29 de setembre de 2022

1r Lliurament del Premi La Paraula imaginada, de La Font d'En Carròs

 


🏅 Lliurament de premis concurs La Paraula Imaginada convocat per l'Ajuntament de La font d'en Carròs🏅
🗓 Diumenge 2 d'octubre
⏰ 19 h
📍 Casa de la Cultura de La Font d'En Carròs
📣 El diumenge 2 d'octubre a les 19 h en la Casa de la Cultura es lliuraran els premis del primer concurs de llibre-objecte, a mig camí entre el llibre d'artista i l'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada'.
🙂 En aquesta primera edició del concurs han col·laborat el departament de dibuix de la Universitat Politècnica de València UPV i Edicions del Bullent
🎙 Després del lliurament dels premis tindrem l'actuació musical de KELA.
🎟 L'entrada es gratuïta i lliure fins a completar l'aforament.


28 de setembre de 2022

Fira del llibre de Torrent 2022

 


Des del dijous 29 de setembre fins al diumenge 2 d'octubre se celebra la Fira del llibre de Torrent i allí podreu trobar llibres Bullents.

És en la plaça Unió Musical, just a la parada del metro "Avinguda".

També hi haurà diverses activitats, tallers, signatures…

Per apuntar-se als tallers cal fer-ho a la caseta de l'ajuntament i anar a la fira pot tindre premi: cada dia, en tancar la fira hi haurà un sorteig de llibres!







27 de setembre de 2022

Josep Bernabeu i "Pandèmia" a l'Espai Ciència de l'Octubre

 


El proper dimecres 5 d'octubre, a l'Octubre CCC (c/Sant Ferran, 12 de València) la periodista Reis Juan i el catedràtic d'història de la ciència Josep Bernabeu Mestre conversaran sobre el llibre "Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur" del qual Bernabeu Mestre n'és autor. Començarà a les 19h.

Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?» es centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que hi ha darrere d'una pandèmia. 

A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. 

Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

21 de setembre de 2022

El dolor dels senzills. Fusta de Carrasca, de Manel Alonso, en vídeo i presentació a Puçol

 


En l'univers literari de Manel Alonso Puçol té un lloc destacat. També en l'univers vital perquè en aquest cas no ens cal separar l'obra de la persona. Ni ens cal ni ho volem fer. A la novel·la "Fusta de carrasca" podem trobar-hi molta veritat. 
Les persones que la protagonitzen són gent comú, que pateix les decisions de la gent poderosa i accepta els infortunis que els suposa perquè, què més podríem fer? Per esquivar-los en la mesura del possible deixen de viure el poble dels ancestres, però no l'obliden, així com passen a ser també del lloc on han vingut.

La narradora s'autodefineix així: «Jo era una xiqueta menuda, de cabells rulls i castanys, cara redona i front ample, cuixes gruixudes i unes orelles gracioses.»

El dolor, però, no només hi apareix a sovint sinó que quasi és el motiu de la novel·la: 
«Soc tossuda, soc la dona menuda feta de fusta de carrasca, feta per aguantar els embats de la vida.»

L'escriptor, el poeta, dóna veu a la dona menuda feta de Fusta de Carrasca i tot té sentit. Es presenta el llibre a Puçol i té més sentit encara perquè esdevé l'escenari perfecte per a la història d'amor que és aquest llibre. 

En parlarem més el dia 30 de setembre a les 19,30h a la la Casa de Cultura (carrer santa Teresa, 10) de Puçol.

Hi intervindran l'autor, Manel Alonso, i l'editora, Núria SendraVicent PenyaManel Hurtado i Pilar Santos llegiran fragments del llibre i conversarem.

En aquest vídeo, Manel Alonso ens explica coses curioses:




19 de setembre de 2022

A La Vila Joiosa, Pandora du sort!

 


Els vilers i les vileres són persones afortunades, pel simple fet de ser de La Vila Joiosa.

I estan a punt de ser-ho encara més: "Pandora du sort", de Paco Esteve i Gemma Aguasca s'hi presentarà el matí de diumenge 25 de setembre. La presentarà l'autor, Paco Esteve, als Jardins de Da. Concha de la Barbera a les 11,30h.

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort?

"Pandora du sort" no és només un llibre amb una història bonica (en majúscules) molt empàtica amb els gats de carrer i amb la diversitat i unes il·lustracions precioses a tot color, és també un amulet. I diguem això perquè és un àlbum que ha rebut dos premis:

PREMI DE LA GENERALITAT VALENCIANA AL LLIBRE INFANTIL MILLOR EDITAT 2020
PREMI SAMARUC DE LITERATURA INFANTIL DELS BIBLIOTECARIS (enllaç)

Per saber més sobre el llibre i veure l'enllaç a l'encanteri per guarir gats: https://www.bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

Vídeo de les primeres pàgines: https://www.youtube.com/watch?v=1K-SFnuxCTE

16 de setembre de 2022

Autors a les aules 2022: vols una trobada amb un escriptor o una escriptora al teu centre?

Un any més, FULL i l'AVL posen en marxa el programa AUTORS A LES AULES, que facilita la visita d'autors i autores als centres educatius.

Ací trobareu el glossari complet dels qui participen al programa: https://autorsalesaules.com/glossari-dautors/

En aquest apunt destacarem els autors i autores dels darrers llibres publicats, però podeu consultar el nostre apunt d'anys anteriors per trobar-ne més:  

JESÚS HUGUET - 10 gossets





Un animal de companyia és un amic que depén de tu. Si l’adoptes (sempre millor que comprar-lo), l’has de cuidar molt i no abandonar-lo mai. Aquest llibre és una cançó d’algú que tenia deu gossets. Un llibre per aprendre a contar de darrere cap avant.

MIQUEL PUIG CUADAU-  De Mercats 




De mercats és un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats... Escrit de manera dinàmica i atractiva, ens fa arribar els aromes dels mercats, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que ens és tan propi. (Premi Infantil de No Ficció Ma Dolores Català Amorós).

JORDI RAÜL VERDÚ PONS - Primeres Rondalles d'Enric Valor






Enguany hem publicat: Abella, amb il·lustracions d'Àngela Barratxina, Joan-Antoni i els torpalls, il·lustrat per Dani Cruz i Don Joan de la Panarra, amb els dibuixos d'Antoni Laveda.

MARIANO CASAS - Els secrets de l'Eixample




Els secrets de l’Eixample, va ser Premi Enric Valor de literatura Juvenil
Al protagonista, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Una novel·la de misteri ambientada al barri de l'Eixample.

MARIA JOSEP CARRO DE MENA - L'Illa del corall. Per entendre la relació entre la Corona d'Aragó i Sardenya. 



LA TROBALLA d’un antic manuscrit serveix com a motiu per endinsar-nos en una història que ens fa viatjar, creuant la Mediterrània, al segle XIV, a l’Alguer. Allí, una dona extraordinària ens descobreix la vida d’una família de comerciants valencians així com la situació de la Corona d’Aragó a la baixa Edat Mitjana; la convivència entre les comunitats cristianes, islàmiques i jueves; el comerç; la forma de vida de les famílies i el paper de les dones en un període que, si bé hi augura canvis, encara resta molt arrelat en els costums medievals. Aquest escrit ens mostrarà com, des de molt antic, ja hi hagué dones que saberen obrir camins per portar endavant els seus projectes.

MATILDE GORDERO MORENO - Mai no s'acaba de tornar

—> https://autorsalesaules.com/2022/08/30/matilde-gordero-moreno/


MANEL ALONSO CATALÀ - Fusta de carrasca

—> https://autorsalesaules.com/2018/03/21/manel-alonso-catala/


COM PARTICIPAR?

1. Visita autorsalesaules.com

2. Escull a l'escriptor amb qui vols tenir la xerrada sobre el fet creatiu de l'escriptura i emplena el formulari de sol·licitud

FORMULARI DE SOL·LICITUD

3. Una vegada FULL aprove la sol·licitud, l'autora o l’autor contactarà amb el centre per programar la sessió.

4. Envieu fotos de record de la sessió a comunicacio@fundaciofull.com per a fer-ne difusió a les xarxes socials.

També hi ha altres autors que, tot i no participar d’aquests programes també fan o han fet visites a centres educatius per facilitar als alumnes que han llegit els llibres el contacte amb els creadors o creadores. 

Si vols interessar-te per algun escriptor o alguna escriptora d'Edicions del Bullent (els pots veure a https://www.bullent.net/autors/), només cal que ens preguntes https://www.bullent.net/contacte/

Al web de Bullent pots trobar Plans lectors amb suggeriments de lectura per nivells educatius, tant de Primària (http://www.bullent.net/didactica) com de Secundària (http://www.bullent.net/plalector-eso). A més, Bullent té un catàleg ampli, en el que pots trobar aquell llibre que interessarà més als teus alumnes.

15 de setembre de 2022

La Vall dels Llibres: 2a Fira d'editorials independents a la Valldigna

Els propers dissabte 24 i diumenge 25 de setembre tindrà lloc, a l’emblemàtic Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna, País Valencià), la segona edició de la Fira d'editorials independents i de proximitat de la Valldigna, «La Vall dels Llibres». Hi ha moltes activitats literàries programades, per a tots els gustos. 


Edicions del Bullent hi participarem muntant una parada i us convidem a les següents activitats i signatures:

Dissabte, 24 de setembre a les 13h en la Placa Central, presentació de Mai no s'acaba de tornar, de Matilde Gordero.



Un assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa. 

Diumenge, 25 de setembre, a les 17:30h en la Plaça Central, presentació de Fusta de carrasca, darrera novel·la de Manel Alonso i Català.


Pilar, la protagonista i narradora de Fusta de carrasca, ens ofereix la crònica d’una nissaga familiar de classe baixa, alhora que en fa la recreació del seu passat. Un passat que la porta a un present que es trenca d’una manera brusca i traumàtica.

Diumenge, 25 de setembre, a les 18:00h en la Plaça Central, presentació de Pandèmia. Quan el present és el pròleg del futur, de Josep Bernabeu. 





Amb la pregunta: pot un virus explicar una pandèmia?, es centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia. Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.


10 de setembre de 2022

“La nova mestra” de Carme Cardona i “Agricultura per a gent curiosa”, de M Josepa Payà són les obres guanyadores dels premis de Castelló






El premi Soler i Estruch ha estat per a “La nova mestra” de Carme Cardona Bartual, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “Agricultura per a gent curiosa”, de Maria Josepa Payà

 Aquest divendres 9 de setembre, en un acte a la plaça de l’Om, s’han entregat els guardons dels LXVI Premis Castellum Ripae. En una vetllada conduïda per Ezequiel Castellano s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música de Mireia Vives i Borja Penalba. El jurat format per Lourdes Boïgues, Aïda Estrada, Mònica Richart, Miquel Puig i Núria Sendra han deliberat sobre els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 38 obres presentades i una dotació de 5000 , i la publicació de l’obra.

El Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500

I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On de nou aquest 2022 han participat tots els col·legis d’educació primària de Castelló, amb una elevada participació i una molt bona acollida tant pels centres com per les famílies de l’alumnat que s’implica en aquest projecte.


El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “La nova mestra” de Carme Cardona Bartual

 A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou.

Carme Cardona Bartual (Benaguasil, Camp de Túria, València, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana i Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària per la Universitat de València. En l’actualitat, exerceix de professora de Valencià, Llengua i Literatura en un institut del Camp de Túria i, a més, forma part de la junta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, IDECO.

Ha rebut els premis Ciutat de Manises 2010 amb la novel·la Negres Papallones, Igualtat La Pobla de Vallbona 2020 amb el relat breu Potser no és massa tard i el Pascual Enguídanos-George H. White de Llíria 2020 amb el relat breu Missió al Planeta Negre. Amb La Casa Invisible, va guanyar el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2020. El 2021 va publicar l’assaig Arrels de Llegenda  amb Galés Edicions. A més, és coneguda pel seu activisme literari en les xarxes socials, especialment des de l’Instagram @bookcarmecarmeta.

Pel que fa a al premi, Cardona considera «un orgull contribuir com a escriptora en les lletres del nostre país. Sempre hi ha hagut dones que escrivien, però no hem d’oblidar que nosaltres som el llegat de totes aquelles dones que van escriure amb pseudònim, que es van atrevir a fer valdre la seua veu, que van reivindicar un espai que se’ls havia negat.» 

El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per “Agricultura per a gent curiosa”, de Maria Josepa Payà

 Agricultura per a gent curiosa és una xicoteta introducció als orígens de la producció d'aliments. Parla, de forma senzilla, de com funcionen les plantes i de quina és la importància del sòl i de la biodiversitat. L'objectiu és fer reflexionar als més menuts, però també a qualsevol persona, sobre com i per què vam començar a cultivar aliments i sobre com ha anat evolucionant la nostra dieta al llarg dels segles a mesura que han anat arribant al nostre territori aliments diferents des d'altres llocs del món.

Des del convenciment que l'alimentació és l'acte humà que més influència té en el nostre entorn, i es tracta d’ajudar a fer que els més menuts i les seues famílies prenguen consciència sobre l'origen d'allò que posen als seus plats cada dia.

Maria Josepa Payà (Beneixama,1970) Filla de llaurador i de mestra, va estudiar enginyeria agronòmica i ha treballat en desenvolupament rural, com a tècnic d'almàssera i, des de fa dotze anys, com a professora de formació professional agrària.

En 2018 va publicar la seua primera novel·la infantil, El tresor de Benasait, i en 2021 va guanyar el premi Vicent Silvestre de literatura infantil amb Mariola i la botiga de la font.

Payà declara que «La literatura és per a mi una forma més de viure i compartir el meu compromís amb el món rural i l'agroecologia» i, pel que fa al Premi de no ficció infantil Dolors Català: «Em fa una especial il·lusió aquest premi per tot el que té d'innovador. Normalment, al públic infantil només s'adrecen obres de ficció, i trobe molt interessant que puguen alimentar la seua curiositat amb obres divulgatives que els tracten d'igual a igual i no els infantilitzen.»

El premi Ausiàs March de poesia infantil

A l’acte, han llegit els poemes guanyadors dels premis Ausiàs March de poesia infantil. Les guanyadores han estat en 1er cicle: Naia Castillo del Hernández, 2n cicle: Carla Álvarez del Severí Torres, 3r cicle: María Caldés del Severí Torres, 3r cicle: Andrea Micó del Sant Domènech. Aquests poemes es publicaran al llibre de festes.

6 de setembre de 2022

Mai no s'acaba de tornar, de Matilde Gordero #Novetat

 


"Mai no s'acaba de tornar", de Matilde Gordero-Moreno, és un assaig sobre el retorn al poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. 

A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa. 

Completa aquesta obra un conte, «L'altra», sobre el pas del temps i el fil que ens uneix a qui ens ha precedit i a qui ens succeirà.

Del motiu de la coberta també s'ha encarregat Anna Roig i s'hi ha inspirat en aquest fragment del text: 

«Dit això, les coses com són: tornar no s’assembla a una planta bonica que una amiga et regala quan la convides a dinar pel teu aniversari. És nàixer d’una branca tallada. Busqueu la imatge d’una olivera antiga recuperada.

[…] Una pregunta constant en les meues trobades amb literats ha estat: com mantenen l’equilibri entre la privacitat dels seus éssers estimats i la necessitat d’explicar històries? Com s’ho fan per no perdre amics, per seguir celebrant el Nadal? Vull escriure una història real. Una història d’una branca tallada, d’una olivera recuperada. La ficció també fa això, explicar la veritat, la de cadascun. Però no vull escriure un conte. Vull explicar la meua història. La història de les meues històries.»

I això és aquest llibre reflexions d'una persona que no ha acabat de tornar al seu poble, tot i que ja s'hi ha establert i se l'estima. Reflexions que interpel·len a tot aquell que se n'ha anat.

Es poden llegir les primeres pàgines (i més coses) a: https://www.bullent.net/libro/3303-mai-no

La primera presentació del llibre serà el dimecres 14 de setembre a Cullera, el poble que també és protagonista del llibre. A l'auditori a les 19,30h.


Matilde Gordero-Moreno (Cullera, 1984) és periodista, escriptora i consultora de comunicació. Ha col·laborat amb els digitals Pikara Magazine, Núvol, Media.Cat, Nationalia.cat, El Salto, Factorhuma.org i Diari La Veu. En aquest últim va publicar, durant dos anys, una columna quinzenal en la qual destacaven els escrits impressionistes i costumistes sobre el seu poble natal, alguns dels quals ara veuen la llum en aquest volum. Ha estudiat Narrativa, Conte i Microrelat en l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on un dels seus contes va ser seleccionat per a l’antologia biennal d’alumnes Iceberg 2. El 2021 va publicar el poemari Aquí ya no queda nadie. També és professora d’escriptura creativa i acaba d’engegar un projecte per impartir tallers en escoles i instituts.



2 de setembre de 2022

Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur, de Josep Bernabeu Mestre #Novetat

 


La tardor ve prenyada de llibres interessants! És el cas de "Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur", de Josep Bernabeu Mestre.

Amb la pregunta «pot un virus explicar una pandèmia?» Es centra des de l’inici la qüestió clau que pot ajudar a entendre, de manera didàctica, la complexitat dels factors que estan darrere d'una pandèmia.

A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats s'explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. 

Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, el llibre Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

La il·lustració de la coberta és d' Anna Roig Llabata. L'artista juga amb el fenòmen anomenat "pareidolia" i ens hi fa veure uns cavallers amb una mascareta com a estendard.

La primera presentació del llibre es farà a la Universitat Autònoma de Barcelona, el dia 8 de setembre en el XIII Congrés ADEH, on l'autor també fa una conferència en la línia de treball "Los determinantes de la salud y la morbimortalidad: revisitando las pandemias"

Josep Bernabeu Mestre  (Pego, 1957), és doctor en Medicina i Catedràtic d'Història de la Ciència en la Universitat d'Alacant. Ha impartit docència en les llicenciatures de Medicina i Humanitats i en l'actualitat ho fa als graus de Nutrició Humana i Dietètica i Gastronomia i Arts Culinàries.

La seua activitat investigadora ha estat centrada en la història de la salut pública, l'epidemiologia històrica –amb una atenció particular al tema de la transició sanitària i epidemiològica–, i a la dimensió epidemiològica i sociosanitària de problemes com les malalties de la pobresa i la misèria. Ha publicat un total de 29 llibres com a autor, editor o coordinador.

Des de 2017 és director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic.

Lliurament dels premis Castellum Ripae 2022: 66é premi Soler i Estruch, 2n Premi de no ficció infantil Maria Dolores Català

 


El proper divendres 9 de setembre se sabrà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch, convocat per Castelló (La Ribera). És la 66a. edició del premi. I també se sabrà l'obra guanyadora del 2n premi de no ficció infantil Maria Dolors Català. També rebran el seu premi Ausiàs March els petits poetes de Castelló

Serà durant un acte Literari a la plaça de l'Om de Castelló (per saber on és, clica ací). Conduirà l'acte Ezequiel Castellano i hi haurà actuació musical en directe de Mireia Vives i Borja Penalba.


El Certamen literari Castellum Ripae està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble), el Premi de no ficció infantil i el Premi Soler i Estruch de narrativa. 

Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 38 originals i  el/la guanyador/a rebrà 5.000 euros subjectes a la retenció d’IRPF corresponent i veurà publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent. I el Premi Maria Dolores Català de No Ficció infantil està dotat amb 1.500 euros i s'hi han presentat 6 originals.

L'any passat al Premi Soler i Estruch va guanyar l'obra "La dona invisible", de Mònica Richart, que tingut molt bona acollida per part dels lectors.



La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

Pel que fa al Premi Ma dolores Català de No ficció infantil, va guanyar "De mercats", de Miquel Puig i Cuadau. El llibre s'ha publicat en tapa dura i il·lustracions de José Fonollosa.  "De mercats" és un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats... 
Escrit de manera dinàmica i atractiva, ens fa arribar els aromes dels mercats, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que ens és tan propi.






30 d’agost de 2022

Fusta de Carrasca, de Manel Alonso, la migració que ara ens defèn. #Novetat

 


"Fusta de carrasca", la nova novel·la de Manel Alonso, va de camí a les llibreries.

«He encetat una peça redona de pa sobre la taula de la cuina. Aquest pa té la fabulosa capacitat de nodrir la meua memòria, ara que la vida se m’ha omplert d’absències. Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar.

»Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després, no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.

»La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. La carrasca fa una llenya excel·lent per a cremar i també per a fer carbó vegetal. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’un poblet d’Albacete a un barri humil d’un poble valencià.»

Pilar, la protagonista i narradora de "Fusta de carrasca", ens ofereix la crònica d’una nissaga familiar de classe baixa, alhora que en fa la recreació del seu passat. Un passat que la porta a un present que es trenca d’una manera brusca i traumàtica.

Es poden llegir les primeres pàgines (i més) a: https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca

El llibre ja té previstes diverses presentacions. La primera, el diumenge 25 de setembre a les 18,30 h. al Monestir de la Valldigna, en el context de la Fira del llibre de laValldigna i la principal a Puçol, el divendres 30 de setembre a les 19h.

Manel Alonso i Català (Puçol, 1962). És autor de diversos llibres de poesia, novel·les, reculls de contes i dietaris, entre els quals destaquen el llibre de poesia Correspondència de guerra (Editorial Aguaclara, 2009), Premi Paco Mollà de Poesia, la novel·la Entre les urpes del gat (Editorial 3i4, 2018), el recull de contes Els somriures de la pena (Onada edicions, 2011) i el dietari Les petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. També ha publicat llibres de narrativa infantil, entre els quals destaquen Caram, quina aventura! i Conta’m un conte, amb els quals va obtindre el Premi Samaruc al Millor Llibre Infantil que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians en les edicions del 2002 i del 2009.







24 d’agost de 2022

'Somriures amb Llorenç': un conte per a un Contacontes

Per inciativa del mestre Ferran Aleixandre i l'Escola Gavina, vam fer aquest llibre per homenatjar, recordar i estimar el nostre amic Llorenç, el contacontes.



Amb textos de Núria Sendra i els dibuixos de Mai Jiménez, vam enllestir Somriures amb Llorenç, aquest conte que vos presentem:



Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat...

4 d’agost de 2022

A Nules, Viure a la Caseta, conversa amb Carles Rodrigo Alfonso

 

viure a la caseta a nules el 9 d'agost a les 19:30

A Nules estan de celebració. Enguany fa 100 anys del Nucli històric Platges de Nules. Dins d'aquests festejos l’Ajuntament de Nules i “Platges de Nules, Associació per la protecció del patrimoni cultural i natural” han organitzat unes converses amb Carles Rodrigo Alfonso. El seu llibre "Viure a la caseta" (guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) parla de l'hàbitat tradicional valencià de temporada, hi ha tema per conversar amb tot el qui vulga acostar-s'hi.

Serà el dimarts 9 d'agost en l'entorn del qual es parlarà, a l'Av. Plana Baixa, 23 de les Platges de Nules, a les 19:30 h. 

Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. "Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada" ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

El Periòdic el 23 d'abril recollia la notícia del centenari i les explicacions de  l’investigador Miguel Ángel Sánz, qui diu que la base per la celebració es fonamenta en els arxius històrics, “l’any 1922 i com a conseqüència de la inspecció cadastral de les construccions al terme de Nules, es formalitza legalment l’origen i consolidació del barri marítim de les Platges de Nules”.

Expedients històrics que evidencien aquest naixement a la partida del Serradal descriuen un conjunt arquitectònic rellevant a l'època, “teulades a dos aigües, cabirons de fusta, cisternes, paviment ordinari, ceràmica,... elements senzills que són un clar reflex de la humilitat de construccions de reforç als treballs agrícoles prop la mar. “Casetes” que a posteriori evolucionaren en vivendes vinculades a les corrents higienistes i que a més serviren de refugi especialment a la coneguda Batalla de Llevant”.

Un nucli històric que conserva la fisonomia original i per tant un perfil únic i singular que dona lloc una façana litoral que ha evolucionat mantenint l'essència mediterrània.

25 de juliol de 2022

8 històries al volum 8 de les rondalles i 5 són d'animals

 


Al darrer volum de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor hi trobem més títols que a la resta. Hi abunden les rondalles curtes, protagonitzades per animals (cinc de les vuit), algunes de les quals ja s'explicaven fa milers d'anys (ho sabem perquè van ser recollides per Isop). Enric Valor les va recollir tal i com s'explicaven per les nostres terres i les va escriure i enriquir, convertint-les en delicioses peces de literatura. 

La primera és Don Joan de Panarra i destaca aquesta cantarella: 

«Don Joan de la Panarra,
fill de Finestrat,
n’ha mort cent d’un colp
i res no li ha passat.»
[…] «–Preneu –els va dir. I els donà un grapat de monedes–. Ja la sabeu prou. Canteu-la per on vulgueu!
»Se’n van anar. I quin rebombori en el poble! Cent què? Cent mosques? Què van a ser mosques! Eren falcons! Els xiquets augmentaven, mentien, quasi es creien les seues mentides, tots contents amb la grapallada de diners.»


Sí, sí les Fake news no són res de nou! Joan de la Panarra, un jove malfaener i destarifat guanya molta fama en matar cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema de la manera que acabem de llegir. La diferència és que després tracta d'estar a l'altura de la fama creada i esdevé un heroi dels de deveres.

Nabet, per contra, sí que té l'actitud d'heroi des del principi, només li juga a la contra la mida, ja que és menut com un nap. Els herois com cal, però, saben treure avantatge de les dificultats i Nabet n'és un cas dels més coneguts.   

A El darrer consell hi trobem el cas contrari: cap heroïcitat ni valentia. En aquest cas és la prudència el que ou al protagonista en la seua tornada a casa després de molts anys.

Amb Joan-Ratot comencen les cinc faules, rondalles protagonitzades per animals humanitzats. aquesta comença amb la mort accidental de Joan-Ratot en caure a l'olla. La rateta agafa un bon disgust en veure'l i sopa i plora i així, tothom se sent trist i pren decisions que augmenten el seu dolor. Les desgràcies s'encadenaren com les cireres.

La rabosa i el corb deixa clar que la rabosa és més astuta quan li roba un formatge al corb, fent-li una pregunta que el farà obrir molt la boca. Però la jugada no li sortirà de bades a la rabosa...


En Història d’un mig pollastre ens trobem una rondalla bastant irreverent amb la monarquia, com es veu en la cançó que canta el protagonista (es pot escoltar la tornada ací: https://youtu.be/T911SZ37QLA)

«Jo soc un mig pollastret
que gratant un femeret
s’ha trobat un dineret!»

«Vaig a casar-me amb la filla del rei,
puix soc més ric que no ell,
que gratant un femeret
m’he trobat un dineret.»

La crida de la rabosa és la rondalla més curta de totes, i ens explica la trobada entre un gat i una rabosa, que el vol enganyar. 

Una volta era nit fosca; el temps estava clos i amenaçador; el ventijol remorejava amb veu d’estrany auguri en la brosta de les carrasques... És a dir, pertot arreu es veia surar el trist pressagi de l’hivern.

Acaba prompte aquest intent, ja que en l'imaginari de les rondalles, les raboses i els gats tenen una intel·ligència semblant, no com els corbs o els llops, com podem comprovar en Comencilda, Secundina i Acabilda, la rondalla que tanca aquest volum:

«Això va anar i era... un llop i una rabosa, la cosa més amiga del món que campaven pel rebanc que fa l’ombria del Carrascal de Castalla, on més espessos es troben els pins, les carrasques i els ginebres. El llop era un animalot brau i feréstec, fi ll d’una família de la serra de Salines, gros i de pèl estarrufat i aspre, i amb un geniot com un castell, per bé que en el fons era un veritable albercoc. La rabosa era nascuda allí al Carrascal mateix, tenia un cos esllanguit i de moda i una cua sedosa que valia un tresor. Però sense una idea bona que l’acompanyàs.»

Totes aquestes rondalles, es poden trobar tal i com les va escriure Enric Valor al volum 8 de les Rondalles Valencianes i, també, separades (o agrupades amb una altra, les més curtes) adaptades per a criatures amb dibuixos en color a la col·lecció Primeres Rondalles d'Enric Valor