5 de maig de 2021

Lliurament del 40é Premi Enric Valor a "Amaga't dels drons", d'Ester Vizcarra

 


Per la situació pandèmica que hi havia al gener, es va anunciar el veredicte del 40é Premi Enric Valor, però no es va fer cap acte. Amb la milloria de la situació, l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent han reprès l'acte, que tindrà un format adaptat a la situació actual.

El proper divendres 14 de maig  a les 18.30h, el pati de l'escola Baladre de Picanya acollirà l'acte de lliurament  del 40 Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. Serà per la vesprada i a l'exterior, amb totes les mesures de seguretat.

S'entregarà el guardó, un magnífic gravat de Rafael Armengol fet expressament per a l'ocasió, a l'escriptora Esther Vizcarra i aprofitarem que el llibre ja és al carrer per presentar-lo. En aquesta primera part hi participaran: Ester Vizcarra, Zequi Castellano com a conductor de l'acte, l'editora d'Edicions del Bullent Núria Sendra, i Pepe Almenar, Alcalde de Picanya.

L'obra guanyadora, Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra ens convida a reflexionar sobre el tracte a les mascotes. Aura és la protagonista.
A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en Aura la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella. 

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar-ho amb les tasques de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració revistes, com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner durant la curta vida de l’emissora de Radio Z a Alcoi.
L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.
En narrativa ha publicat Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Lletra Impresa, 2017) i ha participat en llibres d’investigació i de temes alcoians amb altres autors. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls. 

A continuació, celebrarem l'acte amb el CONCERT “PETITA FESTA” amb TOTI SOLER I GEMMA HUMET
L'acte es tancarà amb una petita gran festa per als sentits. Toti Soler i Gemma Humet oferiran el seu concert "Petita Festa", una forma personal, sensible i profunda de compondre, interpretar i posar veu als poetes a través del seu univers de guitarra i cançó: Papasseit, Ovidi Montllor, Mª Mercè Marçal, Vinyoli, Vian & Vence, Brel, Léo Ferré, Brassens, entre d’altres.

Per a assistir hi ha que inscriure’s al FORMULARI que trobareu EN L'ENLLAÇ habilitat per l'Ajuntament de Picanya per a l'ocasió.

El CEIP Baladre és al Carrer la Senyera, 52, de Picanya. Enllaç a maps.




3 de maig de 2021

Home roig, gos pelut i pedra redona. Primeres Rondalles d'Enric Valor #Novetat

 


Home roig, gos pelut i pedra redona va ser arreplegada a Penàguila per Enric Valor i aquest és el poble des d'on parteix la història.

Fa molts anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila un llaurador que tenia tres fills. Els dos primers eren grandots i arriscats, i llauraven com no ho feia ningú en el terme. El tercer era més menut i prim, però sofert i resistent com a bon muntanyés. Els més grans confiaven en la seua força, i el petit en el seu enginy i tenacitat. Un dia, quan ja eren ben fadrins, son pare els cridà i els digué:
–Fills meus, ja sou grans, i és moment d’eixir de la llar i de córrer món.

Aquesta és la versió adaptada per a lectors i lectores infantils i està il·lustrada per Dani Cruz de manera que s'ha superat a ell mateix, vegeu aquesta doble pàgina:


Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3282-homeroig

La rondalla original es pot llegir al volum 7 de les Rondalles Valencianes.

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2021 són:



Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 24 llibres amb 28 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una setantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019). És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes "Rondalles valencianes". Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

30 d’abril de 2021

Convocat el 22é Premi Bernat Capó d'investigació i difusió de la cultura popular.





El termini de presentació de treballs finalitzarà el 19 de juliol de 2021. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

El premi Bernat Capó es posà en marxa el 1999 per la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta, l’Ajuntament de Dènia, Edicions Bullent i la Diputació de València. Durant 20 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení. 

Són llibres que han tingut molt bona acollida entre els lectors. En alguns casos, com el 20é premi Gat vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca, es reedità en pocs mesos amb més de mil llibres venuts. I el darrer, Animetes santes, de Josep Lluís Santonja, tot just acabat de publicar ja ha estat entre els més venuts a la Plaça del llibre d’Alacant.

El premi està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent.

Podran optar totes les persones (majors d’edat) que ho desitgen i que presenten treballs d’investigació inèdits de divulgació de la cultura popular valenciana en valencià o castellà. Estos treball hauran d’atendre a les següents característiques:

Deuran fer referència a qualsevol camp de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material; desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser recopilacions d’articles; hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.

Podeu consultar les bases a https://bullent.net/premi-bernat-capo/



28 d’abril de 2021

Els tres plets de Pasqua Granada. Primeres Rondalles d'Enric Valor. #Novetat

 



Els tres plets de Pasqua Granada és una rondalla que fou arreplegada per Enric Valor a Castalla. Podem llegir la versió original al volum 7 de les Rondalles Valencianes. La versió que acabem de fer ha estat adaptada per Jordi Raül Verdú, fent-la més propera als lectors infantils. El llibre és a tot color i està magníficament il·lustrat per Antoni Laveda.

És una rondalla que empatitza amb els més desafavorits:

Fa molts anys, a la bellíssima i alterosa Castalla, habitava un ric burgés. Li deien Joan el de la Capa Gran, era d’estatura mitjana, fi i de bones maneres. Curiosament, tenia un germà més jove, Blai, que era tot el contrari: baixotet, forçudot i bast. Tenia dona i sis xiquets, i era treballador com el qui més; no tenia ni casa, i vivia humilment en una barraca.
Un any es presentà un hivern molt cru, i l’unica opció que Blai tenia era anar al germà a demanar-li diners amprats...

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3281-tres-plets-pasqua


Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 24 llibres amb 28 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una setantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019). És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes "Rondalles valencianes". Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

27 d’abril de 2021

Convocat el 41é Premi Enric Valor. Bases del premi.



El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 41a edició


S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el 16 d'octubre de 2021.

El lliurament serà al de gener del 2022.

Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves mitjançant dues modalitats: la clàssica, de cinc còpies en paper enquadernades i també a través de correu electrònic. Aquesta darrera modalitat ha estat la més escollida pels participants en les darreres edicions. En els dos casos la llargada té les mateixes limitacions, entre 70 i 150 fulls.


La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor i un gravat de Rafael Armengol, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases completes a la següent pàgina: http://www.bullent.net/premi-enric-valor/

Formaran el jurat Mireia Ferrando, Mariam Gimeno, Pilar Puchades, Núria Sendra i Ester Vizcarra.

Ester Vizcarra forma part del jurat com a guanyador de l'any anterior amb la novel·la Amaga't dels drons, una novel·la una novel·la distòpica ambientada en un futur món asèptic que ens convida a reflexionar sobre el tracte a les mascotes.
AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

Altres guanyadors d'edicions anteriors són:

Expedició al Congo. Bwana Nyani, d'Alfred Sala
Unes veus a l'altra part del mur, de Vicent Enric Belda 
La revolta d'Adamde Lourdes Boïgues
Pell de seda, de Vicent Sanhermelando
Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó
Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa

26 d’abril de 2021

Jordi Raül Verdú i les Primeres Rondalles d'Enric Valor a la UA

 


El dimecres 28 d'abril Jordi Raül Verdú farà una xerrada virtual dins del curs "Literatura i educació des del foment lector" del Campus d'Alcoi de la Universitat d'Alacant.

«Panoràmica de la seua obra i presentació de les últimes adaptacions infantils a les rondalles d'Enric Valor»

Serà a les 19h. I s'hi podrà accedir des d'aquest enllaç: https://web.ua.es/va/campusalcoi/online/online.html 

Les últimes adaptacions acaben d'aparèixer aquest mes i són:


https://bullent.net/libro/3286-Rondalles25al28

25. Els guants de la felicitat
26. El Castell del Sol
27. Home roig, gos pelut i pedra redona
28. Els tres plets de Pasqua Granada

21 d’abril de 2021

El castell del sol. Primeres Rondalles d'Enric Valor. #Novetat


La rondalla El Castell del Sol  va ser arreplegada a Bèlgida per Enric Valor. Podem llegir la versió original al volum 2 de les Rondalles Valencianes. La versió de "Les primeres rondalles d'Enric Valor", és adaptada per als lectors infantils. El llibre és a tot color i ha estat il·lustrat per Ada Sinache.

En temps antics, hi havia un castell que dominava les terres dels voltants de les serres d’Aitana, Serrella, Benicadell i Mariola. El seu regne era molt desitjat pels reis veïns, així que quan el rei Abd Al·lah es va morir, es presentaren en el seu castell acompanyats pels seus seguicis de guerrers. I el seu fill quedà en deute amb l’Home del Sol per tal de recuperar el reialme i evitar la guerra. Un deute difícil de pagar que comptarà amb l’ajuda inesperada de Miriam, la valenta filla de l’Home del Sol.

En aquesta rondalla les dones tenen un paper actiu i guiat per la intel·ligència. Ens agrada especialment el final de la història (ATENCIÓ, spoiler):

En fi, un rebombori i alegria per a tots i, en especial, per a Margarita de Bell-Puig, que recobrà el seu fill i, a més, guanyà una nora ben bonica i valenta, que acabà per casar-se amb ell.
I passaren els anys, i Margarita es va fer molt velleta, rodejada dels fills i dels nets. Quan morí, Mohammad i Miriam heretaren el tan disputat tron, i regnaren per molts anys en aquell pacífic petit regne de taifa. I en tota la seua vida, ja no tingueren ni la més mínima notícia dels estranys habitadors del remot Castell del Sol.

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3279-CastelldelSol

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2021 són:


Es presentaran a la Plaça del llibre d'Alacant el dia 25 d'abril a les 11,40 h.

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 24 llibres amb 28 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una setantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019). És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes "Rondalles valencianes". Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

20 d’abril de 2021

A Felanitx, conta-contes de 'Pandora du sort' el 23 d'abril

 



Exactament nou mesos després de la primera presentació, Pandora du sort serà a la llibreria Ramon Llull Felanitx per celebrar el Dia del Llibre. Ha estat una gran sort!

Anoteu: el dia 23 d'abril del 2020 a les 19h.
Amb distància de seguretat i mascareta.


A més del contacontes a càrrec de Cristina Barceló Rigo, potser hi ha sort i et pots endur el llibre signat per l'autor, Paco Esteve, i la il·lustradora, Gemma Aguasca.

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? Acompanya'ns en aquesta història i descobriràs la veritat.

En aquest vídeo l'hem començat a fullejar: https://youtu.be/1K-SFnuxCTE





17 d’abril de 2021

La 5a Plaça del llibre d'Alacant 2021 comença el dia del llibre


 Els llibres prenen la Plaça del Port de la ciutat d'Alacant el cap de setmana del 23 al 25 d'abril: un punt d’encontre per a editorials que editen en català, llibreries, autors/es, il·lustradors/es i biblioteques.


Podreu trobar els llibres d'Edicions del Bullent al llarg dels tres dies i, a més, vos convidem a dues activitats: una presentació i un conta-contes per als més menuts.

El divendres 23 d'abril a les 17,45h, presentarem  Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, el llibre guanyador de la 40a edició del Premi Enric Valor.  Amb l'autora, Ester Vizcarra, acompanyada de l'editora Núria Sendra.

« [...] una novel·la d’aventures greenpunk, que reivindica la biodiversitat i els drets dels animals.» Mixa QL (https://paraulademixa.jimdo.com/2021/04/11/amaga-t-dels-drons/)


diumenge, 25 d'abril a les 11:40h, Jordi Raül Verdú ens presentarà els nous títols que ha adaptat de les Rondalles d'Enric Valor i en farà un conta-contes.
Les noves rondalles són:



A la Plaça del llibre d'Alacant hi haurà moltes altres activitats, que es poden consultar en aquest web:
http://placadelllibre.com/alacant/

16 d’abril de 2021

Els guants de la felicitat. Primeres Rondalles d'Enric Valor. #Novetat

La rondalla Els guants de la felicitat és una de les rondalles d'Enric Valor de protagonista femenina. Podem llegir la versió original al volum 2 de les Rondalles Valencianes. La versió de "Les primeres rondalles d'Enric Valor", és adaptada per als lectors infantils. El llibre és a tot color i té unes il·lustracions ben boniques de Sílvia Faus.

La protagonista d'aquesta història és valenta i desitja una llibertat que son pare no li deixa tindre. De fet, el pare pensa que comprant-li uns guants de la felicitat ja en té prou, per ser feliç. Però ella no pensa el mateix i fuig del palau per començar les seues aventures.

Brunilda era la filla del poderós marqués Bernat de Vilian, senyor d’una fortalesa que, fa molts segles, era clau entre tres regnes. El pare s’havia criat sempre en guerra amb els veïns el que el va fer un home sever. I per por a que morís com sa mare, sempre tenia a Brunilda tancada dins el castell. Només li permetia, unes hores al dia, passejar-se per dins de l’hort que tenien. Quina cruel reclusió. No coneixia cap persona jove, llevat de les serventes que treballaven en el castell-palau.

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3280-guantsfelicitat

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2021 són:


Es presentaran a la Plaça del llibre d'Alacant el dia 25 d'abril a les 11,40 h.

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 24 llibres amb 28 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una setantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019). És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes "Rondalles valencianes". Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

15 d’abril de 2021

La neurona lectora, de Fani Grande y Ortifus

 


La neurona lectora ya habla varios idiomas. Hasta en eso nos ayuda leer.

Este libro cuenta un secreto que te cambiará la vida para siempre y que te hará crecer más deprisa».  ¿Cómo? Con tres historias que nos explica Fani Grande y con las que aprendemos cómo funciona el cerebro, lo importante que es leer y, sobre todo, a elegir si queremos tener un cerebro o un melón en la cabeza... 

Como es importante tomarse los temas serios con humor, Fani pensó en Ortifus para ilustrar el libro para que La neurona lectora se divirtiera mucho. 

La neurona lectora es un libro de no ficción dirigido a lectores de  primeros ciclos de primaria. Surgió a raiz de las múltiples visitas de Fani Grande a centros educativos. 

Fani Grande sigue con las visitas, talleres y demás a los colegios, quién sabe que más saldrá de ellas. Con La neurona lectora se pueden trabajar temas de sociales (cómo funciona el cerebro) o sobre los libros, la lectura y la comunicación... así como otras cosas de las Fani Grande sabe mucho. 

Puedes contactar con ella a través de la web de la editorial (https://bullent.net/contacte/), de su web (http://fanigrande.es/contacto) o pedir que visite un centro educativo a través de "Autors a les aules" (http://autorsalesaules.com/2018/03/13/fani-grande/).

Fani Grande es escritora, guionista de televisión y experta en comunicación. Ha trabajado en el cine, teatro, radio, televisión, prensa escrita y digital y en centros educativos. Imparte cursos para mejorar la oratoria y sobre cómo hablar en público. También imparte talleres sobre marca personal, uso ético de las redes sociales y de escritura creativa. Le encanta hacer charlas sobre fomento lector y el oficio de escritora. Y también le gusta mucho leer, nadar, caminar, hacer pan y disfrutar de la vida.

Antonio Ortiz Fuster, conocido como Ortifus, es humorista gráfico en el diario Levante desde 1984. Con un estilo de dibujo muy sencillo y a través de juegos de palabras con los titulares,  consigue que se reconozca su trabajo a simple vista. Ha publicado en muchos medios de comunicación y ha diseñado fallas que han ganado premios de ingenio y gracia y, además, ha publicado varios libros. 

Para saber más del libro: https://bullent.net/libro/3284-neuronalectora

14 d’abril de 2021

A Alcoi, Animetes santes, de Josep Lluís Santonja

 

Les biblioteques municipals d'Alcoi, amb motiu del Dia del llibre, preparen activitats al llarg de tota la setmana.

El dia 20 d'abril a les 19h. es presentarà Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja al Centre cultural Mario Silvestre d'Alcoi. A més de l'autor, hi intervindran l'editora Núria Sendra i l'arqueòleg Josep Maria Segura.


Animetes santes va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

Reserva prèvia imprescindible al correu: biblioteca@alcoi.org

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. 

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

13 d’abril de 2021

Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón #Novetat Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig

 

El darrer Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, dels premis Ciutat de València és  Les fronteres de Walter Benjamin.

Amb Les fronteres de Walter Benjamin us proposem acompanyar-nos fins a Portbou a la recerca del llegat del savi de Berlín: Walter Benjamin. Un intens i original periple vital amb què va afrontar el pitjors dimonis del seu temps, que d’alguna manera també és el nostre i que va acabar abruptament a la duana empordanesa. Un indret que, en paraules de Hanna Arendt, en visitar la tomba del filòsof, «és un dels racons més bells del planeta…».

Sobretot perquè avui reivindicar la figura del filòsof alemany no és un exercici formal deslligat de la realitat del nostre temps. Perquè Benjamin pateix o anticipa –i, per tant, hi pensa–, algunes de les pitjors malures que estem patint en l’actualitat: el feixisme, l’exili, el domini subjugant dels mitjans de comunicació de masses, l’alienació econòmica, el consum descontrolat, la destrucció a marxes forçades de la naturalesa... tot això contrapuntejat per consideracions de caràcter més quotidià que focalitzen la reflexió en objectes o accions suposadament fútils com les postals, el menjar, la fotografia, el passeig, el col·leccionisme o les antiguitats...

Dos aspectes presents en aquesta nova aventura  a contravent de la colla dels cinc per l'Empordà. Sense oblidar, com va passar en el primer lliurament dedicat a explorar l’illa de la felicitat de Rousseau, les facècies i vicissituds que aquesta travessa ranquejant comporta. Una munió de despropòsits que de ben segur faran les delícies dels lectors.

Josep Muñoz Redón (Sant Sadurní d'Anoia, 1957) és professor i escriptor. Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Només sé que no sé res (Ariel, 1996), coescrit amb Manuel Güell, Filosofia de la felicitat (Empúries, 1999), Pren-t’ho amb filosofia (Pagès, 2001), La cocina del pensamiento (RBA, 2005), Good bye, Platón (Ariel, 2007), La piedra filosofal (Ariel, 2009) Prohibido pensar (Octaedro 2010), El arte de la existencia (Paidós, 2012), Tristes Tópicos (Paidós, 2013) i L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el  Premi Serra i Moret (1995), Premio Educación y Sociedad (1996), finalista del XVII Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1997), Premi Pere Calders de Literatura (1998), Menció d’Honor als XXV Premis Baldiri Reixac (2003),  Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2004) i Premi d'Assaig Ciutat de València Josep Vicent Marqués (2020).

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: 


8 d’abril de 2021

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja #NovetatEditorial

 


Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja és la darrera novetat Bullent i el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. César Amiguet ha redissenyat la col·lecció, amb una imatge més conceptual que pretèn posar l'èmfasi en la nova etapa del premi, convocat ara per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. 

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines a: https://bullent.net/libro/3283-animetes-santes

L'Etno va fer aquest vídeo a l'autor: https://youtu.be/Lm56FXairLs

El llibre es presentarà el proper 20 d'abril a Alcoi, i el la Plaça del Llibre de Gandia (del 28 al 30 de maig). 

1 d’abril de 2021

Manel Alonso ressenya 'De persones i dimonis'

«De persones i dimonis acaba sorprenent el lector, el qual fins al darrer moment havia oblidat que una de les grans qualitats del dimoni, del mal, és saber-se ocultar darrere d’una aparença de bondat».

Manel Alonso ressenya a Diari Gran la darrera obra guardonada amb el Premi Soler i Estruch de Narrativa Curta 2020, De persones i dimonis. El premi forma part del 64 Certamen Literari Castellum Ripae. 

Podeu llegir-la sencera en el següent enllaç: https://bit.ly/3m8tStT 

El primer terç del segle xx fou una època ben convulsa i, sobretot, tràgica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s’ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant.Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la història, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en què es va consumar el destí tràgic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perquè tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar».Tot fugint de la mirada càndida, el lector ha d’atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l’ànima dels miserables.


Recordar-vos també que ja està oberta la propera convocatòria del Premi Soler i Estruch, que enguany, a més, a augmentat la dotació. Les bases les trobareu a: 

https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/

23 de març de 2021

Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, #NovetatJuvenil


 Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra, el llibre guanyador de la 40a edició del Premi Enric Valor, ha arribat d'impremta.

AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

Per llegir les primeres pàgines, hi ha un enllaç a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3278-amaga-drons

A més, Ester Vizcarra és al programa "Autors a les aules" que ajuda  a les trobades entre escriptora i lectors als centres educatius que ho demanen. (+info: http://bullent.blogspot.com/2021/03/autors-les-aules-2021-vols-una-trobada.html)

ESTER Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar-ho amb les tasques de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració en revistes com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner durant la curta vida de l’emissora de Radio Z a Alcoi.

L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.

En narrativa ha publicat Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Lletra Impresa, 2017) i ha participat en llibres d’investigació i de temes alcoians amb altres autors. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.

20 de març de 2021

Ezequiel Castellano entrevista Núria Sendra, editora d'Edicions del Bullent

Ezequiel Castellano condueix a Ràdio Pego el programa d'entrevistes Tercera persona. És un programa que es distribueix a la xarxa d'emissores municipals valencianes i, de fet, és a les xarxes a través de Ràdio L'Om de Picassent. 

En l'ocasió que us comentem ací, ha entrevistat a l'editora d'Edicions del Bullent, Núria Sendra. Comenten temes relacionats amb l'edició en català des del País Valencià, sobre la necessitat d'editorials amb les característiques de Bullent, sobre associacionisme...

Es pot escoltar en aquest enllaç: https://go.ivoox.com/rf/66029406




18 de març de 2021

3a edició de Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa


 "Vaig fer la maleta un dia de juny", de Cinta Arasa va ser premiada amb el 33è Premi Enric Valor de novel·la juvenil. És una novel·la emocionant i única. La diferència la trobem en el tema, l'escenari i l'època, molt innovadors al camp de la novel·la juvenil i que ens fan arribar el coneixement d'altres realitats i també en la quantitat d'emocions que ens fa sentir, independentment de l'edat.

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

Cinta Arasa està inclosa als programes Autors a les aules i Lletres a les aules que faciliten visites a centres educatius, arreu del territori lingüístic. 

Cinta Arasa i Carot, (Tortosa 1978) Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho, i espera escriure fins a l’últim dia, perquè ho necessita tant com respirar. És autora d’obres com Arran de l'Ebre (2009), On és el Sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed (2013), Zeineb, la primera enxaneta (2013), Les fades són calbes (2016) o Paraules, flors i pólvora (2020) entre molts altres. Amb Vaig fer la maleta un dia de juny va guanyar el Premi Enric Valor.

12 de març de 2021

Creixen els Premis de Castelló: més dotació i un nou premi infantil de no ficció

L'ajuntament de Castelló convoca els premis Castellum Ripae 2021 i fa créixer la seua aposta per les lletres valencianes amb dues novetats:

⇒ Es duplica la dotació del premi de narrativa Soler i Estruch que fins ara era de 2.500 € passarà aquest any a ser de 5.000 

⇒ Es crea un nou premi dins del Certamen Literari Castellum Ripae, el Premi de Literatura Infantil de no ficció i de caràcter lúdic amb una dotació de 1.500 €.

Lliurament dels Premis Castellum Ripae 2020. Foto: Joanjo Puertos

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de Literatura Infantil. El Certamen literari Castellum Ripae també està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble).

El termini per presentar els originals acaba el dia 21 de juliol de 2021 i el veredicte se sabrà el dia 11 de setembre de 2021.


Els dos premis es poden presentar de manera electrònica i en paper; les bases del premi Soler i Estruch amb més detall a https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/ i el Premi de Literatura Infantil a https://bullent.net/premi-literatura-infantil/

I les dels premis, íntegrament al butlletí de l'ajuntament de Castelló El Miragall  http://www.elmiragall.org/noticia/3813/certamen-literari-castellum-ripae-2021

L'any passat va guanyar l'obra De persones i dimonis, de Modest Barrera, que ja es pot trobar a les millors llibreries i també on line.

El primer terç del segle xx fou una època ben convulsa i, sobretot, tràgica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s’ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant.Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la història, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en què es va consumar el destí tràgic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perquè tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar».Tot fugint de la mirada càndida, el lector ha d’atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l’ànima dels miserables.

Altres guanyadors són Dissabte, jazz, de Rafa Gomar, Un bri d'esperança, d'Agustí Colomer; Set pecats de Carles Castell; La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal; Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils;  Tot interior, d'Enric Camps; Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina; Humors agres, de Sico Fons; Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser o El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.


11 de març de 2021

Proposta didàctica de "Conte contat. Històries en homenatge a Llorenç Giménez"

 


Al llibre "Conte contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez" li ha arribat una nova col·laboració important. El mestre Lluís Lairón ens proposa activitats per a després de la lectura dels contes del llibre.

Es pot trobar a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3271-ConteContat, en un enllaç a un arxiu pdf.

En què consisteix la proposta?

1. El llibre "Conte contat... " es va pensar per a que les històries puguen ser explicades. Tria’n una i explica-la o llegeix-la en veu alta. També et pots enregistrar en un vídeo i així seràs la versió moderna dels conta-contes: un booktuber!

2. Pregunta a les persones majors (com més majors, millor) que t’expliquen contes que els explicaven de menuts, així els podràs rescatar de l’oblit.

3. La proposta didàctica principal d’aquest llibre és un joc, explicat al pdf, amb el qual es treballarà, oralment i de manera lúdica, la capacitat comprensiva, explicativa i descriptiva. Un joc de tipus tabú, on s'ha d'endevinar la paraula sense utilitzar les prohibides.

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava. Com que cal recordar les bones persones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, en va nàixer un llibre que ajudava els que queien malalts. 

I això és tan cert com que és el llibre que t'estem mostrant.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:

Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles; Raquel Ricart i César Barceló; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner.

I conte contat... tresor guanyat.

8 de març de 2021

La UA organitza el cicle de simposis "Dona i coneixement"


La UA organitza el cicle de simposis "Dona i coneixement" a la Seu universitària de La Nucia.

Les sessions són del 8 al 10 de març, i el programa complet es pot consultar a: https://web.ua.es/va/seus/lanucia/seu-universitaria-de-la-nucia.html

Volem agrair a totes les persones i institucions organitzadores que hagen pensat en nosaltres per a un esdeveniment tan interessant. En el simposi del dia 10 de març, l'editora Núria Sendra aportarà la seua experiència a Edicions del Bullent:

6. SIMPOSI "DONA, CREACIÓ I EDICIÓ"

18 h.Sessió SÍNCRONA

Accessible: https://web.ua.es/va/seus/lanucia/seu-universitaria-de-la-nucia.html

Coordina: Professora LLIRIS PICÓ (Dept. Filologia Catalana, UA; Delegació de l'IEC a Alacant).

1. 18-19.15 h. Taula redona "Dones i Editorials": NÚRIA SENDRA (Edicions del Bullent), MERCÉ CLIMENT (Lletra Impresa) & ÀFRICA RAMÍREZ (Balandra). Modera: Profa. LLIRIS PICÓ (UA; Delegació IEC a Alacant). "Dones i editorials".

19.15-19.30 h. Descans.

2. 19.30-20.30 h. Taula Redona "La visibilitat de la dona en la literatura, amb escriptores nascudes en les dècades: 50, 60, 70, 80": GRACIA JIMÉNEZ, VICTÒRIA CREMADES, LLlRIS PICÓ, MERCÈ CLIMENT. Modera: DRA. MARIA LACUEVA.

3. 20.30-21 h. Diàleg: "La dona en el món del sainet", amb la Dra. MARÍA DE LOS ANGELES HERRERO & PROFA. LLIRIS PICÓ.