31 d’octubre del 2023

'Els secrets de l'Eixample', de Mariano Casas, Premi Samaruc de literatura juvenil

L'Associació de Bibliotecaris Valencians premia cada any el millor llibre infantil i juvenil escrits per autors valencians en valencià: són els Premis Samaruc (en la foto d'encapçalament Teresa Gomis entrega el premi a Mariano Casas).

I enguany, estem d'enhorabona. En la 31ª edició del Premi Samaruc el jurat, que va estar format per  Belen Perelló Baixauli, Àngels Aznar Márquez i Marta Orts Devis com a bibliotecàries, Vicent Flor i Moreno com a escriptors i Eva Alepuz Prats com a mestra, i van decidir que Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas, era el millor llibre juvenil d'autoria valenciana. En la modalitat infantil, han distingit Una carta (Bromera), d'Irene Verdú i Verónica Aranda. 

El lliurament del Premi va tindre lloc en la inauguració de la XI Plaça del Llibre de València, en el Jardí Botànic de l'UV el passat divendres 27 d'octubre.


D'esquerra a dreta: Ramon Guillem, bibliotecari de Catarroja; Irene Verdú, Mariano Casas i Teresa Gomis, bibliotecària de Guadassuar.

Els secrets de l'Eixample, en paraules del seu autor «no és un llibre que continga cap dosi de moralina, ni cap missatge; és una història de misteri que he gaudit molt escrivint».

Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.



30 d’octubre del 2023

'La pedra rosa', de Muriel Villanueva, a la llibreria La rossa de Benimaclet

 

«El meu bosc és un lloc màgic,
m’envolta i el porte al cor.
Per això voldria parlar-te’n,
veure si m’entens un poc». 

La màgia del bosc de La pedra rosa arribarà a la ciutat de València el 4 de novembre. Concretament, a la llibreria La rossa de Benimaclet, el dissabte 4/11 hi haurà poesia infantil, àlbum il·lustrat i molt d'amor per la diferència.

Entre altres, acompanyaran l'autora, Muriel Villanueva, la contacontes Clàudia Muñoz i l'editora Núria Sendra.

Muriel Villanueva ens endinsa en el bosc poètic de La pedra rosa, on l'unicorn, la licàntropa, el drac, la sirena i la fada terrenal conviuen en un món tan imperfecte com tots. Ple, això sí, de ritme, de diversitat i d'estima. La diversitat de gènere, temàtica central de l'àlbum, respon al reclam de professionals de l'ensenyament que troben a faltar materials similars per als més petits i serveix alhora d'excusa per introduir un valor de respecte universal i incondicional. Adreçat a tots els públics, el llibre mostra un univers il·lustrat per Sara Sánchez amb imatges amarades de vida que abandonen els colors bàsics i abunden en tons pastel, per acompanyar un missatge complex i de concòrdia.

Va dir sobre La pedra rosa Carme Cardona a La veu dels llibres: 

«Amb un llenguatge entenedor, La pedra rosa convida a la reflexió, a posar-se en el lloc dels altres, a entendre i respectar; i aquests valors, en tant que universals, van més enllà de franges d’edat, ètnies o cultures. El món sempre ha estat divers i canviant i és, en aquesta varietat, on trobem un veritable tresor per conèixer i aprendre de les persones i de nosaltres mateix en aquest meravellós bosc màgic que és la vida.

Com sentencia la pedra rosa “No hi ha lleis que ens definisquen./ No hi ha normes ni etiquetes.”»


28 d’octubre del 2023

Joan Lluís Monjo guanya el 24é Premi Bernat Capó amb una obra de contes i acudits llicenciosos de tradició oral




“El Seculòrum I la Seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral”, de Joan Lluis Monjo Mascaró.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 24a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral” és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.



El jurat del XXIV Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, format per Núria SendraAlbert ToldràJosé Maria Candela, Alba Herrero i Joan Seguí, va decidir per unanimitat premiar l’obra i n’ha valorat en primer lloc la qualitat en l’estructura i redacció del text, així com la claredat en la presentació dels continguts. Igualment, el fet que el material de tradició oral que el compon es representatiu d’una tipologia relativament poc difosa en este tipus d’estudi. Alhora, i tot i tindre la comarca de la Marina Baixa com a lloc de referència, l’autor ha fet un esforç per incloure altres comarques valencianes com ara la Marina Alta, el Baix segura, el Camp de Requena Utiel, el Baix Vinalopó, l’Horta Sud o la Plana Baixa tot i dotant el treball d’una plantejament més transversal des del punt de vista territorial.

Joan-Lluís Monjo i Mascaró (Tàrbena, 1968). El 1993 es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéryde Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi, que obtingué una menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC.

És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popularque s’han manifestat en diversos articles i llibresEn el camp de la dialectologia destaca El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez), i els treballs per a la salvaguarda del parlar tarbener Jo també parla de sa (2020) i Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador, que obtingué el Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats. Dins del camp de la història assenyalarem els treballs dedicats a la presència balear en el repoblament valencià, com Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas, i a l’emigració valenciana a Algèria, com Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menagesque obtingué el 8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En el camp del folklore ressaltemJa plora la nyora. La tradició musical i etnoliterària de Guardamar del Segura (2007)com a membre del Grup Alacant, i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).


El premi de l'anterior edició de 2022 va ser per a "Sense porc. L’alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València", d'Albert Toldrà i Vilardell.


El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 24 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.






26 d’octubre del 2023

Aplec excursionista de la Vall d'Ebo

 


"D'aquelles cendres, aquestes pedres" és el títol que li han posat des de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta i la Mancomunitat de Turisme de Pego i les Valls a un aplec especial que se celebrarà els dies 28 i 29 d'octubre a la Vall d'Ebo.

Dins d'aquest aplec, ple d'activitats, el diumenge 29 els llibres Bullents hi seran al mercat de productes de km 0 en l'Av. Marina alta, des de les 10h. fins a les 14h.

L'aplec és un brot verd, una voluntat de recuperació del nefast incendi que precisament s'inicià a la Vall d'Ebo l'any 2022. Al web de la MacMa ho expliquen amb detall i també es pot consultar el programa complet i entrar als enllaços per a inscriure's a les excursions i altres activitats: https://macma.org/cultura/actualitat/aplec-excursionista-a-la-vall-debo-daquelles-cendres-aquestes-pedres-28-i-29-doctubre

«El passat estiu de 2022, 10 municipis de la Marina Alta i 7 municipis del Comtat, estigueren sotmesos a la foscor d'un dels incendis més abrasius dels últims anys, amb un total de 13.000 hectàrees afectades. Aquells dies d'agost la gent de la Marina Alta i del Comtat, tinguérem el cor en un puny de pensar què quedaria del nostre paisatge mediambiental després d'un mar de flames que a poc a poc corria per les nostres sendes i camins.

»Foren uns dies durs i angoixosos, i on part del veïnat d'aquests deu pobles foren desallotjats davant del perill imminent d'un foc que passejava sense cap compassió pel nostre patrimoni agrícola, arquitectònic i natural.»



24 d’octubre del 2023

'La por', d'Esperança Camps. Contenim la respiració. #Novetat #Novel·la

La novel·la 'La Por' d'Esperança Camps arriba aquesta setmana a les llibreries. Edicions del Bullent publica l'última obra de l'escriptora menorquina afincada a València, després de set anys des de la seua anterior novel·la. 'La Por' és una obra de sensacions amb una prosa evocadora i emocionant. 

«El món girava i un dia el món ja no va girar més. Es va aturar per sempre i em feia mal. Punxes d’eriçó. A vegades el món no és aturat però va més a poc a poc. És un món amb les piles esgotades. Jo no hi soc dins però encara em fa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que és plena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir del món era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vida que plou i tot és negat.»

La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades. 

Esperança Camps t’introdueix en aquest relat angoixant en primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i gaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.

A la il·lustració de la coberta, de la il·lustradora Elga Fernández Lamas, s’hi veuen tres figures d’esquena: una dona i un home que agafen la mà d’una criatura. Però hi ha un detall inquietant… Els adults no tenen ombra.

Per saber més sobre el llibre o llegir les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3317-lapor

Sobre l'autora: 


Esperança Camps és una periodista i escriptora nascuda a Ciutadella de Menorca que viu i treballa a València. Ha fet premsa, ràdio i televisió. Ha format part de l’equip directiu que va posar en marxa els mitjans públics valencians i actualment és cap de redacció al diari VilaWeb. Com a novel·lista, entre més obres ha publicat La draga (Llibres del delicte), L’illa sense temps (Meteora), El cos deshabitat (Proa) o Quan la Lluna escampa els morts (Bromera). Les seues novel·les han estat guardonades, entre altres, amb premis com el Joanot Martorell, el Ciutat d’Alzira o El lector de l’Odissea. També té el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia. Conrea, també, la narrativa breu i té relats publicats en diverses antologies o col·leccions. L'autora enriqueix la literatura catalana amb la seva profunditat i passió, a través de les seues novel·les el lector és arrabassat pel desassossec.


23 d’octubre del 2023

XI Plaça del llibre de València al Jardí Botànic

La Plaça del llibre de València torna en la seua edició número 11, però enguany canvia de seu i es celebrarà el el Jardí Botànic de València, això sí, en les mateixes dates de sempre: del 27 d'octubre a l'1 de novembre. Aquest és el cartell oficial:


El divendres 27 d'octubre a les 18:00 tindrà lloc la inauguració institucional de la 11a Plaça del llibre amb els Premis Samaruc i Premis Plaça del llibre.

Edicions del Bullent participem de manera singular, com en cada edició, i hem preparat dues activitats:

Dilluns, 30 d'octubre a 18:00h: La nova mestra, de Carme Cardona



A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

Intervindran, a més de l'autora, l'editora Núria Sendra i la mestra Adela Costa.

Dilluns, 30 d'octubre, a 18:30h: Llegenda dels registres, de Fàtima Ponsdoménech


La mort sobtada de la líder del clan Dondre deixa Jeluma desolada. Era la seva àvia i mestra. Però amb la tristesa arriben revelacions sorprenents: la seva mare no és morta, i Jeluma ha de trobar-la per ocupar el càrrec que ha quedat buit. Tindrà la mare el saber que l'àvia li va amagar? Podrà guarir la seva malaltia? Què són els estranys objectes que han anomenat ‘registres’ i quina relació tenen amb els secrets del clan? Acompanyada del seu inseparable esquirol mutat, inicia un viatge que l’endinsa en un món prohibit i desconegut que capgira tot el que creu i que li han ensenyat. Descobreix aquesta apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura portaran Jeluma a superar els límits i forjar el seu propi destí.

Llegenda dels registres va guanyar el Premi Enric Valor de narrativa juvenil

22 d’octubre del 2023

Lliurament del Premi Bernat Capó al Castell d'Alaquàs el 27 d'octubre


El proper divendres 27 d'octubre de 2023 se sabrà l'obra guanyadora del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular del 2023. Aquest premi, convocat per L'Etno, de la Diputació de València i publicat per edicions del Bullent suma ja 24 edicions i l'inestimable col·laboració de moltes entitats al llarg de la seua història. L'ajuntament d'Alaquàs i l'IDECO formen part ara de l'organització.


L'acte està previst a les 19h. al Castell d'Alaquàs, edifici que és Monument Històric i Artístic i Bé d'Interès Cultural i seu de nombrosos actes culturals i festius. A més de saber de primera mà l'obra guanyadora, els assistents podran gaudir entre parlaments de personalitats relacionades de l'actuació del Grup Krama. La periodista Maria Josep Poquet conduirà l'acte. 

L'accés és lliure fins completar aforament. 

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.


L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.

 


 

21 d’octubre del 2023

A Blanes, "Llegenda dels registres", de Fàtima Ponsdomènech


La primera presentació de la novel·la guanyadora del 42é Premi Enric Valor "Llegenda dels registres", de Fàtima Ponsdomènech serà a Blanes. El Dissabte 28 d'octubre a la Casa del Poble de Blanes s'espera un esdeveniment ben especial, amb assistència de l'autora, a càrrec de Maria Sala i amb actuació musical de Cat Klezmer Trio. Començarà a les 19:30 hores i és de lliure assistència fins completar aforament. S'hi podrà adquirir el llibre allí mateix i el durà la Llibreria Llibresca.

L'argument de "Llegenda dels registres" és el següent:
La mort sobtada de la líder del clan Dondre deixa Jeluma desolada. Era la seva àvia i mestra. Però amb la tristesa arriben revelacions sorprenents: la seva mare no és morta, i Jeluma ha de trobar-la per ocupar el càrrec que ha quedat buit. 
Tindrà la mare el saber que l'àvia li va amagar? Podrà guarir la seva malaltia? Què són els estranys objectes que han anomenat ‘registres’ i quina relació tenen amb els secrets del clan? 
Acompanyada del seu inseparable esquirol mutat, inicia un viatge que l’endinsa en un món prohibit i desconegut que capgira tot el que creu i que li han ensenyat.
Descobreix aquesta apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura portaran Jeluma a superar els límits i forjar el seu propi destí.

La següent presentació serà el dilluns 30 d'octubre a la Plaça del llibre de València, que enguany se celebrarà al Jardí Botànic de València.

Per saber més sobre el llibre o llegir-ne l'inici: https://www.bullent.net/libro/3315-llegenda-registres

20 d’octubre del 2023

"Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent", de Elisa Sanchis #Novedad



Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent, de Elisa Sanchis va camino de las librerías. Se trata de un breve ensayo en el que su autora nos invita a atender las vivencias de tres mujeres republicanas que se vieron abocadas al exilio a través de sus respectivos diarios publicados. Memorias que, como dice el título han sido injustamente desatendidas. Así, de forma amena, sabemos de las diferencias y similitudes entre la anarquista Silvia Mistral, la comunist Luisa Carnés y  Victoria Kent, mujer liberal que tuvo responsabilidades en el gobierno.

Ana Noguera ha escrito el prólogo y dice: «un texto imprescindible para la memoria colectiva, para honrar a las tres mujeres a las que se refiere (y muchas más que aparecen a lo largo del texto), para rescatar a tantas mujeres silenciadas u olvidadas que han sido imprescindibles en la construcción de la historia».

«Yo quiero no olvidar todo lo que hoy sé. Que otros hagan historia y cuenten lo que quieran; lo que yo quiero es no olvidar, y como nuestra capacidad de olvido lo digiere todo, lo tritura todo, hoy quiero sujetarlo a este papel» 
Victoria Kent. 

Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías: Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil, con las consecuencias para los perdedores, los campos de concentración para los hombres y el confinamiento para las mujeres. Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia. Desmienten con su comportamiento el estereotipo de la pasividad de las mujeres. 

Un propósito de comprensión global de esos momentos concretos, que se quiere lograr con el diálogo entre sí de esos diarios, lo que quizá permita aventurar una posible respuesta a la cuestión de que si las mujeres reaccionan de manera similar en situaciones límite. Las autoras forman parte de esa vanguardia femenina que quiso participar en los asuntos públicos como políticas en activo, iniciando el camino hacia la igualdad y la paridad de las mujeres en la gestión de la sociedad, objetivo que aun estamos hoy lejos de culminar. No son cronistas asépticas, toman partido, se implican afectivamente al máximo. No tienen vergüenza en contarnos sus momentos de mayor debilidad y como consiguen superarlos. Lo que nos las hace muy cercanas. Su subjetividad empapa cada diario, mostrando unas «heroínas a la fuerza», como son los verdaderos héroes. un referente para la lucha de las mujeres hoy.

El motivo de la cubierta es de la artista Anna Roig. Una flor con los colores de la bandera republicana y una plumilla como estambre, crece sobre la arena árida, deberá cruzar el océano.

Elisa Sanchis Pérez (València, 1945) ha dedicado su vida a la educación, entendida como un camino hacia la autonomía personal, y una lucha por la igualdad y contra toda discriminación que habrá de conseguirse con la acción colectiva.

Su vocación la llevaría al ejercicio de la enseñanza en diferentes institutos, actividad que se vio interrumpida por la represión de la dictadura franquista. Pronto descubrió que se podía enseñar desde cualquier profesión. Fue cofundadora de la emblemática librería La Traca de Benimaclet. En La Biblioteca de la Dona (Institut Valenciá de les Dones) apoyó la investigación sobre mujeres y género. Se logró que las mujeres sintieran la biblioteca como “un lugar propio”. Conectó con las asociaciones de mujeres, en especial con Antígona, con la que trabajaría después de su jubilación.

Su trayectoria ha sido reconocida con varios premios: Premi  Associaciò de Dones Progressiste (2011), Mención de honor de la UGT (2012), Premio Isabel  Ferrer de la Generalitat Valenciana (2018), Homenatje de les Corts Valencianes  en el día de la Dona per la seua contribució a la igualtat real (2018).

Ha publicado Lectoras transversales. La lectura de ficción en una biblioteca de mujeres, junto con Cristina Giner (2012) y Recuperar la historia de las mujeres  Republicanas (2019).

Para más información y  leer las primeras páginas del libro: https://www.bullent.net/libro/3316-memoria-desatendida

Presentaciones previstas:
11 de noviembre. Llibreria Esplai de l'Alcúdia. Llibreries Fest.
13 de noviembre. En el barrio de Benimaclet de València.

18 d’octubre del 2023

A Mutxamel, Josep Bernabeu signa 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'

 


En el marc de la Mostra de llibreries que organitza l'Ajuntament de Mutxamel, l'Agència de promoció del valencià ha organitzat una trobada amb Josep Bernabeu Mestre. El dissabte 21 d'octubre, a la Plaça del mercat de Mutxamel, des de les 11:30h fins a les 13:30 Bernabeu signarà 'Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur'.


Al llibre 'Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur', Josep Bernabeu explica els complexes factors que hi ha darrere de les pandèmies. 

A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. 

Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Una de les coses que poden evitar una pandèmia és estar ben informat i Josep Bernabeu fa una magnífica feina en aquest sentit. Les presentacions esdevenen una tertúlia aclaridora.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3304-pandemia

Com a recordatori, el vídeo que ens va fer sobre el llibre: https://youtu.be/VzfEZZaqNMc

16 d’octubre del 2023

Fira del llibre de Torrent 2023, 50a edició!

 

Des del dijous 19 fins al diumenge 22 d'octubre se celebra la Fira del llibre de Torrent en la plaça Unió Musical, just a la parada del metro "Avinguda".

Com que és la 50a edició promet ser molt especial, hi haurà diverses activitats, tallers, signatures…

Hi haurà una bona representació de llibres Bullents, segur que hi seran les novetats (que es poden consultar a https://bullent.net/novetats-bullent/) i llibres de fons.

11 d’octubre del 2023

Agricultura per a gent curiosa al Mercat de l'Horta de Castellar - L'Oliveral

 


El llibre 'Agricultura per a gent curiosa', de Maria Josepa Payà i Rafa Alonso, tracta d’ajudar a prendre consciència sobre l’origen d’allò que les famílies posen als seus plats cada dia. Sense dubte, és un luxe poder posar els aliments que s'han produit al costat de casa. Això és el que permeten els Mercats de l'Horta, on els productors venen fruites i verdures de temporada, acabades de collir.

Per això Maria Josepa Payà hi anirà a fer una activitat al voltant del tema i del llibre guanyador del Premi de no ficció infantil Ma. Dolores Català Amorós. Ets capaç de saber qui va introduir un o altre aliment vegetal a les nostres terres? 

L'Associació de veïnes i veïns Castellar - L'Oliveral l'ha convidada a ella i a totes les persones (grans o menudes) que vulguen participar, serà:

📆 Dissabte, 21 d'octubre
⌚ a les 11:30h
📌 Al Mercat de l'Horta de Castellar-L'Oliveral

'Agricultura per a gent curiosa' és una introducció als orígens de la producció d’aliments. Parla, de forma senzilla, de com funcionen les plantes i de com són d’importants el sòl i la biodiversitat. L’objectiu és fer reflexionar els lectors sobre com vam començar a cultivar aliments i per què, i sobre com ha anat evolucionant la nostra dieta al llarg dels segles a mesura que han anat arribant al nostre territori aliments diferents des d’altres llocs del món. Amb el convenciment que l’alimentació és l’acte humà que més influència té en el nostre entorn, es tracta d’ajudar a prendre consciència sobre l’origen d’allò que les famílies posen als seus plats cada dia.

10 d’octubre del 2023

'El Drac de l'Albufera', de Joanvi Cubedo, al Micalet

 


El dijous 19 d'octubre, a les 18:30h. Joanvi Cubedo farà el contacontes "Històries de dracs"  amb motiu del seu llibre "El drac de l'Albufera"  a la Societat Coral el Micalet.

«Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara...»

Així comença "El drac de l'Albufera", una rondalla de la ciutat de València (des del punt de vista del protagonista humà, ja que Catarroja queda molt més a prop de l'habitat inicial del drac), escrita i fabulada pel contacontes Joanvi Cubedo, Tio Vicent, i amb els dibuixos, sempre divertits i expressius, de Dani Cruz.


Ens aquest vídeo Joanvi Cubedo ens en parla: 




5 d’octubre del 2023

'Un secret' d'Anna Roig Llabata guanya el premi La paraula imaginada

 


‘Un secret’ d’Anna Roig és l’obra guanyadora del Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs enguany. 

Tot i que diuen que una imatge val més que cent paraules l’artista plàstica i il·lustradora Anna Roig Llabata ha pres imatges precisament per enaltir el poder de les paraules. El text de l’obra comença així: «Hi ha paraules suaus com plomes que s’enlairen per desaparèixer». Es tracta d'una obra no dirigida a públic infantil.

Anna Roig ha descrit el treball guanyador com un joc:

«Amb el text vull jugar amb el lector, buscant la seua complicitat, lligant imatges poètiques i alhora actuals. És un llibre on experimente amb la imatge fotogràfica de diverses maneres. M’interessa sobretot l’expressivitat de la imatge, el grau de soroll que té, i el collage.

«Totes les fotos són meues, fotografies preses durant els darrers 3 anys. M’agrada fixar-me en tot allò curiós o que em desperte cert interès particular del meu voltant i guardar-lo fotogràficament, tinc un arxiu fotogràfic molt divers. De vegades són fotos de caràcter professional, per documentació, familiars, estètiques, atzaroses…»

Aquest divendres 6 d’octubre, en el sopar Estellés de la Font d’en Carròs, s’ha entregat el guardó del Premi “la Paraula Imaginada” per segon any. El premi ha estat convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i de l’editorial Edicions del Bullent.

El premi té una dotació de 6000 € i la publicació de l’obra. s’han presentat 14 obres de gran qualitat, a parer del jurat. El jurat ha estat composat per la regidora Celia Escrivà, l’escriptora Joaquina Barba, l’il·lustrador Fran Parreño, l’editora Núria Sendra i el cap del departament de dibuix de la Facultat de BB.AA. de la UPV Rubén Tortosa.

Anna Roig Llabata Naix a València al 1970, es llicència en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles el 1993. En l’actualitat viu i treballa a Paterna, al seu estudi Lavalenciana de comunicació, art i disseny, i a La Patera, antiga granja de patos reformada com a taller de pintura el 2002. Exerceix la seua activitat creativa des de 1995 com a freelance en tres àmbits: l’Art plàstic, la il·lustració i el disseny.

Art Plàstic: La seua obra pictòrica es mou dins de l’abstracció. La darrera exposició d’aquesta sèrie l’ha fet a Galería Cuatro de València, el 2019. També ha exposat a Sienna (Itàlia), Rijeka (Croàcia), i a Espanya: Àvila, Salamanca, Madrid, així com a Girona, Alacant i València. Des del 2000 fins al 2008 produeix més de 600 obres abstractes sobre paper amb formats mitjans, per una entitat bancària, com a decoració per les oficines de l’entitat. Es pot trobar la seua obra a col·leccions tant públiques com privades.

Il·lustració: Aplicada tant a cartells, com a d'altres suports, el seu treball es centra en il·lustrar llibres infantils majoritàriament. Ha fet més de 20 llibres fins ara, per a diverses editorials i també ha realitzat algunes cobertes per la col·lecció Dèdal d'Edicions del Bullent. Cinc en un llit // Five in a bed és l’últim llibre que ha publicat i va ser el libre infantil més venut a la Plaça del Llibre 2020.

Pel que fa al Disseny: Destaca el logotip i el trofeu dissenyat i produït pels premis que lliura la Conselleria de Cultura de Generalitat Valenciana anualment als dos municipis més destacats culturalment, des de 2019 fins a l'actualitat. També ha realitzat el naming, logotip i la nova imatge de L’Almara, el Nou Mercat Municipal de Burjassot, i junt amb Cèsar Amiguet el logotip de l’Oficina de Turisme de Burjassot, entre altres.


'La panderola, un tren que vola', 4a edició i 60 aniversari

Has sentit parlar de la Panderola?  El tren fa 60 anys que va deixar de viatjar. Té una canço i tot. Diu la cançó que és un "tren que vola". T'imagines un tren volador? Si t'endinses en el llibre La Panderola, un tren que vola, de Pep Castellano i Canto Nieto veuràs com, amb la màgia de la música i l'ajut del seu iaio Pepe, Carla aconsegueix fer volar un tren i coses més sorprenents, encara.

La panderola és ara un tren que vola més que mai, tant, que tres edicions ha volat cap a les biblioteques dels lectors i ha arribat la quarta edició, preparada també per volar més de pressa que el mític tren (que no es caraceritzava precisament per la rapidesa).

A la pàgina del llibre (https://www.bullent.net/libro/3176-La_Panderola_un_tren_que_vola) podreu trobar més informació com ara un joc interactiu, les primeres pàgines, una guia didàctica, etc.

I escoltar la cançó en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Wym-bmjJ0cQ