22 de febrer del 2022

Porrat a Ròtova amb contacontes i signatura de llibres

 


El Porrat de Sant Macià de Ròtova torna per acabar bé el mes de febrer i donar la benvinguda al bon temps. «Per sant Macià l'oroneta ve i el tord se'n va».

El Govern de Ròtova ha repensat els espais del Porrat de Sant Macià  l’alcalde, Jordi Puig, va presentar l’aplec, divendres passat en la vil·la romana de La Sort: Tindrà lloc el cap de setmana del 25 al 27 de febrer.

El porrat tradicional s’esponjarà pels carrers Sant Josep, el més tradicional, la plaça Major, el carrer Major i el carrer Comtes de Ròtova. El carrer Abadia acollirà este any l’espai editorial i una ludoteca de jocs de fusta. I el carrer Joan XXIII, espais de consum i tabernes. La plaça Major serà l’espai per a associacions i algunes actuacions i activitats.

El carrer Comtes de Ròtova acollirà la tradicional Fira Agroalimentària i Turística, que acull artesans de les comarques de la Safor i la Vall d’Albaida i una carpa amb actuacions i ambientació musical, on la gent podrà fer un mosset de manera segura i seguir des del pati de butaques els concerts. Finalment, al passeig 9 d’Octubre tindrà lloc la fira d’atraccions. 

La programació és ben diversa (es pot consultar ací: https://porrat.rotova.es/2022/02/18/programacio-porrat-2022/), amb activitats de tot tipus.

Entre xocolatades, visites guiades, teatre i actuacions musicals hi haurà lloc per als llibres, amb paradetes, algunes presentacions de llibres, contacontes i signatures, entre les quals hi ha:

Diumenge 27 de febrer: 

A partir de les 11 h. Mònica Richart signarà La dona invisible, Premi Soler i Estruch de Castelló. 

«La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.» (https://www.bullent.net/libro/3292-la-dona-invisible)

A les 12h. Contacontes Primeres Rondalles d'Enric Valor a càrrec de Núria Sendra.

«Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per...» (https://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85)




 

17 de febrer del 2022

'La dona invisible', entre els més venuts en la Plaça del Llibre d'Alacant


 

El passat cap de setmana es va celebrar la sisena edició de la Plaça del Llibre a Alacant, amb rècord de vendes i públic.  I entre els més venuts, La dona invisible de Mònica Richart, que es va presentar el diumenge 13 de febrer de matí. 



Ací, la notícia en Nosaltres la Veu: Rècord en vendes i assistència a la Plaça del Llibre d’Alacant

Per saber més del llibre i de la seua autora podeu escoltar, a partir del minut 43, aquesta entrevista en la SER - «A vivir Comunidad Valenciana»







10 de febrer del 2022

Un tren de llegenda, el Xitxarra, 3 edicions amb parades als nostres contes populars

 



El Xitxarra era l'antic tren dels anglesos que anava del Port de Gandia fins a Alcoi. Un recorregut que ara a penes ens queda en forma de ruta i... de conte per a lectors i lectores a partir de 8 anys. Un conte amb molts passatgers. Tant és així que ja se n'han fet tres edicions.

Es tracta d'Un tren de llegenda, el Xitxarra, de Juli Capilla i Antoni Laveda i la trama és la següent:

El iaio Ferran convida els seus néts a pujar al tren de joguet que hi ha al parc del seu poble, Almoines. Però, de sobte... es troben en un tren de veritat! 

Efectivament, el tren és el mític Xitxarra i en cada estació viuran una aventura amb intervenció de personatges llegendaris dels nostres contes populars, com la Bruixa Maduixa, l’Home del Sac, el Gegant del Serpis, etc...

La il·lustració del principi és de les del llibre, d'Antoni Laveda, qui en el seu moments ens envià un breu missatge sobre el llibre, ja se sap que els il·lustradors són més de traços que llargs discursos... https://youtu.be/R2c9zKbZCyo

7 de febrer del 2022

Plaça del Llibre d'Alacant 2022: de l'11 al 13 de febrer

Els llibres prenen la Plaça Sèneca de la ciutat d'Alacant el cap de setmana de l'11 al 13 de febrer: un punt d’encontre per a editorials que editen en català, llibreries, autors/es, il·lustradors/es i biblioteques.


Podreu trobar els llibres d'Edicions del Bullent al llarg dels tres dies i, a més, vos convidem a dues activitats: jocs i cançons amb Piratosaures, per als més menuts, i la primera presentació de la novel·la de Mònica Richart, La dona invisible.


El diumenge 13 de febrer a les 12h Josep Chapa ens animarà a gaudir de Piratosaures, amb una cançò i jocs sobre dinosaures. És un llibre molt bonic que junta dues de les coses que més ens agraden: pirates i dinosaures.


I també diumenge 13 de febrer, però a les 13h, Mònica Richart ens presentarà la seua darrera novel·la, guanyadora del Premi Soler i Estruch: La dona invisible. La història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Una novel·la no depriment sobre la depressió.



3 de febrer del 2022

'La dona invisible', de Mònica Richart #novetatBullent

 

La dona invisible, de Mònica Richart, darrer Premi Soler i Estruch de Castelló, es perfila com una de les novetats més fresques de la nova temporada literària. 

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. 

Una novel·la no depriment sobre la depressió.

La dona invisible ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXV Premis Castellum Ripae. La coberta ha estat il·lustrada per l'artista Elga Fernández Lamas

Ja hi ha previstes diverses presentacions de la novel·la. La primera, a la Plaça del llibre d'Alacant el diumenge 13 de febrer, entre altres.

Monica Richart, (Antella, 1992). Tot i la seua joventut, compta amb diversos premis literaris, entre els quals el Premi València Nova de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim per la novel·la violeta i el llop (Bromera, 2018). També ha rebut alguns premis de narrativa curta per alguns dels seus relats (com ara "Remiehzla" o "Prosopagnòsia", disponibles en línia) i ha col·laborat amb relats breus amb la revista L'illai la revista La lloca, entre d'altres. Amb La dona invisible (Bullent, 2022), Premi Soler i Estruch 2021, es consolida com a novel·lista i es perfila com una de les veus més destacades de la nova generació de novel·listes actuals en català.

Es va graduar en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Per saber més + https://bit.ly/3AVSM7t



1 de febrer del 2022

"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València

 


Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència al Saló de plens de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcalde Joan Ribó i la regidora de cultura, Glòria Tello. Els veredictes ja es van fer públics el 29 de novembre de 2021.


El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez.

L'alcalde, Joan Ribó, ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Defez n'han destacat una ben travada unitat interna, i la reflexió sobre les visions del paisatge d'autors contemporanis, des de Wittgenstein a Joan Fuster, per a plantejar la relació entre natura i societat.

Els llibres es presentaran a la Fira del llibre de València i "De la pròpia veu a la veu pròpia" arribarà a les llibreries al mes de març.

En "De la pròpia veu a la veu pròpia" posem el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, una necessitat que seria expressió de la tendència de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles.

Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, presentarem quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat:

En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. 

Tot seguit, fent servir la literatura més recent a l’ús, però traient conseqüències del voluntarisme de Rovira i Virgili, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir.

La tercera de les reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i Ferrater Mora.

Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes podem arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

Antoni Defez (València, 1958) és professor de Filosofia a la Universitat de Girona. Ha publicat els assaigs: Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura (2009), Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui (2011), Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein (2020) i Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic (2020). És autor també dels poemaris: Pas insomne (2003), Els haikus de Ciutat Vella (2005), La fam del guepard (2005), L’arc de la mirada (2007), Incert moviment (2009) i Metralla esparsa (2014).