El proper 6 de juny a les 19:30h, ens trobarem al pati de l'ETNO per presentar-lo, amb la presència del seu autor.
L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, per aquest motiu hi havia problemes. La majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no…
Quan un musulmà dejuna pel ramadà, un jueu per la pasqua o un cristià en la quaresma, no celebren únicament uns actes religiosos: observen uns costums socials, fan el que es considera normal en els seus grups, el que s’espera d’ells. Es tracta d’actes culturals, tot i tenir una dimensió religiosa, i a més a més aquesta dimensió sovint és inconscient.
Acompanyaran l’autor, Joan Seguí, director de L’ETNO, i Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent.
Aprofitem per recordar-vos que està obert el termini per a presentar treballs del 24é Premi Bernat Capó fins al 9 de juliol. Podeu consultar les bases en:
El dijous 1 de juny a les 19h. la muntanya anirà a la ciutat. Al Jardí Botànic de la Universitat de València, es presentarà el llibre "A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor", d'Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.
Amb la participació dels autors, el comboi del Centre excursionista de València, la llibreria Patagònia, Edicions del Bullent i les persones curioses i amants de les nostres muntanyes.
Fa més d’una dècada aparegué el primer A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
Per saber més sobre el llibre o fullejar algunes pàgines:
El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 43a edició.
S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el 2 de novembre de 2023.
L'adjudicació del premi es farà el dijous 15 de febrer de 2024.
Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves, la presentació s'ha de fer mitjançant un correu electrònic, no s'accepta la participació en paper.
En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.
La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor i el guardó, un gravat de Rafael Armengol, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.
Formaran el jurat Fàtima Ponsdomènech, Pilar Puchades, Francesc Rodrigo, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor en representació de l'Ajuntament de Picanya.
Fàtima Ponsdomènech forma part del jurat com a guanyadora de l'edició anterior amb la novel·la Llegenda dels registres, un viatge iniciàtic a la recerca dels orígens de la protagonista i dels fonaments del saber.
«Lluny d’Amèrica és una col·lecció de petits assajos emparentats, per una banda, amb la literatura de la memòria, i per l’altra, amb el periodisme. La mirada, així com la ploma de Lourdes Toledo, és afilada, crítica, penetrant. Trobem en les pàgines d’aquest nou lliurament reflexions encertades, palpitants, que partixen de la seua experiència, comparacions ben perfilades sobre la manera d’entendre el treball, l’oci, les relacions humanes, la creació audiovisual o la literatura entre els Estats Units i l’Europa mediterrània, i en especial el País Valencià. Trobem la crònica dels diversos viatges, l’encontre amb els americans originaris, que per sort encara en tenen. Trobem una mirada sobre una societat diversa, excessiva en molts aspectes, puritana almenys de portes cap enfora, individualista, obsessionada amb la productivitat.»
Lluny d’Amèricaés un llibre d'assaig que està fet de molts
gèneres. És una miscel·lània, una mescla, entre cròniques de viatge, records,
narracions, petites notes de dietari… És un llibre que està escrit en la
distància i des de la distància.
En lloc d'estar dins d'Amèrica, com vaig fer en una
ocasió, ara estic lluny d'Amèrica. Des de casa, i molt lluny
geogràficament però també en el temps, perquè m'ha permès recollir aquells
records i impressions que vaig escriure ara fa 25 anys quan vaig viatjar per
primera vegada a la costa est del país.
En canvi, la major part del llibre està centrada més en
l'Amèrica profunda, a través de
paisatges, d'anècdotes i de records. Però no només això, sinó que hi ha també
una experiència per Nicaragua, molt
íntima, en un viatge fet en família, gràcies a uns amics del país que ens van
convidar i intente fer una crònica social del país, de la gent i del moment.
Lluny d’Amèricaés això: és un retrat
periodístic i literari. El periodisme, la manera d'escriure periodística està
molt present en el llibre, però és també assaig. Assaig de reflexió, assaig
crític, moltes lectures estan presents. Els meus autors i autores americans com
John Fante, Barbara Kingsolver, Maya Angelou, Annie Dillard… Molts autors i
autores que m'han ajudat a fer-me com a periodista, com a crítica, com a
escriptora, a ells també els ret un homenatge.
És un llibre escrit, concebut, des de l'humor i el
dinamisme, fet al llarg del temps amb pausa, com és la meua manera de concebre
l'escriptura.
Perquè, al capdavall, la lectura i els viatges són això: una
aventura personal.
L'Ajuntament de la Font d'en Carròs, amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València UPV i Edicions del Bullent convoquen el segon premi llibre-objecte, a mig camí entre el llibre d'artista i l'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada' amb la finalitat d'incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats.
- L'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000€ (2.000€ s’entenen com a avançament dels drets d’autor)
- El termini de presentació de les obres finalitzarà el divendres 14 de juliol del 2023.
- El divendres 6 d'octubre del 2023, a la Casa de la Paraula, serà el veredicte del jurat.
La Pau, d'Irene Verdú i Daniel García Moragues, va ser el llibre guanyador de la primera edició del Premi.
Què és la pau? Un estat de tranquil·litat que molt a sovint es defineix pel seu contrari: l’absència de guerra. Tanmateix, hi ha moltes coses més a qüestionar-nos sobre la pau. Això és aquest llibre: una poètica invitació a imaginar la pau.
El proper dimarts 23 de maig a les 11h. del matí, La dona invisible, de Mònica Richart protagonitzarà l'acte "Un autor, una autora, un llibre". Amb intervenció de Vicent Anyó i la col·laboració del gabinet de normalització lingüística.
L'entrada és lliure i serà a la seu de la Universitat Popular Palauet d'Aiora (c/ Sants Just i Pastor, 98, de València).
La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.
«Segur que moltíssims lectors, especialment dones, se sentiran
identificats amb els sentiments de la protagonista i els provocarà eixe desig de canvi que
la societat necessita per a poder avançar sense deixar ningú enrere. I
és que no només s’ha de contar històries de vides excepcionals, sinó que
també s’ha de parar atenció a persones anònimes amb vides comunes que tenen grans històries amagades que el món no els ha deixat narrar».
El dissabte 20 de maig, a les 12h. Joanvi Cubedo farà un contacontes del seu llibre "El drac de l'Albufera" a la llibreria Bufanúvols de Catarroja i els assistents el podran comprar dedicat per l'autor.
«Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara...»
Així comença El drac de l'Albufera, una rondalla de la ciutat de València (des del punt de vista del protagonista humà, ja que Catarroja queda molt més a prop de l'habitat inicial del drac), escrita i fabulada pel contacontes Joanvi Cubedo, Tio Vicent, i amb els dibuixos, sempre divertits i expressius, de Dani Cruz.
"La nova mestra", de Carme Cardona segueix la gira de presentacions, donat l'èxit de les anteriors.
Aquesta vegada és Llíria la destinació afortunada. Organitzada per l'Institut d'estudis comarcals i ACPV Camp de Túria, la convocatòria és per al divendres 19 de maig a les 19:30 h. al Casal Jaume I de Llíria.
A "La nova mestra", Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.
Ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.
"La nova mestra" està resultant fàcil de llegir i, fins i tot en la seua ressenya a La Veu dels llibres, Daniel P. Grau exposa que se li ha fet curta. Amb un cert atreviment, il·lustra la sensació de voler haver continuat en aquell món, que ens arriba a tants lectors quan acabem una novel·la:
«En tot cas, espero que en pròximes aportacions pugui esprémer amb més intensitat les trames que, com demostra en La nova mestra, tan hàbilment és capaç d’ordir. L’estol de lectors àvids de tenir entre les mans llargs thrillers psicològics segur que li ho agrairan».
El divendres 19 de maig a les 19:45h. al Centre cultural El Teular de Cocentaina, el Centre excursionista de Cocentaina ha preparat una presentació del llibre.
Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
La Fira del llibre d'Alacant va començar el dia 7 de maig i acabarà aquest cap de setmana. El dissabte, a partir de les 19h. Josep Bernabeu-Mestre serà a la caseta de la delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans signant el seu llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur'
A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic.
Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur.
El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
Coneixes la història d'un drac que va viure a l'Albufera? Joanvi Cubedo ens porta un conte que transcorre en temps antics, molt antics! Llavors, la ciutat estava tota emmmurallada, era gran i bonica per a l'època, però molt més menuda que ara...
El proper dissabte 4 de maig a le 19:30h, podrem disfrutar en l'Espai Rebombori de la presentació del llibre i el contacontes de El drac de l'Albufera.
Un estat de tranquil·litat que molt a sovint es defineix pel seu contrari: l’absència de conflicte. Tanmateix, hi ha moltes coses més a qüestionar-nos sobre la pau.
Això és aquest llibre: una poètica invitació a imaginar la pau.
El divendres 12 de maig a les 17:30h, a més, serà una invitació a dibuixar el que imagines en la Presentació-Taller de dibuix a la Biblioteca Tamarit d'Oliva. Hi assistiran els autors, Irene Verdú i Daniel García Moragues.
La Pau, d'Irene Verdú i Daniel Garcia Moragues ha guanyar el Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs.
El premi ha estat convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i de l’editorial Edicions del Bullent.
El llibre es presentarà per primera vegada a la Font d'en Carròs el divendres 10 de març a les 19h, a la biblioteca, emmarcada dins de la Setmana en femení.
També es presentarà el dia 1 d'abril a les 17,30 a la Plaça del llibre de Gandia.
Irene Verdú Muñoz (Oliva, 1973). Llicenciada en Filosofia a la Universitat de València l’any 1996, l’any 2002 es va diplomar en Magisteri també a la Universitat de València, en l’especialitat d’educació infantil. Actualment treballa al Servei de Biblioteques de l’Ajuntament d’Oliva. Fins ara, les obres que ha publicat són de literatura infantil. Diu «La literatura infantil m’ajuda a reconstruir el món a partir de la tendresa i de la capacitat innata de meravellar-se amb la transcendència de les coses senzilles. Gràcies a la literatura infantil he pogut gaudir de debò treballant en equip, ja que he tingut la sort de compartir faena i il•lusions amb gent magnífica i creativa». L’any 2016 va guanyar el “IX Premio de poesia para niños "El Príncipe Preguntón”, convocat per la Diputació de Granada, amb l’obra Un caso para el detective Saltaflores. En Edicions del Bullent ha publicat Poemes al jardí / Un jardín de poesías, El ratolí i les disfresses / El ratón y los disfraces i Tafaner i la lluna / Bubu y la luna juntament amb Joaquina Barba i ara amb La Pau ha guanyat el Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs.
Daniel García Moragues va nàixer a Gandia l’any 1976. De molt menut ja destacava en l’àmbit de la plàstica. En acabar el Batxillerat, va compaginar els estudis d’Història de l’Art amb els de Belles Arts. Posteriorment, va perfeccionar la seua tècnica fent cursos d’il·lustració a Alcoi i a Barcelona, gràcies als quals va sumar nombrosos reconeixements en l’àmbit del disseny i del cartellisme. Paral·lelament, va fer el mateix en el món de la plàstica i va ser seleccionat i premiat en importants certàmens de pintura. Ara com ara està centrat en el camp de la il·lustració, la pintura experimental i la docència, on ha trobat la meua manera de viure.
"La nova mestra", de Carme Cardona es presenta a Castelló, el poble que la va premiar, motivant-ne la publicació. Serà el divendres 12 de maig a les 19:30h. al segon pis de l'edifici de l'Obrera
Recentment, Lourdes Toledo escrivia l'article "Ser mestra al món rural" a eldiario.es i en feia unes reflexions molt interessants. Aquest fragment parla sobre les seues impressions de lectura:
«[…] recentment he llegit "La nova mestra", la novel·la de Carme Cardona Bartual, guardonada amb el premi Soler i Estruch i publicada per Edicions del Bullent, una història que m’ha sorprès per la senzillesa –gens artificiosa ni alambinada– amb què està contada, pel ritme del relat i per la forma seductora i convincent amb què disposa tots els elements: ambient, trama, personatges i, sobretot, la personalitat de la protagonista. I ho fa de tal manera, que la història m’ha enxampat des del principi»."La nova mestra", de Carme Cardona, és una novel·la de misteri que té per protagonista una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra viu a la mateixa casa d'una mestra de l'època de la República que va desaparéixer misteriosament i es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic.
La darrera novetat en arribar aquesta primavera és l'obra guanyadora del premi de no ficció infantil Ma. Dolores Català Amorós, dels Premis Castellum Ripae, de Castelló: Agricultura per a gent curiosa, de Maria Josepa Payà i Rafa Alonso.
Agricultura per a gent curiosa és una introducció als orígens de la producció d’aliments. Parla, de forma senzilla, de com funcionen les plantes i de com són d’importants el sòl i la biodiversitat.
L’objectiu és fer reflexionar els lectors sobre com vam començar a cultivar aliments i per què, i sobre com ha anat evolucionant la nostra dieta al llarg dels segles a mesura que han anat arribant al nostre territori aliments diferents des d’altres llocs del món.
Amb el convenciment que l’alimentació és l’acte humà que més influència té en el nostre entorn, es tracta d’ajudar a prendre consciència sobre l’origen d’allò que les famílies posen als seus plats cada dia.
Es presentarà a la Fira del llibre de València el 6 de maig a les 13,15h. I hi ha preparada una presentació especial a Castelló el dia 9 de juny.
Maria Josepa Payà (Beneixama, 1970). Filla de llaurador i de mestra, va estudiar enginyeria agronòmica i ha treballat en desenvolupament rural com a tècnic d’almàssera i, des de fa dotze anys, com a professora de formació professional agrària. En 2018 va publicar la seua primera novel·la infantil, El tresor de Benasait, i en 2021 va guanyar el premi Vicent Silvestre de literatura infantil amb Mariola i la botiga de la font. Amb Agricultura per a gent curiosa obté el Premi de no ficció infantil Ma Dolores Català Amorós (Castelló, 2022).
Rafa Alonso. Dibuixant de coses, va començar col·laborant en diverses publicacions com Diario de Valencia o la revista cinematogràfica Scifi world Magazine. En 2014 publica el seu primer còmic d’humor, Tajundra la Moños, i a partir d’ací col·labora en diversos còmics per a fomentar la igualtat, cartells... El seu últim treball conegut és la il·lustració del Bestiari dels Monstres Valencians. Actualment es troba reclòs en el seu taller dibuixatori preparant nous projectes.
El proper divendres 5 de maig, a les 17h., a la Sala del Museu Soler Blasco de Xàbia (Pl. dels Germans Segarra,1) Meridià Zero amb l'Ajuntament de Xabia han organitzat una presentació del llibre 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur', de Josep Bernabeu Mestre. Anirà a càrrec de l’autor i de Josep Lluís Doménech.
En la ressenya que li va fer a La Veu dels llibres Daniel P. Grau el definia com a “ un text que compleix les expectatives del bon assaig divulgatiu. D’una banda, ofereix explicacions acurades des del punt de vista científic i alhora accessibles a un lector general i, de l’altra, estableix les bases que li permeten reflexionar i arribar a conclusions pròpies.” I respecte a les seues pròpies afirmava que la lectura de 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' l’havia reafermat coma gran partidari de lluitar per les utopies. (La ressenya es pot llegir ací). Així, que per recuperar aquesta il·lusió, és ben recomanable anar a la presentació i llegir el llibre.
Ha acabat la pandèmia? Ens podem trobar en el futur amb situacions com la que hem viscut els darrers anys?
Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?», se centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur.
El lector troba a 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur' les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.
El bes de l’aigua, d'Elvira Cambrils, forma part de les obres emblemàtiques d’Edicions del Bullent reescrites i reeditades per a celebrar el 40é aniversari de l’editorial. D'igual manera que Elvira Cambrils ha reescrit el llibre, l'ha polit i li ha retornat el nom als personatges històrics, Elga Fernández Lamas ha reinterpretat la coberta i l'ha adequat a la nova línia de la col·lecció.
Sobre l'argument:
Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l’assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses.
La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. «Intente refer el puzle d’una època desmembrada en rancors, odis, amors i enyorances». I, amb els personatges rescatats de l’oblit, construeix un calidoscopi de les inquietuds d’un temps d’il·lusió a pesar de les adversitats.
El bes de l’aigua és una novel·la sobre temes globals des de la microhistòria. El feminisme, el poder de les idees, els drets de la natura o l’amor són qüestionats a partir de les vivències d’uns personatges circumscrits al seu temps. «El món canvia, les injustícies perduren».
«És una novel·la coral tot dibuixant una trama que és com una xarxa. Però, sobretot, és una contribució a la recuperació de la memòria històrica». Carme Miquel, revista Caràcters
Elvira Cambrils (Pego, 1955) ha exercit de catedràtica de
filosofia de batxillerat en instituts de les comarques centrals valencianes. És
narradora i novel·lista. Arran d’un viatge rere les petjades d’Ulisses,
s’endinsa en l’escriptura de ficció amb els relats de Mira’m, Amor (Bromera,
2007), premi Blai Bellver de Xàtiva. Li segueixen les novel·les El bes de
l’aigua (Bullent, 2010), Tot el que tinc per ballar amb tu (Bullent, 2014), Ala platja de Camus (Bullent, 2018) i Aire (Aila, 2021), premi
Carmelina-Sánchez-Cutillas. És guardonada amb el Felipe Ramis per Foc a la llar
(Lletra impresa, 2022), el Soler i Estruch per Vestida de lluna (Bullent, 2016)
i l’accèssit lliure de Narrativa de Dones per La mar d’Essaouira (Las mujeres
cuentan, 2018).
A més, ha publicat Ariadna adormida (Fundació Bromera, 2018)
i és coautora d’obres com Jordi, un home singular (Denes, 2016), La improbable
vida de Joan Fuster (3i4, 2017) o Setze relats de guerra (Ajuntament de Pego,
2019).
L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...
En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.
«En posaré un exemple que potser algú trobarà ridícul: a molts valencians actuals els agrada la paella i en mengen amb una certa freqüència, fins i tot ritualment cada diumenge. Si els demanem per què mengen paella, és clar que absolutament tots diran que perquè els agrada, i ho diran sincerament –és el que en etnografia s’anomena aspecte emic: mengem paella perquè ens agrada–. En cap cas ningú no al·legarà cap motiu identitari. I malgrat això, és obvi que aquest element hi és, i de quina manera, com en tots els costums i tradicions gastronòmiques: si reflexionem una mica, ens adonarem que ningú no menja obstinadament paella sinó els valencians –aspecte etic: mengem paella perquè som valencians, perquè tenim una determinada tradició gastronòmica i festiva, etc».
L'atrevida i enginyosa coberta és de César Amiguet.
La 58 Fira del llibre de València ja és ací, els jardins de Vivers bulliran d'activitats literàries, de signatures, de recomanacions... Ens agradaria molt que ens visitares!
Serem a la Plaça, a les casetes 85 i 86, just davant de l'Espai Tallers des del dijous 27 d'abril fins al diumenge 7 de maig.
Aquestes són les signatures i presentacions que tenim programades (també podeu consultar-ho tot al nostre calendari, clicant aquí) per Edicions del Bullent, però en tindrem moltes més, vine a descobrir-les!
Presentació a l'Espai Autors de la rondalla d'Enric Valor, adaptada per Jordi Raül Verdú "Peret", il·lustrada per Isabel Corbalán. A càrrec de Jordi Raül Verdú. A les 17h.
El dimecres 3 de maig a les 17h. l'Ajuntament de València presentarà els llibres guanyadors dels Premis Ciutat de València, entre els quals "Lluny d'Amèrica", de Lourdes Toledo Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig.
La 39 edició de la Fira del Llibre de Castelló coincideix enguany amb una altra feliç circumstància. La Fira torna al centre de la ciutat. Un punt de trobada per a la promoció de la lectura, que tindrà la seua ubicació en la Plaça Hort dels Corders des del 28 d’abril al 7 de maig.
Hi trobareu les novetats d'Edicions del Bullent en diverses casetes. I, a més, hi ha dues activitats de llibres Bullents programades:
El dijous 4 de maig de vesprada, Joanvi Cubedo signa el seu llibre
Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara.
Joanvi Cubedo (Borriana, 1953) és actor de fa tants anys que ja és també professor de teatre. Rapsode i contacontes; amb el nom artístic de «TioVicent» explica contes per a totes les edats i a tots els llocs: escoles, museus, biblioteques… Ha escrit “El drac de l’Albufera” a partir de reculls de textos de Vicent Blasco Ibáñez.
El Dissabte 6 de maig a les 18,30 h. A partir de la lectura de fragments de “Fusta de Carrasca”, Manel Alonso presentarà la novel·la i comentarà els aspectes clau com a autor amb el cantautor Artur Àlvarez i els assistents.
“Fusta de Carrasca”, de Manel Alonso, és la novel·la d'una nissaga de classe baixa narrada en primera persona:
La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres a emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.
Fa temps, hi hagué a Castalla un home que li deien Peret. Es va casar amb Carmeta, una dona ben guapa del seu poble. Diners en tenien pocs, però com ell era molt faener, prompte va anar millorant de fortuna i va comprar algunes terres. Ara, quan van conéixer un tal Jeroni, que era ric de bo de bo, va ser quan van augmentar de veritat les seues riqueses. Ho fa enganyant-lo de les maneres més destarifades.
Amb Peret acaba el projecte d'adaptar les 36 Rondalles Valencianes que Enric Valor va recollir de la narrativa de tradició oral valenciana a un llenguatge més senzill per als infants per part del mestre i també rondallista Jordi Raül Verdú. Han estat 32 llibres il·lustrats en color per distints il·lustradors i il·lustradores. En Peret, la il·lustradora Isabel Corbalán ha estat triada com a resultat de la col·laboració amb l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi.
En aquest cas, l'adaptació ha comportat el retall d'un fragment més gran del que ha estat la tònica general en la col·lecció, per motius que s'expliquen al llibre.
Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i noveŀlista, especialment reconegut per les Rondalles Valencianes, històries de la tradició oral valenciana que ell va posar per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. És investit doctor honoris causa per les universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d’Alacant.
Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una huitantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019).
Isabel Corbalán (Alacant,1998) és una estudiant de 3r del Grau d'Il·lustració Aplicada en l’EASD d’Alcoi, coneguda en xarxes socials com "Edgelmary". Entre les seues metes té ser una il·lustradora i escriptora reconeguda. En el seu vocabulari no estan les paraules "no puc", ja que veu oportunitats en les dificultats.
Alboraia celebra la 4a Fira del llibre en valencià els dies 21 al 23 d'abril al parc de les vies.
Hi haurà moltes signatures de llibres i activitats diverses els tres dies.
El dissabte 22 d'abril, a les 12h. Joanvi Cubedo farà un contacontes del seu llibre "El drac de l'Albufera" i els assistents el podran comprar dedicat per l'autor.
«Aquesta és la història d’un drac que va viure a l’Albufera de València. Transcorre en temps antics, molt antics! (Però és clar que per als que vivien aleshores era l’actualitat, per a ells eren els temps moderns.) En aquells anys, la ciutat estava tota emmurallada, era gran i bonica per a l’època, però molt més menuda del que és ara...»
Així comença El drac de l'Albufera, una rondalla de la ciutat de València (sí, la ciutat també té rondalles), escrita i fabulada pel contacontes Joanvi Cubedo, Tio Vicent, i amb els dibuixos, sempre divertits i expressius, de Dani Cruz.
.jpg)
.png)
