31 de maig del 2022

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas #Novetat

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas, el llibre guanyador de la 41a edició del Premi Enric Valor, ha arribat d'impremta. 



Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.


L’autor repeteix el guardó 20 anys després. Mariano Casas
 (València, 1963) ha publicat novel·les juvenils de diverses temàtiques (viatges, aventures, història, intriga, noir...) amb alguna incursió en la novel·la adulta (Les Ales de Mercuri) o en els estudis històrics (L’itinerari valencià de Lady HollandTupper i la guerra del francès a terres valencianes). Ha rebut diversos premis pels seus llibres, com ara el Premi a la millor novel·la juvenil de 1999 del IIFV per Pirates de la Marjal, el premi Enric Valor de novel·la juvenil de 2002 per Sabor de crim o el premi Vila de Teulada de 2020 per El carrer 722.

25 de maig del 2022

'Viure a la caseta', de Carles Rodrigo #Novetat #PremiBernatCapó

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso és la darrera novetat Bullent i el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).



«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. 

Viure a la caseta ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Carles Rodrigo Alfonso (València, 1964) és geògraf de formació i exerceix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995 mentre manté el contacte amb l’activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions amb caràcter d’anàlisi territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía així com coautor d’una altra desena de llibres i d’articles de caràcter i àmbit espacial divers

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. La convocatòria per a l'edició de 2022 està oberta fins el 28 d'agost i podeu trobar les bases ací: https://www.bullent.net/premi-bernat-capo/

16 de maig del 2022

A Gandia, II edició de la Plaça del Llibre

Torna la Plaça del Llibre a Gandia del 19 al 22 de maig: els llibres prendran de nou la plaça Rei Jaume I, que serà un punt d’encontre per a editorials que editen en català, llibreries, autors/es, il·lustradors/es i biblioteques.

Els nostres llibres hi seran i, a més, vos convidem a dues activitats per als lectors i les lectores més joves:


Dissabte, 21 de maig a les 11h, parlem de consum responsable amb Miquel Puig i el seu llibre De mercats. 

De mercats, amb il·lustracions de José Fonollosa, va guanyar la primera edició del Premi de Literatura Infantil de no ficció Ma Dolors Català Amorós. És un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats...
 
Escrit de manera dinàmica i atractiva, ens fa arribar els aromes dels mercats, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que ens és tan propi.

 
Diumenge, 22 de maig a les 12:30h, contacontes amb el llibre Somriures amb Llorenç de Núria Sendra i Mai Jiménez. 

Somriures amb Llorenç naix d'un projecte dels xiquets i xiquetes de la coral de l'Escola Gavina, dirigits per Ferran Aleixandre. Un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. 


I al seu web, podreu trobar moltes més activitats, presentacions de llibres i signatures... 


13 de maig del 2022

Somriures amb Llorenç #Àlbum #Novetat

 


Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial:
«jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». 

Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... 

Somriures amb Llorenç és un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

Aquest treball naix a l’escola Gavina el desembre de 2019 amb la festa de la música Somriures amb Llorenç: un homenatge al mestre, amic, rondallaire i amant de la cultura valenciana, que va encapçalar el mestre Ferran Aleixandre. Ara, aquest projecte que ha crescut i s’ha transformat màgicament gràcies a totes les persones que hi han aparegut, ja és realitat i esdevé un cant a la vida, a la tasca compartida i al llegat que ha deixat Llorenç a tot arreu dels pobles del país.

Aquest conte, escrit per Núria Sendra i il·lustrat per Mai Jiménez, és la cirereta d’un pastís cuinat a foc lent i amb molta estima pels infants de l’escola de la promoció 2013-2026. Gràcies a la seua emoció davant la música i a la seua implicació en el projecte, han crescut i gaudit en cada pas que han fet, gravant amb tendresa les cançons compostes pels mestres Pau i Ferran Aleixandre, i fent-ne partícip de cada experiència a Anna Garcia, la companya de vida de Llorenç.

Han fet les il·lustracions de les endevinalles i han cantat els infants de la promoció 2013-2026 de l’Escola Gavina: Anna Alarte, Maria Bautista, Martín Calabuig, Mar Cervera, Laia Expósito, Víctor Fernández, Nico Ferreiro, Ferran Ferrer, Blanca García, Martina García, Valeria García, Guillem Gil, Dídac Gómez, David Juan, Aroa López, Vera Martín, Irene Morales, Laia Morelló, Ricard Navarro, Manel Pérez, Hugo Peris, Nubya Ramos, Francesc Raga, Xavi Ribera, Núria Ricart, Adriana Sánchez, Arnau Silvestre i Nora Tordera.




10 de maig del 2022

A Benimaclet, "De la pròpia veu a la veu pròpia" d'Antoni Defez

El proper dijous 12 de maig a 19:30h, el CIM de Benimaclet acollirà de presentació del darrer Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués: De la pròpia veua a la veu pròpia, d'Antoni Defez. Presentarà l'acte Paco Calafat i acompanyarà l'autor Núria Sendra, editora de Bullent.



De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.


En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. Tot seguit, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir. Al seu torn, la tercera de les nostres reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de la mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i de Ferrater Mora. Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes poden arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

4 de maig del 2022

A Picanya, Pinzellades d'un any gris, de Roberto Sanz Requena

 


Arriba a Picanya el Maig literari 2022!

Una de les activitats serà la presentació de l'obra finalista del 40è Premi Enric Valor, Pinzellades d'un any gris, de Roberto Sanz.

Serà el dimecres 11 de maig a les 18,30h. en el Centre Cultural (Plaça del País Valencià).  Comptarà amb la presència de l'autor i anirà a càrrec de l'editora, Núria Sendra.

Pinzellades d'un any gris està escrit com un diari i comença amb un moment crític a la família del protagonista:

«Hui han fet fora de la feina al pare. Ens ho ha dit mentre estàvem sopant». La notícia inesperada de la pèrdua de l’únic sou de la casa capgirarà la vida de Manel i la seua família i tindrà conseqüències imprevisibles. Fa només un any que es van mudar a una casa nova i va canviar d’institut: adaptar-se i sobreviure a 3r d’ESO en un entorn nou no resulta fàcil. Ara les dificultats es multipliquen. Manel escriu aquest diari i intenta viure, i que l’afició al dibuix li done unes pinzellades de color a un any gris.



Altres activitats del Maig literari de Picanya són: