El darrer dimecres se celebrà a València el Congrés de lexicografia. Entre moltes altres ponències, destacarem ací la taula rodona titulada "La producció lexicogràfica en valencià" que va estar moderada per Emili Casanova Herrero (UV/AVL) i participaren Vicent Pasqual (ed. Tabarca), Josep Lacreu (ed. Bromera), Josep Martines (ed. Larousse-Vox), , Francesc Ferrer (ed. Denes) i Vicent Brotons (ed. Bullent) cadascú per parlar d'un diccionari de l'editorial que apareix entre parèntesi.
En el cas de Vicent Brotons parlà del "Primer diccionari", del que ell és autor juntament a Ma. Carme Bernal, Francesc Codina, Assumpta Fargas, Joan J. Ponsoda, Josep Tió i Octavi Intente en qualitat d'il·lustrador. La coberta del globus és de Noèlia Conca.
El "Primer diccionari" explica ala introducció com es busca una paraula, conté 13.375 definicions, dibuixos a tot color, frases fetes, les paraules es presenten en masculí i en femení, en singular i plural, un apèndixs dels verbs irregulars... Va ser una dels projectes que Edicions del bullent fa fer de la mà d'Eumo, l'editorial dels Estudis universitaris de Vic, adaptant-lo als xiquets valencians. En la definició del web diguem que és probablement, el millor diccionari per a aprendre. I amb aquest resum de la intervenció de Vicent Brotons ho podem justificar.
Quan Vicent Brotons parla de "nosaltres" es refereix a Joan J. Ponsoda i ell mateix, que fóren els responsables de fer una "una petita, ordenada i coherent adaptació i ampliació".
«Es va fer un buidatge de tots els
llibres de text d’EGB per tal de saber la freqüència d’ús dels mots que hi
eixien. Tenint en compte aquesta freqüència d’ús es confeccionà el diccionari.»
(citat de Joan Ponsoda)
[...]
«Nosaltres, de ple acord amb els
altres 4 autors i autores, vam afegir 170 paraules més que van suposar més de
300 definicions noves, 74 sentits nous i entrades de fraseologia i, fins i tot,
38 dibuixos explicatius més.»
«En l’adaptació valenciana férem ús del
Vocabulari Valencià-Castella / Castellà –
Valencià i del Diccionari General,
de Francesc Ferrer Pastor, del Diccionari
Gregal (ara Diccionari Tabarca),
de Vicent Pascual, així com del poc conegut Vocabulari
Bàsic, de Toni Mollà i Joan Ramon Borràs, editat per la Generalitat
Valenciana el 1985. Som conscients i responsables també d’haver conservat una
gran quantitat de sinònims dialectal de les Balears i de Catalunya que es
troben al lèxic dels llibres de text, la literatura infantil i el mitjans de
comunicació d’aquells territoris a què podem accedir des de les terres
valencianes.»
«Primer diccionari a més de tenir moltes menys
entrades i accepcions que els diccionaris generals, cosa lògica,
ofereix les entrades sempre flexionades en gènere i nombre (o acompanyades de
l’article quan no tenen flexió de gènere), i amb altres informacions
exemplificades relacionades amb el mot. No se solen contemplar totes les
accepcions, sinó les més usuals i adequades per als escolars. Moltes entrades
van acompanyades d’una oració en la qual s’utilitza la paraula dins d’ella, tot
tenint cura que la resta de paraules que apareixen en l’oració siguen força
entenedores per a l’escolar, és a dir, del vocabulari comú i usual dels
escolars. És també un diccionari que feliçment sacrifica la definició canònica,
completa, rigorosa i científica —sovint poc entenedora per als infants— per una
altra més senzilla i pròxima a la
capacitat cognitiva de l’escolar. Duu moltes il·lustracions acompanyant les definicions
(1.040) i 17 làmines a color a més d’un apèndix de formes verbal irregulars».
«En la seua concepció de diccionari útil per al xiquet
o la xiqueta se tenen en compte dues qüestions bàsiques: ha de ser
intel·ligible i alhora ha d’ajudar el xiquet a conèixer i dominar la mecànica
bàsica d’esta ferramenta de treball imprescindible.