Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Josep Vicent Marqués. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Josep Vicent Marqués. Mostrar tots els missatges

12 de març del 2026

"Breviari d’amors nobles", de Joan Borja. Pensament concentrat.

 


En Breviari d'amors noblesJoan Borja reivindica l'aforisme, amb intensitat i estima, cosa que li ha valgut guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València.

L'autor confessa en el llibre que li deu la passió pels aforismes a Joan Fuster i que «el títol elegit per al llibre que ara els aplega ha estat espigolat en un poema de Teodor Llorente: no per cap devoció especial envers l’emblemàtic poeta de la Renaixença, sinó perquè –senzillament– em va semblar bell i útil per a l’estratègia de vertebració del repertori de microassaigs que ací es dona a conéixer». 

D'igual manera Anna Roig, l'artista autora de la coberta inspira el seu treball en un dels aforismes que hi trobem:
👉 «Som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».

En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes socials no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d'amors nobles, de Joan Borja —Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València—, reivindica l’oportunitat i la vigència del gènere en un llibre sorprenent que cavalca lluminosament entre el fum, la cendra i la pols de la quotidianitat postmoderna.

Hereu d’una tradició il·lustre que va des de Montaigne, Madame de Sevigné o Nietzsche fins a Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat, a l’exploració de la condició humana i a la celebració de la joia de viure: un breviari contemporani que vindica, enalteix i festeja els amors nobles que donen sentit a l’existència.



Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.

Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005, Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.

Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025) amb Breviari d’amors nobles

Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.



17 de febrer del 2026

"Breviari d’amors nobles", de Joan Borja, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València.

  


Ahir es van entregar els #PremisCiutatDeValència a l'Hemicicle de l'Ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcaldessa Maria José Català i el regidor de cultura, José Luis Moreno. Els veredictes ja es van fer públics el 20 de novembre de 2025.


El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra Breviari d’amors nobles, de Joan Borja.

L'alcaldessa ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Joan Borja n'han destacat «un text amb una visió personal i reflexiva, centrada en gustos i influències literàries amb un estil estètic i metafòric. Una reivindicació del gènere de l'aforisme amb veu pròpia».




«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».

En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d’amors nobles, de Joan Borja —obra guardonada amb el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València— reivindica la vigència i la força d’aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se’ns imposa.

Hereu d’una tradició il·lustre que va de Montaigne a Nietzsche, Maria Zambrano o Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat.

Perquè, al capdavall, escrivim sempre d’allò que estimem. D’allò que ens mou, ens interpel·la, ens inquieta o ens fa sentir vius. Organitzat en sis parts —De l’amor a les paraules, a la civilitat, a la bellesa, al coneixement, a la vida i a l’amor—, aquest llibre és un breviari contemporani que celebra els amors nobles que donen sentit a l’existència.




Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.

Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005, Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.

Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025) amb Breviari d’amors nobles

Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.


14 d’abril del 2025

"Cartografies", de Rosa Mascarell #PremiJosepVicentMarqués #Novetat

 


"Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder, darrer Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València, és ja una realitat i va camí de les llibreries.

La primera presentació serà, junt a la resta de premiats en la darrera edició dels premis Ciutat de València el dimarts 29 d'abril a les 18h. en la Fira del llibre de València.

"Cartografies", és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Rosa Mascarell Dauder (Gandia, 1963). Escriptora, gestora cultural i artista. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (UV), Màster en Estètica i Teoria de les Arts (UAM). Membre del Patronat de les Fundacions María Zambrano i Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell.

Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano. Editora de l’Epistolari Alfons Roig-María Zambrano (1955-1985). Coautora de María Zambrano. Filòsofa de la Generació del 27. També ha publicat el poemari Variaciones sobre un mismo exilio i, en assaig, Más Luz/ Més llum i Exilio Francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano.

És membre d’associacions que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en diferents àrees del saber; cocreadora del cicle anual Dones Sàvies Gandia. Ha rebut premis d’art i el Premi de Cultura del Grup Radio Gandia. Participa activament en el Col·lectiu Öbertament per la sanació mental a través de l'art i la literatura, i ha estat creadora i coordinadora de la seua biennal.


3 d’abril del 2025

Convocat Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig en valencià 2025 #PremisCiutatDeValència


La 43a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 20 de maig.

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en algun dels idiomes especificats en el punt 1, l'extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New  Roman, cos 12, a espai i mig, ni superior a 400. Queden expressament excloses les tesis doctorals i l'àmbit de la investigació.

Les obres presentades han de ser originals i inèdites, i, en el cas de les obres deteatre, no estrenades, ni donades a conéixer en lectura pública, ni editades en cap format, abans de la concessió del premi. Les obres presentades no poden haver sigut guardonades en cap altre certamen encara que no hagen sigut publicades. No seran considerades originals i inèdites les traduccions o adaptacions d'altres obres.

No es podran presentar obres creades o modificades amb intel·ligència artificial generativa.

No es podrà presentar en les dos modalitats lingüístiques una mateixa obra, encara que canvie de títol, i seran excloses les dos.

Qualsevol autocita o l'aparició d'informació gràcies a la qual puga ser identificada la persona que siga l'autora de l'original portarà a l'exclusió de l'obra.

Les bases dels Premis literaris Ciutat de València 2025, poden consultar-se i tramitar-se en el web municipal de València.

A la pàgina https://bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

S’establixen dos modalitats possibles de presentació:

a) Presentar cinc exemplars de l’original, impresos, enquadernats, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, en el registre de l'Ajuntament de València

b) Per correu electrònic a la següent adreça: premisciutatdevalencia@valencia.es (consulteu instruccions a les bases)

Termini màxim de resolució: 6 mesos a comptar del següent a la finalització del termini de presentació de les obres.

L'any passat va guanyar el premi el llibre de Rosa Mascarell, Cartografies que té com a data d'eixida el proper 14 d'abril.

"Cartografies", és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Els llibres premiats en l'edició anterior dels Premis Ciutat de València es presentaran a la Fira del libre de València el dimarts 29 d'abril a les 18h.

A Edicions del Bullent també publiquem altres premis d'altres categories que podeu consultar en https://bullent.net/premis/

A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la 43 edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB, Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS i el Premi de còmic Josep Sanchis Grau.


18 de febrer del 2025

"Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València

 

Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència a l'Hemicicle de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcaldessa Maria José Català i el regidor de cultura, José Luis Moreno. Els veredictes ja es van fer públics el 13 de desembre de 2024.


El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder.

L'alcaldessa ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Mascarell n'han destacat «la capacitat alhora de reflexionar d'una manera molt personal i crítica sobre el posicionament d'una dona del segle xxi respecte del llegat cultural heretat i fer-ho amb un estil àgil que interpel·la a la intel·ligència».

Els llibres es presentaran a la Fira del llibre de València i "Cartografies" arribarà a les llibreries al mes de març. La coberta, obra de l'artista Anna Roig Llabata, porta un motiu que convida a interpretar-ne el significat amb el fenomen que es coneix com a pareidolia. 


"Cartografies" viatja a través del pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.


Rosa Mascarell Dauder (Gandia, 1963) Escriptora, gestora cultural i artista. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (UV), Màster en Estètica i Teoria de les Arts (UAM). Membre del Patronat de les Fundacions María Zambrano i Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell.

Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano. Editora de l’Epistolari Alfons Roig-María Zambrano (1955-1985). Coautora de María Zambrano. Filòsofa de la Generació del 27; També ha publicat el poemari Variaciones sobre un mismo exilio i, en assaig, Más Luz/ Més llum i Exilio Francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano.

Membre d’associacions que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en diferents àrees del saber. Creadora del cicle anual Dones Sàvies Gandia, en coordinació amb diverses institucions vinculades a l'Ajuntament de Gandia, a més del CEFIRE i la UPV- Campus Gandia. Ha rebut diversos premis com ara el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d'Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l'exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. i el Premi de Cultura del Grup Radio Gandia que engloba tant la seua labor com pintora, gestora i dinamitzadora de la cultura en general. Destacar. Destaca també la implicació en el Col·lectiu Öbertament per la sanació mental a través de l'art i la literatura, creadora i coordinadora de la seua biennal.

18 d’octubre del 2024

A Pego, "La terra i la paraula", de Juli Capilla #PremiJosepVicentMarqués

 



'La terra i la paraula', de Juli Capilla, darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, fa una nova parada en la increïble gira de presentacions que ha anat fent al llarg del país. A Pego.

El llibre començà a gestar-se arran de la mort d'un bon amic, però ha esdevingut molt més. També a nivell de la crítica el llibre està recollint elogis. La darrera, en la revista Saó, un deliciós article de Rosa Roig que paga la pena llegir sencer (ací, l'enllaç) i que diu coses com: «“Hi ha paraules que no existeixen”, però Juli les busca a través de la memòria. Un diàleg que ens ajuda a véncer la por, el trasbals, l’enuig. Juli va córrer entre paraules per desfer-se d’un dolor punyent, acompanyat de família, mare i pare, malalties, sexe, filles i fills, amics, amors, passió, art, literatura i una obsessió per trobar el ressort que despertaria l’amic. Vos aconselle que l’acompanyeu, és un viatge de successos que mereixen ser recordats».

La propera presentació a Pego serà en el marc de les novenes Jornades Culturals d'Atzaïla (adjuntem el cartell amb la programació completa) el 📆 divendres, 25 d'octubre, a les 19,30h. ⌚ a L'Espai Veïnal (Passeig Cervantes, Pego)📌. Intervindrà en la conversa, a més de Juli Capilla, l'escriptora Elvira Cambrils. 👥

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.

Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.




13 de maig del 2024

Plaça del Llibre de Gandia 2024

 Un any més, Gandia acull la que serà la seua 4a edició de la Plaça del Llibre. Tindrà lloc del 16 al 19 de maig en la Plaça Rei Jaume I (dels colomets), en horari d'11 a 14h i de 17h a 21h. Hi trobareu les novetats Bullents i molts altres llibres en valencià, a més de trobades amb autors i autores, presentacions, activitats per als més menuts... 

Nosaltres vos convidem a la presentació de La terra i la paraula, de Juli Capilla, que serà el dissabte 18 de maig a les 12h. Acompanyarà a l'autor la professora Gràcia Signes.



«La terra i la paraula és un llibre en el qual, amb una prosa carregada de lirisme, Juli Capilla evoca el seu passat i ho fa des de l’emoció continguda i la intensitat dels sentiments i sensacions que el van impactar d’allò més i es quedaren gravats entre els plecs del seu cervell.» (Manel Alonso, Diari Gran)

Guardonat amb el Premi Ciutat de València / Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, presenta un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. 

29 d’abril del 2024

Convocat Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués 2024 #PremisCiutatDeValència


La 42a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 7 de juny.

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en algun dels idiomes especificats en el punt 1, l'extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New  Roman, cos 12, a espai i mig, ni superior a 400. Queden expressament excloses les tesis doctorals i l'àmbit de la investigació.

Les obres presentades han de ser originals i inèdites, i, en el cas de les obres deteatre, no estrenades, ni donades a conéixer en lectura pública, ni editades en capformat, abans de la concessió del premi.

Pel que fa a l'originalitat, estarà referida al fet de la novetat objectiva de l'obra en el moment de la seua creació. Igualment no es podran presentar obres creades o modificades amb intel·ligència artificial generativa.

Les bases dels Premis literaris Ciutat de València 2024, poden consultar-se en el web municipal de València.

A la pàgina https://bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

S’establixen dos modalitats possibles de presentació:

a) Presentar cinc exemplars de l’original, impresos, enquadernats, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, en el registre de l'Ajuntament de València

b) Per correu electrònic a la següent adreça: premisciutatdevalencia@valencia.es (consulteu instruccions a les bases)

L'any passat va guanyar el premi el llibre de Juli Capilla, La terra i la paraula.

Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts.

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.

Els llibres premiats en l'edició anterior dels Premis Ciutat de València es presentaran a la Fira del libre de València el dijous 2 de maig a les 17:30h.


A Edicions del Bullent també publiquem altres premis d'altres categories que podeu consultar en https://bullent.net/premis/

A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la 42 edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB, Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS. I, com a novetat, el Premi de còmic Josep Sanchis Grau.


9 d’abril del 2024

"La terra i la paraula", de Juli Capilla #PremiJosepVicentMarqués #Novetat

 


La terra i la paraula, de Juli Capilla, ha estat publicat. El darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, surt cap a les llibreries amb pròleg d'Ezequiel Castellano (o, més que pròleg, incitació a la lectura com ell mateix diu) i coberta de l'artista Anna Roig Llabata

El llibre començà a gestar-se arran de la mort d'un bon amic, però ha esdevingut molt més. En diu Zequi que és «una proposta literària d’ampli espectre» […]; «cinquanta relats que configuren aquest calidoscopi geogràfic, humà, sociològic i costumista, que dibuixen no sols un paisatge o un territori concret, sinó que des d’aquest poble de «pedra blanca» aconsegueix projectar-se en el temps, en l’espai i en les sensacions de la persona que el llegirà».

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.

Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.


Juli Capilla (València, 1970) és professor, escriptor, promotor cultural i editor. Ha publicat narrativa breu, novel·la, poesia, assaig i llibres de divulgació de la lectura i literatura per a infants i joves, entre els quals Ars libri. L’aventura del llibre i la paraula, Arrelats. Famílies valencianes amb història, La casa buida, Dinosaures a les illes Columbretes, Un tren de llegenda, el Xitxarra, i L’home de Melbourne.

Ha estat guardonat amb una quarantena de premis en tots els gèneres. Actualment, és codirector de la revista literària L’Aiguadolç. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, conseller del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia i soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

A la pàgina del llibre (https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula) es pot trobar més informació del llibre, llegir les primeres pàgines així com un apunt de caràcter filològic seguit d'un breu glossari de termes propis de la Serrania. Termes en un castellà farcit de valencianismes, sobretot, però també d’aragonesismes i d’alguns arcaismes castellans.

El llibre es presentarà per primera vegada a la Fira del llibre de València el dia 2 de maig, junt a la resta de llibres premiats als darrers Premis Ciutat de València.

Després, té ja programades presentacions a Gandia, Alcoi o Pego entre altres. 

29 de març del 2023

Convocat Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués 2023 #PremisCiutatDeValència

 


La 41a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba l'11 de maig.

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les basesdels Premis literaris Ciutat de València 2023, poden consultar-se en el web municipal de València.

A la pàgina https://bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

S’establixen dos modalitats possibles de presentació:

a) Presentar cinc exemplars de l’original, impresos, enquadernats, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, en el registre de l'Ajuntament de València

b) Per correu electrònic a la següent adreça: premisciutatdevalencia@valencia.es (consulteu instruccions a les bases)

L'any passat va guanyar el premi l'original de Lourdes Toledo, Lluny d'Amèrica.

A partir de reflexions, records, encontres i viatges, i lecturesLluny d'Amèrica és un llibre de textos assagístics breus –gran part d’ells de caràcter testimonial– que recrea una quotidianitat construïda a l’altra banda de l’oceà Atlàntic i el seu ressò vital en tornar a casa. Buscant l’humor i l’agudesa al voltant de llibres i autors nord-americans, i posant la mirada sobre moments i experiències que li produïren estranyesa i sorpresa a l’autora, i d’altres que li provocaren admiració i agraïment, l'obra aprofundeix en la cruïlla de sentiments i sensacions que produeix viure entre dues cultures.

A Edicions del Bullent també publiquem altres premis d'altres categories que podeu consultar en https://bullent.net/premis/

A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la 41 edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.

28 de març del 2023

Lluny d'Amèrica, de Lourdes Toledo #Novetat Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig

 


Ja ha arribat d'impremta el darrer Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig, que convoca l'Ajuntament de València dins del certamen «Ciutat de València»: Lluny d'Amèrica de Lourdes Toledo.

A partir de reflexions, records, encontres i viatges, i lectures, Lluny d'Amèrica és un llibre de textos assagístics breus –gran part d’ells de caràcter testimonial– que recrea una quotidianitat construïda a l’altra banda de l’oceà Atlàntic i el seu ressò vital en tornar a casa. 

Buscant l’humor i l’agudesa al voltant de llibres i autors nord-americans, i posant la mirada sobre moments i experiències que li produïren estranyesa i sorpresa a l’autora, i d’altres que li provocaren admiració i agraïment, l'obra aprofundeix en la cruïlla de sentiments i sensacions que produeix viure entre dues cultures. 

Lluny d'Amèrica és un llibre a mig camí entre el dietari de viatge, la crònica social i l’assaig literari i estén la mirada envers un ventall d’autores i autors que han treballat –en la majoria dels casos– el gènere autobiogràfic, l’assaig, les cròniques de viatges, les memòries, i el periodisme. Un llibre on destaca l’observació encuriosida de la realitat americana, bo i cosint-la amb la pròpia quotidianitat i amb anècdotes lluny de la banalitat, les quals transcendeixen la mera vivència personal i ens transporten a l’Amèrica real i pensada.

La coberta del llibre és una obra de l'artista pintora, escultora i il·lustradora, Anna Roig.

Es presentarà el llibre el 19 d'abril a la llibreria Fan Set i també a la Fira del llibre de València junt amb la resta de llibres premiats als Premis Ciutat de València.

En la pàgina del llibre es poden llegir les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3309-lluny-america


Lourdes Toledo (València, 1970) és periodista cultural i escriptora. Durant tres anys fou professora de Primària a New Mèxic, als Estats Units, i actualment treballa com a formadora en escoles d’adults i per al CEFIRE. Escriu de manera habitual en elDiario.es, La Veu del País Valencià, i en les revistes L’Avenç, Caràcters, Turia i La Veu dels llibres, entre altres. També ha col·laborat amb L’Espill i L’Aiguadolç. Recentment ha guanyat el Premi Llegir de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. 

És autora dels llibres Amèrica endins (Bromera, 2019, XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta), La inquietud, dietari 2017-2019 (Pagès, 2021, Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2020), de la traducció d’Una dona Valenta. Crazy Brave de Joy Harjo (Lletra Impresa 2021), i de Contra tot pronòstic. Una cultura en construcció (Afers, 2022). Ha rebut el premi d’Assaig Josep Vicent Marquès per la seua obra Lluny d'Amèrica, (Bullent, 2023). Actualment treballa en diversos projectes literaris i periodístics.

30 de novembre del 2022

"Lluny d'Amèrica", de Lourdes Toledo, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València


 Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència al Saló de plens de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcalde Joan Ribó i la regidora de cultura, Glòria Tello.



El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "Lluny d'amèrica", de Lourdes Toledo. Es tracta d'una obra emmarcada dins la literatura del jo, una crònica de l'estada de l'autora als Estats Units d'Amèrica feta des de la distància en l'espai i el temps.

L'alcalde, Joan Ribó, ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Toledo n'ha destacat que és «un llibre delicat i amb gran qualitat literària, on destaca l’observació encuriosida de la realitat americana bo i cosint-la amb la pròpia quotidianitat, amb anècdotes lluny de la banalitat, que transcendeixen la mera vivència personal i ens transporten a l’Amèrica real i pensada». El podeu veure ací:  https://youtu.be/zHbm_5MxqZs

Els llibres guanyadors dels Premis Ciutat de València es presentaran a la Fira del llibre de València i "Lluny d'Amèrica" arribarà a les llibreries al mes de març.

Lourdes Toledo Lorente (València, 1970) és llicenciada en Periodisme i diplomada en Magisteri. Ha treballat en Educació de Persones Adultes, i en escoles bilingües a Aragó. Durant uns anys va exercir a Santa Fe, NM, als Estats Units. Com a periodista ha treballat per a Europa Press i France Press, ha dirigit la Ràdio Local de Mislata i ha estat corresponsal de Com Ràdio a València. També va coordinar la revista Compactus. Com a articulista i crítica literària ha publicat a El Temps, Levante, L’Avenç, Turia, eldiario.es i La veu dels llibres, entre altres, i col·labora amb À Punt. Ha publicat Oficis valencians (2008), Amèrica endins (2019, XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta), La inquietud. Dietari 2018-2019 (2021, Premi), Contra tot pronòstic : una cultura en construcció (2022) i també ha traduït Una dona valenta, de Joy Harjo (2021). Amb Lluny d'Amèrica, es consolida com a escriptora d'assaig multipremiada en rebre el Premi Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

14 de juny del 2022

"De la pròpia veu a la veu pròpia", Antoni Defez ens en parla en un breu vídeo

 


"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez és el llibre guanyador del Premi Josep Vicent d'assaig, dels Premis Ciutat de València.

A través de set articles i uns preliminars, Antoni Defez reflexiona sobre la creació o cerca de la identitat. 

Entre altres coses exposa com el llenguatge ens defineix i es recolza en la poesia de Vinyoli, Pérez Muntaner o Goethe mateix, un poema del qual inicia el llibre i l'autor el recita en aquest vídeo.

També la identitat col·lectiva és objecte del llibre i es pregunta: poden les nacions no arribar a existir?

Però si som és perquè en algun moment deixem de ser, és a dir que la mort també ens configura, aquest punt l'acompanya de l'anècdota d'una rondalla d'Enric Valor.

I no oblida que som en relació al paisatge que ens envolta. Acompanya aquesta part del llibre de Joan Fuster i Joan Pla i la concepció que tenien del paisatge.

Al vídeo Defez ens diu alguna cosa més: 


I també Ramon Alcoberro ens ofereix una altra visió del llibre en aquest article del setmanari El Temps: https://www.eltemps.cat/article/17227/lart-de-ser-antoni-defez

Per saber-ne més o fullejar-ne les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3293-de-la-propia-veu


3 de març del 2022

Convocada la 40 edició del Premi d'assaig Josep Vicent marqués, dels Premis Ciutat de València

La 40 edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.



El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 12 d'abril.

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les bases de la 40a edició dels Premis literaris Ciutat de València, poden consultar-se en el web municipal de València.

A la pàgina https://bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

S’establixen dos modalitats possibles de presentació:

a) Presentar cinc exemplars de l’original, impresos, enquadernats, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, en el registre de l'Ajuntament de València

b) Per correu electrònic a la següent adreça: premisciutatdevalencia@valencia.es (consulteu instruccions a les bases)

L'any passat va guanyar el premi l'original d'Antoni Defez, De la pròpia veu a la veu pròpia.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.

A Edicions del Bullent també publiquem altres premis d'altres categories que podeu consultar en https://bullent.net/premis/

A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la XL edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.

1 de febrer del 2022

"De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València

 


Avui s'han entregat els #PremisCiutatDeValència al Saló de plens de l'ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcalde Joan Ribó i la regidora de cultura, Glòria Tello. Els veredictes ja es van fer públics el 29 de novembre de 2021.


El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra "De la pròpia veu a la veu pròpia", d'Antoni Defez.

L'alcalde, Joan Ribó, ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Defez n'han destacat una ben travada unitat interna, i la reflexió sobre les visions del paisatge d'autors contemporanis, des de Wittgenstein a Joan Fuster, per a plantejar la relació entre natura i societat.

Els llibres es presentaran a la Fira del llibre de València i "De la pròpia veu a la veu pròpia" arribarà a les llibreries al mes de març.

En "De la pròpia veu a la veu pròpia" posem el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, una necessitat que seria expressió de la tendència de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles.

Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, presentarem quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat:

En concret, la primera parada en el nostre recorregut serà el problema de la creació poètica en Joan Vinyoli. A tal efecte ens ajudaran algunes observacions del jove Wittgenstein sobre el que es pot dir i no es pot dir amb el llenguatge. 

Tot seguit, fent servir la literatura més recent a l’ús, però traient conseqüències del voluntarisme de Rovira i Virgili, analitzem la qüestió de què estem parlant quan parlem de nacions, i del problema de si les nacions podrien trobar-se en la situació de no arribar a existir.

La tercera de les reflexions tractarà d’un clàssic: el tema de mort. I aquí l’anècdota d’una rondalla d’Enric Valor ens servirà per presentar, entre altres, els posicionaments de Heidegger i Ferrater Mora.

Per últim, i prenent com a fil conductor les opinions de Joan Fuster, també les de Josep Pla, veurem com de distintes podem arribar a ser les veus dels humans respecte de la naturalesa i la significació del paisatge.

Antoni Defez (València, 1958) és professor de Filosofia a la Universitat de Girona. Ha publicat els assaigs: Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura (2009), Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui (2011), Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein (2020) i Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic (2020). És autor també dels poemaris: Pas insomne (2003), Els haikus de Ciutat Vella (2005), La fam del guepard (2005), L’arc de la mirada (2007), Incert moviment (2009) i Metralla esparsa (2014).


1 de juliol del 2021

A Port de la Selva, Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón

 


Presentació del llibre Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón a càrrec de Rubèn Molina professor de filosofia de l'INS Montsacopa.

Dissabte 10 de juliol a les 19.30 h a la Sala d'exposicions (c/ Major, 19, de Port de la Selva).

Les fronteres de Walter Benjamin ha guanyat el Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, dels premis Ciutat de València.

Amb Les fronteres de Walter Benjamin us proposem acompanyar-nos fins a Portbou a la recerca del llegat del savi de Berlín: Walter Benjamin. Un intens i original periple vital amb què va afrontar el pitjors dimonis del seu temps, que d’alguna manera també és el nostre i que va acabar abruptament a la duana empordanesa. Un indret que, en paraules de Hanna Arendt, en visitar la tomba del filòsof, «és un dels racons més bells del planeta…».

Sobretot perquè avui reivindicar la figura del filòsof alemany no és un exercici formal deslligat de la realitat del nostre temps. Perquè Benjamin pateix o anticipa –i, per tant, hi pensa–, algunes de les pitjors malures que estem patint en l’actualitat: el feixisme, l’exili, el domini subjugant dels mitjans de comunicació de masses, l’alienació econòmica, el consum descontrolat, la destrucció a marxes forçades de la naturalesa... tot això contrapuntejat per consideracions de caràcter més quotidià que focalitzen la reflexió en objectes o accions suposadament fútils com les postals, el menjar, la fotografia, el passeig, el col·leccionisme o les antiguitats...

Dos aspectes presents en aquesta nova aventura  a contravent de la colla dels cinc per l'Empordà. Sense oblidar, com va passar en el primer lliurament dedicat a explorar l’illa de la felicitat de Rousseau, les facècies i vicissituds que aquesta travessa ranquejant comporta. Una munió de despropòsits que de ben segur faran les delícies dels lectors.

Josep Muñoz Redón (Sant Sadurní d'Anoia, 1957) és professor i escriptor. Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Només sé que no sé res (Ariel, 1996), coescrit amb Manuel Güell, Filosofia de la felicitat (Empúries, 1999), Pren-t’ho amb filosofia (Pagès, 2001), La cocina del pensamiento (RBA, 2005), Good bye, Platón (Ariel, 2007), La piedra filosofal (Ariel, 2009) Prohibido pensar (Octaedro 2010), El arte de la existencia (Paidós, 2012), Tristes Tópicos (Paidós, 2013) i L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el  Premi Serra i Moret (1995), Premio Educación y Sociedad (1996), finalista del XVII Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1997), Premi Pere Calders de Literatura (1998), Menció d’Honor als XXV Premis Baldiri Reixac (2003),  Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2004) i Premi d'Assaig Ciutat de València Josep Vicent Marqués (2020).

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: 

13 d’abril del 2021

Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón #Novetat Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig

 

El darrer Premi Josep Vicent Marqués d'assaig, dels premis Ciutat de València és  Les fronteres de Walter Benjamin.

Amb Les fronteres de Walter Benjamin us proposem acompanyar-nos fins a Portbou a la recerca del llegat del savi de Berlín: Walter Benjamin. Un intens i original periple vital amb què va afrontar el pitjors dimonis del seu temps, que d’alguna manera també és el nostre i que va acabar abruptament a la duana empordanesa. Un indret que, en paraules de Hanna Arendt, en visitar la tomba del filòsof, «és un dels racons més bells del planeta…».

Sobretot perquè avui reivindicar la figura del filòsof alemany no és un exercici formal deslligat de la realitat del nostre temps. Perquè Benjamin pateix o anticipa –i, per tant, hi pensa–, algunes de les pitjors malures que estem patint en l’actualitat: el feixisme, l’exili, el domini subjugant dels mitjans de comunicació de masses, l’alienació econòmica, el consum descontrolat, la destrucció a marxes forçades de la naturalesa... tot això contrapuntejat per consideracions de caràcter més quotidià que focalitzen la reflexió en objectes o accions suposadament fútils com les postals, el menjar, la fotografia, el passeig, el col·leccionisme o les antiguitats...

Dos aspectes presents en aquesta nova aventura  a contravent de la colla dels cinc per l'Empordà. Sense oblidar, com va passar en el primer lliurament dedicat a explorar l’illa de la felicitat de Rousseau, les facècies i vicissituds que aquesta travessa ranquejant comporta. Una munió de despropòsits que de ben segur faran les delícies dels lectors.

Josep Muñoz Redón (Sant Sadurní d'Anoia, 1957) és professor i escriptor. Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Només sé que no sé res (Ariel, 1996), coescrit amb Manuel Güell, Filosofia de la felicitat (Empúries, 1999), Pren-t’ho amb filosofia (Pagès, 2001), La cocina del pensamiento (RBA, 2005), Good bye, Platón (Ariel, 2007), La piedra filosofal (Ariel, 2009) Prohibido pensar (Octaedro 2010), El arte de la existencia (Paidós, 2012), Tristes Tópicos (Paidós, 2013) i L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el  Premi Serra i Moret (1995), Premio Educación y Sociedad (1996), finalista del XVII Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1997), Premi Pere Calders de Literatura (1998), Menció d’Honor als XXV Premis Baldiri Reixac (2003),  Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2004) i Premi d'Assaig Ciutat de València Josep Vicent Marqués (2020).

Per saber-ne més i/o llegir les primeres pàgines: 


24 de novembre del 2020

Dietari o poesia?


Ara fa un mes es va presentar "L'home impacient", d'Antoni Martí Monterde, per primera vegada. Virtualment. Encara no hem pogut presentar-lo presencialment, tot i que ja tenim data: l'onze de desembre a la llibreria Fan Set, de València.

El llibre s'ha hagut de presentar ell mateix, a través dels lectors. A tavés de les primeres pàgines:

O de fragments compartits. 
En la primera presentació virtual l'autor confessa que quan escriu assaig també escriu poesia, ací podem veure'n alguns exemples:

«Són dies sense edat, dies de vianant amb abric, i de vies de tram reaparegudes en alguna obra.
Però duren poc, perquè l’infinit és escàs. La tarda declina responsabilitat, delega en fanals.» 

«Hi ha un lloc on silenci i buit esdevenen paraules sinònimes: l’Estació de França.»


Es pot veure aquella primera presentació virtual, mentre fem boca per les presencials que (esperem) vindran a: https://youtu.be/L_D-Gw4DE6Q

 


18 de juny del 2020

L'ajuntament de València convoca els premis Ciutat de València 2020



La 38a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 22 de juliol de 2020. 

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les bases de la 38a. edició dels Premis literaris Ciutat de València, poden consultar-se en la web municipal de València.

A la pàgina https://www.bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

Se’n presentaran 5 exemplars impresos, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, amb pseudònim, i s’acompanyaran d’una plica tancada, indicant-hi la modalitat a la qual concorren.

L'any passat va guanyar el premi l'original d'Antoni Martí Monterde L'home impacient, uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. 


Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals.

Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.


A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la XXXVII edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.

5 de juny del 2020

Antoni Martí Monterde: 'L'home impacient' a Gravetat Zero


Martí Monterde i L'home impacient

L'escriptor i professor Antoni Martí Monterde va ser entrevistat al programa Graveta Zero, d'À Punt amb motiu de la publicació del seu llibre 'L'home impacient', Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València.

El programa es pot escoltar "a la carta" en aquest enllaç:
https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/gravetat-zero/30052020-gravetat-zero

Aquest enllaç i altres coses interessants es poden trobar a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3259-HomeImpacient

Per exemple, també hiha aquesta ressenya de Manel Alonso a Diari Gran: https://diarigran.cat/2020/06/02/lhome-impacient/

Què trobem a 'L'home impacient' ?
Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament."L’home impacient" són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.