Ahir es van entregar els #PremisCiutatDeValència a l'Hemicicle de l'Ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcaldessa Maria José Català i el regidor de cultura, José Luis Moreno. Els veredictes ja es van fer públics el 20 de novembre de 2025.
El premi Josep Vicent Marqués d'assaig ha estat per a l'obra Breviari d’amors nobles, de Joan Borja.L'alcaldessa ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Joan Borja n'han destacat «un text amb una visió personal i reflexiva, centrada en gustos i influències literàries amb un estil estètic i metafòric. Una reivindicació del gènere de l'aforisme amb veu pròpia».
«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».
En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d’amors nobles, de Joan Borja —obra guardonada amb el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València— reivindica la vigència i la força d’aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se’ns imposa.
Hereu d’una tradició il·lustre que va de Montaigne a Nietzsche, Maria Zambrano o Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat.
Perquè, al capdavall, escrivim sempre d’allò que estimem. D’allò que ens mou, ens interpel·la, ens inquieta o ens fa sentir vius. Organitzat en sis parts —De l’amor a les paraules, a la civilitat, a la bellesa, al coneixement, a la vida i a l’amor—, aquest llibre és un breviari contemporani que celebra els amors nobles que donen sentit a l’existència.
Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.
Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.
Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025).
Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.
