28 de desembre del 2022

Llegim un fragment de 'La dona invisible', de Mònica Richart


La darrera comunicació de l'any la reservem per a La dona invisible, de Mònica Richart, que és el primer llibre que vam publicar i que cada dia reb més i més elogis i ens proporciona bones notícies. És la nostra manera de desitjar un 2023 ple de bons llibres i en el qual sortim airosos de les dificultats, més forts i més alegres.

La dona invisible, de Mònica Richart és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, una senyora romanesa de vora setanta anys, que troba un cadàver a la conselleria on treballa... 

Llegim un fragment del capítol en què açò passa; un tast que esperem que, si encara no heu llegit la novel·la, vos anime a voler saber-ne més. https://youtu.be/jHHbB5dgYzA


«La novel·la ens conta la dramàtica història de Mihaela, una dona que ha patit tota la vida i que ha sigut invisibilitzada per la societat. Acompanyats de Mihaela, viatgem per una història principal amb misteri que va paral·lela a moltes altres històries que també són invisibles, que l’autora busca fer-les visibles. Emigració, violència de gènere, lluites de poder, salut mental i la vida mateix. Mònica Richart aconsegueix fer-nos riure i plorar, per així fer-nos pensar i reflexionar sobre el que realment s’ha de reflexionar: les històries amagades de Mihaela.»



22 de desembre del 2022

A l'Ateneu de Bètera, Fira i festival de llibres i Fusta de Carrasca

 


L'Ateneu de Bètera el divendres 23 de desembre inaugura la Fira de llibres, un festival de llibres i autors que té programades activitats dins al 5 de gener.


Així, el proper dimecres 28 de desembre a les 20h. està prevista la presentació de Fusta de Carrasca, de Manel Alonso. Es faràn lectures dramatitzades de fragments de la novel·la i acompanyarà l'autor l'editora Núria Sendra.

Fusta de Carrasca és la novel·la d'una nissaga familiar de classe baixa que emigra des d'un poble d'Albacete fins a un de valencià, explicada per una dona menuda i forta, colpida pel dolor de la pèrdua:

«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.»



Hi ha també altres activitats interessants programades, com ara la inauguració d'una exposició d'aquarel·les d'Empar Esturi o un homenatge a George Orwell el mateix dia de la inauguració, i altres presentacions de Raquel Ricart o Toni Mollà, recitals, la representació d'El llibre de les bèsties o actuacions musicals, com es pot veure al cartell del programa.



21 de desembre del 2022

Josep Bernabeu parla de "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur" al Canfali

 





Dídac Vengut ha entrevistat a Josep Bernabeu al Canfali a propòsit de la presentació a la Seu universitària de Benissa de "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur"

Vengut destaca que  és «Una obra molt didàctica sobre les causes d’una pandèmia anunciada amb antel·lació més que suficient i, malgrat els coneixements i els mitjans tècnics actuals, no es va aturar a temps»

Amb aquesta obra Bernabeu ens ajuda a entendre de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3304-pandemia


20 de desembre del 2022

Club de lectura de Fusta de Carrasca esdevé club d'escriptura

 

Al Club de Lectura de Puçol van llegir "Fusta de Carrasca", de Manel Alonso i Català i van fer la trobada amb l'autor. Com a resultat, Juana Sáez Juárez, membre del Club de Lectura de Puçol, ha tingut la deferència d'escriure aquest article que us compartim:

Fusta de carrasca (Edicions del Bullent, Picanya, 2022) es una novela en la que Manel Alonso, en su tendencia al hibridismo genérico, mezcla y desdibuja los contornos novelescos, biográficos, autobiográficos y testimoniales. En un juego literario y bello gesto, Manel delega su voz en Pilar, su compañera, su mujer en la vida real, para que sea ella la que nos cuente en primera persona su propia historia, la de sus orígenes y la compartida con él. Nuestro autor no tiene voz ni protagonismo más allá de lo que Pilar, la entrañable protagonista y narradora, nos cuenta sobre él; sin embargo, está siempre presente en la narración de Pilar porque reconocemos su estilo, su prosa poética y su universo literario en una lograda fusión de dos voces en una, la voz de una pareja bien avenida.

La novela está estructurada en nueve capítulos, cada uno de ellos introducido por un breve poema que les da el título y la temática principal. Ya en el primer capítulo: La déria de recordar, observamos la complejidad estructural en cuanto a tiempo, espacio y voz narrativa. Pilar inicia su narración desde el presente que siente cargado de dolorosas ausencias: «Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar. De tant en tant, s’obrin i supuren un líquid espés amarg com l’asséver que em crema la pell i em produïx un dolor intents i profund».

Con referencias proustianas un sabor, el del pan del pueblo de sus orígenes, activa la memoria involuntaria de Pilar, la de los recuerdos intensamente revividos a través de los sentidos: sabores, olores, sonidos del presente de Pilar, o incluso sus guisos cotidianos, sacan a relucir sus recuerdos y éstos  se encadenan  en una libre asociación de ideas, remembranzas y reflexiones que son las que hacen que se desarrolle su narración en un constante ir y venir, de tiempos pasados a tiempos del presente, hasta cerrar la novela al igual que Proust en su obra magna , en un círculo perfecto. A la complejidad del desorden temporal, de una memoria que contiene todos los tiempos en un orden imprevisible se une la espacial. Los recuerdos, la vida y la narración de Pilar se mueven en dos espacios: por un lado, en Ossa de Montiel y sus alrededores manchegos, lugar de origen de sus ancestros, de su familia materna que tuvo que emigrar en busca de una vida alejada de las penurias y, por otro lado, Pouet, el pueblo valenciano que su familia eligió para asentarse y prosperar y en el que nació, creció y vive Pilar. Dos espacios que se unen en la mente, en la identidad y en la trayectoria de vida de la narradora. Pilar nos cuenta una historia de mezcla e integración de tiempos, espacios, culturas, idiomas, identidades, personas, de protagonista y autor.

Mezcla e integración, desorden temporal y espacial, fusión de géneros narrativos, son recursos que dotan a Fusta de carrasca de complejidad literaria, pero no impiden que sigamos con facilidad el hilo temporal y argumental, ni que leamos la novela con fluidez e interés creciente, ni tampoco que podamos distinguir varios planos narrativos: el del autor reflejado en su obra en una velada autobiografía; el de las vicisitudes de la familia Carrasca, mote heredado del nombre de la abuela materna de Pilar, y del que la novela toma el título por la fortaleza de la madera de carrasca, una fortaleza que caracteriza a la abuela y a la madre de Pilar y que ella hereda; el del testimonio detallado de una época y de un pueblo espejo de muchos pueblos; el plano de la protagonista y narradora que, desde su intimidad cotidiana, rememora sabiendo que «La memòria és una recreació subjectiva del passat» y reservando para sí lo más íntimo, dejando que nuestra imaginación y experiencias intuyan lo que falta. Pilar nos cuenta las circunstanciase hitos de trayectoria vital que han dado lugar a que ella sea quien es: su condición social de hija de inmigrantes, su identidad escindida, su progresiva adaptación e integración en el pueblo y la cultura valenciana, su relación sentimental con Manel, oriundo de Pouet, los hijos de ambos, Bernat y Arnau Llibertat, cada uno a su manera, especiales; el paso del tiempo con su poder transformador, las penas que le pesan más que las alegrías, pero no la derrotan, las ausencias dolorosas y la trágica, la inenarrable ausencia de un hijo muy amado. La obsesión de recordar y escribir para que lo que es querido no caiga en el olvido.

“Fusta de carrasca” tiene la virtud, no sólo de invocar nuestros propios recuerdos, sino de introducirnos en el universo literario que Manel ha creado, el de la vida cotidiana y temas esenciales del ser humano representados en Pouet, el pequeño pueblo que deviene en universal. Nuestro autor eleva a nivel literario a su pueblo, Puçol, a su gente y a sus seres queridos, y por lo tanto, los dota de inmortalidad.

Manel y Pilar escriben una novela que contiene elementos de los grandes clásicos: lo trágico y lo heroico de las pequeñas, grandes personas hechas de fusta de carrasca.

En el Club de Lectura de Pouet nunca habíamos leído una novela tan entrañable y cercana como “Fusta de carrasca”. La voz poética, descriptiva, serena y sincera de Pilar nos sumerge en su mundo interior y en su vida cotidiana, en sus vivencias que son reflejos de las nuestras. En gran medida, las mujeres que participamos en el Club somos de la misma generación que Pilar, vivimos en Pouet o en pueblos aledaños con trayectorias similares. Conocemos a la pareja, nos solidarizamos con ella y nos identificamos en su relato. Algunas somos de origen inmigrante y otras oriundas de Pouet u otros pueblos valencianos que igualmente recibieron, en los años sesenta del siglo pasado, el éxodo rural del interior peninsular hacia zonas industriales y agrícolas más desarrolladas. Un auténtico alud migratorio que en muchos casos supuso doblar la población de las ciudades y pueblos receptores, como es el caso de Pouet, con todos los cambios en cualquier ámbito que ello conlleva. Tanto unas como otras vivimos ese proceso sin grandes conflictos más allá de problemáticas identitarias y culturales, personales, que surgen de la convivencia de orígenes, idiomas y culturas diferentes en el mismo espacio.

Fusta de carrasca es el testimonio de un periodo histórico y de un lugar que compartimos con los autores de la novela. La pareja rememora y, a través de la voz de Pilar, caminamos con ellos por La Marjal dels Moros, por los caminos de las masías diseminadas por luminosa huerta valenciana, por la añoranza al ver su progresivo deterioro, por el mar que baña los pies de Pouet y por la Sierra Calderona que guarda sus espaldas.

 «Caminant retrobe la pau emocional que sent que he perdut al poble».

Revivimos con ellos etapas de nuestras vidas y sus emociones, la edad escolar, las relaciones familiares y afectivas, el primer amor, el primer fracaso, la música, las discotecas, el cine, los barrios, la literatura, el trabajo, el paso del tiempo, el matrimonio, los hijos, los accidentes, la enfermedad, las ausencias…hasta los guisos de nuestras madres recuperan su sabor.

 «La memòria és una vella arca plena d’andròmines inútils que guarden els somriures i les penes».

Pilar nos dice que Fusta de carrasca «és el meu petit llegat d' amor al meu Arnau (…) Ara sin destinatari, aquest quadern ha perdut el seu sentit…».

Estos últimos puntos suspensivos pueden expresar una duda, ¿ha perdido realmente su sentido? Nosotras defendemos que no, Fusta de carrasca es un precioso legado de Pilar, de Manel y de Arnau Llibertat, que fue quién lo inspiró, a todos los hijos, y los hijos de los hijos, de una generación para que conozcan su historia y vean que independientemente del origen nuestras vivencias son similares, porque son universales.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca

 


16 de desembre del 2022

Idees de llibres infantils per a regalar

 


Regalar llibres infantils és regalar una experiència que estimula la imaginació i ajuda a créixer. Són regals, per a sempre i més encara si els acompanyem en la lectura.

En aquest vídeo hi ha idees de contes per a regalar a les feretes: https://youtu.be/4OzYzie6x3o

Hi trobareu:

Somriures amb Llorenç Un àlbum il·lustrat en majúscules i amb la fantasia del contacontes Llorenç Giménez.

De mercats, de Miquel Puig i Cuadau, per als que juguen a botigues, per saber històries de mercats, fire i porrats. Premi de No Ficció Infantils Ma Dolors Català Amorós.

'Bragat, el gat influencer del Puig Llorença', un conte d'Empar Ferrer amb il·lustracions de José Fonollosa per als amants dels animals. Bragat és un «gat» molt especial que ens contarà la seua història i la dels animals de les nostres terres.

Joan-Antoni i els torpalls. Una rondalla d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions de Dani Cruz. Una de ben divertida, el món és boig!

Don Joan de la Panarra Una rondalla d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions d'Antoni Laveda. Aquesta és d'herois valencians! La història de Joan de la Panarra, un jove malfaener i malcregut que havia matat cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema que hem esmentat. Però ser un heroi no és fàcil i la fama s'ha de conservar; així, es veurà obligat a enfrontar-se a nous adversaris, esta vegada més perillosos.

Abella Una rondalla d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions d'Àngela Barratxina. Té un argument bàsic que ens és familiar ja que s'assembla al que ha estat popularitzat arreu del món com a La bella i la bèstia amb l'afegit que és una història tradicional valenciana.

Regala llibres, llegir fa créixer!

15 de desembre del 2022

Regala llibres… Novel·la, assaig, llibres divulgatius, idees per regalar

 


Un llibre és un regal que elogia al que el rep i també al que el fa,
dona motiu de conversa i no ocupa espai ni genera despeses posteriors. A més, pot durar moltíssim.

Us presentem aquests llibres des de la idea del regal en aquest vídeo curt: https://youtube.com/shorts/Lgp4NyX8R6E

Ens parla de regalar llibres. De quin tipus?

Novel·la:
La dona invisible, de Mònica Richart: Per a l'amant de l'humor i dels llibres amb cadàver i bons personatges.

Fusta de carrasca , de Manel Alonso Català Per a una persona especial, un d'entranyables històries familiars.

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas Misteri al barri de l'Eixample per a lectors de ment jove.

Divulgació / No ficció

 Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporadade Carles Rodrigo Alfonso.  Per a la persona curiosa. Gaudirà de saber més de les casetes que poblen el territori valencià.

"Mai no s'acaba de tornar", de Matilde Gordero-Moreno Per al viatger o viatgera de la família, que un dia tornarà al poble.

"Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur", de Josep Bernabeu Mestre. Per al que es preocupa pel futur de la humanitat i li agrada saber del passat.

De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez. Per al filòsof de la família, lectura sobre la identitat.

14 de desembre del 2022

Matinal del llibre en valencià, a Cullera. Matilde Gordero-Moreno signarà "Mai no s'acaba de tornar"

 


Aquest dissabte 17 de desembre, per iniciativa de la Falla Raval de Sant Agustí, es celebra la Matinal del Llibre en Valencià. Estracta d'una fira literària i cultural amb activitats nadalenques com la visita del Pare Noel, contacontes i col·loquis. 

Estarà de 10h a 14h en el c/València (Cullera). Matilde Gordero, filla de Cullera, signarà Mai no s'acaba de tornarun assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho...

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3303-mai-no 

La programació completa de la matinal: 





13 de desembre del 2022

Com les arrels familiars ens marquen l'existència, per a bé i per a mal

 


Manel Alonso ha estat entrevistat per Susanna Lliberós a Pròxima parada d'À Punt ràdio. Susanna Lliberós diu que "Fusta de Carrasca" l'ha emocionat i hi veu com les arrels familiars ens marquen l'existència, per a bé i per a mal.

La protagonista, que s'inspira en Pilar, la dona de l'autor és la narradora i explica la història de la família pensant en un lector destinatari concret. Hi ha qui li ha demanat a ella la dedicatòria del llibre, fins a tal punt l'escriptor ha aconseguit veracitat.

Per escoltar l'entrevista sencera: 

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/12-12-2022-proxima-parada-tercera-part_135_1575697.html

Podrà ser font per a tertúlies de clubs de lectura, com la que el divendres 16 de desembre han organitzat a la biblioteca de Puçol.

La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. 

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca


6 de desembre del 2022

A Benissa 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur', de Josep Bernabeu

Si tenim tots els coneixements i els recursos, per què no hem estat capaços de prevenir la pandèmia de la COVID-19? Bernabeu, investigador en salut pública i en epidemiologia històrica, doctor en Medicina i Catedràtic d'Història de la Ciència en la UA, repassa pandèmies passades i les relaciona amb la situació social i poblacional de cada moment a Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur.  

Si voleu saber més del llibre, dimecres 14 de desembre a les 20h l'autor hi serà a la Seu Universitària de la Marina a Benissa. L'acompanyarà Josep Xavier Esplugues Pellicer, metge i professor d'Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant.



A Vilaweb, podeu trobar les reflexions de l'autor al voltant del llibre en una entrevista feta per Esperança Camps.

5 de desembre del 2022

A Alzira, "La dona invisible", de Mònica Richart al Club de lectura

cartell del club de lectura i contacte

 El dimecres 14 de desembre a les 19h, Mònica Richart acudirà a la Biblioteca Municipal d'Alzira per conversar amb lectors i lectores del Club de lectura "amb ulleres lila" sobre "La dona invisible".

La novel·la "La dona invisible" va guanyar el Premi soler i Estruch de Castelló i  és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

De matí, també podrem escoltar a Mònica Richart a Alzira Ràdio, en el programa d'igualtat.

Mònica Richart García (Antella, 1992). Tot i la seua joventut, compta amb diversos premis literaris, entre els quals el Premi València Nova de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim per la novel·la violeta i el llop (Bromera, 2018). També ha rebut alguns premis de narrativa curta per alguns dels seus relats (com ara "Remiehzla" o "Prosopagnòsia", disponibles en línia) i ha col·laborat amb relats breus amb la revista L'illa i la revista La lloca, entre d'altres. Amb La dona invisible (Bullent, 2022), Premi Soler i Estruch 2021, es consolida com a novel·lista i es perfila com una de les veus més destacades de la nova generació de novel·listes actuals en català.

Es va graduar en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes.