Ressenya de "El seculòrum i la seculera" a Caràcters

Emili Selfa ha ressenyat El seculòrum i la seculera de Joan-Lluís Monjo Mascaró a la revista Caràcters, obra guardonada amb el 24é Premi Bernat Capó de difusió de cultura popular.

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Selfa destaca de l'obra que és «Una recerca exhaustiva i amb metodologia científica d’una part d’eixe patrimoni, la part més verda i picant, la del sexe».

A més a més, «Monjo, segueix l’estela del mestre Enric Valor, i ha escollit una de les parts de la rondallística menys estudiades, la de les contalles llicencioses; testimoni de l’imaginari popular del sexe, amb els mites, tabús, anhels i inquietuds que suscitava.»

De l'estil de la narració Selfa ha remarcat que «l’autor ha optat per una transcripció literal de l’oralitat recollida, la qual cosa posa la narració en un context més realista».

I, finalment, sentència la ressenya amb una afirmació rotunda «Sense memòria no som res» per a subratllar la importància d'un treball com aquest.

👉Pots llegir la ressenya sencera al següent enllaç: https://divulgacionturia.uv.es/index.php/caracters/article/view/1008/678

👉Pots trobar més informació del llibre al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3323-seculorum

Una fantasia cozy entre remeis i criatures màgiques: "On el cor arrela" d'Ana Segura

 

🌿Una remeiera, un jove hereu i un poble ple de secrets. Endinsa't en aquesta fantasia cozy (o fantasia reconfortant) on la màgia, les arrels i els remeis es troben.

Ana Segura debuta amb On el cor arrela, una novel·la càlida sobre les arrels, la identitat i la recerca d’un lloc on pertànyer.

Teresa Dalmau és la remeiera de Porta, el poble més menut del Comtat de la Llum. Desitja una vida previsible. Una vida rutinària, sense grans sobresalts, i, per descomptat, a Porta. Les dones de la seua família han sigut les remeieres del poble des de fa generacions i guarden un secret que fa el lloc molt especial. Allí té bons amics, bons consells i uns anhels impossibles. Joan Carceller passa els dies a Turiana, la capital, amb una existència indolent i avorrida. L’apassiona el món dels remeis, però el té prohibit. No és un ofici per a algú de la seua posició. Però un dia, son pare, implacable i insaciable, decideix inesperadament que un viatge temporal de Joan a Porta li convé per a fer créixer exponencialment les seues finances. Els camins de Teresa i Joan es creuen. I, a poc a poc, comencen a qüestionar-se tot allò que havien donat per cert i inamovible. A la vida, com en una bona poció, és important identificar-ne l’essència, saber On el cor arrela.

On el cor arrela és una fantasia acollidora ambientada en un univers inspirat en els paisatges i la cultura d’Els Ports, amb dracs, fades, follets, la Pesanta, la Cucafera i altres criatures de la nostra mitologia popular.

Cada capítol s’obri, a més, amb un remei natural fruit de la documentació de l’autora. Neuròloga de professió, fusiona rigor, tradició i imaginació en una novel·la càlida i captivadora.

Una història sobre les arrels, la identitat, l’amistat i el valor d’eixir de la zona de confort. Una novel·la que ens recorda que, de vegades, per a trobar el nostre lloc hem de començar per escoltar allò que ens diu el cor.

Ana Segura va nàixer va nàixer a Tarragona el 1992, però les seues arrels l’uneixen a Portell (Els Ports), d’on prové tota la seua família. Des de sempre ha tingut el nas dins d’un llibre i el cap ple d’històries. Va dedicar-li molts contes a la seua primera lectora, sa mare.

A l’inici de l’adolescència va mudar-se a la capital del Túria, on hi va viure fins acabar la carrera de Medicina. Durant molts anys, les històries que l’ocupaven tenien molta ciència i poca ficció. Ara, és neuròloga. Els contes van acabar tornant, i com a resultat, esta és la seua primera novel·la.

👉Pots trobar més informació del llibre i llegir les primeres pàgines al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3351-onelcorarrela

Del frisó al català: descobrim "A casa de la iaia"

🎉Arriba la novetat!

A casa de la iaia, de Mirjam van Houten. És una traducció del frisó, una llengua que té menys parlants que la nostra, que es parla en part dels Països Baixos. Aquesta traducció ha sigut possible gràcies a un intercanvi amb Afük, editorial que publicarà el nostre l'àlbum L'aventura, arrel d'un projecte europeu impulsat per l'AEPV.

A casa de la iaia és en majúscules i conta una història senzilla, per a primers lectors:

La mare de Maaike se'n va de viatge de treball i ella es queda a casa de la iaia. La iaia sempre troba coses per fer, però com més tard es fa, Maaike més troba a faltar la seua mare. La iaia sap què cal fer, però ara és ella qui ja no pot dormir…

Amb frases molt curtes, la història ens parla dels peluixos com a objecte transicional o d'apegament que aporten seguretat, consol i autonomia emocional a l'infant. Un altre tema important de la història és el paper del contacte intergeneracional amb els nets, la soledat de les persones majors quan falta la parella de tota la vida (aquesta història no es conta amb paraules, la trobem a través de les il·lustracions, plenes de detalls). Aquest llibre és ideal per a compartir amb les iaies.

Les il·lustracions són tendres, plenes de color i molt detallistes, un llibre per ser llegit en companyia, de manera que faciliten la conversa entre l'adult i la criatura: no hi ha rastre del pare, és una mare sola? I al gos, quin nom li posaries?

🎥L'autora, Mirjam van Houten, ens envia un vídeo parlant del llibre: https://www.youtube.com/watch?v=oPrbTolycWg&t=2s

👉Pots trobar més informació i les primeres pàgines al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3350-acasadelaiaia