queda un títol de les Rondalles valencianes d'Enric Valor per publicar adaptat per Jordi Raül Verdú a la col·lecció Primeres Rondalles d'Enric Valor. Es tracta de la rondalla "Peret". Per ser el darrer títol, aquest tindrà un tractament especial pel que fa a la il·lustració (que serà en color, com totes les de la col·lecció) i en la que està col·laborant l'Escola Superior d'Art i Disseny d'Alcoi.

No obstant, per commemorar l'aniversari de la mort del mestre Valor, es pot escoltar una petita lectura de la rondalla "Don Joan de la Panarra" en aquest vídeo on en llegim un fragment: 

https://youtube.com/shorts/U62ovwgUXww


Per si vols cantar la cançó, diu:

«Don Joan de la Panarra, 
fill de Finestrat,
n'ha mort cent d'un colp
i res no li ha passat»



10 de gener del 2023

Ha acabat la pandèmia? A Oliva, 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur', de Josep Bernabeu

 


Ha acabat la pandèmia? Ens podem trobar en el futur amb situacions com la que hem viscut els darrers anys?

Són preguntes adients a l'actualitat, molt relacionades amb les reflexions que Josep Bernabeu Mestre fa al seu llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'. 

Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. 

El lector troba a  'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Les presentacions del llibre també són una bona oportunitat per saber-ne més. Les d'aquest llibre en concret les recomanava el professor Carles Cortés en l'article 'Lliçons de la pandèmia: aprendre de la història' al Diari Información el darrer desembre i que comença aixì: 
«Heu assaborit el plaer de llegir un llibre després d’haver assistit a una presentació? Pense que és un dels sentiments més agradables que he pogut tenir en tots els meus anys de passió lectora».

Hi haurà ocasió de seguir-ne la recomanació el proper divendres 20 de gener a Oliva, en una presentació que ha organitzat l'Associació Cultural Centelles i Riusech. A banda de l'autor, Josep Bernabeu, intervindran en l'acte el metge jubilat Francesc Devesa i el president de l'Associació Antoni Esteve
Serà a la Casa de la Festa d'Oliva (de l'Alcalde Juan Sancho) a les 19,30 h.


4 de gener del 2023

Parlem (parlen) de 'Fusta de carrasca', de Manel Alonso

Fusta de carrasca, va arribar a les llibreries l'estiu passat i ha estat i una novel·la no sols molt llegida, sinó també molt comentada. Fem una selecció del que s'ha escrit als mitjans i a les xarxes sobre el darrer llibre de Manel Alonso; ressenyes molt elogioses que esperem vos conviden a submergir-vos en la lectura. 

Salvador Vendrell a Diari La Veu

(...) Fusta de carrasca de Manel Alonso, que parla d’aquella gent que, per sobreviure, vingué a casa nostra i que, després, no ha volgut tornar al seu país, perquè volen ser d’allà on els fills s’han construït el futur. La veu de la novel·la és la de la seua protagonista que té un desig irrefrenable de memòria i evoca, narra, el seu passat. Des del present, va mirant el passat, a la manera de Proust. No fa servir l’olor o el sabor d’una magdalena sucada en té, com el protagonista delicat i de bona família de Du côté de chez Swann, que és el primer volum de la sèrie A la recherche du temps perdú. La nostra narradora és com la fusta de carrasca, molt més humil, fiable, dura, imputrescible. 

 https://www.diarilaveu.cat/opinio/9852/fusta-de-carrasca

Magda Añón Espert a Diari gran del soberanisme

Fusta de carrasca  té un ritme ràpid perquè passen moltes coses sense que hi haja transició entre elles. Mai, però, es perd el fil. I això perquè posseeix diversos recursos que la cohesionen. Un n’és la mirada poètica que amera tot el relat. I no solament pel petit poema amb què s’inicia cada capítol: l’emoció està en el que s’insinua sense dir-se, en l’honestedat amb què Alonso diu veritat, en la seua  mestria per depurar l’estil per a fer-lo senzill i commovedor, en la contundència de certes sentències.

https://diarigran.cat/2022/10/06/fusta-de-carrasca-de-manel-alonso/

«Una novel·la plena de veritat» Vicent Nácher Ferrero

Fusta de carrasca és una novel·la plena de veritat, de la sinceritat d’aquelles que li fan front a la vida amb l’ofici de la literatura. Clara, directa, diàfana i subtil apunta als temes universals de l’ésser humà, i això és el que la fa gran i reveladora.

Manel Alonso ha escrit sense adonar-se’n la seua millor obra narrativa, la més redona, la més equilibrada i segura, en un trajecte literari que fa gaudir el lector tot trasbalsant-lo amb les emocions més bàsiques de les persones. El lletraferit de Pouet ens mostra amb la senzillesa del savi, l’univers d’una dona poderosa que es manté ferma i humanament acollidora a la vida que li ha tocat viure. Així doncs, aquest llibre és un terrabastall que ens deixa tocats del tot, davant unes línies que traspuen la poesia quotidiana dels humans.

http://alonsocatala.blogspot.com/2022/09/fusta-de-carrasca-una-novella-plena-de.html?m=1

«La memòria d’un arbre de fusta dura», Francesc Pou a Tipografia la moderna

En aquesta novel·la, Manel es converteix en el tipògraf d’uns fets que coneix a la perfecció, doncs transcriu un testimoni que ell també ha viscut. Amb  la neutralitat que seria desitjable en qualsevol exercici periodístic, es limita a ser-ne el receptor per esgrafiar totes les emocions vessades i donar-les una forma narrativa adobada de tints poètics, com ara les estrofes colpidores que van introduint cadascun dels capítols.

De lectura molt recomanable, per tot allò que té d’humanitat i de sinceritat palesa des de la primera plana fins la darrera. Una novel·la del sentiment que cal llegir amb ànima poètica.

https://www.tipografialamoderna.com/llegint_senten/la-memoria-dun-arbre-de-fusta-dura/

«Fusta de Carrasca», de Manel Alonso: nissaga d’amor i dolor». Francesc Viadel a La veu dels llibres

L’escriptor Manel Alonso volia que el seu fill gran, Arnau, tingués el relat precís, no sempre bellament melangiós, gens heroic –o potser sí–, dels avantpassats de la seua mare i és amb aquesta idea que es va posar a escriure Fusta de Carrasca. Arnau, però, se’n va anar un estiu pesant i estrany per sempre més i el seu pare, adolorit i corprès, atònit, va haver de refer l’ànima de la història que ja tenia començada, dotar-la de tot un altre sentit.
(...)
Amb Fusta de carrasca, el relat cru d’una nissaga que viu atrapada dins dels cercles de l’amor però també del dolor, Alonso ens hi ha concedit el privilegi de convertir-nos en tant que lectors en els hereus de la memòria de Pilar, de la de tots els desheretats i, alhora, en els hereus del seu immens i etern amor per Arnau.


«1.000.000 de valencians lectors», per Albert Dasí

Ahir em vaig llegir d’un colp lector l’últim llibre de Manel Alonso, Fusta de carrasca. Per aquest llibre només, si l’enveja serà un delit, un home ja podria dir-se escriptor. Amb garantia. Anit em vaig quedar tocat d’una lectura que és un homenatge a una nisaga, el retrat de quatre generacions d’una família que bé podria ser el retrat d’un milió de valencians. M’ha agradat l’ús de la llengua, el retrat dels personatges, el patiment d’un segle vint que, per molts valencians, ha sigut un calvari gros, més difícil i cruent que el d’aquella passió cristiana, o just per culpa d’aquella passió cristiana.