28 de febrer del 2017

Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón. Novetat i presentació


El darrer premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular sigué per Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón.

Ara aquell treball premiat ja és un llibre que ens ho explicat tot sobre el ball de bastons. Malgrat el renom i la dimensió que han adquirit les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí en els darrers anys, arran la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, fins al moment no s’havia fet cap estudi sobre una de les seues danses més emblemàtiques, la dels Bastonets.

Els bastonets d'Algemesí descriu el ball de bastons algemesinenc des de 1839 fins al present, a través dels canvis constants que ha anat patint amb el pas del temps. Modificacions en la seua indumentària, en els balls i en la música, en la composició de la colla, en el número de colles, en la introducció del gènere femení en 1980, en el significat del ball, etc. El sentit original dels Bastonets era ser un dels rituals festius de la celebració, “ballant-li a la Mare de Déu”, però avui és ja un element representatiu i identitari d’Algemesí i de la cultura valenciana.

L’obra no ha consistit solament en la realització d’una descripció etnogràfica d’aquesta dansa, sinó que al llarg del treball es fan comparacions amb altres balls de bastons valencians, i en menor mesura, de danses de pals d’altres indrets.

La primera presentació del llibre serà la setmana que ve, el 7 de març, a la biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia a les 19 hores, dins el cicle #EnVeuAlta. Ací teniu tota la informació: https://goo.gl/jX2fCG


Podeu llegir les primeres pàgines ací: 


Ja el pots demanar a la teua llibreria o al web de l'editorial: http://www.bullent.net/libro/3213-Els_bastonets_dAlgemesi

Toni Bellon Climent (Algemesí, 1984) llicenciat en Geografia i Ordenació del Territori per la Universitat d’Alacant (2015). Ha publicat diversos articles a revistes científiques de geografia i ciències socials com GeoGraphos i GeocritiQ. Autor del discurs expositiu de l’exposició temporal Memòria d’un bastonet. Homenatge als nostres majors, realitzada al Museu Valencià de la Festa d’Algemesí (2015). En el camp de la narrativa curta, aquest mateix any ha estat guanyador del I Certamen literari per a la Igualtat “Casa de la Dona” d’Elx, amb el relat breu La igualtat entre gèneres en la muixeranga d’Algemesí. Actualment compagina la finalització del treball final del Màster en Antropologia Social a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, amb el treball com a investigador autònom en diverses investigacions.

23 de febrer del 2017

A Pedreguer, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils


El divendres 3 de març de 2017, a les 20h., el Casal Jaume I de Pedreguer ha organitzat una xerrada al voltant del llibre Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils. O, el que és el mateix, sobre els seus viatges, la seua literatura...

Vestida de lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

Elvira Cambrils va nàixer a Pego (Marina Alta) el 1955. Va estudiar filosofia a València i ha dedicat la seua vida professional a la docència com a catedràtica de batxillerat de filosofia. Desprès d’algunes incursions en l’escriptura creativa –Graffiti, Ràdio Lliure i Estirant el fil, Ràdio Municipal de Pego–, publica Mira’m, Amor, premi de narrativa Blai Bellver –“La narradora, amb una prosa àgil, rica, versàtil, bella i sensual, on els diàlegs marquen un ritme viu i l’hedonisme traspua en cada ratlla, ens convida des del primer relat a viatjar” (Rafa Gomar, Caràcters)–. Li segueix la novel·la El bes de l’aigua –“recupera la figura de la feminista valenciana Maria Cambrils, oblidada en les històries culturals del segle XX” (Maria Rosell, Posdata)–. Foc a la llar guanya el premi de narrativa breu Felipe Ramis, 2011. El 2014 apareix Tot el que tinc per ballar amb tu –“Una novel·la, fet i fet, honesta, valuosa, ben concebuda i millor escrita, que hauria de consolidar Elvira Cambrils com un dels noms puixants de la novel·lística en català” (Xavier Aliaga, El Temps). Amb Vestida de lluna  guanya el premi soler i Estruch de Castelló de la Ribera.

20 de febrer del 2017

Reedició de l'adaptació a teatre de L'espill, de Jaume Roig, feta per Anna Marí


Ha arribat la 2a. edició de la versió que Anna Marí ha fet en teatre de L'Espill, de Jaume Roig.

Es manté en cartell amb la companya de teatre Crit. L'obra es representa dins la campanya Escena Jove, una campanya de teatre adreçada als estudiants de secundària i escoles d’adults.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

El llibre té 80 pàgines, es pot començar a llegir a: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill

També podeu veure l'obra representada al Teatre El Micalet de València el dimarts 4 d'abril de 2017 o pactar en altres llocs com teatres de Gandia, Torrent, o Ontinyent, o fins i tot al teu centre educatiu a través d'aquest formulari: https://escenajove.com/reserves/

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

14 de febrer del 2017

Booktrailer de La maledicció de l'araucària fet per l'IES Las Espeñetas



Els alumnes d'Enrién Sebastian de l'IEs Las Espeñetas d'Oriola han fet aquest #booktrailer de La maledicció de l'araucaria, de Julián Arribas. Brrr! Quina por!

Tota la nostra admiració cap a aquest treball fet des del cantó més al sud del nostre país!

De vegades, en obrir la porta del passat trobem la resposta que sempre hem buscat i que ens allibera d’un record que ens ha perseguit turmentosament durant tota la vida. La maledicció de l’araucària conta una d’aquestes recerques mitjançant un relat intrigant que farà reflexionar el lector sobre les passions humanes i l’existència.



10 de febrer del 2017

A L'Alcúdia de Crespins, La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal


El divendres 17 de febrer de 2017, al poble que el va veure nàixer i exactament en el dia que ho va fer, Josep Manel Vidal presentarà el seu darrer llibre, La llum de les estrelles mortes. L'associació eco-cultural La Garrofera ha organitzat l'acte i l'acompanyaran l'escriptora Anna Moner i l'editora Núria Sendra.

La llum de les estrelles mortes va guanyar el premi soler i Estruch de Castelló de la Ribera el 2016.

La coberta, realitzada per l'artista Miquel Mollà, va ser triada per votació popular a una xarxa social, va guanyar aquesta de les tasses de cafè enllaçades, que posa l'accent en la subtil distorsió de la realitat que l'autor fa en els 10 contes que conté el llibre.

10 contes que són com 10 cafès compartits, de llenguatge poètic, d'emocions humanes.

El primer, "La llum de les estrelles mortes" és un cafè al voltant de l'amor com a motiu per a viure.

El segon, "Pors" comença així: "Escriptor ha rebut una encomanda incòmoda: un relat de terror per participar en una improvisada antologia. Incòmoda perquè, tot i els seus quaranta-nou anys, encara pateix d’una por infantil pels mons invisibles i fantasmagòrics que la gent s’obstina a fer conviure amb la realitat, sovint ja ben complicada de gestionar sense necessitat d’afegits amb altres dimensions fosques i hostils."

I així 8 cafès més dels que  parlar a les 19,30 hores la biblioteca de l'Alcúdia de Crespins. Un cafè convida a una bona conversa i La llum de les estrelles mortes  també.




9 de febrer del 2017

Activitats escolars per a la Fira del llibre 2017



La 52 edició de la Fira del Llibre de València arriba el pròxim 20 d'abril, i estarà als Jardins de Vivers fins a l'1 de maig.
Com tots els anys, s'organitzen activitats escolars, per a enriquir la visita dels escolars a la Fira. Una gran oportunitat per a conèixer als autors dels llibre que ens han fet viure experiències.

A banda de les presentacions i signatures els caps de setmana, les escoles poden demanar activitats de llibres de Bullent per als dies 25 i 27 d'abril.

Per a demanar l'activitat a la Fira per a la teua escola, feu click ací.

Es tracta de les següents ANIMACIONS LECTORES:

Per a participar en aquestes activitats, cal haver treballat els llibres a classe.



DIMARTS 25 D'ABRIL
Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils
De Vicent Sanhermelando i il·lustrat per Núria Feijoó

D'aquesta activitat ens ha dit Vicent Sanhermelando: "Entre altres coses, jugarem al "passa carabassa". Ens divertirem de valent! Per què no veniu?"

Sinopsi del llibre:
No oblideu el meu nom. Joaquim Peris no, el nom artístic: Ximo Potter. Sense dubte, el pròxim actor revelació, protagonista de la sèrie televisiva que prepara mon pare. El meu personatge és un heroi solucionaconflictes i a vegades malinterprete les coses. Fou així com els meus amics i jo vam conéixer el col·leccionista de mòbils, un savi immigrant responsable d'una missió secreta de la qual, no vos vaig a parlar ara... 
 
http://firallibre.com/activitat_escolar/ximo-potter-colleccionista-mobils/


DIJOUS 27 D'ABRIL
Primeres Rondalles d'Enric Valor
Adaptades per Jordi Raül Verdú
Núria Sendra farà un contacontes al voltant de les Rondalles d'Enric Valor.

Les Rondalles d’Enric Valor, per fi adaptades per a Primària, a càrrec de Jordi Raül Verdú. A tot color, i una rondalla per llibre.

Els títols publicats són L'albarder de Cocentaina, I queixalets, també! / El dimoni fumador, El príncep desmemoriat, Història d'un mig pollastre, El rei Astoret, La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda, El jugador de Petrer i Nabet.

http://firallibre.com/activitat_escolar/rondalles-denric-valor/

A continuació, vos deixem amb un vídeos dels autors, recomanant aquests llibres:


2 de febrer del 2017

L'esperit del Cabanyal, de Teresa Sanchis Labiós i Abraham Mondría. Novetat.



Mentre va arribant a les llibreries, L'esperit del Cabanyal, de Teresa Sanchis Labiós i Abraham Mondría també ha arribat al seu entorn més natural, el Cabanyal. És en el que adés fou poblat mariner i ara és barri de València on es situa la història del llibre.

Quan? Entre dos temps... Per una banda hi ha una part del passat recent i una altra de temps més antics del barri:  Els iaios de Guillem viuen al Cabanyal i sa casa va a ser demolida. Uns especuladors sense escrúpols, volen destruir més de 6000 habitatges per a construir gratacels sobre els seus enderrocs. Guillem, amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal.

Les claus que troba Guillem també li serviran a ell (i als lectors i lectores!) per encarar la vida.

També apareix un altre personatge relacionat amb l'art i el Cabanyal: Helena, la filla de Sorolla i futura escultora que té l'edat del protagonista i mostra com era de difícil per a una dona aspirar a ser artista.

Teresa Sanchis Labiós va nàixer a El Cabanyal. És llicenciada en Geografia i Història, en l’especialitat d’història de l’Art i docent. Interessada en la difusió del treball realitzat per les dones artistes, escriu articles sobre aquest tema en webs de continguts i realitza tallers divulgatius. Ha sigut col·laboradora en revistes culturals del Servei de Publicacions de la UV, publicant diversos articles. En 2004 va guanyar el I Premi de relatats no sexistes, Filomena Valdecabres, de Quart de Poblet i en 2013, va quedar finalista del Certamen Literari Dones i Igualtat 2013 convocat per l'Ajuntament de València, amb el relat El millor dia de la seua vida.


L'il·lustrador, Abraham Mondría és ben conegut al Cabanyal per fer quaderns artesanals, quadres decoratius, làmines i postals amb motius cabanyalers, així que el llibre ha quedat preciós, amb detalls que transporten al barri marítim i te'l fan respirar.

Pots llegir les primeres pàgines del llibre ara mateix i hi ha una proposta diàctica elaborada per Maio Viché a http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal