De tan menut, tan menut, a Ximo li deien Ximet... Ximet, el gegant Mitjafava. Des de la primera frase aquest conte posa negre sobre blanc les contradiccions de la vida. Descobrim mitjançant la mirada d'un xiquet una societat sacsejada per la fam i les xicotetes (i no tan) injustícies quotidianes. Però tenim un heroi amb bon cor, que aliat amb una d'aquestes fades que tots hem conegut de xiquets, capgira la realitat.
El gegant Mitjafava, d'Empar Ferrer, és com una rondalla en la qual Empar Ferrer, com a bona poblera, hi vessa estima pel seu poble, que és també estima en general pels nostres pobles. És ben bona de contar i amb la participació de César Monzonís l'èxit està ben assegurat.
Serà el divendres 28 de juliol a les 20h. a l'Ajuntament de Benigembla.
En aquest vídeo César i Empar fan una crida a acudir:
Tots els anys vora mar es celebra la Fira del Llibre de Moncofa; enguany compleix 10 anys demostrant que l'estiu també és temps de llibres. Nosaltres tornem amb una parada per oferir-vos les lectures en valencià més refrescants.
Hi serem del 28 al 30 de juliol de 18h a 00h
El divendres 28 de juliol a partir de les 19h, Joanvi Cubedo signarà El drac de l'Albufera, una rondalla de la ciutat de València ben divertida, amb il·lustracions de Dani Cruz i un final inesperat.
Joanvi Cubedo, sota el pseudònim de «El tio Vicent», és també actor i narrador. Si voleu escoltar un conte menut, li ho demaneu després de la signatura, i vos el contarà. On? A l'estand de la llibreria Bufanúvols.
I el diumenge dia 30, a partir de les 18h en la parada d'Edicions del Bullent, ens acompanyarà Carme Cardona per a signar La nova mestra.
A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.
L’estiu és una època formidable per llegir novetats, eixos llibres que s'han quedat pendents en la nostra tauleta...
A Bullent tenim alguns suggeriments per fer-vos, que van des de la narrativa més actual en valencià a l'assaig per a tots els públics (també per als més menuts i les més menudes), llibres infantils il·lustrats, rondalles i les rutes més belles de la comarca de la Safor.
Ací els teniu, per si voleu fer-los una ullada. Els trobareu en les millors llibreries!
Novel·les per a tots els gustos: un thriller de misteri, la nissaga del poble, i un puzle de l'època de la República:
La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig, ha estat representada en múltiples teatres i centres educatius per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es pot contactar i concertar una actuació al seu web). Aquesta intensa i fructífera activitat ha comportat fer encara més evident el lligam entre aquesta i el llibre i per això s'ha renovat la coberta amb una fotografia d'una de les escenes de la representació.
Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.
Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.
Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.
L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.
Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.
Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. En Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporadaCarles Rodrigo Alfonso ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.
El proper divendres 14 de juliol, Carles Rodrigo parlarà a Beneixama sobre el llibre, guanyador del 22é Premi Bernat Capó, i sobre l'hàbitat de temporada en la comarca de l'Alcoià. Serà a les 20h en la Biblioteca Municipal (Antigues escoles) i l'acompanyarà Josep Puig.
En aquest vídeo, l'autor ens fa una introducció del que podem trobar al llibre:
.png)
.png)
