"Una memoria desatendida" Booktrailer

 

‘Una memoria desatendida’, de Elisa Sanchis, crea un diálogo entre tres mujeres.

Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías que publicaron sendos diarios sobre su exilio y sobre la pérdida de su país a manos de los sublevados.

La anarquista Silvia Mistral, la comunista Luisa Carnés  y la liberal Victoria Kent.

Narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil y las consecuencias para los perdedores.

Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia.

 https://youtube.com/shorts/bYJeKZXfD6E

Con prólogo de Ana Noguera.

Imagen de la cubierta de Anna Roig Llabata.

Cap de setmana al BABA KAMO

 quest cap de setmana el Centre del Carme de Cultura Contemporània acull una nova edició de BABA KAMO, festival i fira del llibre il·lustrat. 

Una iniciativa de caràcter anual organitzada per l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) per a promoure el llibre il·lustrat en tots els seus vessants.

Baba Kamo presenta un format obert i transversal, amb l’organització, d’una banda, d’una fira comercial de llibre il·lustrat i, d’altra, d’un festival amb tot un programa d’activitats paral·leles, com ara trobades professionals, una exposició internacional, tallers infantils i per a adults, jornades de formació al professorat…

Enguany Bullent participa en la Fira de Llibre Il·lustrat en l'stand col·lectiu, i també podeu trobar els nostres llibres en la parada de Gavina Llibres. 

I el dissabte 16 de desembre, de 13 a 14h en Gavina Llibres, Irene Verdú estarà signant exemplars de La Pau, àlbum guanyador del I Premi La Paraula Imaginada, il·lustrat per Daniel García Moragues. 

 

Booktrailer "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

'Trinquets trencats', de Sergi Durbà, dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament. 

Els camins de l'oblit
escrits per unes mans
i des d'una visió molt particular.
Trinquets trencats i marginats i abandonats…
Mostres del que foren i ja no seran.
Trinquets silenciats
on la vida s'obri pas
i les arrels esperen
i esperen… i esperen.
Les altes esferes
sovint ens han fet promeses no complides.
Trinquets amb una història que cal respectar
com si els badalls de la vaqueta es tornaren a cosir.

https://youtu.be/P3lbsh44yuE?si=ZGIiJaJcdpShB-KV

Nova edició de "Cor d'elefant", de Teresa Broseta

"Cor d'elefant", de Teresa Broseta, és un llibre tendre alhora que molt sensible a tractar un tema difícil. Per això va guanyar el premi Samaruc de l'Associació de bibliotecaris i el Premi de la crítica dels escriptors valencians al millor llibre juvenil en el seu moment.

En parlem avui perquè ha arribat una nova edició.
Hem actualitzat un poc el disseny de la coberta.

Llegir ens fa viure moltes vides, aquesta ens transporta a l'altra banda del món a la acolorida Tailàndia.

Mentre contemplen delerosos, com cada dia, el bany dels elefants a les aigües fangoses del Mekong, Pakpao i Atid no poden sospitar que la roda de la fortuna està a punt de girar en la seua contra. Ho farà, però, i descobriran que a Tailàndia, com passa a altres llocs del món, les criatures poden esdevindre només una trista mercaderia, un joguet trencat en les mans d'un turista. Tan sols la intensa connexió entre els dos joves, d'on brolla la seua força, pot marcar la diferència entre la vida i la mort.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3171-Cor_d-elefant

Vídeo de l'autora parlant del llibre: http://youtu.be/iZbSwlU9M6k

'Llegenda dels registres' literatura juvenil al Podcast 'Entre llibres' d'Almudena Montaño

 

La periodista Almudena Montaño ha entrevistat Fàtima Ponsdomènech al pòdcast "Entre llibres". És "Llegenda dels registres" una novel·la fantàstica o una distopia?

Fàtima Ponsdomènech destaca que és una novel·la d'amor a la natura, fruit de l'enyoraça de la seua infantesa a Tordera, prop del bosc i del camp.

"Llegenda dels registres" va guanyar el Premi Enric Valor de Literatura Juvenil. 

Sinopsi de "Llegenda dels registres":
La mort sobtada de la líder del clan Dondre deixa Jeluma desolada. Era la seva àvia i mestra. Però amb la tristesa arriben revelacions sorprenents: la seva mare no és morta, i Jeluma ha de trobar-la per ocupar el càrrec que ha quedat buit. 

Tindrà la mare el saber que l'àvia li va amagar? Podrà guarir la seva malaltia? Què són els estranys objectes que han anomenat ‘registres’ i quina relació tenen amb els secrets del clan? 

Acompanyada del seu inseparable esquirol mutat, inicia un viatge que l’endinsa en un món prohibit i desconegut que capgira tot el que creu i que li han ensenyat. Descobreix aquesta apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura portaran Jeluma a superar els límits i forjar el seu propi destí.

Escolta l'entrevista a:
https://open.spotify.com/episode/1yM7BXgnkp2Cc0AOK3TH4I?si=gc2G2ONWTW6V45mBv8bS9g

Trinquets trencats, de Sergi Durbà #Novetat

 

El llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà, dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament amb el propòsit de reviure els seus bons temps i advertir els que ara funcionen. L'autor els ha visitat, ha parlat amb persones relacionades i n'ha fet fotografies en color que apareixen en l'obra.

Iniciativa de la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València, aquesta obra ara es pot trobar també al catàleg d'Edicions del Bullent i a les llibreries. 

Cada trinquet du al llibre un títol evocador. Són:

Sagunt: L’elefant blanc
Casinos: El tio Maxi
Alzira: La pissarra
Carcaixent: Cinema Paradiso
Oliva: Del castell a la mar
Vilallonga: El Trinquet Tarsan
Almoines i Palma de Gandia: Paret contra muralla
Algemesí: El contrapunt
Alcoi: Un més entre tants
Rafelcolfer: Museu a l’aire lliure
La Vilavella: Solsida
Villar del Arzobispo:  L’últim de la Serrania
Alginet: Territori Juliet
L’Olleria: El forat del pany
Tavernes de la Valldigna: La llar del fil

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

"Trinquets trencats" obra ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. 

La coberta del llibre és obra del dissenyador César Amiguet.

Sergi Durbà (Sagunt, 1979), de professió ensenyant, comença la seua trajectòria literària amb un blog: costumaridurba.blogspot.com. I és al blog, precisament, que li deu molts dels seus títols publicats, entre d’altres el darrer, que porta com a títol El cant de les granotes (2022). Autor d’una obra que oscil·la entre l’evocació i la identitat, les seues lletres són deutores d’un romanticisme que no es pot obviar perquè encara batega al dedins dels valencians, sempre present en assajos i novel·les com ara Amanda, Colp a colp, Les nostres festes, Costumari de records i Camins al sud. Amb aquest Trinquets trencats, l’escriptor transmet la passió que sent per un món ple de records i sentiments que mai no s’han de perdre per bé que la consciència del poble siga feble i el denominat progrés avance implacable enmig dels temps frenètics i alienadors que ens ha tocat  viure.

4a edició de "Set blancaneus i un nan", de Carles Cano

 

«Això diu que era un rei i una reina que tenien set filles...» és l'inici del llibre Set Blancaneus i un nan, de Carles Cano. Va guanyar el Premi Carmesina i també el premi Samaruc dels bibliotecaris. Ja n'hem fet tres edicions, perquè els lectors l'han llegit com qui menja pomes.

Ací teniu una versió gamberra de Blancaneu i els set nanets, només que a l'inrevés, ací són set les princeses blanques com la neu nascudes en dos parts múltiples de la reina Eduarda. Com que cal buscar un hereu, la reina aprofita l'arribada d'un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo successor i obligar-lo a casar-se amb una de les filles. Però les coses se li complicaran a la malvada reina i el conte acaba de la manera més original i inesperada possible.

No tens el llibre? En aquest enllaç podeu començar a llegir-lo: https://www.bullent.net/libro/3152-Set_Blancaneus_i_un_nan

2na Fira de Muntanya de la Safor

 

El Centre Excursionista de Gandia organitza la II Fira de Muntanya de la Safor del 30 de novembre al 3 de desembre. 

Aquest fira busca promoure el món de la muntanya des d'un punt de vista paisatgístic, cultural i verd. I consta de dues parts:

La primera, dijous 30 de novembre i divendres 1 de desembre al Teatre Serrano, Mostra de Cinema de Muntanya, amb la projecció de documentals i la participació dels autors/es i persones rellevants de l’excursionisme i l’alpinisme a l’estat. Posteriorment, hi haurà col·loqui amb el públic. 

El 2 i 3 de desembre, al Centre Social de Marxuquera, s’hi ha programat xarrades i debats sobre medi ambient, fauna, incendis forestals...; concerts; menjars populars; tallers dels col·lectius comarcals del sector que hi participen; excursions (dissabte i diumenge al matí); presentacions de llibres; exhibició sobre extinció d’incendis a càrrec del Consorci de bombers de València... I llibres. Es podran comprar els llibres de les presentacions i altres llibres relacionats amb la muntanya i el territori.

La primera edició de la Fira de la muntanya va ser a principis del 2023 i es va presentar per primera vegada el llibre "A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor", que recentment ha guanyat el premi Artur Osona de la Fira del libre de muntanya de Vic. 

En aquest vídeo, el moment del lliurament: https://www.youtube.com/watch?v=QP05yBHeqbQ

Presentació del llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà

 La Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València ha editat el llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà. Edicions del Bullent ha col·laborat en l'edició del llibre.

El llibre "Trinquets trencats" dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament. 

Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats. 

Aquesta obra ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.

Es presentarà per primera vegada el proper Dijous  30 de novembre a les 19h. al Saló de Graus de la Facultat d'Educació Física de la Universitat de València (c/ Gascó Oliag, 3, de València)

Sergi Durbà (Sagunt, 1979), de professió ensenyant, comença la seua trajectòria literària amb un blog: costumaridurba.blogspot.com. I és al blog, precisament, que li deu molts dels seus títols publicats, entre d’altres el darrer, que porta com a títol El cant de les granotes (2022). Autor d’una obra que oscil·la entre l’evocació i la identitat, les seues lletres són deutores d’un romanticisme que no es pot obviar perquè encara batega al dedins dels valencians, sempre present en assajos i novel·les com ara Amanda, Colp a colp, Les nostres festes, Costumari de records i Camins al sud. Amb aquest Trinquets trencats, l’escriptor transmet la passió que sent per un món ple de records i sentiments que mai no s’han de perdre per bé que la consciència del poble siga feble i el denominat progrés avance implacable enmig dels temps frenètics i alienadors que ens ha tocat  viure.

'La por': la prosa evocadora i emocionant d'Esperança Camps

«La por és una emoció primària angoixant i desestabilitzadora i alhora un mecanisme de supervivència i de defensa. La por és universal i no té noms ni ubicacions. La por l’has de mirar als ulls sense por. La por és un monòleg que et deixa sense alè. La por és la darrera novel·la d’Esperança Camps.

»He llegit La por tot l'horabaixa sense aturar. S'ha de llegir d'un glop. Sense pausa, perquè és una glopada que t'has d'empassar així com ve. La por d'aquesta dona engolida pel forat que és un remolí que la xucla. I s'arrabassa els cabells i llepa la sal de la paret fins que perd el cap.»

Aquestes paraules tan boniques són d'una lectora, Àngels Àlvarez, que ha volgut compartir-les en xarxes. 

Els mitjans també s'han fet ressò del llibre, com el Diari Menorca o UEP Mallorca; l'escriptor Manel Alonso n'ha fet una ressenya al DGS.

Eduard Riudavets també li dedica unes paraules El Iris.cat

«La por no et deixa indiferent. No és una nove1:la amable ni pretén ser-ho, és dura i fosca, és un recorregut esquerp i dolorós, però sota l'ombra hi ha instants de llum. El contrast, per breu que sigui, impressiona.»

Les paraules de l'autora, Esperança Camps, podeu escoltar-les en l'entrevista que li fa Jèssica Crespo en el programa de la SER "A Vivir CV":

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2023/11/05/esta-historia-ha-sido-la-mas-dura-de-escribir-para-mi-radio-valencia/

"Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent" en la Biblioteca de la Dona

La Biblioteca de la Dona conoce bien a Elisa Sanchis y su afán por enseñar-nos obras y vidas de mujeres que lo merecen.

Por eso no es raro que hayan programado una presentación del libro Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent en la que también participaran la prologuista Ana Noguera y la editora Núria Sendra, así como todas las personas que tengan inquietud por el tema.

Será el martes 28 de noviembre a las 19h en la sede de la Biblioteca de la Dona (c/ Náquera, 9, de València).

La pasada presentación Benimaclet fue un éxito de público y en el blog "Disfruta Benimaclet" nos habla del libro en los siguientes términos (link para el artículo completo: https://disfrutabenimaclet.com/2023/11/20/elisa-sanchis-referente-del-feminismo-y-cofundadora-de-la-libreria-la-traca/ )

Una memoria hasta ahora desdibujada -no es la voz de la mujer la que suele aparecer en los libros de texto sobre esos momentos históricos-, en la que no solo hablan de los hechos que viven, sino de sus sentimientos, contradicciones, miedos, renuncias o resistencias.

«Ellas narran de forma distinta», reivindica Elisa, quien quería escuchar sus voces pero no de manera individualizada, sino como un diálogo entre las tres. Porque aunque pertenecen a distinta clase social y diferentes opciones políticas, «discurrían de manera similar, y rompían el estereotipo de que las mujeres eran pasivas y no tenían iniciativa».

 Para saber más del libro: https://www.bullent.net/libro/3316-memoria-desatendida

Proposta didàctica per a 'Llegenda dels registres', de Fàtima Ponsdomènech

 

Vos presentem la proposta didàctica que ha elaborat Àngela Garcia per treballar Llegenda dels registres, de Fàtima Ponsdomènech, a l'aula. Conté qüestions prèvies a la lectura, de comprensió lectora i posteriors a la lectura, amb un treball que abarca temes transversals com el gènere fantàstic, els desastres climàtics o els gust per la lectura.

L'enllaç a la proposta didàctica, com altres informacions del llibre es poden trobar a

https://www.bullent.net/libro/3315-llegenda-registres

I l'enllaç directe per descarregar-la és aquest: 

https://www.bullent.net/ficheros/libros/E71_Llegenda_dels_registres.pdf

Llegenda dels registres va guanyar el 42è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil: ambientada en un futur distòpic, és una apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura portaran Jeluma, la protagonista, a superar els límits i forjar el seu propi destí.

A Sant Sadurní d'Anoia: 'La pedra rosa', de Muriel Villanueva i Sara Sánchez

 Aquest dissabte 18 de novembre a 11h, en la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia, descobrirem els secrets de La pedra rosa, de Muriel Villanueva i Sara Sánchez: un llibre amb molts personatges fantàstics a qui ningú diu com han de viure la seva vida.

En l'activitat hi participaran l'autora, Muriel Villanueva, i Santitos Muñoz, mestra i mediadora literària a càrrec del perfil @A_ritme_de_contes.

També llegiran les nenes: Vinyet Martínez Parera, Joana Sánchez Mesa i Cloe Fernández Guerrero.

Com diu Jesús Huguet a la ressenya publicada a la secció de Va de Llibres: 

«La pedra rosa és una lectura tendra, divertida i visualment atraient. Però, per damunt de tot, és un llibre necessari que aporta a xiquetes i xiquets una idea que, en el context actual, es torna revolucionària en la seua senzillesa: el respecte incondicional a la diferència.»

«El meu bosc és un lloc màgic,
m’envolta i el porte al cor.
Per això voldria parlar-te’n,
veure si m’entens un poc».
Muriel Villanueva ens endinsa en el bosc poètic de La pedra rosa, on l'unicorn, la licàntropa, el drac, la sirena i la fada terrenal conviuen en un món tan imperfecte com tots. Ple, això sí, de ritme, de diversitat i d'estima.

La diversitat de gènere, temàtica central de l'àlbum, respon al reclam de professionals de l'ensenyament que troben a faltar materials similars per als més petits i serveix alhora d'excusa per introduir un valor de respecte universal i incondicional.

Adreçat a tots els públics, el llibre mostra un univers il·lustrat per Sara Sánchez amb imatges amarades de vida que abandonen els colors bàsics i abunden en tons pastel, per acompanyar un missatge complex i de concòrdia.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3314-pedra-rosa

'A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor', Premi Artur Osona a la millor guia de muntanya

 A un tir de pedra. Les més belles sendes de La Safor d'Oscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Carvera i David Gomar,. va rebre dissabte passat, en el marc de la 42a Fira de Muntanya de Vic, el Premi Artur Osona a la millor guia de muntanya o excursionista del 2023. És IX edició del Premi Editorial del Llibre de Muntanya que organitza l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Va arreplegar el guardó un dels autors, Xavier Cervera.

El Premi pretén reconèixer la tasca dels autors i la de les editorials per a promocionar i divulgar la cultura a l’entorn de la muntanya: la narrativa, els esports de muntanya, les guies, els manuals tècnics, les obres de caire geogràfic, conservacionista o mediambiental, així com les tradicions i el patrimoni natural o arquitectònic.

Al vídeo presenta Miquel Ylla, president de l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya de Vic, i Joan Escalé, del jurat, dedica aquestes belles paraules al llibre:

 

A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor és un llibre adreçat a persones amb l’interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor.

Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.

En Benimaclet: "Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent"

 

La primera presentación en solitario del libro "Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent" de Elisa Sanchis, ha sido convocada por la Associació de Veïnal de Benimaclet.

Se hará el próximo lunes 13 de noviembre de 2023, a las 19:30h., en la sede de la Associació de Veïnal de Benimaclet (Av. Valladolid 42, de Valencia).

La presentación será a cargo de Ana María Aguado Higón, Catedrática de Historia Contemporánea de la Universidad de Valencia y también acompañará a la autora la editora del libro, Núria Sendra así como el Presidente de la Asociación Vecinal de Benimaclet Enric Sanchis.

«Yo quiero no olvidar todo lo que hoy sé. Que otros hagan historia y cuenten lo que quieran; lo que yo quiero es no olvidar, y como nuestra capacidad de olvido lo digiere todo, lo tritura todo, hoy quiero sujetarlo a este papel» Victoria Kent.

Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías: Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil, con las consecuencias para los perdedores, los campos de concentración para los hombres y el confinamiento para las mujeres. Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia. Desmienten con su comportamiento el estereotipo de la pasividad de las mujeres.

Un propósito de comprensión global de esos momentos concretos, que se quiere lograr con el diálogo entre sí de esos diarios, lo que quizá permita aventurar una posible respuesta a la cuestión de que si las mujeres reaccionan de manera similar en situaciones límite. Las autoras forman parte de esa vanguardia femenina que quiso participar en los asuntos públicos como políticas en activo, iniciando el camino hacia la igualdad y la paridad de las mujeres en la gestión de la sociedad, objetivo que aun estamos hoy lejos de culminar. No son cronistas asépticas, toman partido, se implican afectivamente al máximo. No tienen vergüenza en contarnos sus momentos de mayor debilidad y como consiguen superarlos. Lo que nos las hace muy cercanas. Su subjetividad empapa cada diario, mostrando unas «heroínas a la fuerza», como son los verdaderos héroes. un referente para la lucha de las mujeres hoy.

Llevará los libros la llibreria La Traca.

Para saber más del libro o hojear el inicio: https://www.bullent.net/libro/3316-memoria-desatendida

'Dones polítiques republicanes': xarrada-presentació a l'Esplai Llibres de l'Alcúdia

Més de vint llibreries associades al Gremi de Llibrers de València acolliran activitats literàries, de contacontes, teatrals i musicals els dies 9, 10 i 11 de novembre, en el marc del Llibreries Fest 2023. Aquesta celebració, impulsada des del Gremi de Llibrers, commemora el Dia de les Llibreries, que des de fa uns anys té data fixa en el calendari anual: l’11 de novembre.

En aquest marc, el dissabte 11 de novembre a les 18:30h, la llibreria Esplai de l'Alcúdia acollirà l'encontre de dues autores i dos llibres, ben diferents, que troben un punt en comú en les seues protagonistes, dones polítiques republicanes.

Ambdues  parlen de les dones com éssers polítics actius i reivindiquen eixe paper com necessari per a la lluita pels seus drets, tan les dones mes destacades com les anònimes i trenquen la definició històrica de les dones com “éssers passius i sense iniciativa”.

El bes de l'aigua, d'Elvira Cambrils

Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l’assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses. La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República.

Una memoria desatendida. Los diarios de Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent, de Elisa Sanchis

Tres republicanas de distintas capas sociales e ideologías: Silvia Mistral, Luisa Carnés y Victoria Kent narran unos hechos cruciales en nuestra historia, la Guerra Civil, con las consecuencias para los perdedores, los campos de concentración para los hombres y el confinamiento para las mujeres. Unos diarios poco conocidos que permiten visibilizar la presencia activa de las mujeres en tan trágicas circunstancias, su valentía y perseverancia. 

 

Club de lectura 'La dona invisible', de Mònica Richart, a Sant Miquel dels Reis

El Club de Lectura en valencià de Sant Miquel dels Reis, dirigit per Carme Navarro, pretén ser un fòrum permanent de conversacions literàries. Naix amb la idea de que els lectors tinguen un espai propi, en un marc arquitectònic incomparable, on escoltar i parlar de llibres en valencià.

L'assistència és lliure i està pensat per a qualsevol persona interessada en la literatura, joves i adults.

Així, el proper dimecres 8 de novembre, de 18.30 a 20 h, comentarem la novel·la de Mònica Richart La dona invisible, en la cel·la A del monestir de  Sant Miquel dels Reis. 

Sant Miquel dels Reis està a l'Avinguda de la Constitució, 284 (València), i s'hi pot arribar amb les línes 11 i 16 d'autobús i amb el tranvia T-6. A més hi ha aparcament públic i cafeteria.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

'Els secrets de l'Eixample', de Mariano Casas, Premi Samaruc de literatura juvenil

L'Associació de Bibliotecaris Valencians premia cada any el millor llibre infantil i juvenil escrits per autors valencians en valencià: són els Premis Samaruc (en la foto d'encapçalament Teresa Gomis entrega el premi a Mariano Casas).

I enguany, estem d'enhorabona. En la 31ª edició del Premi Samaruc el jurat, que va estar format per  Belen Perelló Baixauli, Àngels Aznar Márquez i Marta Orts Devis com a bibliotecàries, Vicent Flor i Moreno com a escriptors i Eva Alepuz Prats com a mestra, i van decidir que Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas, era el millor llibre juvenil d'autoria valenciana. En la modalitat infantil, han distingit Una carta (Bromera), d'Irene Verdú i Verónica Aranda. 

El lliurament del Premi va tindre lloc en la inauguració de la XI Plaça del Llibre de València, en el Jardí Botànic de l'UV el passat divendres 27 d'octubre.

D'esquerra a dreta: Ramon Guillem, bibliotecari de Catarroja; Irene Verdú, Mariano Casas i Teresa Gomis, bibliotecària de Guadassuar.

Els secrets de l'Eixample, en paraules del seu autor «no és un llibre que continga cap dosi de moralina, ni cap missatge; és una història de misteri que he gaudit molt escrivint».

Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

'La pedra rosa', de Muriel Villanueva, a la llibreria La rossa de Benimaclet

 

«El meu bosc és un lloc màgic,
m’envolta i el porte al cor.
Per això voldria parlar-te’n,
veure si m’entens un poc». 

La màgia del bosc de La pedra rosa arribarà a la ciutat de València el 4 de novembre. Concretament, a la llibreria La rossa de Benimaclet, el dissabte 4/11 hi haurà poesia infantil, àlbum il·lustrat i molt d'amor per la diferència.

Entre altres, acompanyaran l'autora, Muriel Villanueva, la contacontes Clàudia Muñoz i l'editora Núria Sendra.

Muriel Villanueva ens endinsa en el bosc poètic de La pedra rosa, on l'unicorn, la licàntropa, el drac, la sirena i la fada terrenal conviuen en un món tan imperfecte com tots. Ple, això sí, de ritme, de diversitat i d'estima. La diversitat de gènere, temàtica central de l'àlbum, respon al reclam de professionals de l'ensenyament que troben a faltar materials similars per als més petits i serveix alhora d'excusa per introduir un valor de respecte universal i incondicional. Adreçat a tots els públics, el llibre mostra un univers il·lustrat per Sara Sánchez amb imatges amarades de vida que abandonen els colors bàsics i abunden en tons pastel, per acompanyar un missatge complex i de concòrdia.

Va dir sobre La pedra rosa Carme Cardona a La veu dels llibres: 

«Amb un llenguatge entenedor, La pedra rosa convida a la reflexió, a posar-se en el lloc dels altres, a entendre i respectar; i aquests valors, en tant que universals, van més enllà de franges d’edat, ètnies o cultures. El món sempre ha estat divers i canviant i és, en aquesta varietat, on trobem un veritable tresor per conèixer i aprendre de les persones i de nosaltres mateix en aquest meravellós bosc màgic que és la vida.

Com sentencia la pedra rosa “No hi ha lleis que ens definisquen./ No hi ha normes ni etiquetes.”»

Joan Lluís Monjo guanya el 24é Premi Bernat Capó amb una obra de contes i acudits llicenciosos de tradició oral

“El Seculòrum I la Seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral”, de Joan Lluis Monjo Mascaró.

El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 24a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

“El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral” és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

El jurat del XXIV Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, format per Núria Sendra, Albert Toldrà, José Maria Candela, Alba Herrero i Joan Seguí, va decidir per unanimitat premiar l’obra i n’ha valorat en primer lloc la qualitat en l’estructura i redacció del text, així com la claredat en la presentació dels continguts. Igualment, el fet que el material de tradició oral que el compon es representatiu d’una tipologia relativament poc difosa en este tipus d’estudi. Alhora, i tot i tindre la comarca de la Marina Baixa com a lloc de referència, l’autor ha fet un esforç per incloure altres comarques valencianes com ara la Marina Alta, el Baix segura, el Camp de Requena Utiel, el Baix Vinalopó, l’Horta Sud o la Plana Baixa tot i dotant el treball d’una plantejament més transversal des del punt de vista territorial.

Joan-Lluís Monjo i Mascaró (Tàrbena, 1968). El 1993 es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéryde Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi, que obtingué una menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC.

És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. En el camp de la dialectologia destaca El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez), i els treballs per a la salvaguarda del parlar tarbener Jo també parla de sa (2020) i Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador, que obtingué el Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats. Dins del camp de la història assenyalarem els treballs dedicats a la presència balear en el repoblament valencià, com Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas, i a l’emigració valenciana a Algèria, com Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages, que obtingué el 8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En el camp del folklore ressaltemJa plora la nyora. La tradició musical i etnoliterària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant, i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).

El premi de l'anterior edició de 2022 va ser per a "Sense porc. L’alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València", d'Albert Toldrà i Vilardell.

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 24 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.

Aplec excursionista de la Vall d'Ebo

 

"D'aquelles cendres, aquestes pedres" és el títol que li han posat des de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta i la Mancomunitat de Turisme de Pego i les Valls a un aplec especial que se celebrarà els dies 28 i 29 d'octubre a la Vall d'Ebo.

Dins d'aquest aplec, ple d'activitats, el diumenge 29 els llibres Bullents hi seran al mercat de productes de km 0 en l'Av. Marina alta, des de les 10h. fins a les 14h.

L'aplec és un brot verd, una voluntat de recuperació del nefast incendi que precisament s'inicià a la Vall d'Ebo l'any 2022. Al web de la MacMa ho expliquen amb detall i també es pot consultar el programa complet i entrar als enllaços per a inscriure's a les excursions i altres activitats: https://macma.org/cultura/actualitat/aplec-excursionista-a-la-vall-debo-daquelles-cendres-aquestes-pedres-28-i-29-doctubre

«El passat estiu de 2022, 10 municipis de la Marina Alta i 7 municipis del Comtat, estigueren sotmesos a la foscor d'un dels incendis més abrasius dels últims anys, amb un total de 13.000 hectàrees afectades. Aquells dies d'agost la gent de la Marina Alta i del Comtat, tinguérem el cor en un puny de pensar què quedaria del nostre paisatge mediambiental després d'un mar de flames que a poc a poc corria per les nostres sendes i camins.

»Foren uns dies durs i angoixosos, i on part del veïnat d'aquests deu pobles foren desallotjats davant del perill imminent d'un foc que passejava sense cap compassió pel nostre patrimoni agrícola, arquitectònic i natural.»

'La por', d'Esperança Camps. Contenim la respiració. #Novetat #Novel·la

La novel·la 'La Por' d'Esperança Camps arriba aquesta setmana a les llibreries. Edicions del Bullent publica l'última obra de l'escriptora menorquina afincada a València, després de set anys des de la seua anterior novel·la. 'La Por' és una obra de sensacions amb una prosa evocadora i emocionant. 

«El món girava i un dia el món ja no va girar més. Es va aturar per sempre i em feia mal. Punxes d’eriçó. A vegades el món no és aturat però va més a poc a poc. És un món amb les piles esgotades. Jo no hi soc dins però encara em fa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que és plena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir del món era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vida que plou i tot és negat.»

La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades. 

Esperança Camps t’introdueix en aquest relat angoixant en primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i gaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.

A la il·lustració de la coberta, de la il·lustradora Elga Fernández Lamas, s’hi veuen tres figures d’esquena: una dona i un home que agafen la mà d’una criatura. Però hi ha un detall inquietant… Els adults no tenen ombra.

Per saber més sobre el llibre o llegir les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3317-lapor

Sobre l'autora: 

Esperança Camps és una periodista i escriptora nascuda a Ciutadella de Menorca que viu i treballa a València. Ha fet premsa, ràdio i televisió. Ha format part de l’equip directiu que va posar en marxa els mitjans públics valencians i actualment és cap de redacció al diari VilaWeb. Com a novel·lista, entre més obres ha publicat La draga (Llibres del delicte), L’illa sense temps (Meteora), El cos deshabitat (Proa) o Quan la Lluna escampa els morts (Bromera). Les seues novel·les han estat guardonades, entre altres, amb premis com el Joanot Martorell, el Ciutat d’Alzira o El lector de l’Odissea. També té el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia. Conrea, també, la narrativa breu i té relats publicats en diverses antologies o col·leccions. L'autora enriqueix la literatura catalana amb la seva profunditat i passió, a través de les seues novel·les el lector és arrabassat pel desassossec.