28 d’abril del 2023

A Xàbia, 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur', de Josep Bernabeu Mestre

 



El proper divendres 5 de maig, a les 17h., a la Sala del Museu Soler Blasco de Xàbia (Pl. dels Germans Segarra,1) Meridià Zero amb l'Ajuntament de Xabia han organitzat una presentació del llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur', de Josep Bernabeu Mestre. Anirà a càrrec de l’autor i de Josep Lluís Doménech.

En la ressenya que li va fer a La Veu dels llibres Daniel P. Grau el definia com a “ un text que compleix les expectatives del bon assaig divulgatiu. D’una banda, ofereix explicacions acurades des del punt de vista científic i alhora accessibles a un lector general i, de l’altra, estableix les bases que li permeten reflexionar i arribar a conclusions pròpies.” I respecte a les seues pròpies afirmava que la lectura de 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' l’havia reafermat coma gran partidari de lluitar per les utopies. (La ressenya es pot llegir ací). Així, que per recuperar aquesta il·lusió, és ben recomanable anar a la presentació i llegir el llibre.

Ha acabat la pandèmia? Ens podem trobar en el futur amb situacions com la que hem viscut els darrers anys?

Són preguntes adients a l'actualitat, molt relacionades amb les reflexions que Josep Bernabeu Mestre fa al seu llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'. 

Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. 

El lector troba a  'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

26 d’abril del 2023

El bes de l'aigua, d'Elvira Cambrils #Novetat

 


El bes de l’aigua, d'Elvira Cambrils, forma part de les obres emblemàtiques d’Edicions del Bullent reescrites i reeditades per a celebrar el 40é aniversari de l’editorial. D'igual manera que Elvira Cambrils ha reescrit el llibre, l'ha polit i li ha retornat el nom als personatges històrics, Elga Fernández Lamas ha reinterpretat la coberta i l'ha adequat a la nova línia de la col·lecció.

Sobre l'argument:

Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l’assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses. 

La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. «Intente refer el puzle d’una època desmembrada en rancors, odis, amors i enyorances». I, amb els personatges rescatats de l’oblit, construeix un calidoscopi de les inquietuds d’un temps d’il·lusió a pesar de les adversitats. 

El bes de l’aigua és una novel·la sobre temes globals des de la microhistòria. El feminisme, el poder de les idees, els drets de la natura o l’amor són qüestionats a partir de les vivències d’uns personatges circumscrits al seu temps. «El món canvia, les injustícies perduren».

«És una novel·la coral tot dibuixant una trama que és com una xarxa. Però, sobretot, és una contribució a la recuperació de la memòria històrica». Carme Miquel, revista Caràcters

Elvira Cambrils (Pego, 1955) ha exercit de catedràtica de filosofia de batxillerat en instituts de les comarques centrals valencianes. És narradora i novel·lista. Arran d’un viatge rere les petjades d’Ulisses, s’endinsa en l’escriptura de ficció amb els relats de Mira’m, Amor (Bromera, 2007), premi Blai Bellver de Xàtiva. Li segueixen les novel·les El bes de l’aigua (Bullent, 2010), Tot el que tinc per ballar amb tu (Bullent, 2014), Ala platja de Camus (Bullent, 2018) i Aire (Aila, 2021), premi Carmelina-Sánchez-Cutillas. És guardonada amb el Felipe Ramis per Foc a la llar (Lletra impresa, 2022), el Soler i Estruch per Vestida de lluna (Bullent, 2016) i l’accèssit lliure de Narrativa de Dones per La mar d’Essaouira (Las mujeres cuentan, 2018).

A més, ha publicat Ariadna adormida (Fundació Bromera, 2018) i és coautora d’obres com Jordi, un home singular (Denes, 2016), La improbable vida de Joan Fuster (3i4, 2017) o Setze relats de guerra (Ajuntament de Pego, 2019).

Per saber-ne més i llegir algunes pàgines del llibre: https://www.bullent.net/libro/3313-bes-aigua


25 d’abril del 2023

"Sense porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos…", d'Albert toldrà, #Novetat

 


Albert Toldrà va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Sense porc. L’alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València". Toldrà té l'habilitat de fer gaudir al lector de continguts que ell extreu dels arxius de la inquisició de València, converteix l'aridesa d'aquells textos en llibres amens i no exempts d'humor.

L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.

Albert Toldrà (Barcelona, 1964) és Doctor en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d'Història Medieval. Ha estudiat diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals; ha publicat, abanda de diversos articles, nombrosos llibres entre els quals destaquem Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubred'assaig, 2000), Un cafè amb Raixida (2004) / Un café con Rachida, Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), En nom de Déu. La inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador (2015), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. (2017) (Premi València d'assaig), Il·luses, santes, falsàries (2018) (Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València), El monstre. Les presons de la Inquisició de València (2021) i ara Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València (2023) (Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular).

«En posaré un exemple que potser algú trobarà ridícul: a molts valencians actuals els agrada la paella i en mengen amb una certa freqüència, fins i tot ritualment cada diumenge. Si els demanem per què mengen paella, és clar que absolutament tots diran que perquè els agrada, i ho diran sincerament –és el que en etnografia s’anomena aspecte emic: mengem paella perquè ens agrada–. En cap cas ningú no al·legarà cap motiu identitari. I malgrat això, és obvi que aquest element hi és, i de quina manera, com en tots els costums i tradicions gastronòmiques: si reflexionem una mica, ens adonarem que ningú no menja obstinadament paella sinó els valencians –aspecte etic: mengem paella perquè som valencians, perquè tenim una determinada tradició gastronòmica i festiva, etc».

L'atrevida i enginyosa coberta és de César Amiguet.

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3312-sense-porc


24 d’abril del 2023

58 Fira del Llibre de València 2023. Activitats, signatures i recomanacions.

 


La 58 Fira del llibre de València ja és ací, els jardins de Vivers bulliran d'activitats literàries, de signatures, de recomanacions... Ens agradaria molt que ens visitares!

Serem a la Plaça, a les casetes 85 i 86, just davant de l'Espai Tallers des del dijous 27 d'abril fins al diumenge 7 de maig.

Aquestes són les signatures i presentacions que tenim programades (també podeu consultar-ho tot al nostre calendari, clicant aquí) per Edicions del Bullent, però en tindrem moltes més, vine a descobrir-les!

El divendres 28 d'abril de vesprada Mariano Casas signarà
"Els secrets de l'eixample" i "Sabor de Crim"


El dissabte 29 d'abril de matí: 
Josep Chapa signarà "Piratosaures" i més…



El dissabte 29 d'abril de vesprada:
Lourdes Toledo signa "Lluny d'Amèrica"


El diumenge 30 d'abril de matí: 


El diumenge 30 d'abril a les 18h.:
Presentació a l'Espai Autors: 
d'Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar


El dilluns 1 de maig de matí:
Carme Cardona signa "La nova mestra"


El dilluns 1 de maig de vesprada:
Josep Bernabeu signa 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'
Manel Alonso signa “Fusta de Carrasca
i
Presentació a l'Espai Autors de la rondalla d'Enric Valor, adaptada per Jordi Raül Verdú "Peret", il·lustrada per Isabel Corbalán. A càrrec de Jordi Raül Verdú. A les 17h.





 El dimecres 3 de maig a les 17h. l'Ajuntament de València presentarà els llibres guanyadors dels Premis Ciutat de València, entre els quals "Lluny d'Amèrica", de Lourdes Toledo Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig. 

El dijous 4 de maig de vesprada:

El dissabte 6 de maig a les 13:15h. en l'Espai Caixa Popular:
Taller-presentació del llibre: 
"Agricultura per a gent curiosa", de Maria Josepa Payà i Rafa Alonso


El dissabte 6 de maig de vesprada:
Joanvi Cubedo signa "El drac de l'Albufera", il·lustrat per Dani Cruz.
Carme Cardona signa "La nova mestra"



El dissabte 6 de maig de matí:
Anna Roig signa "Cinc en un llit" i més.
Irene Verdú i Daniel Garcia Moragues signen "La Pau". Premi La Paraula Imaginada.





 

 


La Fira del llibre de Castelló 2023 té novetats

 


La 39 edició de la Fira del Llibre de Castelló coincideix enguany amb una altra feliç circumstància. La Fira torna al centre de la ciutat. Un punt de trobada per a la promoció de la lectura, que tindrà la seua ubicació en la Plaça Hort dels Corders des del 28 d’abril al 7 de maig.

Hi trobareu les novetats d'Edicions del Bullent en diverses casetes. I, a més, hi ha dues activitats de llibres Bullents programades:

El dijous 4 de maig de vesprada, Joanvi Cubedo signa el seu llibre

"El drac de l'Albufera", il·lustrat per Dani Cruz.
Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara.

Joanvi Cubedo (Borriana, 1953) és actor de fa tants anys que ja és també professor de teatre. Rapsode i contacontes; amb el nom artístic de «TioVicent» explica contes per a totes les edats i a tots els llocs: escoles, museus, biblioteques… Ha escrit “El drac de l’Albufera” a partir de reculls de textos de Vicent Blasco Ibáñez.


El Dissabte 6 de maig a les 18,30 h. A partir de la lectura de fragments de “Fusta de Carrasca”, Manel Alonso presentarà la novel·la i comentarà els aspectes clau com a autor amb el cantautor Artur Àlvarez i els assistents.

Fusta de Carrasca”, de Manel Alonso, és la novel·la d'una nissaga de classe baixa narrada en primera persona: 
La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres a emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.


20 d’abril del 2023

"Peret" Primeres Rondalles d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú #Novetat

 


Fa temps, hi hagué a Castalla un home que li deien Peret. Es va casar amb Carmeta, una dona ben guapa del seu poble. Diners en tenien pocs, però com ell era molt faener, prompte va anar millorant de fortuna i va comprar algunes terres. Ara, quan van conéixer un tal Jeroni, que era ric de bo de bo, va ser quan van augmentar de veritat les seues riqueses. Ho fa enganyant-lo de les maneres més destarifades.

Amb Peret acaba el projecte d'adaptar les 36 Rondalles Valencianes que Enric Valor va recollir de la narrativa de tradició oral valenciana a un llenguatge més senzill per als infants per part del mestre i també rondallista Jordi Raül Verdú. Han estat 32 llibres il·lustrats en color per distints il·lustradors i il·lustradores. En Peret, la il·lustradora Isabel Corbalán ha estat triada com a resultat de la col·laboració amb l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi.

En aquest cas, l'adaptació ha comportat el retall d'un fragment més gran del que ha estat la tònica general en la col·lecció, per motius que s'expliquen al llibre.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3311-peret

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i noveŀlista, especialment reconegut per les Rondalles Valencianes,  històries de la tradició oral valenciana que ell va posar per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. És investit doctor honoris causa per les universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d’Alacant.

Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una huitantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019).

Isabel Corbalán (Alacant,1998) és una estudiant de 3r del Grau d'Il·lustració Aplicada en l’EASD d’Alcoi, coneguda en xarxes socials com "Edgelmary". Entre les seues metes té ser una il·lustradora i escriptora reconeguda. En el seu vocabulari no estan les paraules "no puc", ja que veu oportunitats en les dificultats.








17 d’abril del 2023

A Alboraia, El drac de l'Albufera, de Joanvi Cubedo

 


Alboraia celebra la 4a Fira del llibre en valencià els dies 21 al 23 d'abril al parc de les vies.

Hi haurà moltes signatures de llibres i activitats diverses els tres dies.

El dissabte 22 d'abril, a les 12h. Joanvi Cubedo farà un contacontes del seu llibre "El drac de l'Albufera" i  els assistents el podran comprar dedicat per l'autor.

«Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara...»

Així comença El drac de l'Albufera, una rondalla de la ciutat de València (sí, la ciutat també té rondalles), escrita i fabulada pel contacontes Joanvi Cubedo, Tio Vicent, i amb els dibuixos, sempre divertits i expressius, de Dani Cruz.


Tota la programació de la Fira del llibre en valencià d'Alboraia 2023:
https://www.alboraya.es/evento/iv-fira-del-llibre-valencia



16 d’abril del 2023

La nova mestra, de Carme Cardona, a La Pobla de Vallbona i Riba-roja

 



El dia del llibre ja quasi està ací i tenim moltíssimes ocasions de trobar el llibre ideal per regalar (o regalar-nos). 

"La nova mestra", de Carme Cardona, és una novel·la de terror que té per protagonista una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot… tots els ingredients per encertar el regal. 

La podreu comprar a les millors llibreries, al web Bullent i, si ets de la comarca de Camp de Túria, a més, te la podràs endur dedicada els dies 22 i 23 d’abril.

El 22 d’abril a les 13h, Carme Cardona presentarà "La nova mestra" al Dia del llibre de la Pobla de Vallbona. Serà a la Casa Gran i també hi ha unes jornades d’història.


El diumenge 23 d’abril, des de les 10h. Fins a les 15h. al Parc Municipal Maldonado de Riba-roja de Túria, les bliblioteques han organitzat la Fira del llibre amb màgia, dansa, teatre i moltes altres activitats. A la caseta de l’IDECO podeu trobar Carme Cardona.

A "La nova mestra", Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 

"La nova mestra" ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae. 

En pots saber més a https://www.bullent.net/libro/3307-la-nova-mestra


14 d’abril del 2023

Al Casal Jaume I Pedreguer, Fusta de Carrasca, de Manel Alonso

 



El divendres 21 d'abril, a les 20h., al Casal Jaume I de Pedreguer hi ha organitzat un acte literari per a presentar la novel·la Fusta de Carrasca, de Manel Alonso.

Acompanyaran l'autor l'escriptor Carles Mulet i l'editora Núria Sendra. Hi haurà lectura de fragments de la novel·la i conversa al voltant d'aquests.

De Fusta de Carrasca l'escriptora Elvira Cambrils diu a la revista Caràcters núm 96: 
«Emocionant, colpidora en la seua senzillesa, un «llegat d’amor» sense destinatari, un vent suau que passeja entre els turons despoblats de la Manxa i el verd mantell dels tarongers valencians xiuxiuejant-nos la sorda melodia de la vida. Fusta de carrasca de Manel Alonso és una obra commovedora». (la resta de l'article es pot llegir ací)

«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur».


13 d’abril del 2023

El certàmen literari Castellum Ripae 2023 es convocarà en breu


L'Ajuntament de Castelló i Edicions del Bullent estan treballant per convocar en properes dates els premis Castellum Ripae 2023.

La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch serà de 5.000 € i el Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs"  de 1.500 €.

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs.

A l’igual que els anys anteriors les obres poden presentar obres per correu electrònic en format word  (.doc) o en paper; al Premi Soler i Estruch i al Premi Mª Dolores Català Amorós l'extensió serà de 80 a 250 i de 10 a 15 fulls per una sola cara respectivament.

El termini per presentar els originals serà fins el 3 de juliol de 2023 i el veredicte se sabrà el 8 de setembre.

L'any passat, el premi Soler i Estruch va ser per a  "La nova mestra", de Carme Cardona, una novel·la de terror que té per protagonista una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot… Un destí inquietant, una novel·la que no deixa indiferent.

D'altra banda, el Premi de no ficció Infantil Mª Dolores Català Amoròs va ser per a "Agricultura per a gent curiosa", de Maria Josepa Payà. Amb el convenciment que l’alimentació és l’acte humà que més influència té en el nostre entorn, el llibre tracta d’ajudar a prendre consciència sobre l’origen d’allò que les famílies posen als seus plats cada dia.

Si teniu qualsevol dubte o consulta ens podeu escriure a  certamencastellumripae @ gmail.com

12 d’abril del 2023

A la llibreria Fan Set de València: "Lourdes Toledo. L'ofici de mirar, l'ofici d'escriure"

 



El dimecres 19 d'abril, a les 19h. a la Llibreria Fan Set de València (Octubre Centre de Cultura Contemporània. c/ Sant Ferran, 12) hi ha una trobada i conversa amb l'escriptora Lourdes Toledo, el crític literari Enric Iborra i la periodista Neus Climent.

Lourdes Toledo acaba de publicar el llibre  Lluny d'Amèrica, Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig, que convoca l'Ajuntament de València dins del certamen «Ciutat de València».

«El temps s’esmuny de manera quasi insultant, com una advertència contínua. Allò que en algun moment de la nostra vida ens va donar recer, suport, i ens va embolcallar, es difumina i esdevé una ombra de la qual ja no encerte a endevinar-ne els límits. De tant en tant, però, sense previ avís ni prevenció possible, sense antídot imaginable, com una fiblada, tornen els records i de cop i volta és com si estiguérem davant d’aquells rostres, sentint les veus de la conversa, admirant un paisatge lunar des de la finestra del cotxe». 


A partir de reflexions, records, encontres i viatges, i lectures, Lluny d'Amèrica és un llibre de textos assagístics breus –gran part d’ells de caràcter testimonial– que recrea una quotidianitat construïda a l’altra banda de l’oceà Atlàntic i el seu ressò vital en tornar a casa. Buscant l’humor i l’agudesa al voltant de llibres i autors nord-americans, i posant la mirada sobre moments i experiències que li produïren estranyesa i sorpresa a l’autora, i d’altres que li provocaren admiració i agraïment, l'obra aprofundeix en la cruïlla de sentiments i sensacions que produeix viure entre dues cultures. 

Lluny d'Amèrica és un llibre a mig camí entre el dietari de viatge, la crònica social i l’assaig literari i estén la mirada envers un ventall d’autores i autors que han treballat –en la majoria dels casos– el gènere autobiogràfic, l’assaig, les cròniques de viatges , les memòries, i el periodisme. Un llibre on destaca l’observació encuriosida de la realitat americana, bo i cosint-la amb la pròpia quotidianitat i amb anècdotes lluny de la banalitat, les quals transcendeixen la mera vivència personal i ens transporten a l’Amèrica real i pensada.

4 d’abril del 2023

"La nova mestra", Carme Cardona ens en parla en un vídeo


Moltes lectores i lectors han parlat bé del llibre "La nova mestra", de Carme Cardona en el poc de temps que fa que està publicada. El darrer, Vicent Montesinos, que al seu bloc "Entre el Túria i el Ridaura" diu coses com:

«Carme recorre al genere fantàstic però no abusa d’ell i així es fa més creïble la narració i l’ambientació d’aquesta. Molt recomanable.»

Ara és l'hora que Carme Cardona Bartual ens presente la seua novel·la "La nova mestra" en un breu vídeo.

A "La nova mestra", Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 

"La nova mestra" ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae. 

En pots saber més a https://www.bullent.net/libro/3307-la-nova-mestra

I veure el vídeo a https://youtu.be/FRycuIZMW8g