El divendres 18 de
maig s’ha lliurat el 22é Premi Carmesina
de literatura infantil. L’acte de lliurament, organitzat per la
Mancomunitat de Municipis de la Safor, ha estat a Gandia, a la mateixa seu de la Mancomunitat. Enguany
no s’ha donat el Guardó Francesc Ferrer i
Pastor com era tradicional i el format de l’acte ha estat més auster però dotat
d’una gran solemnitat.
L’acte
començà, a les 20 hores, amb un concert a càrrec del duet de guitarra Dúo Doce Cuerdas amb un programa molt
variat al gust de tots, amb obres de J. Rodrigo, J. Pachembel, The Beatles, The
Animals, Paco de Lucía...
El
premi el convoca la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Es tracta, com segurament coneixereu, del
premi més interessant existent hui en dia des d’una entitat com la Mancomunitat de
Municipis de la Safor. Dotat
amb 3.000 euros, més drets d’autor i la publicació del llibre guanyador.
Enguany
són 37 obres presentades que opten al premi, que han arribat de la província
d’Alacant (1), de la província de Barcelona (9), de la província de Castelló
(9), de Girona (1), de Tarragona (3) i (13) de la província de València, dels
quals (6) són de la Safor
i fins i tot, ens ha arribat un original des de Cadis.
El jurat format
per Núria Sendra, representant d’Edicions del Bullent, Mario Viché, Joaquina
Barba, Irene Verdú, i Teresa Broseta (guanyadora de l’anterior edició), actuant
com a president Vicent Mahiques, Conseller de Cultura de la Mancomunitat, decideix per
unanimitat atorgar el XXII Premi Carmesina a l’obra: Set i mig de Carles Cano, de Godella (València). En considerar-la
divertida, ben construïda, original i carregada d’humor
València
1957. Llicenciat en Filologia Catalana.
Ha treballat durant 20 anys com a professor d’institut. Autor de Literatura
Infantil i Juvenil, amb més de cinquanta
llibres publicats en diverses llengües. És també guionista de ràdio, televisió
i còmics, així com autor teatral i contacontes. En Edicions del Bullent ha publicat "La caputxeta negra".
Com a contacontes
ha participat en alguns festivals internacionals i ha contat en diversos països com, per exemple: Guinea Equatorial, França, Mèxic, Argentina, el Marroc i el Regne
Unit, així com en tot l’estat espanyol.
Es dedica a la
poesia visual i objectual des l’any 2000, i ha realitzat dues exposicions
individuals: “POEMES BROEMES I ALTRES ARTIFICIS (2000) i “CARTES”(2003), així
com el projecte “TRUEQUE”, una exposició-intercanvi amb més de cinquanta
artistes. Ha estat inclós, també, en diverses mostres col·lectives i antologies.
Ha participat
com a conferenciant en diferents trobades, taules redones, jornades, etc., referides a
literatura infantil i juvenil, ràdio, televisió, teatre i literatura oral.
Declaracions de l’autor en rebre el premi:
El premi Carmesina és actualment, si no
m’equivoque, el premi de Literatura Infantil més antic dels que es
convoquen al País Valencià. Abans ho era l’Enric Valor, però ja fa molt que
passà a ser de Literatura Juvenil, de manera que aquesta, l’antiguitat,
ja era una bona raó per a presentar-me i també perquè, en general, no he
tingut molta sort als Premis literaris al meu país, malgrat que he quedat un
grapat de voltes finalista, allò de que ningú no és profeta a la seua terra
(n’he guanyat més fora que ací), així que calia intentar-ho de nou. A més la
nòmina de guanyadors és ben interessant, estan ahí quasi tots els qui tenen
alguna cosa a dir a la literatura infantil en valencià, l'edició és bona i
m’abellia molt estar en eixe calaix.
Sobre l'obra:
Set i mig és una versió gamberra de Blancaneu i els set nanets, només que a
l’inrevés, ací són set les princeses blanques com la neu nascudes en dos parts
múltiples de la reina Eduarda. Com que cal buscar un hereu, la reina aprofita
l’arribada d’un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per
nomenar-lo succesor i obligar-lo a casar-se amb una de les seues filles. Però
les coses se li complicaran a la malvada reina i el conte acaba de la manera
més original i inesperada possible.
Quina casualitat que enguany siga el 75é
aniversari de la pel·lícula de Disney (1937), basada en el conte dels germans
Grimm publicat l’any 1812 (fa ara 200 anys), no?