El llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà, dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament amb el propòsit de reviure els seus bons temps i advertir els que ara funcionen. L'autor els ha visitat, ha parlat amb persones relacionades i n'ha fet fotografies en color que apareixen en l'obra.
Iniciativa de la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València, aquesta obra ara es pot trobar també al catàleg d'Edicions del Bullent i a les llibreries.
Cada trinquet du al llibre un títol evocador. Són:
Sagunt:
L’elefant blanc
Casinos: El tio Maxi
Alzira: La pissarra
Carcaixent: Cinema Paradiso
Oliva: Del castell a la mar
Vilallonga: El Trinquet Tarsan
Almoines i Palma de Gandia: Paret contra muralla
Algemesí: El contrapunt
Alcoi: Un més entre tants
Rafelcolfer: Museu a l’aire lliure
La Vilavella: Solsida
Villar del Arzobispo: L’últim de la
Serrania
Alginet: Territori Juliet
L’Olleria: El forat del pany
Tavernes de la Valldigna: La llar del fil
Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats.
"Trinquets trencats" obra ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat.
La coberta del llibre és obra del dissenyador César Amiguet.
Sergi Durbà (Sagunt, 1979), de professió ensenyant, comença la seua trajectòria literària amb un blog: costumaridurba.blogspot.com. I és al blog, precisament, que li deu molts dels seus títols publicats, entre d’altres el darrer, que porta com a títol El cant de les granotes (2022). Autor d’una obra que oscil·la entre l’evocació i la identitat, les seues lletres són deutores d’un romanticisme que no es pot obviar perquè encara batega al dedins dels valencians, sempre present en assajos i novel·les com ara Amanda, Colp a colp, Les nostres festes, Costumari de records i Camins al sud. Amb aquest Trinquets trencats, l’escriptor transmet la passió que sent per un món ple de records i sentiments que mai no s’han de perdre per bé que la consciència del poble siga feble i el denominat progrés avance implacable enmig dels temps frenètics i alienadors que ens ha tocat viure.
