Bruixes, dimonis i misteris, d'Àlvar Monferrer a preu de pre-publicació

El darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular versa sobre els misteris que ens són més propis.

El llibre serà publicat a principis d'abril a la col·lecció La Farga, en rústega i amb 264 pàgines que donen a conèixer diversos aspectes marginals de la vida i la cultura popular valenciana.

El preu de venda al públic serà de 17 euros però els propers 20 dies hi haurà la possibilitat d'adquirir-lo a preu de pre-publicació a 11,90 euros. Com? A través del nostre web, clicant aquí.

Només arribe el llibre l'enviarem a qui l'haja comprat abans. A partir de 25 euros de compra els ports són gratuïts.

Actualment és ben conegut què és això de la Santa Companya gallega, o que els morts de les tribus índies van a parar al cel del gran Manitú.

A Bruixes, dimonis i misteris hi ha històries com aquestes però de casa nostra:

-Una cadira abacial endimoniada que fa maldats des de fa segles fins a l’actualitat

-Què trobaven els bisbes dels s. XIV i XV quan enviaven a fer estudis sobre bruixeria i superstició? Què preguntaven?

- L’astrologia valenciana.

-Una monja d’Alcoi, fetillera per la gràcia de Déu.

-L’orgue que tocava sol... I molt més!

Àlvar Monferrer (Les Useres, 1940), ha cursat estudis en les universitats de València, Barcelona i Madrid i és Doctor en Filosofia i Lletres en la Universitat de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat de Barcelona, al Centre de la UNED, de Castelló - Vila-real, i Centre d’Estudis Teològics Mater Dei, de Castelló de la Plana i també ha fet diversos cursos tant en Barcelona com en Castelló de la Plana.

A banda de publicacions sobre serveis socials, educació i psicologia educativa, ha centrat el seu treball en el camp de l’Etnologia, sobretot, de la religiositat popular i temes derivats amb nombrosos llibres publicats i una quinzena d’articles en diverses revistes. D’entre els llibres publicats destaquem Els endimoniats de la Balma (1997, València, CVC), Els Pelegrins de les Useres (1991, València, CVC), o El Romancer valencià (Antologia). (2004, Picanya, Edicions del Bullent) amb el qual també va guanyar el Premi Bernat Capó l’any 2003.

També ha col·laborat en diversos periòdics i revistes i ha intervingut en emissores de ràdio i televisió.

Enric Camps ens presenta Tot interior en un vídeo

En aquest vídeo, Enric Camps ens parla en un minut del seu llibre Tot interior. Es tracta d'una novel·la feta d'una suma d'històries:

Tot interior va guanyar el darrer Premi Soler i Estruch dels Premis Castellum Ripae.

Quan el jove Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el pas del temps, aquests trajectes esdevindran l’únic moment amable de la jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora d’un vagó. Al llarg d’una vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que hom podria considerar surrealistes o fruit de la voluntat d’una ment malalta. Mentrestant, superarà Mencials l’empresonament a què el sotmet el seu propi cos?

Pots aconseguir aquest llibre a les millors llibreries o també al web de Bullent.

Enric Camps (Godella) és delineant de professió i de vocació. A nivell literari, ha rebut premis arreu del territori lingüístic: Montuïri, Canals, Organyà, Vila-real, Tremp, El Puig, La Vila Joiosa, Paterna... Sempre dins de l’àmbit del relat curt, que, segons afirma, "és la manera que té la literatura de transmetre els secrets més transcendents amb una simple xiuxiueig a cau d’orella".
Fins ara ha publicat alguns dels contes guardonats en obres conjuntes com, per exemple: ‘Ara!, ‘Maitetxu’, ‘Els noms incomplets’, ‘La calor del cor en una tassa de brou’, ‘Telefona’m’, ‘Contracte indefinit’, ‘El gran bac’ o ‘Tango de plors i memòria’. "Tot interior" ha guanyat el Premi Soler i Estruch dels Premis Castellum Ripae.

7 d'Estellés i Bertomeu tornen a Barcelona

Demà 26 de febrer i el divendres, 28 de febrer hi haurà dos concerts de Bertomeu amb 7 d'Estellés a Barcelona.

Així, teniu dues oportunitats per escoltar-lo:

Dimecres, 26 de febrer
a les 19:00 hores
a la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu (c/ Carme, 47 - c/ Hospital, 56)

i

Divendres, 28 de febrer 
a les 20:30 hores
a l'Espai País Valencià - Casa València (c/ Còrsega, 335)

I si no pots anar o per anar fent boca, aquí tens tres mostres en vídeo. tres poemes de Vicent Andrés Estellés musicats:

Només un mot que t'ho diria tot: Vida:  http://youtu.be/uMstfCWw19M

Treballe amb molt d'amor un idioma: http://youtu.be/KtN-gYug29g

Assumiràs la veu d'un poble: http://youtu.be/_R9sR1iLnZ4

Aconsegueix el llibre: http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=3150

Per contractar una actuació de Bertomeu: 656 825 483
http://www.myspace.com/bertomeumusic

Més actuacions previstes al blog de Bertomeu: http://bertomeumusic.blogspot.com.es/2013/03/proxims-concerts.html

Mercè Climent presenta la seua obra infantil a Cocentaina

La setmana de Carnestoltes és ideal per a obrir les portes a la fantasia. Per això Lina se'n va amb Marc a acompanyar a Mercè Climent (la seua autora) a la biblioteca de Cocentaina.

Serà el Dijous, 27 de febrer a les 18:30 h a la Biblioteca Municipal de Cocentaina (Pla de la Font, 10). I anirà a càrrec de Juli Capilla.

A Lina Panxolina i el quadern màgic: Lina és una xiqueta molt llesta i observadora que adora la màgia i la fantasia. Tanmateix, Lina se sent una mica apartada del món que l’envolta i està cansada de les odioses burles dels companys del col·le. Un dia se li apareix un personatge misteriós que l’obsequiarà amb un quadern màgic: tot allò que dibuixe es farà realitat.

En aquest vídeo Mercè Climent ens parla del conte

A Algemesí, Els xiquets de la gorra, d'Enric Lluch

Ha arribat l'hora de fer la presentació en societat del darrer llibre d'Enric Lluch: Els xiquets de la gorra, amb dibuixos de Pere Devesa.

Es tracta del darrer Premi Carmesina i serà, com no, al poble de l'autor: Algemesí.

La presentació està prevista per al divendres 28 de febrer del 2014 a les 19:30 hores, a la Sala Vicent Castell de la Biblioteca Pública d'Algemesí (c/ Lluís Vives, 9).

La presentació anirà a càrrec d'Elisa Lluch, filla d'Enric Lluch, qui també intervindrà.

A Els xiquets de la gorra: Manel duu uns mesos vivint a l’hospital. Allí no té tants amics com a l’escola però són suficients per fer un equip d’operacions especials. A l’hospital hi ha moltes històries per descobrir. La gent que ocupa les habitacions del mateix hospital els expliquen part de les seues vides i amb les infermeres i les proves que han de passar viuran aventures de les bones. Així insuflen ànim, coratge i il·lusió als que els coneixen.

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història per la Universitat de València.La seua activitat literària abasta, bàsicament, la narrativa infantil i juvenil. Ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Samaruc al millor llibre valencià, el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Carmesina, etc. És autor d’uns seixanta llibres de caràcter infantil o juvenil. La seua obra ha estat traduïda a totes les llengües de l’Estat i ha estat transcrita al sistema Braille. En Edicions del Bullent ha publicat El regne de Tentipotenti, L’inventor Xaveta, En quin cap cap?, premi de la Crítica de l’IIFV, i La germanor del camí, Premi Enric Valor de narrativa juvenil.

Nou llibre-disc en camí: El pirata Pataxula en... El tresor del monstre!

Diu, que diuen que li han dit, que el mes que ve arriba a les millors llibreries un dels pirates més grans del món: el pirata Pataxula.

És un llibre-disc amb la història del primer tresor que hagué de buscar, i duu un cd amb la història narrada, amb cançons de Bertomeu i simpatiquíssims dibuixos d'Empar Bou. Us el presentem en vídeo:

El primer tresor que hagué de buscar el pirata Pataxula amb la seua tripulació va ser el tresor del monstre. Quina mala sort! Però era el que deia El Llibre dels mapes...

En aquest llibre trobaràs una història sobre el valor de l’amistat i el respecte a la diferència.

Duu un cd amb el conte dramatitzat i les següents cançons: Cançó del pirata Pataxula, Cançó dels Pirates, Cançó del llibre dels mapes, Cançó de la cova, Cançó de les pirates i Cançó del monstre.

Bertomeu és músic. Ha fet totes les cançons que s’hi poden escoltar i moltes més. També ha escrit aquest conte amb un somriure perquè Pataxula era el millor de les acampades escolars quan era petit i encara ara ho és.

El pas dels maulets. Per entendre la Guerra de Successió, de Pau Tobar a Xàtiva

Xàtiva és un punt important per a entendre la Guerra de Successió. I viceversa. Per això, al llibre El pas dels maulets, de Pau Tobar, Xàtiva era un lloc de pas obligat en la seua particular gimcana conduïda per un misteriós Joan Baptista Basset a la recerca de les claus d'aquest fet històric tan important per a nosaltres.

Així que també era de justícia fer-hi una presentació emblemàtica. I ja és aquí. A la llibreria La Costera, i amb l'escriptor Toni Cucarella, dos referents de la cultura socarrada (i no només).

Data: Dissabte 22 de febrer de 2014
Hora: 19:30
Lloc: Llibreria La Costera (c/ Gregorio Molina, 17 de Xàtiva)

En l'argument d'El pas dels maulets. Per entendre la Guerra de Successió:

Alícia i Toni són dos amics que apuren les darreres setmanes d'un tranquil estiu a Altea. Unes vacances deliciosament rutinàries fins que un misteriós personatge es creua en les seues vides. Des d'aleshores es veuran immersos en un trepidant viatge a través del temps resseguint escenaris d'un conflicte que canviarà per sempre més la història del nostre poble. Rere el pas dels maulets, els joves crearan sense sospitar-ho el seu propi camí d'estima i rebel·lia. L'enigma que han de resoldre Alícia i Toni ens acosta a la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta. Uns fets transcendentals que, tot i ser presents al currículum d'Història i Llengua de secundària i batxillerat, sovint passen desapercebuts en la voràgine del curs.

Comença a llegir el llibre en línia:

A Banyeres, arriba Un tren de llegenda, el Xitxarra, de Juli Capilla

Només pel nom, el poble de Banyeres de Mariola ja evoca alguna cosa màgica alhora que propera. Era una parada obligatòria per a Un tren de llegenda, el Xitxarra, de Juli Capilla. I com que les bibliotecàries tenen un gran olfacte per a aquestes coses, n'han organitzat una ben bonica per al proper divendres.

Data: Divendres 21 de febrer de 2014
Hora: a les 19:00 h.
Lloc: a la Biblioteca de Banyeres de Mariola

Amb la intervenció de Toni Sanjuán, mestre i membre del Col.lectiu Serrella, Núria Sendra, editora, Antoni Laveda, l’il·lustrador i l’autor, Juli Capilla

És un llibre recomanat per a lectors majors de 8 anys que pots trobar a les millors llibreries i al web de Bullent

El iaio Ferran convida els seus néts a pujar al tren de joguet que hi ha al parc del seu poble, Almoines. Però, de sobte... es troben en un tren de veritat! És el Xitxarra, l'antic tren dels anglesos que anava del Port de Gandia fins a Alcoi. Pel camí, coneixeran uns amics d'una altra època, herois i personatges llegendaris. Una aventura al·lucinant, plena de perills, que els ensenyarà uns mons i unes persones tan desconeguts per a ells com fantàstics.

Ja coneixeu la Cançó El Xtxarra de Jordi Gil? 

Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia i Cornellà, a Lletres Valencianes

Escriure per a viure o viure per a escriure? Aquesta és la reflexió que la lectura de Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia i Cornellà, li ha suggerit a Isabel Marín, l'autora de la crítica apareguda a la darrera revista Lletres valencianes (podeu baixar-vos el pdf de la revista aquí).

Cada lector fa una lectura de la mateixa novel·la. Al nostre parer, Joan Bustos s'hi acostava més en la crítica que va fer al seu blog sobre el mateix llibre:  pot la lectura salvar una vida? (podeu llegir-la ací )

El llibre de Dolors Garcia i Cornellà no deixa indiferent, és profund i emotiu. Apassionat.

L'argument: Claustre és una estudiant de batxillerat que ha decidit fer el seu treball de recerca sobre la seva autora preferida i la seva obra. La visita de l'escriptora a l'escola on estudiava quan la noia tenia deu anys li canviarà la vida. Els llibres esdevindran una autèntica passió. Vida, obra i secrets d'Helena Mascort reflexiona al voltant de la creació literària, però parla també de sentiments universals i del poder de l'esforç i la constància.

Més sobre el llibre a la fitxa del llibre del web de Bullent.

Cinta Arasa al Crac de la setmana del Diari Més Ebre

Al Diari Més Ebre, fan una entrevista a la guanyadora del darrer Premi Enric Valor, Cinta Arasa.
Hem penjat la imatge de l'entrevista impresa però podeu llegir còmodament el que diu en aquest enllaç: http://www.mesebre.cat/noticies/societat/2524/CRAC-de-la-setmana-Cinta-Arasa-escriptora.php

La novel·la de Cinta Arasa, Vaig fer la maleta un dia de juny, va convèncer el jurat entre moltes obres, algunes de les quals també seran publicades properament.

Sinopsi: Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

Cinta Arasa i Carot, va néixer a Tortosa el 1978. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l'Administració. Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho, i espera escriure fins a l’últim dia, perquè ho necessita tant com respirar.
Ha publicat, en diversos mitjans de comunicació, articles relacionats amb literatura, amb política i història política, entre d’altres a Serra d’Or, l’Avui, Sàpiens, El diari de Tarragona i Novacat.
 És autora de la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) i dels llibres per a infants On és el Sol, Cucafera? (Aeditors, 2007), Emergència al País de la Màgia (Onada Edicions, 2010), El món dalt d’una sabata (Barcanova, 2012), Missió Trobairitz! (Animallibres, 2013), Ja som a l’hivern (Barcanova, 2013), La lluna és dolça, Ahmed (Cadí, 2013) i Zeineb, la primera enxaneta (Cadí, 2013).
Té poemes i narracions en reculls d’obra d’autors diversos. En poesia, a Joves Poetes Catalans (Brosquil, 2004) el poemari Setembre a Barcelona, i en narrativa La biografia de l’Ebre a Estius a l’Ebre (Aeditors, 2007), Cinc sentits per a l’últim estiu a Onze pometes té el pomer (Cossetània, 2008) i El trabuc de Panxampla a Galeria Ebrenca (Aeditors, 2009) i I unes mitges amb costura o el primer dia a Antologia de joves escriptors dels Països Catalans (Moll, 2013) entre d’altres.

Pots trobar el llibre a les millors llibreries o al web de Bullent.

Pàgina didàctica Els xiquets de la gorra, d'Enric Lluch

El darrer llibre d'Enric Lluch, Els xiquets de la gorra, ja disposa d'una pàgina didiàctica. Aquest és l'enllaç: http://www.bullent.net/didactica/g40-gorra i ara mateix té: la coberta i algunes dades del llibre, el vídeo d'Enric Lluch inserit i un enllaç al pdf de la proposta didàctica elaborada per Isabel Fuertes.
En pocs dies afegirem un joc interactiu en jclic per a treballar el llibre de manera divertida i interactiva.

Està organitzat de manera més entenedora que si hi accedim a través de la fitxa del llibre (http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=3165), encara que des d'allà també es pot accedir a aquesta informació i a alguna més.

Els xiquets de la gorra va guanyar el darrer Premi Carmesina de narrativa infantil. Tracta un tema delicat de manera tendra però no trista:

Manel duu uns mesos vivint a l’hospital. Allí no té tants amics com a l’escola però són suficients per fer un equip d’operacions especials. A l’hospital hi ha moltes històries per descobrir. La gent que ocupa les habitacions del mateix hospital els expliquen part de les seues vides i amb les infermeres i les proves que han de passar viuran aventures de les bones. Així insuflen ànim, coratge i il·lusió als que els coneixen.

Recomanem aquest llibre a partir de 10 anys a nivell orientatiu.

Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa. Novetat

Ha arribat d'impremta la novel·la guanyadora del darrer Premi Enric Valor: Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa.

No cal anar a principis del segle XX per parlar de la injustícia social. De fàbriques que tracten les persones de manera indigna. Però amb la Cinta Arasa el lector pot passejar per aquests paisatges de la humanitat de la manera més intensa. I viure l'odi, la indiferència, l'amor, el desig de llibertat...

Barcelona cremarà d’aquí poques setmanes comptat però ningú no ho intueix. L’Eulàlia, de setze anys, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Fa la maleta a casa seva i no s’imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai.

Som a Barcelona, al juny del 1909. L’Eulàlia acompanyarà el seu pare, un gran industrial tèxtil, en un viatge de negocis al nord d’Anglaterra. Ella parla anglès i ell necessita que li faci d’intèrpret.

A Anglaterra l’Eulàlia descobrirà les condicions de vida dels obrers a les colònies tèxtils. L’Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure, i el secret de la cicatriu que li parteix el llavi, i el del seus ulls blaus.

L’Eulàlia comprendrà que, quan s’han sabut tants de secrets, tot ha de canviar, per força.

A molts de quilòmetres de distància, algú encén la primera flama.

Cinta Arasa i Carot (Tortosa, 1978) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració. Escriu des que tenia onze anys.

És autora de la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) i dels llibres per a infants On és el Sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d’una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), Ja som a l’hivern (2013), La lluna és dolça, Ahmed (2013), Zeineb, la primera enxaneta (2013) i Ha arribat la primavera (2014).
Té poemes i narracions en reculls d’obra d’autors diversos. En poesia, a Joves Poetes Catalans (Brosquil, 2004) el poemari Setembre a Barcelona, i en narrativa La biografia de l’Ebre a Estius a l’Ebre (Aeditors, 2007), Cinc sentits per a l’últim estiu a Onze pometes té el pomer (Cossetània, 2008) i El trabuc de Panxampla a Galeria Ebrenca (Aeditors, 2009) i I unes mitges amb costura o el primer dia a Antologia de joves escriptors dels Països Catalans (Moll, 2013)

Podeu començar a llegir aquí:

Entrevista a Cinta Arasa a la contraportada del Diari de Tarragona

Mentre esperem que ens uns dies ens arribe la novel·la guanyadora del Premi Enric Valor de literatura juvenil, Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, podem anar fent-nos-en una idea amb aquesta entrevista que Vicky Maigí li ha fet i que ha estat publicada al Diari de Tarragona.

L'hem traduït i us la transcrivim aquí:

-Quan vas començar a escriure? 
-Quan tenia onze anys. A l'assignatura de català ens ensenyaven els gèneres literaris i ens posaven com a deures fer una poesia, un conte… Vaig escriure no sé quantes poesies i un conte llarguíssim, i després un altre… En paral•lel ma tia em va regalar un diari, i en molt poc temps en vaig necessitar un altre. M'havia tornat addicta a l'escriptura i ho continuo sent. A més, llegia sense parar, durant algunes setmanes de vacances, fins i tot una novel•la al dia.

-Fa un mes i mig vas rebre el premi Enric Valor de narrativa juvenil per ‘Vaig Fer la maleta un dia de juny'... 
-Sí, va ser una injecció molt forta d'energia. El jurat del Premi Enric Valor està format per persones amb una trajectòria literària i/o cultural vastíssima, i que aquestes persones reconeguessin la meva novel•la va ser sobretot un impuls per a continuar escrivint.

-L'obra premiada tracta de la injustícia social a principis del s. XX... 
-Sí, és una novel•la sobre les indústries tèxtils a Catalunya i Anglaterra i el seu funcionament a principis del segle XX. Es basaven en part en unes condicions laborables terribles dels obrers i volia parlar-ne. A més, alguns elements propis d'aquella època segueixen vigents en l'actualitat, per desgràcia. Quan escrivia aquest llibre, vaig saber la notícia d'un incendi en una fàbrica tèxtil de Bangla Desh en la qual vivien i treballaven en condicions terribles moltes persones. Va ser només un exemple més que quelcom falla en el rumb que ha pres l'evolució.

-En els últims mesos ha publicat diversos llibres... 
-Al setembre del 2013, l'editorial Animallibres em va publicar ‘Missió Trobairitz', una novel•la per a xiquetes i xiquets de 8 a 10 anys, que ens duu al Llenguadoc del segle XII, quan les trobairitz, les poetes medievals, van crear la seua poesia. A més, a l'octubre, l'editorial Cadí em va publicar ‘La lluna és dolça, Ahmed' i ‘Zeineb, la primera enxaneta'. Són dos contes per a xiquets i xiquetes de 6 a 8 anys que expliquen dues tradicions catalanes -els castells i els pastissets- que tenen origen àrab o berber, i que ens porten a l'època en què els Països Catalans eren musulmans. A l'octubre va eixir també ‘Ja som a l'hivern', publicat per Barcanova, per a primers lectors.

-Seguirà amb la narrativa juvenil i infantil? 
-Tinc ganes de tornar a la narrativa per a adults. De totes les maneres, m'agrada treballar en diferents projectes al mateix temps.

-Continua baixant a Tortosa a pesar de viure a Barcelona? 
-Sí. Mercè Rodoreda parlava del paradís de la infància i la meua  infància és Tortosa. A més, una part molt important de la meva família hi viu. M'encanta anar-hi. De fet, quan em pregunten d'on sóc, sempre dic que de Tortosa encara que no visc allí des que tenia nou anys.