Dissabte, 22 de febrer:
I també, en la VESPRADA del dissabte:
Ester Vizcarra signarà el seu llibre La cadira de l'artista indòmit
I també, en la VESPRADA del dissabte:
Ester Vizcarra signarà el seu llibre La cadira de l'artista indòmit
El dijous 13 de febrer de 2025 estava previst fer l'acte de lliurament del 43é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. El premi està convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i és el premi més antic del País Valencià en narrativa juvenil. Tanmateix, com a conseqüència dels efectes de la DANA a Picanya l’acte en si es posposa sine die.
Tot i no haver acte tal i com es venia fent, es farà saber a les escriptores i escriptors participants si la seua obra ha estat premiada o no. Es manté el veredicte del jurat en la data prevista, així com la dotació de 6.000 € per a l’obra distingida amb el guardó Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.
Tal i com es va fer l’any 2021, en aquell cas degut a la pandèmia, és possible que l’acte de reconeixement es faça una vegada l’obra haja estat publicada. En aquella ocasió es va fer de cara al bon temps i a l’aire lliure. Picanya ha patit molta destrucció en les infraestructures i les que queden estan sobrecarregades d’actes.
És tradició que l’acte de lliurament del Premi Enric Valor es faça al Centre Cultural de Picanya i sol comptar amb música en directe, així com una conductora de l’acte (l’any passat fou Amàlia Garrigós), parlaments de l’editora Núria Sendra, Josep Almenar, alcalde de Picanya, i la persona guanyadora
L’any passat, la 43a edició, va premiar el llibre Les papallones del kebab, de Lliris Picó. Una novel·la realista que destaca la riquesa de la diversitat cultural, la integració i la convivència on dues germanes, filles d’un pare egipci i una mare valenciana, ens endinsen en les vivències, preocupacions i experiències de la joventut actual. En el lliurament el premi Enric Valor se sumà a la celebració del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés.
La 42a edició va premiar el llibre de Fàtima Ponsdomènech, Llegenda dels registres una apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura duen la seua protagonista a superar els límits i forjar el seu propi destí.
Del 7 al 9 de febrer, Potries s’ompli de tradició, cultura i història. Amb una programació plena d’animació, gastronomia, música, fira i tallers per a tots i totes.Este any recordem la signatura de la concòrdia entre els Borja i els Centelles fa 514 anys, que solucionava el repartiment de l’aigua de regadiu des de Potries fins la mar. Per què enguany? Perquè exposarem el document original de 1511 custodiat pels Arxius de la Noblesa de Toledo, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura.
'El gatet diu Mec' / 'El gato dice Cuac', de Fani Grande i José Fonollosa, és un deliciós àlbum il·lustrat infantil.
Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!
Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?
És un llibre per a ajudar a xiquetes i xiquets que tinguen una dificultat amb la llengua. Bé perquè realment necessiten l'ajuda d'un logopeda (que en el llibre és una "gatopeda"), o bé perquè vinguen d'altres països o perquè tinguen, pel que siga, alguna dificultat expressiva.
La propera activitat del llibre serà a les sessions de contacontes de la llibreria El Cresol, del barri Patraix de València.
El dimarts 4 de febrer a les 18h. Podràs passar-ho bé i emportar-te el llibre dedicat per l'autora!
El llibre, doncs, es mostra com un bon i plaent mitjà per fer visibles aquests «trinquets valencians silenciats i marginats». El següent pas, és a dir, un cop fet el diagnòstic dels perquès, mirar de posar-hi remei està per fer.
Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats.
Trinquets trencats ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat.
Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.
Una bona ocasió per conversar sobre aquesta novel·la que narra les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista alcoià.
Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?
Al llibre, Joan Lluís Monjo diu sobre aquesta cita arreplegada a Alacant que es vol provocar els oients en fer-los veure que han caigut en el parany de la interpretació en clau sexual, tot i que l’opció innocent és només una tapadora.
Si santa Llúcia és el darrer porrat de l'any, sant Antoni és el primer.
Amb motiu de la riuada el passat 13 de desembre un conjunt d'editorials i llibreries afectades per la DANA es va recuperar un acte que ja s'havia fet anys abans per sis editorials valencianes per celebrar la vinguda de la llum. La llum, també, de la il·lustració, de la literatura, dels llibres valencians. Aquesta vegada el motiu no era de festa, sinó de cura, de solidaritat amb el patiment originat per la catàstrofe. I les editorials eren moltes més, quaranta i onze les llibreries. La resposta va ser lluminosa, com ho és el poble valencià. L'agraïment, infinit.
Si per santa Llúcia el dia creix a un pas de puça, per sant Antoni, que ve a ser el primer porrat de l'any ho fa ja a un pas de dimoni. I a Castelló de la Plana han volgut replicar la llibreria solidària
Així, pels voltants de sant Antoni, el dissabte 18 de gener, es celebrarà a l'Espai Cultural Obert. (Plaça de les Aules, Castelló), la jornada ‘Agermanats per la DANA’, on 18 editorials valencianes damnificades per la DANA oferiran una gran varietat de llibres, presentacions i contacontes per a tots els públics. L'horari serà de 10.30 h - 14 h, pel matí, i de 16.30 h - 19.30 h de vesprada.
La inauguració serà a càrrec de Rosario Raro, escriptora. I la cloenda, a càrrec de Manolo Gil, editor de Vincle Editorial.
A Muro hi ha preparada una nova presentació del llibre, el proper dijous 16 de gener a les 19,30h en la Biblioteca Municipal de Muro.
Hi intervindran Ester Vizcarra, l'autora; l'escriptor Francesc Pou i l'historiador de l'art Jordi Linares.
Paral·lelament, també s'inaugurarà una exposició de l'obra de Solbes Arjona, qui inspira el protagonista de la novel·la.
A La cadira de l'artista indòmit Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.
També hi ha preparat un club de lectura per al 23 de febrer a Alcoi, obert a qui vulga acudir. Amb Ester Vizcarra i Silvestre Vilaplana.
Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3328-cadira-artista-indomit
Fani Grande va ser entrevistada a la Plaça del llibre a propòsit de la presentació de l'àlbum il·lustrat "El gatet diu mec", de Fani Grande i José Fonollosa.
La podeu escoltar en aquest vídeo, que hem transcrit a continuació: https://youtube.com/shorts/5OtZN52MNug?si=U2enAskaiBzOODaK
"El gatet diu mec" és el meu primer àlbum il·lustrat i em fa una il·lusió especial. Hem fet un llibre per a ajudar a xiquetes i xiquets que tinguen una dificultat amb la llengua. Bé perquè realment necessiten l'ajuda d'un logopeda (que en el llibre és una "gatopeda"), o bé perquè vinguen d'altres països o perquè tinguen, pel que siga, alguna dificultat expressiva.
Aleshores el que fem és amb un gatet que diu "Mec" perquè no sap dir "Meeu", amb la història del gatet, els ajudem a normalitzar la diversitat de cadascú, de la seua parla.
I la història està molt rodoneta i molt treballada per a que el conte siga llegit en veu alta. I que estiguen segurs que el que proposem –que proposem fins i tot exercicis per a escalfar la veu i per a despertar les lletres adormides– que sàpiguen que està revisat des del punt de vista dels professionals.
Quines són les claus per a animar a la lectura?
"Les claus per a animar a la lectura és la pregunta del milió. Faig molta mediació lectora i sempre que vaig a parlar, la clau és detectar la necessitat de les futures lectores i lectors, és a dir, detectar quins temes els agraden i proposar-los temes per a convidar-los a llegir.
A partir d'eixa experiència grata amb la lectura, ja és més fàcil poder-los explicar també com és d'important llegir per al cervell; que és una de les coses que treballe i, a més, cada dia amb més ganes perquè m'adone que en els tallers quan explique com és d'important la lectura per al cervell, què significa per a les persones que no lligen, com es tradueix això en un deteriorament cognitiu més endavant, pense també que des de saber què significa llegir podem també sumar arguments.
No sols llegir per entreteniment, sinó també com una inversió en salut. Llegir per a fer reserva cognitiva.