'Bragat, el gat influencer del Puig Llorença', d'Empar Ferrer i José Fonollosa #novetatBullent

Ja està ací 'Bragat, el gat influencer del Puig Llorença', un conte d'Empar Ferrer amb il·lustracions de José Fonollosa. Bragat és un «gat» molt especial que ens contarà la seua història i ens mostrarà els llocs més bonics de Poble Nou de Benitatxell. És un gat poblero! 

El nostre gat és particular: té taques i el cos llarguerut, una preciosa cua i les orelles arrodonides com un peluix. 

El van trobar perdut a la muntanya i és tan especial que li han fet perfils en les xarxes socials i tot. Podeu trobar-lo en Instagram: @bragatthepoblerocat.  

Bragat és tan popular que ja ha eixit en la premsa: 

-  Levante-Emv

-  Dénia Digital

-  Marina Plaza

-  Teulada Moraira Digital 

Però prompte es veu que això no va amb la seua naturalesa d'animal tímid i esquiu. Com altres animals del Puig Llorença, el Montgó o la Serra de Bèrnia, Bragat és fugisser i una mica esquerp, viu amb Maria, una xiqueta que descobrirà que el seu gatet influencer amaga un gran secret. En aquest conte udola l'òbila, s'esmuny la mostela, aguaita la rabosa, ensuma el teixó, es llança en picat el falcó i es camufla la geneta.

 

Empar Ferrer, l'escriptora de Poble Nou de Benitatxell

Per què fem novel·la distòpica? 'Amaga't dels drons', d'Ester Vizcarra

 

Tot just uns dies abans de saber-se el nou premi Enric Valor la novel·la Amaga't dels drons! (que va ser la premiada l'any passat) és notícia. Ha servit com a impuls per a parlar de les distopies a Ibi amb l'autora, Ester Vizcarra, com a conferenciant convidada. 

El CFPA Joan Lluis Vives d’Ibi ha sigut el lloc on Ester Vizcarra ha impartit la conferència Per què escrivim distopies? Amaga't dels drons! com a exemple del gènere. La xarrada començava amb la fixació del nom d’aquest tipus de novel·la que imagina una societat diferent de la que tenim, primer amb la Utopia de Thomas More, que al segle XVI representa un canvi de paradigma en expressar la fe en la capacitat de l’ésser humà de canviar el seu futur. Una ràpida mirada a les propostes d’autors com Bacon, Morris, Dixie o Butler va permetre els assistents adonar-se que no totes les utopies tenen els mateixos objectius. Es va parlar després de com la Il·lustració va fomentar aquest tipus de narrativa i la seva relació amb les revolucions burgeses, mentre que la violència generada des d'aquest moment històric, les guerres d'emancipació i el convuls segle XX van foragitar la utopia de les novel·les i van fer entrar la literatura en l’era de la distopia. Vizcarra va fer referència a les distopies més conegudes, obres que ja són clàssics, com ara Un món feliç de Huxley i El conte de la serventa d’Atwood, per citar-ne aquí una de principis i una altra de finals del segle passat.

Per acabar, es va parlar de la novel·la Amaga’t dels drons! d'Ester Vizcarra. Interessava destacar el que té de distopia política, ecològica, tecnològica, anti-consumista i no violenta. També els biaixos de gènere, integrador, naturalista i solidari. Amaga’t  dels drons! és una lectura per a tots els públics i, per tant, adequada per a adolescents, que reflexiona sobre la vigilància oficial, la implantació de xips, l’alimentació sintètica, la realitat virtual i altres canvis que ja estan començant a notar-se a la nostra societat.

Alumnes i professors van obsequiar l'autora amb un taulellet socarrat fet als tallers del centre.

Lliurament del 41é Premi Enric Valor

El proper divendres 1 d'abril  a les 19:30h, el Centre Cultural de Picanya acollirà l'acte de lliurament  del 41 Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. El premi està convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent.

És el dia abans al Dia del Llibre Infantil i Juvenil i és una feliç coincidència que es lliure el que és el premi més antic del País Valencià en aquest gènere.

En aquest acte es farà públic el veredicte del jurat, que ha escollit quina de les obres presentades ha estat distingida amb el guardó dotat amb 6.000 euros, un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.

Per lliurar el premi comptarem amb la presència de Maria Josep Poquet, que conduirà l'acte; participaran també l'editora Núria Sendra, Josep Almenar, alcalde de Picanya, i la persona guanyadora del 41 Premi Enric Valor. 

Com és tradició, la música també formarà part d'aquest esdeveniment i gaudirem de l'actuació de Miquel Pérez i Maria Moreno amb el concert «SENSE META NI RUMB, poemes de poetes valencians fets cançò».

La 40 edició va premiar el llibre d'Ester Vizcarra, Amaga't dels drons, una novel·la d’aventures greenpunk, que reivindica la biodiversitat i els drets dels animals.

I també van ser publicades les obres Pinzellades d'un any gris, de Roberto Sanz Requena i L'illa del corall. Per entendre la relació entre la Corona d'Aragó i Sardenya, de Maria Josep Carro de Mena.

L'acte és d'assistència lliure fins completar aforament.

'De la pròpia veu a la veu pròpia', d'Antoni Defez #novetatBullent

Ja ha arribat d'impremta el darrer Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig, que tots els anys convoca l'Ajuntament de València dins del certamen «Ciutat de València»: De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.

En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. Tot seguit, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir. Al seu torn, la tercera de les nostres reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de la mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i de Ferrater Mora. Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes poden arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

Antoni Defez (València, 1958) és professor de Filosofia a la Universitat de Girona. Ha publicat els assaigs: Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura (2009), Assumptes pendents. Setqüestions filosòfiques d’avui (2011), Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein (2020) i Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic (2020). És autor també dels poemaris: Pas insomne (2003), Els haikus de Ciutat Vella (2005), La fam del guepard (2005), L’arc de la mirada (2007), Incert moviment (2009) i Metralla esparsa (2014).

El Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig en valencià ja té oberta la seua convocatòria d'enguany, i poden presentar-se originals fins el proper 12 d'abril. 

Bases i més informació: https://www.bullent.net/premi-josep-vicent-marques/

A Castelló 'La dona invisible', de Mònica Richart

El proper divendres 25 de març, Castelló acull la presentació del Premi Soler i Estruch de Narrativa, que convoca l'Ajuntament. A les 19:30h en la sala d'actes de l'Obrera (segon pis), Mònica Richart presentarà la seua novel·la, La dona invisible, acompanyada per l'editora, Núria Sendra i la regidora, Núria Gregori. 

La dona invisible és la història d¿una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l'ull crític d'una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d¿algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

El Premi Soler i Estruch d'enguany ja té la seua convocatòria oberta i es poden presentar originals fins l'1 de juliol de 2022. Més informació: https://www.bullent.net/premi-soler-i-estruch/ 

Castelló convoca el Premi Soler i Estruch de narrativa i el Premi infantil de No Ficció Ma Dolores Català

L'ajuntament de Castelló convoca els premis Castellum Ripae 2022 i enfortint la seua aposta per les lletres valencianes.

⇒  La dotació del premi de narrativa Soler i Estruch és de 5.000€ subjectes a la retenció d’IRPF.  

⇒ El Premi de no ficció Infantil "Mª Dolores Català Amoròs"  té una dotació de 1.500 €.

Dins d'aquests, Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa i del Premi de Literatura Infantil. El Certamen literari Castellum Ripae també està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble).

El termini per presentar els originals acaba el dia 1 de juliol de 2022 i el veredicte se sabrà el dia 9 de setembre de 2022.

Els dos premis es poden presentar de manera electrònica i en paper; les bases del premi Soler i Estruch amb més detall a https://bullent.net/premi-soler-i-estruch/ i el Premi de No ficció Infantil Ma Dolores Català Amoròs a https://www.bullent.net/premi-literatura-infantil/

I les dels premis, íntegrament al butlletí de l'ajuntament de Castelló El Miragall  

L'any passat va guanyar el Premi Soler i Estruch l'obra La dona invisible, de Mònica Richart,  que ja es pot trobar a les millors llibreries i també on line i el Premi de No ficció Infantil Ma Dolores Català Amoròs el va guanyar l'obra De mercats, de Miquel Puig i Cuadau.

Altres guanyadors són  De persones i dimonis, de Modest Barrera; Dissabte, jazz, de Rafa Gomar; Un bri d'esperança, d'Agustí Colomer; Set pecats de Carles Castell; La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal; Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils...

Més informació a: https://www.bullent.net/premis/

"Distopia", xerrada d'Ester Vizcarra, autora d'"Amaga't dels drons", a Ibi

 

El CFPA Joan Lluís Vives d'Ibi en la seua setmana cultural ha programat una xerrada de la periodista i escriptora Ester Vizcarra.

La xerrada porta per títol "Distopia" que és el que trobem a la novel·la d'Ester Vizcarra Amaga't dels drons, guanyadora del 40é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.

La xerrada serà al mateix centre, el dimecres 16 a les 20h. 

La llibreria Plumier s'encarregarà de dur els llibres.

El terme "distopia" va aparéixer com a antònim d'utopia. És a dir, una distopia és un lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.

En el cas d'Amaga't dels drons:

AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

La resta de la programació de la setmana cultural és aquesta:

Setmana Literària d'Alcoi: del 16 al 19 de març

Alcoi viurà la seua Setmana Literària entre el 16 i el 19 de març. La proposta està organitzada per la Comissió de Lletres del Consell de Cultura d’Alcoi i es duran a terme diferents actes literaris.

Entre tots, anem a destacar:

DIMECRES, 16 DE MARÇ A 19:30H

Taula redona sobre literatura LGTBI, a càrrec de Silvestre Vilaplana, autor d'El triangle rosa; amb Mercè Climent, autora de No hi havia a València dos amants…, i amb Rosa Sanchis, autora de Què tinc ací baix? Aquesta activitat tindrà lloc a l’Àgora a les 19:30h, i es comptarà amb la col·laboració del col·lectiu Ponts d’Igualtat.

DIJOUS, 17 DE MARÇ A LES 19H:

Dia dels Escriptors i les Escriptores d'Alcoi: Daniel Ortiz, a la Llibreria Llorens; Yolanda Vicent, a Detroit; Inca Gisbert, a la Llibreria Cosmos; Laura Tàrrega, a la Llibreria Plantallibres; i Maria Serra i Ester Vizcarra, amb Amaga't dels drons, Premi Enric Valor de Literatura juvenil, a la Llibreria Natura.

A l'Alcúdia, en Esplai llibres: 'La dona invisible', de Mònica Richart

Dissabte, 12 de març a les 12h, ens esperen en Esplai Llibres de l'Alcúdia Mònica Richart i la seua novel·la La dona invisible. Acompanyaran a l'autora l'editora Núria Sendra i Toni de l'Hostal. 

La dona invisible és la història d¿una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l'ull crític d'una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d¿algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

A Alcoi, a Detroit Llibres, 'La dona invisible' de Mònica Richart

Aquest divendres 11 de març a les 19h, en Detroit Llibres d'Alcoi (c/Oliver, 5. Alcoi) tenim una cita amb Mònica Richart i la seua darrera novel·la, La dona invisible.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

Convocada la 40 edició del Premi d'assaig Josep Vicent marqués, dels Premis Ciutat de València

La 40 edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 12 d'abril.

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les bases de la 40a edició dels Premis literaris Ciutat de València, poden consultar-se en el web municipal de València.

A la pàgina https://bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

S’establixen dos modalitats possibles de presentació:

a) Presentar cinc exemplars de l’original, impresos, enquadernats, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, en el registre de l'Ajuntament de València

b) Per correu electrònic a la següent adreça: premisciutatdevalencia@valencia.es (consulteu instruccions a les bases)

L'any passat va guanyar el premi l'original d'Antoni Defez, De la pròpia veu a la veu pròpia.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.

A Edicions del Bullent també publiquem altres premis d'altres categories que podeu consultar en https://bullent.net/premis/

A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la XL edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.

Activitats escolars a la Fira del llibre de València

 La 57 edició de la Fira del Llibre de València estarà als Jardins de Vivers des del 28 d'abril fins al 8 de maig de 2022

Com tots els anys, s'organitzen activitats per a enriquir la visita de les escoles i instituts a la Fira.

Una gran oportunitat per a conèixer als autors dels llibres que hem llegit!

Si us interessa, podeu sol·licitar la participació dels i les vostres alumnes en les activitats escolars de la Fira del Llibre, omplint el formulari que trobareu en aquest enllaç. No badeu, que s'acaben!

En Edicions del Bullent vos proposem:

Encontre amb Maria Josep Carro de Mena, autora de L'illa del corall. Per entendre la relació entre la Corona d'Aragó i Sardenya. 

Divendres, 6 de maig a la Fira del Llibre de València. Activitat per a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

https://firallibre.com/activitats-escolars/encontre-amb-lautora-maria-jose-carro-de-mena/

Per saber més del llibre: 

LA TROBALLA d’un antic manuscrit serveix com a motiu per endinsar-nos en una història que ens fa viatjar, creuant la Mediterrània, al segle XIV, a l’Alguer. Allí, una dona extraordinària ens descobreix la vida d’una família de comerciants valencians així com la situació de la Corona d’Aragó a la baixa Edat Mitjana; la convivència entre les comunitats cristianes, islàmiques i jueves; el comerç; la forma de vida de les famílies i el paper de les dones en un període que, si bé hi augura canvis, encara resta molt arrelat en els costums medievals. Aquest escrit ens mostrarà com, des de molt antic, ja hi hagué dones que saberen obrir camins per portar endavant els seus projectes.

A La Pobla Llarga, 'La dona invisible', de Mònica Richart

 

Aquest divendres 4 de març a les 19h, la Biblioteca Pública de La Pobla Llarga acollirà la presentació del Premi Soler i Estruch 2021: La dona invisible, de Mònica Richart. 

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

La dona invisible està rebent molt bones crítiques, tant a les xarxes socials com des als mitjans tradicionals:

Entrevista a Alicante Plaza, per Thais Peñalver: https://alicanteplaza.es/monica-richart-els-premis-son-laval-que-necessite-per-atrevir-me-a-llancar-una-historia-al-mercat

Entrevista a "A vivir que son dos días" (a partir del minut '43): 

Comence l’autoregal d’aniversari: #LaDonaInvisible de @MoRichart i ho faig amb un somriure i en conversa amb la dona de la neteja del Dr Moliner.
“Ara parlàvem del cadàver de la conselleria… Si se l’haguera trobat la directora general, tan divina ella” 😂 pic.twitter.com/WziqPbnYcU

— Anna Gascon (@amoraescena) February 22, 2022

 

View this post on Instagram

A post shared by Fani Grande (@fanigrandescriptora)