"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València

 

Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència al Saló de plens de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcalde Joan Ribó i la regidora de cultura, Glòria Tello. Els veredictes ja es van fer públics el 29 de novembre de 2021.

El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez.

L'alcalde, Joan Ribó, ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Defez n'han destacat una ben travada unitat interna, i la reflexió sobre les visions del paisatge d'autors contemporanis, des de Wittgenstein a Joan Fuster, per a plantejar la relació entre natura i societat.

Els llibres es presentaran a la Fira del llibre de València i "De la pròpia veu a la veu pròpia" arribarà a les llibreries al mes de març.

En "De la pròpia veu a la veu pròpia" posem el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, una necessitat que seria expressió de la tendència de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles.

Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, presentarem quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat:

En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. 

Tot seguit, fent servir la literatura més recent a l’ús, però traient conseqüències del voluntarisme de Rovira i Virgili, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir.

La tercera de les reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i Ferrater Mora.

Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes podem arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

Antoni Defez (València, 1958) és professor de Filosofia a la Universitat de Girona. Ha publicat els assaigs: Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura (2009), Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui (2011), Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein (2020) i Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic (2020). És autor també dels poemaris: Pas insomne (2003), Els haikus de Ciutat Vella (2005), La fam del guepard (2005), L’arc de la mirada (2007), Incert moviment (2009) i Metralla esparsa (2014).