A través de set articles i uns preliminars, Antoni Defez reflexiona sobre la creació o cerca de la identitat.
Entre altres coses exposa com el llenguatge ens defineix i es recolza en la poesia de Vinyoli, Pérez Muntaner o Goethe mateix, un poema del qual inicia el llibre i l'autor el recita en aquest vídeo.
També la identitat col·lectiva és objecte del llibre i es pregunta: poden les nacions no arribar a existir?
Però si som és perquè en algun moment deixem de ser, és a dir que la mort també ens configura, aquest punt l'acompanya de l'anècdota d'una rondalla d'Enric Valor.
I no oblida que som en relació al paisatge que ens envolta. Acompanya aquesta part del llibre de Joan Fuster i Joan Pla i la concepció que tenien del paisatge.
Al vídeo Defez ens diu alguna cosa més:
I també Ramon Alcoberro ens ofereix una altra visió del llibre en aquest article del setmanari El Temps: https://www.eltemps.cat/article/17227/lart-de-ser-antoni-defez
Per saber-ne més o fullejar-ne les primeres pàgines: https://www.bullent.net/libro/3293-de-la-propia-veu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada