28 de desembre del 2022

Llegim un fragment de 'La dona invisible', de Mònica Richart


La darrera comunicació de l'any la reservem per a La dona invisible, de Mònica Richart, que és el primer llibre que vam publicar i que cada dia reb més i més elogis i ens proporciona bones notícies. És la nostra manera de desitjar un 2023 ple de bons llibres i en el qual sortim airosos de les dificultats, més forts i més alegres.

La dona invisible, de Mònica Richart és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, una senyora romanesa de vora setanta anys, que troba un cadàver a la conselleria on treballa... 

Llegim un fragment del capítol en què açò passa; un tast que esperem que, si encara no heu llegit la novel·la, vos anime a voler saber-ne més. https://youtu.be/jHHbB5dgYzA


«La novel·la ens conta la dramàtica història de Mihaela, una dona que ha patit tota la vida i que ha sigut invisibilitzada per la societat. Acompanyats de Mihaela, viatgem per una història principal amb misteri que va paral·lela a moltes altres històries que també són invisibles, que l’autora busca fer-les visibles. Emigració, violència de gènere, lluites de poder, salut mental i la vida mateix. Mònica Richart aconsegueix fer-nos riure i plorar, per així fer-nos pensar i reflexionar sobre el que realment s’ha de reflexionar: les històries amagades de Mihaela.»



22 de desembre del 2022

A l'Ateneu de Bètera, Fira i festival de llibres i Fusta de Carrasca

 


L'Ateneu de Bètera el divendres 23 de desembre inaugura la Fira de llibres, un festival de llibres i autors que té programades activitats dins al 5 de gener.


Així, el proper dimecres 28 de desembre a les 20h. està prevista la presentació de Fusta de Carrasca, de Manel Alonso. Es faràn lectures dramatitzades de fragments de la novel·la i acompanyarà l'autor l'editora Núria Sendra.

Fusta de Carrasca és la novel·la d'una nissaga familiar de classe baixa que emigra des d'un poble d'Albacete fins a un de valencià, explicada per una dona menuda i forta, colpida pel dolor de la pèrdua:

«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.»



Hi ha també altres activitats interessants programades, com ara la inauguració d'una exposició d'aquarel·les d'Empar Esturi o un homenatge a George Orwell el mateix dia de la inauguració, i altres presentacions de Raquel Ricart o Toni Mollà, recitals, la representació d'El llibre de les bèsties o actuacions musicals, com es pot veure al cartell del programa.



21 de desembre del 2022

Josep Bernabeu parla de "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur" al Canfali

 





Dídac Vengut ha entrevistat a Josep Bernabeu al Canfali a propòsit de la presentació a la Seu universitària de Benissa de "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur"

Vengut destaca que  és «Una obra molt didàctica sobre les causes d’una pandèmia anunciada amb antel·lació més que suficient i, malgrat els coneixements i els mitjans tècnics actuals, no es va aturar a temps»

Amb aquesta obra Bernabeu ens ajuda a entendre de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3304-pandemia


20 de desembre del 2022

Club de lectura de Fusta de Carrasca esdevé club d'escriptura

 

Al Club de Lectura de Puçol van llegir "Fusta de Carrasca", de Manel Alonso i Català i van fer la trobada amb l'autor. Com a resultat, Juana Sáez Juárez, membre del Club de Lectura de Puçol, ha tingut la deferència d'escriure aquest article que us compartim:

Fusta de carrasca (Edicions del Bullent, Picanya, 2022) es una novela en la que Manel Alonso, en su tendencia al hibridismo genérico, mezcla y desdibuja los contornos novelescos, biográficos, autobiográficos y testimoniales. En un juego literario y bello gesto, Manel delega su voz en Pilar, su compañera, su mujer en la vida real, para que sea ella la que nos cuente en primera persona su propia historia, la de sus orígenes y la compartida con él. Nuestro autor no tiene voz ni protagonismo más allá de lo que Pilar, la entrañable protagonista y narradora, nos cuenta sobre él; sin embargo, está siempre presente en la narración de Pilar porque reconocemos su estilo, su prosa poética y su universo literario en una lograda fusión de dos voces en una, la voz de una pareja bien avenida.

La novela está estructurada en nueve capítulos, cada uno de ellos introducido por un breve poema que les da el título y la temática principal. Ya en el primer capítulo: La déria de recordar, observamos la complejidad estructural en cuanto a tiempo, espacio y voz narrativa. Pilar inicia su narración desde el presente que siente cargado de dolorosas ausencias: «Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar. De tant en tant, s’obrin i supuren un líquid espés amarg com l’asséver que em crema la pell i em produïx un dolor intents i profund».

Con referencias proustianas un sabor, el del pan del pueblo de sus orígenes, activa la memoria involuntaria de Pilar, la de los recuerdos intensamente revividos a través de los sentidos: sabores, olores, sonidos del presente de Pilar, o incluso sus guisos cotidianos, sacan a relucir sus recuerdos y éstos  se encadenan  en una libre asociación de ideas, remembranzas y reflexiones que son las que hacen que se desarrolle su narración en un constante ir y venir, de tiempos pasados a tiempos del presente, hasta cerrar la novela al igual que Proust en su obra magna , en un círculo perfecto. A la complejidad del desorden temporal, de una memoria que contiene todos los tiempos en un orden imprevisible se une la espacial. Los recuerdos, la vida y la narración de Pilar se mueven en dos espacios: por un lado, en Ossa de Montiel y sus alrededores manchegos, lugar de origen de sus ancestros, de su familia materna que tuvo que emigrar en busca de una vida alejada de las penurias y, por otro lado, Pouet, el pueblo valenciano que su familia eligió para asentarse y prosperar y en el que nació, creció y vive Pilar. Dos espacios que se unen en la mente, en la identidad y en la trayectoria de vida de la narradora. Pilar nos cuenta una historia de mezcla e integración de tiempos, espacios, culturas, idiomas, identidades, personas, de protagonista y autor.

Mezcla e integración, desorden temporal y espacial, fusión de géneros narrativos, son recursos que dotan a Fusta de carrasca de complejidad literaria, pero no impiden que sigamos con facilidad el hilo temporal y argumental, ni que leamos la novela con fluidez e interés creciente, ni tampoco que podamos distinguir varios planos narrativos: el del autor reflejado en su obra en una velada autobiografía; el de las vicisitudes de la familia Carrasca, mote heredado del nombre de la abuela materna de Pilar, y del que la novela toma el título por la fortaleza de la madera de carrasca, una fortaleza que caracteriza a la abuela y a la madre de Pilar y que ella hereda; el del testimonio detallado de una época y de un pueblo espejo de muchos pueblos; el plano de la protagonista y narradora que, desde su intimidad cotidiana, rememora sabiendo que «La memòria és una recreació subjectiva del passat» y reservando para sí lo más íntimo, dejando que nuestra imaginación y experiencias intuyan lo que falta. Pilar nos cuenta las circunstanciase hitos de trayectoria vital que han dado lugar a que ella sea quien es: su condición social de hija de inmigrantes, su identidad escindida, su progresiva adaptación e integración en el pueblo y la cultura valenciana, su relación sentimental con Manel, oriundo de Pouet, los hijos de ambos, Bernat y Arnau Llibertat, cada uno a su manera, especiales; el paso del tiempo con su poder transformador, las penas que le pesan más que las alegrías, pero no la derrotan, las ausencias dolorosas y la trágica, la inenarrable ausencia de un hijo muy amado. La obsesión de recordar y escribir para que lo que es querido no caiga en el olvido.

“Fusta de carrasca” tiene la virtud, no sólo de invocar nuestros propios recuerdos, sino de introducirnos en el universo literario que Manel ha creado, el de la vida cotidiana y temas esenciales del ser humano representados en Pouet, el pequeño pueblo que deviene en universal. Nuestro autor eleva a nivel literario a su pueblo, Puçol, a su gente y a sus seres queridos, y por lo tanto, los dota de inmortalidad.

Manel y Pilar escriben una novela que contiene elementos de los grandes clásicos: lo trágico y lo heroico de las pequeñas, grandes personas hechas de fusta de carrasca.

En el Club de Lectura de Pouet nunca habíamos leído una novela tan entrañable y cercana como “Fusta de carrasca”. La voz poética, descriptiva, serena y sincera de Pilar nos sumerge en su mundo interior y en su vida cotidiana, en sus vivencias que son reflejos de las nuestras. En gran medida, las mujeres que participamos en el Club somos de la misma generación que Pilar, vivimos en Pouet o en pueblos aledaños con trayectorias similares. Conocemos a la pareja, nos solidarizamos con ella y nos identificamos en su relato. Algunas somos de origen inmigrante y otras oriundas de Pouet u otros pueblos valencianos que igualmente recibieron, en los años sesenta del siglo pasado, el éxodo rural del interior peninsular hacia zonas industriales y agrícolas más desarrolladas. Un auténtico alud migratorio que en muchos casos supuso doblar la población de las ciudades y pueblos receptores, como es el caso de Pouet, con todos los cambios en cualquier ámbito que ello conlleva. Tanto unas como otras vivimos ese proceso sin grandes conflictos más allá de problemáticas identitarias y culturales, personales, que surgen de la convivencia de orígenes, idiomas y culturas diferentes en el mismo espacio.

Fusta de carrasca es el testimonio de un periodo histórico y de un lugar que compartimos con los autores de la novela. La pareja rememora y, a través de la voz de Pilar, caminamos con ellos por La Marjal dels Moros, por los caminos de las masías diseminadas por luminosa huerta valenciana, por la añoranza al ver su progresivo deterioro, por el mar que baña los pies de Pouet y por la Sierra Calderona que guarda sus espaldas.

 «Caminant retrobe la pau emocional que sent que he perdut al poble».

Revivimos con ellos etapas de nuestras vidas y sus emociones, la edad escolar, las relaciones familiares y afectivas, el primer amor, el primer fracaso, la música, las discotecas, el cine, los barrios, la literatura, el trabajo, el paso del tiempo, el matrimonio, los hijos, los accidentes, la enfermedad, las ausencias…hasta los guisos de nuestras madres recuperan su sabor.

 «La memòria és una vella arca plena d’andròmines inútils que guarden els somriures i les penes».

Pilar nos dice que Fusta de carrasca «és el meu petit llegat d' amor al meu Arnau (…) Ara sin destinatari, aquest quadern ha perdut el seu sentit…».

Estos últimos puntos suspensivos pueden expresar una duda, ¿ha perdido realmente su sentido? Nosotras defendemos que no, Fusta de carrasca es un precioso legado de Pilar, de Manel y de Arnau Llibertat, que fue quién lo inspiró, a todos los hijos, y los hijos de los hijos, de una generación para que conozcan su historia y vean que independientemente del origen nuestras vivencias son similares, porque son universales.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca

 


16 de desembre del 2022

Idees de llibres infantils per a regalar

 


Regalar llibres infantils és regalar una experiència que estimula la imaginació i ajuda a créixer. Són regals, per a sempre i més encara si els acompanyem en la lectura.

En aquest vídeo hi ha idees de contes per a regalar a les feretes: https://youtu.be/4OzYzie6x3o

Hi trobareu:

Somriures amb Llorenç Un àlbum il·lustrat en majúscules i amb la fantasia del contacontes Llorenç Giménez.

De mercats, de Miquel Puig i Cuadau, per als que juguen a botigues, per saber històries de mercats, fire i porrats. Premi de No Ficció Infantils Ma Dolors Català Amorós.

'Bragat, el gat influencer del Puig Llorença', un conte d'Empar Ferrer amb il·lustracions de José Fonollosa per als amants dels animals. Bragat és un «gat» molt especial que ens contarà la seua història i la dels animals de les nostres terres.

Joan-Antoni i els torpalls. Una rondalla d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions de Dani Cruz. Una de ben divertida, el món és boig!

Don Joan de la Panarra Una rondalla d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions d'Antoni Laveda. Aquesta és d'herois valencians! La història de Joan de la Panarra, un jove malfaener i malcregut que havia matat cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema que hem esmentat. Però ser un heroi no és fàcil i la fama s'ha de conservar; així, es veurà obligat a enfrontar-se a nous adversaris, esta vegada més perillosos.

Abella Una rondalla d'Enric Valor adaptada per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions d'Àngela Barratxina. Té un argument bàsic que ens és familiar ja que s'assembla al que ha estat popularitzat arreu del món com a La bella i la bèstia amb l'afegit que és una història tradicional valenciana.

Regala llibres, llegir fa créixer!

15 de desembre del 2022

Regala llibres… Novel·la, assaig, llibres divulgatius, idees per regalar

 


Un llibre és un regal que elogia al que el rep i també al que el fa,
dona motiu de conversa i no ocupa espai ni genera despeses posteriors. A més, pot durar moltíssim.

Us presentem aquests llibres des de la idea del regal en aquest vídeo curt: https://youtube.com/shorts/Lgp4NyX8R6E

Ens parla de regalar llibres. De quin tipus?

Novel·la:
La dona invisible, de Mònica Richart: Per a l'amant de l'humor i dels llibres amb cadàver i bons personatges.

Fusta de carrasca , de Manel Alonso Català Per a una persona especial, un d'entranyables històries familiars.

Els secrets de l'Eixample, de Mariano Casas Misteri al barri de l'Eixample per a lectors de ment jove.

Divulgació / No ficció

 Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporadade Carles Rodrigo Alfonso.  Per a la persona curiosa. Gaudirà de saber més de les casetes que poblen el territori valencià.

"Mai no s'acaba de tornar", de Matilde Gordero-Moreno Per al viatger o viatgera de la família, que un dia tornarà al poble.

"Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur", de Josep Bernabeu Mestre. Per al que es preocupa pel futur de la humanitat i li agrada saber del passat.

De la pròpia veu a la veu pròpia, d'Antoni Defez. Per al filòsof de la família, lectura sobre la identitat.

14 de desembre del 2022

Matinal del llibre en valencià, a Cullera. Matilde Gordero-Moreno signarà "Mai no s'acaba de tornar"

 


Aquest dissabte 17 de desembre, per iniciativa de la Falla Raval de Sant Agustí, es celebra la Matinal del Llibre en Valencià. Estracta d'una fira literària i cultural amb activitats nadalenques com la visita del Pare Noel, contacontes i col·loquis. 

Estarà de 10h a 14h en el c/València (Cullera). Matilde Gordero, filla de Cullera, signarà Mai no s'acaba de tornarun assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho...

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3303-mai-no 

La programació completa de la matinal: 





13 de desembre del 2022

Com les arrels familiars ens marquen l'existència, per a bé i per a mal

 


Manel Alonso ha estat entrevistat per Susanna Lliberós a Pròxima parada d'À Punt ràdio. Susanna Lliberós diu que "Fusta de Carrasca" l'ha emocionat i hi veu com les arrels familiars ens marquen l'existència, per a bé i per a mal.

La protagonista, que s'inspira en Pilar, la dona de l'autor és la narradora i explica la història de la família pensant en un lector destinatari concret. Hi ha qui li ha demanat a ella la dedicatòria del llibre, fins a tal punt l'escriptor ha aconseguit veracitat.

Per escoltar l'entrevista sencera: 

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/12-12-2022-proxima-parada-tercera-part_135_1575697.html

Podrà ser font per a tertúlies de clubs de lectura, com la que el divendres 16 de desembre han organitzat a la biblioteca de Puçol.

La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. 

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca


6 de desembre del 2022

A Benissa 'Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur', de Josep Bernabeu

Si tenim tots els coneixements i els recursos, per què no hem estat capaços de prevenir la pandèmia de la COVID-19? Bernabeu, investigador en salut pública i en epidemiologia històrica, doctor en Medicina i Catedràtic d'Història de la Ciència en la UA, repassa pandèmies passades i les relaciona amb la situació social i poblacional de cada moment a Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur.  

Si voleu saber més del llibre, dimecres 14 de desembre a les 20h l'autor hi serà a la Seu Universitària de la Marina a Benissa. L'acompanyarà Josep Xavier Esplugues Pellicer, metge i professor d'Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant.



A Vilaweb, podeu trobar les reflexions de l'autor al voltant del llibre en una entrevista feta per Esperança Camps.

5 de desembre del 2022

A Alzira, "La dona invisible", de Mònica Richart al Club de lectura

cartell del club de lectura i contacte

 El dimecres 14 de desembre a les 19h, Mònica Richart acudirà a la Biblioteca Municipal d'Alzira per conversar amb lectors i lectores del Club de lectura "amb ulleres lila" sobre "La dona invisible".

La novel·la "La dona invisible" va guanyar el Premi soler i Estruch de Castelló i  és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

De matí, també podrem escoltar a Mònica Richart a Alzira Ràdio, en el programa d'igualtat.

Mònica Richart García (Antella, 1992). Tot i la seua joventut, compta amb diversos premis literaris, entre els quals el Premi València Nova de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim per la novel·la violeta i el llop (Bromera, 2018). També ha rebut alguns premis de narrativa curta per alguns dels seus relats (com ara "Remiehzla" o "Prosopagnòsia", disponibles en línia) i ha col·laborat amb relats breus amb la revista L'illa i la revista La lloca, entre d'altres. Amb La dona invisible (Bullent, 2022), Premi Soler i Estruch 2021, es consolida com a novel·lista i es perfila com una de les veus més destacades de la nova generació de novel·listes actuals en català.

Es va graduar en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes.

30 de novembre del 2022

"Lluny d'Amèrica", de Lourdes Toledo, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València


 Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència al Saló de plens de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcalde Joan Ribó i la regidora de cultura, Glòria Tello.



El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "Lluny d'amèrica", de Lourdes Toledo. Es tracta d'una obra emmarcada dins la literatura del jo, una crònica de l'estada de l'autora als Estats Units d'Amèrica feta des de la distància en l'espai i el temps.

L'alcalde, Joan Ribó, ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Toledo n'ha destacat que és «un llibre delicat i amb gran qualitat literària, on destaca l’observació encuriosida de la realitat americana bo i cosint-la amb la pròpia quotidianitat, amb anècdotes lluny de la banalitat, que transcendeixen la mera vivència personal i ens transporten a l’Amèrica real i pensada». El podeu veure ací:  https://youtu.be/zHbm_5MxqZs

Els llibres guanyadors dels Premis Ciutat de València es presentaran a la Fira del llibre de València i "Lluny d'Amèrica" arribarà a les llibreries al mes de març.

Lourdes Toledo Lorente (València, 1970) és llicenciada en Periodisme i diplomada en Magisteri. Ha treballat en Educació de Persones Adultes, i en escoles bilingües a Aragó. Durant uns anys va exercir a Santa Fe, NM, als Estats Units. Com a periodista ha treballat per a Europa Press i France Press, ha dirigit la Ràdio Local de Mislata i ha estat corresponsal de Com Ràdio a València. També va coordinar la revista Compactus. Com a articulista i crítica literària ha publicat a El Temps, Levante, L’Avenç, Turia, eldiario.es i La veu dels llibres, entre altres, i col·labora amb À Punt. Ha publicat Oficis valencians (2008), Amèrica endins (2019, XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta), La inquietud. Dietari 2018-2019 (2021, Premi), Contra tot pronòstic : una cultura en construcció (2022) i també ha traduït Una dona valenta, de Joy Harjo (2021). Amb Lluny d'Amèrica, es consolida com a escriptora d'assaig multipremiada en rebre el Premi Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

23 de novembre del 2022

A Alacant: club de lectura 'La dona invisible' en Pynchon & Co.

 La dona invisible, de Mònica Richart, va guanyar el Premi Soler i Estruch 2021 i ja és un llibre que va per la segona edició.


«Es tracta d’una novel·la senzilla però àgil, i colpidora, d’eixes que pots acabar d’una tirada. Al dir senzilla no estic devaluant-la, tot el contrari, Mònica Richart ha sabut teixir una història plena de tendresa, amb un personatge com Mihaela que és tot estelles, que la mantenen a la defensiva. L’autora aconsegueix atrapar-nos des de la senzillesa d’una vida comuna. De vides anònimes i anodines, que passen sense causar grans estralls, també es pot traure un bon rèdit literari, com és el cas, i ací està la dificultat. La Mihaela de Mònica Richart em porta a la Maggie May de Lucia Berlin, si no hagueren estat una a València i l’altra a Oakland i hagueren coincidit en el temps i l’espai, de segur que haurien estat bones companyes, però sense afalacs. Reivindiquem, doncs, eixes dones invisibles i fem-los una ullada, perquè també tenen molt a mostrar.»

Diu Manel Hurtado Juan de La dona invisible, a la Revista Caràcters


I si el proper 26 de novembre esteu per Alacant, podeu acostar-vos a les 19h a la llibreria Pynchon & Co. (c/ Segura 22) per participar en el club de lectura que ha organitzat la Delegació d'Alacant de l'IEC. Comptaran amb la presència de l'autora, Mònica Richart, acompanyada de Lliris Picó, escriptora i dinamitzadora cultural de l'IEC Alacant.



21 de novembre del 2022

A Benissa, 'Viure a la caseta', de Carles Rodrigo

 «Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica...

Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporadade Carles Rodrigo, va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular el 2021. Un treball d'aproximació al poblament temporal al territori valencià. en el període anterior a les profundes mutacions produïdes en la segona meitat del segle xx, amb la transformació del model socioeconòmic i la millora de les comunicacions.


El dimecres 30 de novembre Carles Rodrigo estarà a Benissa presentant el llibre. Serà a les 19:30 a les Cases del Batlle (Carrer de la Puríssima, 38).

17 de novembre del 2022

A Sella: 'Viure a la caseta', de Carles Rodrigo

 Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.


El proper dissabte 26 de novembre, Carles Rodrigo parlarà a Sella sobre el llibre, guanyador del 22é Premi Bernat Capó, i sobre l'hàbitat de temporada en la comarca de La Marina. Serà a les 19h en la Biblioteca Municipal de Sella (Avinguda d'Alcoi, 15). 

En aquest vídeo, l'autor ens fa una introducció del que podem trobar al llibre: 



11 de novembre del 2022

Llegim un fragment de 'Fusta de carrasca', de Manel Alonso

«Tornava l’avi de la garbera de llenya caminant sense pressa. Era un dia assolellat i bufava una brisa agradable. Estaven regant a manta els horts de tarongers. L’aigua cavallera corria per les séquies. Una aigua transparent.»


Voleu saber què li passa a l'avi a continuació? Llegim un fragment de Fusta de carrasca, la darrera novel·la de Manel Alonso: https://www.youtube.com/watch?v=tj6W2PyJLgc

La crònica d’una nissaga familiar de classe baixa en què Pilar, la protagonista, fa una recreació del seu passat. Un passat que la porta a un present que es trenca d’una manera brusca i traumàtica.

 

9 de novembre del 2022

El premi Bernat Capó a la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes


El premi Bernat Capó al Tercera Persona de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes.

Zequi Castellano entrevista a l'editora de Bullent Núria Sendra, a Carles Rodrigo, guanyador del Premi Bernat Capó 2021 amb Viure a la caseta; Imma López, presidenta de la Fundació Horta Sud i directora de l'Escola Comarcal; Albert Toldrà, guanyador del Premi Bernat Capó d'enguany amb Sense porc (pròximament a Bullent); Josep Mª Tarazona, d'IDECO Horta Sud; el Diputat de Cultura Xavier Rius i l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura. 

Els podeu escoltar en aquest enllaç: https://go.ivoox.com/rf/95623849


8 de novembre del 2022

A Alacant, "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur", de Josep Bernabeu

 


Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?» El llibre Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur, de Josep Bernabeu centra des de l'inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. Des dels supòsits d'allò que coneixem com la història aplicada, l'assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Serà el dimarts 15 de novembre de 2022, a les 19 h.  

Presencialment a la Sala Conferències. Seu Universitària Ciutat d'Alacant (C/ Sant Ferran, 40).

També pot seguir-se on-line a través del següent enllaç directe: https://si.ua.es/es/videostreaming/seden.html

Per als qui vulguen formular preguntes durant la sessió poden fer-ho a través del següent correu electrònic: seu.alacant@ua.es

Intervenen:

Rosa Ballester Añón. Catedràtica emèrita d'Història de la Ciència en la Universitat Miguel Hernández i Vicepresidenta de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana.

Josep Bernabeu Mestre. Catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant. Autor del llibre.

7 de novembre del 2022

Plaça del Llibre de Castelló: 'Fusta de carrasca', de Manel Alonso

La Plaça del Llibre de Castelló torna a posar a l'abast milers de llibres en valencià al carrer, del 10 al 13 de novembre, amb una programació diversa formada per més de 30 activitats gratuïtes adreçades a tots els públics; enguany, amb canvi de localització, a la plaça de l’Hort dels Corders i amb l’aixopluc de l’edifici del Menador.

Hi podreu trobar els nostres llibres entre els aparadors que preparen Noviembre, Azul, Rincón de duendes, Babel i Plácido Gómez. L'horari és d’11:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00h.

I el dissabte 12 de novembre, a les 19h, estarem amb Manel Alonso per comentar i llegir fragments de la seua última novel·la, Fusta de carrasca.


En paraules de Francesc Pou: «L’obra que ens ocupa, escrita la major part d’aquesta durant la pandèmia, constitueix el testimoni d’una dona on el record del passat conviu amb el present. Hi ha moments per al dolor i l’abatiment junt amb d’altres en què l’esperit per eixir-ne endavant va enfortint-se amb el valor i l’estima per tot allò que l’envolta, que tot i semblar senzill, té una perfecta concatenació amb l’ordre lògic de la mateixa vida, on tot està configurar perquè el cicle d’aquest fluïsca amb naturalitat.»

3 de novembre del 2022

Josep Bernabeu explica 'Pandèmia' en un vídeo

 Pot un virus explicar una pandèmia? Per tractar de respondre la pregunta, Josep Bernabeu ens presenta l'assaig Pandèmia. quan el passat és el pròleg del futur. 

«...Bernabeu presenta una anàlisi ordenada sobre la dimensió històrica i ecològica de les epidèmies i el seu estret lligam amb les societats humanes, els hàbits de vida i les interaccions mediambientals. Un text que perfectament podem assumir els historiadors de la medicina com a relat consistent. Sintetitza amb molta simplicitat i intel·ligència el que la història por aportar a la comprensió de la pluralitat de factors que han conduït a l’esclat tràgic de la pandèmia.» Josep L. Barona a ElDiario.es


Al vídeo, Josep Bernabeu tracta de respondre breument a les grans preguntes que planteja el llibre: pot un virus explicar una pandèmia? És podia haver evitat la crisi de la COVID-19? Què podem fer perquè el passat no siga el pròleg del futur?  

https://www.youtube.com/watch?v=VzfEZZaqNMc

2 de novembre del 2022

A Fan Set, 'Fusta de carrasca', de Manel Alonso

Dimecres 9 de novembre, a les 19h en la Llibreria Fan Set de València, estarem compartint la lectura de Fusta de carrasca, de Manel Alonso. Hi estaran, acompanyant a l'autor, Núria Sendra, Marca Caballer, Mercè Viana i Pilar Santos.

De la darrera novel·la de Manel Alonso s'han dit ja moltes coses: 

«La lectura de Fusta de carrasca encén el cor de sentiments contradictoris i il·lumina l’esperit, en un relat que respon als grans interrogants del món i ens fa plantejar-nos la vida d’una manera diferent a com l’havíem vista fins ara. Una obra àgil, dinàmica, que es pot llegir de moltes maneres i que ens dona moltes opcions als lectors. La vida i res més, això és Fusta de carrasca de Manel Alonso».

Vicent Nàcher Ferrero - Fusta de carrasca, una novel·la plena de veritat

30 d’octubre del 2022

A Dénia, "Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur" amb Josep Bernabeu i Pascual Martí

Josep Bernabeu i Núria Sendra a la Plaça del llibre de València



Pot un virus explicar una pandèmia?
Josep Bernabeu es fa aquesta primera pregunta al llibre "Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur" per a, a continuació, explicar la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. 

A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. 

Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Una de les coses que poden eviat una pandèmia és estar ben informat i Josep Bernabeu ha encetat una ruta pandèmica per tal d'explicar-ho. La propera parada serà a la Casa de la Cultura de Dénia (Plaça Jaume I) el dijous 3 de novembre a les 19h.

Acompanyarà Josep Bernabeu el director del Centre de salut Pública de Dénia Pascual Martí i l'editora Núria Sendra.

Per anar fent boca, podeu escoltar l'autor en l'entrevista que li ha fet Toni Marí a Ràdio Ondarahttps://go.ivoox.com/rf/94308495


 Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3304-pandemia


29 d’octubre del 2022

'Sense porc'. d'Albert Toldrà guanya el 23é Premi Bernat Capó sobre l'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i la seua persecució

 


El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 23a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència enguany ha comptat amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.

L'Etno ha concedit el premi de 2022 a Albert Toldrà i Vilardell per l’obra 'Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València'.

L'autor explica així la seua obra: «L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, és un fet que la majoria d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no...

»En aquests treball intente descriure i explicar aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s’obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l’àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d’identitari, propi d’un grup social, que no de religiós».

El jurat, format pels conservadors de L'Etno Raquel Ferrero i Pau Monteagudo, l'antropòloga de l'Associació Valenciana d'Antropologia Sara Sierra, el guanyador de  l'any apassat Carles Rodrigo alfonso i l'editora Núria Sendra han «valorat positivament l’aproximació realitzada a un element capital de la nostra cultura popular com és l’alimentació, en la seua dimensió històrica i antropològica. Remarcar-la com a fet social total, conjuminant aspectes, familiars, econòmics, religiosos, morals i/o punitius […] A més destacar una excel·lent narrativa que condueix i transporta àgilment la lectura fins a fer sentir l'aroma de menjars propis  i les pròpies experiències viscudes en relació al món del menjar.»
I han volgut «destacar la qualitat del conjunt les obres presentades, que ha fet molt complexa la deliberació. Si bé hem enaltit els ingredients d’aquest treball, que resulta ser un viatge compromès en el temps, també hem d’assenyalar que cada treball de recerca rebut compta amb unes particularitats pròpies d'alt nivell. I encara que posa entre l'espasa i la paret els membres del jurat, resulta un honor rebre obres d’aquesta qualitat en el Premi Bernat Capó.»



Albert Toldrà i Vilardell   (Barcelona, 1964) és Doctor en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d’Història Medieval. Ha estudiat diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals; ha publicat, a banda de diversos articles, nombrosos llibres entre els quals destaquem Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubre d’assaig, 2000), Un cafè amb Raixida (2004) / Un café con Rachida, Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), En nom de Déu. La inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador (2015), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. (2017) (Premi València d’assaig), Il·luses, santes, falsàries (2018) (Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València), El monstre. Les presons de la Inquisició de València (2021) i ara ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València.

L'any pasat va guanyar el llibre  Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 23 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.

25 d’octubre del 2022

S'acosta Tots Sants... Animetes santes a Muro

 

S'acosta Tots Sants, una festa dedicada al record dels nostres avantpassats i d'aquells que ja no estan amb nosaltres... L'any passat per aquestes dates ja hi havia programades presentacions del llibre de Josep Lluís Santonja Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més enllà i, com si d'una tradició més es tractara, enguany hi tornem.

Animetes santes es presenta a la Biblioteca Municipal Francesc de Paula Momblanch de Muro el dijous 27 d'octubre a les 20h. dins el "Cicle Parlem de llibres" de Muro.

I l'Etno també ha programat una presentació a la Plaça del llibre de València, el dia 31 d'octubre, vespra de Tots Sants, on, a més de l'autor hi participarà Joan Seguí, conservador de l'Etno. Museu valencià d'Etnologia.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort.

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3283-animetes-santes

24 d’octubre del 2022

Plaça del llibre de València, actes i 10 anys.

 


La Plaça del llibre de València fa 10 anys i aplegarà més de 3.000 títols, 60 editorials i 80 activitats del 26 al 31 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de València.

El dimecres 26 d'octubre s'inaugura al Plaça i se celebren els premis i posterior sopar. Enguany estem molt contentes perquè Edicions del Bullent rep el Premi Trajectòria Editorial, i a més tenim el goig de compartir-lo amb Josep Piera (Premi Trajectòria Literària) i l'Espai Joan Fuster (Premi Difusió).



Com tots els anys, la Plaça del Llibre és un aparador on presentar les nostres novetats. Preneu nota!

Dissabte, 29 d'octubre a 12h - Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur, de Josep Bernabeu




Amb la pregunta; pot un virus explicar una pandèmia?, es centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia.

Diumenge, 30 d'octubre a 12h - Mai no s'acaba de tornar, de Matilde Gordero.



Mai no s'acaba de tornar és un assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa.


Dilluns, 31 octubre a 19h - Animetes santes, de Josep Lluís Santonja. Organitzat pel Museu Valencià d'Etnologia.

Un llibre sobre els costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, que va guanyar el premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular.


23 d’octubre del 2022

Lliurament del Premi Bernat Capó al Castell d'Alaquàs el 28/10

 




El proper divendres 28 d'octubre de 2022 se sabrà l'obra guanyadora del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular del 2022. Aquest premi, convocat per L'Etno, de la Diputació de València i publicat per edicions del Bullent suma ja 23 edicions i l'inestimable col·laboració de moltes entitats al llarg de la seua història. L'ajuntament d'Alaquàs i l'IDECO formen part ara de l'organització.

L'acte està previst a les 19,30h. al Castell d'Alaquàs, edifici que és Monument Històric i Artístic i Bé d'Interès Cultural i seu de nombrosos actes culturals i festius. A més de saber de primera mà l'obra guanyadora, els assistents podran gaudir  entre parlaments de personalitats relacionades de l'actuació del Grup Jazzmatiks. La periodista Maria Josep Poquet conduirà l'acte. 

L'accés és lliure fins completar aforament. Es prega confirmació d'assistència al correu letno@dival.es.

En acabar, hi haurà un còctel de celebració a l'Ateneu Cultural d'Alaquàs, al costat del castell.

El premi de l'anterior edició de 2021 va ser per a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià. Una obra que ens apropa
les casetes disperses que es troben arreu del territori valencià, i que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. També ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.