'De la pròpia veu a la veu pròpia', d'Antoni Defez #novetatBullent

Ja ha arribat d'impremta el darrer Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig, que tots els anys convoca l'Ajuntament de València dins del certamen «Ciutat de València»: De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.

En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. Tot seguit, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir. Al seu torn, la tercera de les nostres reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de la mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i de Ferrater Mora. Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes poden arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

Antoni Defez (València, 1958) és professor de Filosofia a la Universitat de Girona. Ha publicat els assaigs: Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura (2009), Assumptes pendents. Setqüestions filosòfiques d’avui (2011), Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein (2020) i Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic (2020). És autor també dels poemaris: Pas insomne (2003), Els haikus de Ciutat Vella (2005), La fam del guepard (2005), L’arc de la mirada (2007), Incert moviment (2009) i Metralla esparsa (2014).

El Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig en valencià ja té oberta la seua convocatòria d'enguany, i poden presentar-se originals fins el proper 12 d'abril. 

Bases i més informació: https://www.bullent.net/premi-josep-vicent-marques/