29 de juny de 2022

"Els secrets de l'Eixample", Mariano Casas ens en parla en un breu vídeo


Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l'Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l'Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

En aquest vídeo Mariano Casas, l'autor del llibre ens explica que es tracta d'una novel·la d'intriga, de misteri, que tracta d'enganxar al lector per a que continue passant pàgines i de generar el desig de llegir aquest i altres llibres.

[...] el barri de l'Eixample és un barri molt ordenat, de carrers rectes, molt definit... Se suposa que hi viu gent d'ordre, gent benestant. I això li confereix una peculiaritat molt marcada, la gent que hi viu és una gent que guarda les formes i, de vegades arribes a pensar si per baix de la normalitat, de l'ordre aparent no hi ha una altra dimensió més fosca.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3301-secrets-Eixample

Ací teniu el vídeo: https://youtu.be/tSJ4r-WwnZk

27 de juny de 2022

Al Micalet, Somriures amb Llorenç

 


Quan la fada Violeta va conèixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial:
«jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent».

Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat...

Aquest llibre màgic, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. 

Amb Ferran Aleixandre, les xiquetes i els xiquets de 6è de l'escola gavina, músics ex-alumnes i Núria Sendra ha recorregut llocs tan diversos com els jardins de Vivers de València, la Plaça del llibre de Gandia o La Marina de València. 
El curs ha acabat i encara el dilluns 27 de juny se'ns hi afegiran les Coraletes del Raconet del Micalet.

Serà a les 19h. a la Societat Coral El Micalet.

El llibre al web de Bullent: https://www.bullent.net/libro/3299-somriures-lloren%C3%A7

20 de juny de 2022

Vine a la Fira de l'edició independent! Els dies 24 a 26 de juny a La Marina de València

 



La Fira de l'Edició Independent tornarà a omplir l’esplanada del Veles e Vents de la Marina de València el cap de setmana del 24 al 26 de juny. Durant aquests intensos dies es podrà gaudir d’activitats dirigides a tota mena de públic: adult, infantil i juvenil.

Edicions del Bullent participarà amb un espai propi, i volem convidar-vos a:

Dissabte, 25 de juny a les 12h

Presentació del llibre Somriures amb Llorenç, amb la participació de Ferran Aleixandre i el cor de l'Escola Gavina.


Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... A les teues mans tens un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

Diumenge, 26 de juny a les 12:30h

Presentació d'Els secrets de l'Eixample de Mariano Casas, guanyador del Premi Enric Valor de narrativa juvenil. Amb la intervenció de l'autor i de Núria Sendra. 


Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

I ens acompanyaran per signar els seus llibres: 


Divendres 24 de juny per la vesprada, El Gran Jordiet i Jesús Huguet signaran 10 gossets

Diumenge, 26 de juny pel matí, Maria Josep Carro de Mena signarà L'illa del corall i Josep Chapa, Piratosaures.

15 de juny de 2022

A Villar del Arzobispo, Viure a la caseta, de Carles Rodrigo Alfonso


 Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporadade Carles Rodrigo Alfonso es presentarà a Villar del Arzobispo el 23 de juny. Serà al Centre Polivalente Instituto Viejo (c/ Poeta César Simón, 2) a les 19,30 h.

Es farà mitjançant una xerrada de l'autor sobre un tema tractat al llibre 'Las casetas rurales tradicionales de temporada en La Serranía'. Intervindran en l'acte el regidor de Cultura Luis Suller i l'editora Núria Sendra.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ha guanyat Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).

14 de juny de 2022

"De la pròpia veu a la veu pròpia", Antoni Defez ens en parla en un breu vídeo

 


"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez és el llibre guanyador del Premi Josep Vicent d'assaig, dels Premis Ciutat de València.

A través de set articles i uns preliminars, Antoni Defez reflexiona sobre la creació o cerca de la identitat. 

Entre altres coses exposa com el llenguatge ens defineix i es recolza en la poesia de Vinyoli, Pérez Muntaner o Goethe mateix, un poema del qual inicia el llibre i l'autor el recita en aquest vídeo.

També la identitat col·lectiva és objecte del llibre i es pregunta: poden les nacions no arribar a existir?

Però si som és perquè en algun moment deixem de ser, és a dir que la mort també ens configura, aquest punt l'acompanya de l'anècdota d'una rondalla d'Enric Valor.

I no oblida que som en relació al paisatge que ens envolta. Acompanya aquesta part del llibre de Joan Fuster i Joan Pla i la concepció que tenien del paisatge.

Al vídeo Defez ens diu alguna cosa més: 


I també Ramon Alcoberro ens ofereix una altra visió del llibre en aquest article del setmanari El Temps: https://www.eltemps.cat/article/17227/lart-de-ser-antoni-defez

Per saber-ne més o fullejar-ne les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3293-de-la-propia-veu


9 de juny de 2022

7a edició 'Els temps de Sara', de Lucía Arenas

Els temps de Sara, de Lucía Arenas Pastor arriba a la 7a edició, amb més de 8000 exemplars venuts i li hem fet uns petits canvis d'aparença. La mateixa història que va guanyar el #PremiEnricValor i el #PremiSamaruc dels Bibliotecaris.


En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Per saber més sobre el llibre: https://bullent.net/libro/3079-Els_temps_de_Sara

Fes-ne un tast en línia: https://issuu.com/bullent/docs/tast_els_temps_de_sara

8 de juny de 2022

A Oliva, 'La dona invisible', de Mònica Richart

 Dissabte 11 de juny a les 19h, berenem a Oliva amb Mònica Richart i La dona invisible. Presentarem el llibre amb la presència de l'autora, l'editora Núria Sendra, la presidenta de l'Associació El Palau, Natàlia Mascarell, i la regidora d'Educació Ana Morell. 


La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.



6 de juny de 2022

A l'ETNO, 'Viure a la caseta' de Carles Rodrigo. 22é Premi Bernat Capó

 Aquest dimecres 8 de juny a les 18:30h, presentem el darrer llibre guanyador del Premi Bernat Capó: Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional rural de temporada. Serà a l'ETNO - Museu Valencià d'Etnologia (c/ Corona 36, València), dins del cicle #EnVeuAlta a la biblioteca, i acompanyaran l'autor Joan Seguí, conservador de l'ETNO i Carmen Pardo, d'Edicions del Bullent.



Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.



En el vídeo, Carles Rodrigo explica com va sorgir Viure a la caseta i quin és el seu contingut



1 de juny de 2022

Llibres Bullents a la Plaça del llibre d'Elx

S'estrena enguany la Plaça del llibre d'Elx, del 3 al 5 de juny, en la Plaça de Baix. Un nou punt d'encontre per als llibres en valencià, que oferirà activitats i espectacles que podeu consultar ací:

https://placadelllibre.com/programacio/elx/

Els nostres llibres hi seran i, a més, vos convidem a dues activitats: una per a públic adult i altra per als lectors i les lectores més joves:



Divendres 3 de juny a les 19h, presentem el darrer Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig: De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.


Dissabte, 4 de juny, a les 11h, Jordi Raül Verdú explicarà rondalles valencianes d'Enric Valor als més menuts, per celebrar que hem completat la col·lecció de Primeres rondalles, amb textos adaptats per als primers lectors. 

Enguany hem publicat Abella, una mena de versió valenciana de La Bella i la Bèstia amb il·lustracions d'Àngela Barratxina; Don Joan de la Panarra, il·lustrada per Antoni Laveda i Joan-Antoni i els torpalls, una rondalla ben divertida, i més encara amb els dibuixos de Dani Cruz.



31 de maig de 2022

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas #Novetat

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas, el llibre guanyador de la 41a edició del Premi Enric Valor, ha arribat d'impremta. 



Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.


L’autor repeteix el guardó 20 anys després. Mariano Casas
 (València, 1963) ha publicat novel·les juvenils de diverses temàtiques (viatges, aventures, història, intriga, noir...) amb alguna incursió en la novel·la adulta (Les Ales de Mercuri) o en els estudis històrics (L’itinerari valencià de Lady HollandTupper i la guerra del francès a terres valencianes). Ha rebut diversos premis pels seus llibres, com ara el Premi a la millor novel·la juvenil de 1999 del IIFV per Pirates de la Marjal, el premi Enric Valor de novel·la juvenil de 2002 per Sabor de crim o el premi Vila de Teulada de 2020 per El carrer 722.

25 de maig de 2022

'Viure a la caseta', de Carles Rodrigo #Novetat #PremiBernatCapó

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso és la darrera novetat Bullent i el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).



«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. 

Viure a la caseta ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Carles Rodrigo Alfonso (València, 1964) és geògraf de formació i exerceix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995 mentre manté el contacte amb l’activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions amb caràcter d’anàlisi territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía així com coautor d’una altra desena de llibres i d’articles de caràcter i àmbit espacial divers

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. La convocatòria per a l'edició de 2022 està oberta fins el 28 d'agost i podeu trobar les bases ací: https://www.bullent.net/premi-bernat-capo/

16 de maig de 2022

A Gandia, II edició de la Plaça del Llibre

Torna la Plaça del Llibre a Gandia del 19 al 22 de maig: els llibres prendran de nou la plaça Rei Jaume I, que serà un punt d’encontre per a editorials que editen en català, llibreries, autors/es, il·lustradors/es i biblioteques.

Els nostres llibres hi seran i, a més, vos convidem a dues activitats per als lectors i les lectores més joves:


Dissabte, 21 de maig a les 11h, parlem de consum responsable amb Miquel Puig i el seu llibre De mercats. 

De mercats, amb il·lustracions de José Fonollosa, va guanyar la primera edició del Premi de Literatura Infantil de no ficció Ma Dolors Català Amorós. És un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats...
 
Escrit de manera dinàmica i atractiva, ens fa arribar els aromes dels mercats, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que ens és tan propi.

 
Diumenge, 22 de maig a les 12:30h, contacontes amb el llibre Somriures amb Llorenç de Núria Sendra i Mai Jiménez. 

Somriures amb Llorenç naix d'un projecte dels xiquets i xiquetes de la coral de l'Escola Gavina, dirigits per Ferran Aleixandre. Un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. 


I al seu web, podreu trobar moltes més activitats, presentacions de llibres i signatures... 


13 de maig de 2022

Somriures amb Llorenç #Àlbum #Novetat

 


Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial:
«jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». 

Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... 

Somriures amb Llorenç és un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

Aquest treball naix a l’escola Gavina el desembre de 2019 amb la festa de la música Somriures amb Llorenç: un homenatge al mestre, amic, rondallaire i amant de la cultura valenciana, que va encapçalar el mestre Ferran Aleixandre. Ara, aquest projecte que ha crescut i s’ha transformat màgicament gràcies a totes les persones que hi han aparegut, ja és realitat i esdevé un cant a la vida, a la tasca compartida i al llegat que ha deixat Llorenç a tot arreu dels pobles del país.

Aquest conte, escrit per Núria Sendra i il·lustrat per Mai Jiménez, és la cirereta d’un pastís cuinat a foc lent i amb molta estima pels infants de l’escola de la promoció 2013-2026. Gràcies a la seua emoció davant la música i a la seua implicació en el projecte, han crescut i gaudit en cada pas que han fet, gravant amb tendresa les cançons compostes pels mestres Pau i Ferran Aleixandre, i fent-ne partícip de cada experiència a Anna Garcia, la companya de vida de Llorenç.

Han fet les il·lustracions de les endevinalles i han cantat els infants de la promoció 2013-2026 de l’Escola Gavina: Anna Alarte, Maria Bautista, Martín Calabuig, Mar Cervera, Laia Expósito, Víctor Fernández, Nico Ferreiro, Ferran Ferrer, Blanca García, Martina García, Valeria García, Guillem Gil, Dídac Gómez, David Juan, Aroa López, Vera Martín, Irene Morales, Laia Morelló, Ricard Navarro, Manel Pérez, Hugo Peris, Nubya Ramos, Francesc Raga, Xavi Ribera, Núria Ricart, Adriana Sánchez, Arnau Silvestre i Nora Tordera.




10 de maig de 2022

A Benimaclet, "De la pròpia veu a la veu pròpia" d'Antoni Defez

El proper dijous 12 de maig a 19:30h, el CIM de Benimaclet acollirà de presentació del darrer Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués: De la pròpia veua a la veu pròpia, d'Antoni Defez. Presentarà l'acte Paco Calafat i acompanyarà l'autor Núria Sendra, editora de Bullent.



De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.


En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. Tot seguit, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir. Al seu torn, la tercera de les nostres reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de la mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i de Ferrater Mora. Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes poden arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

4 de maig de 2022

A Picanya, Pinzellades d'un any gris, de Roberto Sanz Requena

 


Arriba a Picanya el Maig literari 2022!

Una de les activitats serà la presentació de l'obra finalista del 40è Premi Enric Valor, Pinzellades d'un any gris, de Roberto Sanz.

Serà el dimecres 11 de maig a les 18,30h. en el Centre Cultural (Plaça del País Valencià).  Comptarà amb la presència de l'autor i anirà a càrrec de l'editora, Núria Sendra.

Pinzellades d'un any gris està escrit com un diari i comença amb un moment crític a la família del protagonista:

«Hui han fet fora de la feina al pare. Ens ho ha dit mentre estàvem sopant». La notícia inesperada de la pèrdua de l’únic sou de la casa capgirarà la vida de Manel i la seua família i tindrà conseqüències imprevisibles. Fa només un any que es van mudar a una casa nova i va canviar d’institut: adaptar-se i sobreviure a 3r d’ESO en un entorn nou no resulta fàcil. Ara les dificultats es multipliquen. Manel escriu aquest diari i intenta viure, i que l’afició al dibuix li done unes pinzellades de color a un any gris.



Altres activitats del Maig literari de Picanya són:



28 d’abril de 2022

Don Joan de la Panarra #Novetat Primeres Rondalles d'Enric Valor

«Don Joan de la Panarra, fill de Finestrat, n'ha mort cent d'un cop i res no li ha passat» amb aquest lema va guanyar fama Joan de la Panarra.

Aquesta rondalla arreplegada a Castalla i a Callosa d’En Sarrià ens conta la història de Joan de la Panarra, un jove malfaener i malcregut que havia matat cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema que hem esmentat. Però ser un heroi no és fàcil i la fama s'ha de conservar; així, es veurà obligat a enfrontar-se a nous adversaris, esta vegada més perillosos.

De vegades, la narrativa que crees t'obliga i et canvia, li passarà això a Don Joan de la Panarra?
 


Per saber més sobre el llibre:
https://www.bullent.net/libro/3294-don-joan-panarra

Primeres pàgines:
https://www.bullent.net/ficheros/libros/Don_joan_de_la_panarra.pdf

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i noveŀlista, especialment reconegut per les Rondalles Valencianes,  històries de la tradició oral valenciana que ell va posar per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. És investit doctor honoris causa per les universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d’Alacant.

Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una huitantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019).

Antoni Laveda (València, 1951) Diu que ja de ben menut dibuixava «ninots» i batalles.
Després vingueren els estudis a l’antiga Escola de Sant Carles i un seguit d’anys treballant en el món del disseny gràfic i la publicitat, per arribar a l’ensenyament sense, això sí, deixar de dibuixar.
Ha simultaniejat la docència amb la il·lustració de llibres, els que més li agrada fer són els infantils i juvenils, i els que es desenvolupen en mons fantàstics i màgics.

27 d’abril de 2022

23é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2022 oberta.

 




El termini de presentació de treballs finalitzarà el 28 d'agost de 2022. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

El premi Bernat Capó es posà en marxa el 1999 per la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta, l’Ajuntament de Dènia, Edicions Bullent i la Diputació de València. Durant 20 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení. 

Són llibres que han tingut molt bona acollida entre els lectors. En alguns casos, com el 20é premi Gat vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca, es reedità en pocs mesos amb més de mil llibres venuts. I el darrer publicat, Animetes santes, de Josep Lluís Santonja, també estigué entre els més venuts a la Plaça del llibre d’Alacant. La darrera obra premiada, Viure a la caseta, de Carles Rodrigo, està previst que arribe a les llibreries la darrera setmana de maig. 

El premi està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent.

Podran optar totes les persones (majors d’edat) que ho desitgen i que presenten treballs d’investigació inèdits de divulgació de la cultura popular valenciana en valencià o castellà. Estos treball hauran d’atendre a les següents característiques:

Deuran fer referència a qualsevol camp de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material; desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser recopilacions d’articles; hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.

Podeu consultar les bases a https://bullent.net/premi-bernat-capo/



23 d’abril de 2022

57 Fira del Llibre de València 2022. Activitats, signatures i recomanacions.

 

La 57 Fira del llibre de València torna a la primavera, els jardins de Vivers bulliran d'activitats literàries, de signatures, de recomanacions... Ens agradaria molt que ens visitares!

Serem a la Plaça, a les casetes 83 i 84, just al costat de la carpa de les editorial valencianes des del dijous 28 d'abril fins al diumenge 8 de maig.

Aquestes són les presentacions que tenim programades (també podeu consultar-ho tot al nostre calendari, clicant aquí) per Edicions del Bullent, però en tindrem moltes més, vine a descobrir-les!

El Dissabte 30 d'abril a les 12h. Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú.

Abella, Joan-Antoni i els torpalls i Don Joan de la Panarra


Signatures:


LOURDES BOÏGUES (vesprada) La revolta d'Adam i tots els seus llibres

El Diumenge 1 de maig a les 12h. La dona invisible, de Mònica Richart. Amb l'autora,  la professora Alina Chezan i l'editora Núria Sendra. 


Signatures:

ELVIRA CAMBRILS A la platja de Camus i Tots els seus llibres.


JOSEP CHAPA Piratosaures i tots els seus llibres

El Dilluns 2 de maig a les 18,30h. L'Ajuntament de València presentarà els darrers Premis Ciutat de València, entre els quals, el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués,  De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez.

El Dijous 5 de maig a les 18h.   De mercats, de Miquel Puig Cuadau, il•lustrat per José Fonollosa amb sorpresa de People are Science.



 El Dissabte 7 de maig

Signatures:


El Diumenge 8 de maig a les 12h. Somriures amb Llorenç amb el cor de l'Escola Gavina, a l'Espai Obert 1.



El Diumenge 8 de maig a les 18h.   'Bragat, el gat influencer del Puig Llorença', d'Empar Ferrer amb il·lustracions de José Fonollosa. Amb els autors, el regidor del Poble Nou de Benitatxell Víctor Biquert, i l’editora Núria Sendra


Signatures:

JOSEP CHAPA Piratosaures i tots els seus llibres

21 d’abril de 2022

Joan-Antoni i els torpalls #Novetat Primeres Rondalles d'Enric Valor

 

Ens arriba una de les darreres rondalles d'Enric Valor que quedaven per adaptar a un llenguatge més senzill per Jordi Raül Verdú: Joan-Antoni i els torpalls.

Les il·lustracions, dinàmiques i divertides, de Dani Cruz acompanyen a la perfecció l'argument, que també és prou esbojarrat:

La dona de Joan-Antoni és prou maldestra i ell no n’està content: se li crema el dinar, li apedaça malament els pantalons... tot són desastres! Així que va decidir anar a comprovar si la gent és, en general, més apanyada. Se’n va anar de casa, a veure si trobava o no trobava pel món gent tan ximple com la seua dona. Si no n’hi trobava, es descasaria sense remei, i si se n’hi anava trobant, es consolaria i se’n tornaria a casa.
El seu viatge li portarà moltes sorpreses i li ensenyarà una gran lliçó.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3295-joan-antoni-torpalls

Primeres pàgines: 
https://www.bullent.net/ficheros/libros/Joan_Antoni_i_els_torpalls_T.pdf


Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i noveŀlista, especialment reconegut per les Rondalles Valencianes,  històries de la tradició oral valenciana que ell va posar per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. És investit doctor honoris causa per les universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d’Alacant.

Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és mestre, contacontes i animador lector. Ha publicat dues-centes rondalles i és autor d’una huitantena de llibres de literatura infantil. Té el premi CAM Medi Ambient (2010), el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2017) i el Premi 9 d’Octubre (2019).

Dani Cruz (Sabadell, 1978) va estudiar Gràfica Publicitària i es dedica professionalment a la il·lustració des de l’any 2006. Treballa en premsa i publicitat; però, sobretot, il·lustra llibres de literatura infantil i juvenil. Adora aprendre coses noves i odia l’apatia.

20 d’abril de 2022

A Poble Nou de Benitatxell, les aventures del gat poblero més famós!

Bragat és un gat molt particular; el van trobar perdut en el Puig Llorença. Ara viu amb Maria, a Poble Nou de Benitatxell, i s'ha tornat influencer, amb perfil d'Instagram i tot; @bragatthepoblerocat_  Però Bragat amaga un secret... voleu saber quin és?

Doncs aquest divendres, 22 d'abril,  a les 19h en el Centre Social de Poble Nou de Benitatxell (Plaça de les Pesqueres, 10) podeu conéixer l'autora, Empar Ferrer, i aprendre moltes coses sobre aquest gat singular i altres animalets del nostre entorn. 

Bragat, el gat 'influencer' del Puig Llorença, d'Empar Ferrer i José Fonollosa



 

13 d’abril de 2022

Abella. #Novetat Primeres Rondalles d'Enric Valor


La rondalla d'Enric Valor Abella té un argument bàsic que ens és familiar ja que s'assembla al que ha estat popularitzat arreu del món com a La bella i la bèstia.

Abella és una jove valenta i de bon cor. Per ajudar son pare, ha d'anar a viure a un palau habitat per un home monstruós. L'enveja de les seues germanastres Murgulina i Girgolaina, li complicaran encara més les coses. Com ho superarà? Hi haurà bondat baix l'aparença terrible d'aquell homenot que viu en un palau màgic?

En la rondalla valenciana la història comença a les muntanyes de l'interior:

«Això va anar i era un matrimoni que vivia a Banyeres de Mariola, i tenia tres filles. A l’home li deien Jaumet de la Barcella, i era comerciant de teixits. Era un comerciant antigot, antigot, de botigueta de poble.»

Cal modernitzar el negoci, i se'n va a la ciutat:

«I Jaumet, pels camins que travessaven els boscos de Banyeres a Bocairent, hala, hala, tric-trac, a l’alegre trot de l’haca, va anar fent camí cap a la capital del regne.
–A València, qui no hi va no ho pensa! –repetia Jaumet el vell refrany de les muntanyes, i el cor se li omplia tot de goig d’anar a la capital.»

Així que la màgia s'esdevé, com sol passar als contes populars arreplegats per Enric Valor, a casa nostra. Lluny dels foscos boscos del centre d'Europa o de les terres de l'orient:

«Quan anava de camí a Catarroja, de sobte, un record el va espantar»...

Si en voleu saber més, en aquest enllaç podeu trobar les primeres pàgines de la versió adaptada per Jordi Raül Verdú i il·lustrada per Àngela Barratxina: 

La versió original d'Abella és al volum 5 de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor: https://www.bullent.net/libro/3008-Rondalles_Valencianes_5
 

7 d’abril de 2022

Convocat el 42é Premi Enric Valor. Bases del premi.




El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 42a edició.
Per poc us de la modalitat en paper, només es poden enviar els originals en format electrònic.

S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el 16 d'octubre de 2022.

La deliberació serà al de gener del 2023.

Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves  de correu electrònic. En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.

La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor i un gravat de Rafael Armengol, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases completes a la següent pàgina: http://www.bullent.net/premi-enric-valor/

Formaran el jurat Mariano Casas, Anna Gascón, Pilar Puchades, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor en representació de l'Ajuntament de Picanya..

Mariano Casas forma part del jurat com a guanyador de l'edició anterior amb la novel·la Els secrets de l’Eixample, una novel·la de misteri ambientada al barri de l’Eixample de València.

Altres guanyadors d'edicions anteriors són:

Amaga't dels drons, d'Ester Vizcarra
Expedició al Congo. Bwana Nyani, d'Alfred Sala
Unes veus a l'altra part del mur, de Vicent Enric Belda 
La revolta d'Adamde Lourdes Boïgues
Pell de seda, de Vicent Sanhermelando
Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó
Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa

5 d’abril de 2022

'De mercats', de Miquel Puig i José Fonollosa #novetatBullent

Dins el certamen Castellum Ripae, que convoca l'Ajuntament de Castelló,  tenim per primera vegada el premi de no ficció infantil Ma Dolores Català Amorós:

Va guanyar De mercats, de Miquel Puig Cuadau, il•lustrat per José Fonollosa.


De mercats és un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats... 

Escrit de manera dinàmica i atractiva, ens fa arribar els aromes dels mercats, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que ens és tan propi.

Amb tapa dura i a tot color és un llibre i un tresor per guardar per sempre.



Si voleu saber més del llibre i conèixer els seus autors, aquest divendres 8 d'abril a les 18h estarem presentant-lo en el Mercat Municipal de Castelló. Vos esperem!