Els enigmes lògics d'Eulogi Ver. Tobies Grimaltos ens proposa un nou joc de pensar

 

El filòsof Tobies Grimaltos publica amb Bullent Els enigmes lògics d'Eulogi Ver, amb pròleg de Marc Artiga: un llibre per a resoldre enigmes i, de passada, descobrir els paranys en què cau la nostra ment. Pensar bé potser no és tan fàcil com sembla.

Quan diem que una cosa és lògica, entenem que hi arribem d'una manera evident, natural. Però les regles del raonament, sovint, mereixen que els dediquem un segon o un tercer pensament. La nostra ment està sotmesa a paranys i pensar bé no és tan fàcil com sembla.

En Els enigmes lògics d'Eulogi Ver, Tobies Grimaltos ens proposa un nou joc de pensar. Ho fa de la mà d'un personatge singular: Eulogi Ver, que torna al seu poble envoltat de prestigi i misteri després d'haver viscut arreu del món. Es diu que ha sigut assessor de governants i pròcers i que ha influït en decisions que han determinat el rumb de les coses. Però, si en alguna cosa destaca especialment, és en l'art d'argumentar, en l'exercici de la lògica, una disciplina que considera fonamental i que sempre ha viscut com una passió.

Com els filòsofs de l'antiga Grècia, Eulogi pren quatre joves com a deixebles i, en cada capítol, els repta a resoldre un enigma o problema lògic. Endevinalles, aparentment innòcues, que serveixen per desplegar un reguitzell d'idees i conceptes sobre la lògica i el raonament, a través del joc, el diàleg i l'enginy.  Els títols dels capítols deixen entreveure el joc: «Segells verds i rojos», «Els fills del moliner», «La fal·làcia d'Èdip», «On és Clara?» o «Paradoxes». Fins i tot el nom del protagonista és una pista: com recorda Marc Artiga en el pròleg, ve del grec eu-logos. El mot grec logos (λóγος) significa principalment «raó», «paraula», «discurs» o «pensament» i amb el prefix eu- (bo) es forma la paraula eulogia, que vindria a ser benedicció o lloança.

Com diu el catedràtic de filosofia Marc Artiga al pròleg, o bé el lector té coneixements previs de lògica i epistemologia o no els té:

- Si no en té els coneixements, el llibre li agradarà perquè representa una introducció estimulant.

- Si en té els coneixements, el llibre li agradarà perquè presenta alguns problemes clàssics d'una manera divertida, atractiva i enginyosa.

Utilitza la forma que sol emprar l'enigma lògic per parlar del llibre que qualifica com «una petita aventura intel·lectual; un exercici lingüístic, lògic i filosòfic».

Tobies Grimaltos (Castelló, Ribera Alta, 1958) és filòsof: algú que estima, practica la filosofia, i ens convida a pensar. Llicenciat en filosofia, doctor i catedràtic de Filosofia de la Universitat de València jubilat.

Ha sigut Honorary Research Fellow de la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i president de la Societat de Filosofia del País Valencià (ara part del comité científic), entre moltes altres ocupacions. 

És autor de nombroses publicacions acadèmiques, com ara Teoria del coneixement (amb Josep Lluís Blasco) i Mentiras y engaños. Una investigación filosófica (amb Sergi Rosell), així com també de textos de divulgació, adreçats a un públic més ampli, com El joc de pensar o Pren-te la vida amb filosofia; d’assaig, Idees i Paraules. Una filosofia de la vida quotidiana, Vista Parcial (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2015), Obvietats (o quasi). Filosofia necessària, Assaig sobre la vellesa; i també de caràcter autobiogràfic, El solatge del temps i Quan em jubilaré.

Podeu llegir-ne les primeres pàgines a la fitxa del llibre.