El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 46a edició.
S'acaba d'obrir el termini, que acabarà el15 d'octubre 2026.
L'adjudicació del premi es farà, previsiblement, el 18 de gener de 2027.
Es poden presentar els originals adreçats a persones lectores joves, la presentació s'ha de fer mitjançant al correu electrònic premivalor@bullent.net, no s'accepta la participació en paper.
En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format de tractament de textos (word o OpenOffice Writer). Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a (el nom, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic de l'autor/a i una declaració de que l'obra és inèdita i no té compromesos els drets de publicació). Les obres hauran de tenir una extensió entre els 70 i els 150 fulls Din-A4 amb un tipus de lletra orientatiu Arial de grandària 12, a doble espai.
La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.
Formaran el jurat Joaquina Barba, Pilar Puchades, Silvestre Vilaplana, Núria Sendra i una persona membre de l'equip docent de l'IES Enric Valor, en representació de l'Ajuntament de Picanya.
Silvestre Vilaplana forma part del jurat com a guanyador de l'edició anterior amb la novel·la El rei del Mides, una novel·la juvenil que parla de l'addicció als jocs d'atzar entre els joves.
S'ha convocat el premi d'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada'
📣 L'Ajuntament de la Font d'en Carròs amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València UPV (Belles Arts UPV), Edicions del Bullent i de la Fundació Brines convoquen la cinquena edició del premi d'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada' amb la finalitat d'incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats.
Com altres anys, l'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000€, (dels quals 2.000€ s’entenen com a avançament dels drets d’autor). A més el llibre serà editat per Edicions del Bullent, que inclourà el títol en el seu catàleg.
🗓️ El termini de presentació de les obres finalitzarà el diumenge 19 de juliol del 2026.
👉 I, el dijous 8 d'octubre del 2026, a la Casa de la Paraula de la Font d’en Carròs, en el transcurs del Sopar Estellés, es farà públic el veredicte del jurat.
La darrera obra guanyadora va ser On és na Margalida?, de Laura Aba, un llibre-joc il·lustrat que combina risografia i serigrafia per oferir una experiència visual i interactiva al voltant d’un tema d’actualitat: la massificació turística. A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.
El rei del Mides, de Silvestre Vilaplana, guanyadora del 45è Premi Enric Valor, és una novel·la crossover en la qual Joan ens narra la colpidora història de Biel, com els jocs d’atzar van impactar en la vida del seu amic.
«Havia intentat salvar Biel. Ho promet. Pensava que era possible, que els esdeveniments no tindrien un recorregut tan desmesurat. I em sap greu. M’hauria d’haver implicat més perquè vaig notar que les coses es descontrolaven i ell era el meu amic. Sobretot, perquè m’hauria pogut passar a mi, o perquè potser demà et passarà a tu si no estàs alerta.
Un dia va aparéixer el Mides al barri. Vinil exterior de colors llampants, una porta opaca que semblava amagar els secrets més recòndits i incitants i un horari tan extens que feia la sensació que l’establiment no tancava mai. Al començament no li vam fer cas. Teníem una vida i aquell local de llums fluorescents no combinava bé amb els estudis de secundària. Però després tot va canviar. Una mala idea fa que la roda de la Fortuna es pose en marxa i que esclaten els esdeveniments més impensats…»
La narració obri una porta a reflexionar sobre un tema tan actual com és l’addicció als jocs d’atzar, sobretot entre la joventut. Frases com “Volem tindre el plaer de viure i mai més el mal de viure” encapçalen els diferents capítols, amb temes secundaris com els primers amors no correspostos, la diversitat funcional i les dificultats econòmiques de les famílies. Els protagonistes, en acte de rebel·lió, escriuen frases als murs, frases de denúncia com: “Alliberem la nostra vida quotidiana” o “No pot tornar a dormir tranquil qui una vegada va obrir els ulls”.
L'obra va ser guardonada amb el 45é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és un dels noms més consolidats de la literatura valenciana actual. Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària, ha conreat poesia, assaig i narrativa per a adults i per a joves. Ha guanyat premis com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Premi Ciutat d’Alzira. En narrativa per a joves ha publicat nombroses obres com La mirada d’Al-Azraq, Les cendres del cavaller, La frontera negra, El triangle rosa o La música del diable (Premi Gran Angular, 2020). Amb El rei del Mides ha rebut el 45é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
Alcoi bull d'activitat aquests dies. La Universitat d'Alacant proposa una presentació ben abellidora: Breviari d'amors nobles, de Joan Borja. Seràel proper divendres 22 de maig en la Fundación Mutua levante. L'acompanyarà el professor Tono Belda.
I tenen molt a parlar, ja que l'obrava ser guardonada amb el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València. I és un llibre d'aforismes que celebra els amors nobles (d'altra manera no són amors) que donen sentit a l'existència. I com a assaig, Gustau Muñoz l'ha inclòs en el seu article a eldiario.es "Primavera de l'assaig" i en diu «Goethe, Lichtenberg, Nietzsche, Cioran, Fuster... els precedents són il·lustres. Un llibre que es fa llegir, sorprenent però llegidor, i això ja és molt.» Pots llegir la ressenya completa al eldiario.es
«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».
En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d’amors nobles, de Joan Borja reivindica la vigència i la força d’aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se’ns imposa.
Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat.
El llibre Gent de carro, de Quico Llopis, guanyador del 26é Premi Bernat Capó, comença el seu camí a la Vall d'Uixó. El diumenge 24 de maig, en la jornada organitzada per l'Associació Genets i Carreters hi haurà una exposició de fotografia i, per la vesprada, Quico Llopis farà una xerrada o presentació del llibre, que serà també introducció del documental "Gent de carro. El tir i arrossegament, l'evolució d'un esport popular".
A les 17,30 en la Biblioteca Municipal de la Vall d'Uixó.
Gent de carro és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià. L’autor ha volgut immortalitzar la ingent informació de què disposa sobre el tema dins d’un llibre i deixar constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor de l’evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, que deixa escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes valencians. A més, crea un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu ús. Finalment, elabora un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins als nostres dies justificat amb fotos i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls.
Quico Llopis és saxofonista professional i musicòleg. Treballa en escoles elementals de música vinculades a la FSMCV (a Pego, Ondara, el Verger, Dénia, Castell de Castells, etc.) com a professor de saxo i solfeig.
Ha participat en projectes sobre recuperació històrica etnogràfica en relació amb l’agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. Amb el segell personal Quadra Llopis–Ivars «Benavent» ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Amb els dos primers ha guanyat el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada, respectivament. Ha publicat els llibres Benissa en el Record (2006 i 2007) i La Banda de Benissa (2015); diverses col·laboracions literàries etnogràfiques a la revista La Mula Española (de 2018 a 2021), a Riuralogia –amb l’article «Els Carreters de la Pansa»– o El calendari dels brillants. A més, ha aportat documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno «el Botifarra» (2021). Ha fet de divulgador del món del cavall valencià en els programes d'À Punt «Terra Viva», «Tresors amb història» i «Qui és qui». I també gestiona en xarxes socials els perfils de divulgació Cavalls en València i Gent de Carro.
Organitza exposicions itinerants etnològiques pels pobles.
A Callosa d'en Sarrià divendres 22 de maig es reuneix el club de lectura L'Espill per a compartir la lectura de Si escrius Cèlia..., de Lliris Picó. Comptarà amb la presència de l'autora i l'activitat està oberta a altres persones que hagen llegit el llibre, encara que encara no formen part del club. Només cal avisar a la biblioteca
Si escrius Cèlia... conta la història d'una escriptora que, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història que escriu. Es tracta de la història de Cèlia una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.
Si escrius Cèlia… és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.
Amb aquesta novel·la, Lliris Picó ha guanyat el 66è Premi Soler i Estruch.
Lliris Picó i Carbonell (Ibi, 1972), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Treballa a la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans, on realitza tasques d’administració, dinamització lingüística i gestió cultural. Ha publicat diversos estudis i articles sobre l’obra poètica de Gaspar Jaén en revistes com Caràcters i L'Aiguadolç. Ha col·laborat amb alguns mitjans de premsa escrita com ara el diari Información o El País mitjançant la publicació de diversos articles i relats, i amb el diari El Punt/Avui on ha publicat una columna periòdica en l’espai “Fil d’aranya” entre el 2011 i finals del 2014.
És autora de les novel·les Helena: un record sempre és mentida (Columna, 2002), Les ales de la memòria (Marfil, 2003), L’olor dels crisantems (Tres i Quatre, 2005), Claus de serp (Marfil, 2007) i dels reculls de contes Amb D de Dona (Inèdit. 2010). És també coautora –amb Rafa Gomar, Joan Olivares,Carles Mulet, Francesc Bononad, et al.- del recull de relats 6000 estúpids i 10 més (Efímer, 2014). Les seues obres han rebut diversos guardons entre els quals destaquen el XXI Premi 25 d’abril Vila Benissa (2001) i el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004) i Premi de Narrativa 9 d’Octubre de Sant Vicent del Raspeig 1998 i 2010. AmbMoisés, estigues quiet, guanya el 34é Premi Enric Valor i amb Ventalls de paper, va quedar finalista de la 38 edició. Torna a Guanyar el Premi Enric Valor en l'edició 43 amb Les papallones del kebab. Amb Si escrius Cèlia… (2025) torna a la narrativa per a adults després de guanyar el Premi Soler i Estruch.
El falcó daurat de Juli Martínez Amorós es presenta divendres 22 de maig a les 19h al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi. Amb l'assistència de Juli Martínez Amorós i de l'escriptor alcoià Jordi Davó Moltó.
L'autor presenta la seua novel·la en una de les ciutats que li ha servit d'ambientació per a la història. Ací tenim un vídeo promocional de l'obra: (https://youtube.com/shorts/ekwqUvzbiB8)
El falcó daurat conta la història del jove policia Arnau Feliu que s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores. Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps. El falcó daurat és un thriller on la memòria col·lectiva i la música popular dels setanta es converteixen en protagonistes del misteri. Ha estat guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch, de Castelló (la Ribera).
Juli Marínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016).
Torna la Plaça del Llibre de Gandia! Aquesta és la 6a edició que acull la capital de la Safor i se celebrarà des de dijous 14 fins a diumenge 17 de maig.
El llibre que tanca la plaça és "Cartografies": diumenge 17 de maig a les 12.30 h al pati de la Biblioteca de Gandia. Rosa Mascarell Dauder en conversa amb Isabel Canet Ferrer i Núria Sendra sobre el camí que va traçar per a l'auto-reconstrucció a través de lectures de les biblioteques dels amics que li oferiren refugi i que dona peu al llibre.
De CartografiesRosa Peroy ha dit a la seua ressenya a La Veu dels llibres: «Cartografies no és un assaig segons el costum, ni tampoc un dietari íntim disfressat de filosofia. És més aviat una autobiografia intel·lectual en forma de mapa vital, un recorregut per les idees que han permès a Rosa Mascarell pensar —i sostenir— una vida travessada per l’exili, la violència, el poder i la necessitat de dignitat.» i també«… poques vegades un llibre recent aconsegueix pensar amb tanta honestedat la relació entre vida, pensament i dignitat».
Cartografies és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.
Amb Cartografies, Rosa Mascarell va guanyar el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués de l'Ajuntament de València.
Picanya al mes de maig s'ompli d'actes literaris. Presentacions, tertúlies, xerrades… És la 17a edició del Maig Literari i és una cita consolidada.
El dijous 14 de maig a les 18:30h el Centre Cultural acollirà una conversa al voltant de Cartografiesamb Rosa Mascarell Dauder, l'autora, i l'acompanyaran Xelo Sánchez Vivó (presidenta de l’Associació Dones de Picanya) i Núria Sendra Marco (editora d'Edicions del Bullent).
Cartografiesés un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.
L'acte és d'accés lliure fins completar l'aforament.
Gent de carro. Aproximació històrica al món del cavall agrícola valencià, de Francisco Llopis (més conegut com Quico Llopis) va ser l'obra guardonada amb el 26é Premi Bernat Capóde difusió de la cultura popular que convoca L'Etno Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València. El llibre ja és una realitat i va al galop cap a les llibreries i els lectors i lectores.
Gent de carro és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià.
L’autor ha volgut immortalitzar la ingent informació de què disposa sobre el tema en un llibre i deixar constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual.
Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor de l’evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, que deixa escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes valencians. A més, crea un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu ús. Finalment, elabora un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins als nostres dies justificat amb fotos i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls.
Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994), més conegut com Quico Llopis, és saxofonista professional i musicòleg. Treballa en escoles elementals de música vinculades a la FSMCV (a Pego, Ondara, el Verger, Dénia, Castell de Castells, etc.) com a professor de saxo i solfeig.
Ha participat en projectes sobre recuperació històrica etnogràfica en relació amb l’agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. Amb el segell personal Quadra Llopis-Ivars «Benavent» ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Amb els dos primers ha guanyat el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada, respectivament. Ha publicat els llibres Benissa en el Record (2006 i 2007) i La Banda de Benissa (2015); diverses col·laboracions literàries etnogràfiques a la revista La Mula Española (de 2018 a 2021), a Riuralogia –amb l’article «Els Carreters de la Pansa»– o El calendari dels brillants. A més, ha aportat documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra (2021). Ha fet de divulgador del món del cavall valencià en els programes d'À Punt «Terra Viva», «Tresors amb història» i «Qui és qui». I també gestiona en xarxes socials els perfils de divulgació Cavalls en València i Gent de Carro.
Organitza exposicions itinerants etnològiques pels pobles.
Dissabte 9 de maig signarà el llibre a la Fira del llibre de València i el 24 de maig presentarà el llibre a la Vall d'Uixó.
El divendres 8 de maig, Anna Roig inaugura a l'espai expositiu de la llibreria La Casa Invisible en Paterna la seua exposició Descobertes.
En el procés de creació de la coberta d'un llibre Anna Roig proposa diverses opcions per a triar. Totes són obres d'art i la que finalment és escollida ho pot ser perquè s'ajusta més al misatge a traslladar del llibre o, senzillament, perquè només en pot haver una. L'exposició mostra imatges que van ser opcions per a llibres de la col·lecció Dèdal. Serà una selecció d'imatges en mida pòster i d'altres originals més menuts que formen part del procés creatiu.
Anna Roig usa el fenomen conegut com "pareidolia" que fa que el nostre cervell interprete formes i imatges com a figures reconeixibles.
La inauguració serà divendres 8 de maig a les 19:30h. Comptarà amb la presència d'Anna Roig i hi haurà una picadeta. Es podrà visitar a la llibreria fins al divendres 12 de juny.
Alacant té lectores i lectors que mereixen gaudir de les bones lletres valencianes, malgrat tot. Amb el lema: Un llibre, un començament, una història, Alacant celebra la seua Fira del llibre de dimecres 6 de maig fins a diumenge 10 a la Plaça Sèneca.
Si no hi ha presentacions de llibres en valencià, no és per falta de voluntat d'escriptors i escriptores que hi aniran a dedicar els seus llibres. Hi ha programades signatures de Joan Borja, Victòria Cremades, Lliris Picó, Carles Cortés o Juli Martínez Amorós, entre altres, la majoria a la caseta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que tindrà més llibres en valencià durant tota la fira.
Destaquem les següents cites:
Dissabte 9 de maig a partir de les 19h signarà Joan BorjaBreviari d'amors nobles, una obra guardonada amb el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València que reivindica la vigència i la força d'aquesta forma concentrada de pensament que són els aforismes.
Diumenge 10 de maig a les 12h estarà Juli Martínez Amorós signant El falcó daurat, una novel·la negra ben propera: ambientada a Alacant, Alcoi, Xàtiva, València, Barcelona… mereixedora del Premi Soler i Estruch de Castelló.
De dimecres fins a diumenge podràs trobar a Lliris Picó a la caseta i també signarà les seues obres, moltes guardonades també entre les quals Si escrius Cèlia, una novel·la Premi Soler i Estruch de Castelló de dones i contrasts entre el passat no tan llunyà i el present atzarós o Les papallones del kebab una novel·la crossover guanyadora del Premi Enric Valor.
El pròxim dimecres 6 de maig a les 18, el Centre Cultural de Massamagrell acull un taller infantil sobre El cervell lector i La neurona lectoreta.
La neurona lectoreta explica un secret que et canviarà la vida per a sempre i que et farà créixer més de pressa. Com? Amb tres històries reals que ens explica Fani Grande i a través de les quals aprenem coses sobre com funciona el cervell, la importància de llegir i, sobretot, a triar si volem tindre un cervell o un meló al cap... Com més seriosos són els temes, més cal abordar-los amb humor i per a això Fani va pensar amb Ortifus per tal que La neurona Lectoreta estiga ben divertida.
La 61 Fira del llibre de València ja és ací, els jardins de Vivers bulliran d'activitats literàries, de signatures, de recomanacions... Esperem amb il·lusió que ens visites! 🌹📖
Serem a les casetes 93 i 94 des del divendres 30 d'abril fins al diumenge 10 de maig.
Alguns dels autors que han confirmat la seua presència a la caseta deBullent:
L'Ajuntament de València presenta els premis Ciutat de València, entre els quals Breviari d'amors nobles, de Joan Borja, Premi Josep Vicent Marqués d'assaig.
Na Margalida torna a casa! Diversos indrets de l'illa de Mallorca són l'escenari que Laura Aba ha triat per al llibre-joc On és na Margalida? que denuncia la massificació turística. I, al seu poble, a a Santa Maria del Camí, hi presenta la seua obra, guanyadora del Premi La Paraula Imaginada d'Àlbum il·lustrat.
La cita és el dissabte 2 de maig a les 12 h al Celler Jaume de Puntiró, en què també s'oferirà un tast del vi blanc de la varietat Giró Ros (varietat blanca autòctona de Mallorca).
On és na Margalida? és un llibre-joc que denuncia la massificació turística. Hi ha molta, molta gent... Sabràs trobar a na Margalida dins d’aquesta multitud?
La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig, ha estat representada en múltiples teatres i centres educatius per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es pot contactar i concertar una actuació al seu web). Hi ha programades diverses actuacions enguany, com per exemple:
ABRIL:
📅23/04/26,Casa de la Cultura, Almassora, 12h.
MAIG:
📅23/05/26,Casa de la Cultura, La Pobla de Vallbona, 19:30h
AGOST:
📅30/08/26, Macastre Teatro Festival, horari per confirmar.
Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.
Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.
Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.
L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'Espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.
Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.
El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós, es presenta a la Biblioteca de Xixona. Una activitat negra, de novel·la.
I de color mel perquè és una lectura que t'enganxa fins que s'aclareix el misteri.
La presentació comptarà amb l'autor i estarà al càrrec de la mestra Lydia Garrigós.
El falcó dauratfou guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch. Segueix la història del jove policia Arnau Feliu que s'estrena l’any 1987 amb un cas que sacsejarà els fonaments de tot el que creia saber. Al seu costat, la periodista Mireia Blanc sospita que la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys enrere en un aparent accident de trànsit, amaga molt més del que es va dir aleshores.
Quan Nicolau Valor, el germà del cantant, comença a comportar-se de manera estranya i desapareix en circumstàncies sospitoses, Feliu i Blanc s’endinsen en una investigació plena de silencis, traïcions i secrets enterrats. Mentre les pistes els arrosseguen cap a una xarxa de connexions perilloses, descobreixen que res és el que sembla... fins i tot després de tant de temps.
El falcó daurat és un thriller on la memòria col·lectiva i la música popular dels setanta es converteixen en protagonistes del misteri.💀🚔🎵
Ens podem enamorar del poble que vam deixar? El dijous 23 d’abril a les 19 h, la Biblioteca Pública de Tavernes de la Valldigna organitza el club de lectura dedicat a Mai no s'acaba de tornar de Matilde Gordero-Moreno.
És l'ocasió ideal per parlar d'aquesta i altres qüestions relacionades amb el llibre amb la seua autora.
Mai no s'acaba de tornar és un assaig sobre el retorn al poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa. Completa aquesta obra un conte, «L'altra», sobre el pas del temps i el fil que ens uneix a qui ens ha precedit i a qui ens succeirà.
Este dissabte 18 d'abril a partir de les 10h se celebra a la Plaça 3 d'abril de Paiporta Reviscolem. Festa pel valencià! Organitzada per Plataforma per la Llengua i l'Ajuntament de Paiporta.
La festa comptarà amb tallers infantils i juvenils i amb música en directe de Factoria de sons, Maria Faubel i Dissonants. A més, hi haurà l'actuació de la Nova muixeranga d'Algemesí!
Atenció! També podràs trobar els llibres bullents a les parades de llibres!