El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, en la seua 23a edició. Convocat per L'etno. Museu Valencià d'etnologia de la Diputació deValència enguany ha comptat amb la coorganització de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.
L'Etno ha concedit el premi de 2022 a Albert Toldrà i Vilardell per l’obra 'Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València'.
L'autor explica així la seua obra: «L’alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem.
I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i
musulmans, és un fet que la majoria
d’acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen,
molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què
mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o
ignoren, quan dejunen i quan no...
»En aquests treball intente descriure i explicar aquest tipus de
conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que
s’obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones
en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l’àmbit domèstic,
i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d’identitari,
propi d’un grup social, que no de religiós».
El jurat, format pels conservadors de L'Etno Raquel Ferrero i Pau Monteagudo, l'antropòloga de l'Associació Valenciana d'Antropologia Sara Sierra, el guanyador de l'any apassat Carles Rodrigo alfonso i l'editora Núria Sendra han «valorat positivament l’aproximació realitzada a un element capital de la nostra cultura popular com és l’alimentació, en la seua dimensió històrica i antropològica. Remarcar-la com a fet social total, conjuminant aspectes, familiars, econòmics, religiosos, morals i/o punitius […] A més destacar una excel·lent narrativa que condueix i transporta àgilment la lectura fins a fer sentir l'aroma de menjars propis i les pròpies experiències viscudes en relació al món del menjar.»
I han volgut «destacar la qualitat del conjunt les obres presentades, que ha fet molt complexa la deliberació. Si bé hem enaltit els ingredients d’aquest treball, que resulta ser un viatge compromès en el temps, també hem d’assenyalar que cada treball de recerca rebut compta amb unes particularitats pròpies d'alt nivell. I encara que posa entre l'espasa i la paret els membres del jurat, resulta un honor rebre obres d’aquesta qualitat en el Premi Bernat Capó.»
Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) és Doctor en Història i Geografia en la Universitat de València, especialitat d’Història Medieval. Ha estudiat diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals; ha publicat, a banda de diversos articles, nombrosos llibres entre els quals destaquem Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubre d’assaig, 2000), Un cafè amb Raixida (2004) / Un café con Rachida, Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), En nom de Déu. La inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador (2015), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. (2017) (Premi València d’assaig), Il·luses, santes, falsàries (2018) (Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València), El monstre. Les presons de la Inquisició de València (2021) i ara ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Sense Porc. L'alimentació en les identitats culturals de jueus i moriscos i en la seua persecució per la Inquisició de València.
L'any pasat va guanyar el llibre Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso
El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.
L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.
El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 23 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení, la mort o l'hàbitat dispers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada