🎉La Setmana, la gran festa del llibre en català se celebrarà del divendres 18 a diumenge 27 de setembre al passeig Lluís Companys, ocupant des de l’Arc de Triomf fins al parc de la Ciutadella de Barcelona.
A les 11h, enceta l'activitat la literatura infantil. Hi participarà Laura Aba amb On és na Margalida? (Premi La Paraula Imaginada d'Àlbum Il·lustrat).
Un llibre-joc que denuncia la massificació turística. Hi ha molta, molta gent... Sabràs trobar a na Margalida dins d’aquesta multitud?
A les 12h, bloc temàtic per als llibres d'assaig i Breviari d'amors nobles, de Joan Borja, reclamàrà el paper dels aforismes en el gènere.
Breviari d'amors nobles és Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València.
«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l'imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s'amorteix, s'apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s'esvaeix i desapareix del tot en l'oblit, la indolència i la desmemòria».
En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d'un gènere antic i exigent: l'aforisme. Breviari d'amors nobles, de Joan Borja l'obra guardonada amb el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València reivindica la vigència i la força d'aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se'ns imposa. Hereu d'una tradició il·lustre que va de Montaigne a Nietzsche, Maria Zambrano o Joan Fuster, Borja proposa un recull d'aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat. Perquè, al capdavall, escrivim sempre d'allò que estimem. D'allò que ens mou, ens interpel·la, ens inquieta o ens fa sentir vius. Organitzat en sis parts: De l'amor a les paraules, a la civilitat, a la bellesa, al coneixement, a la vida i a l'amor, aquest llibre és un breviari contemporani que celebra els amors nobles que donen sentit a l'existència.
A més, durant la setmana també tenim les següents signatures:
Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts.
«No deus voler passar-te tot l’estiu entre llibres?», em va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tancament d’un discurs que, lluny de motivar-me, em feia badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre pensaments, em preguntava si res podria fer-me més feliç. Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així, estava a punt de suspendre.Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a l’Alta Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar per torturar-me.
AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.
Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.
Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament. L’home impacient són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.
👉Pots trobar més informació de La Setmana al seu web: https://lasetmana.cat/
👉Pots trobar més informació d'On és na Margalida? al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3343-namargalida
👉Pots trobar més informació de Breviari d'amors nobles al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3344-breviari
👉Pots trobar més informació La terra i la paraula al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula
👉Pots trobar més informació L'estiu entre llibres al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3338-estiu-entre-llibres
👉Pots trobar més informació Amaga't dels drons al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3278-amaga-drons
👉Pots trobar més informació La cadira de l'artista indòmit al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3328-cadira-artista-indomit
👉Pots trobar més informació L'home impacient al nostre web: https://www.bullent.net/libro/3259-HomeImpacient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada