"Viure a la caseta", de Carles Rodrigo, guanya el 22é Premi Bernat Capó

 

L’acte de lliurament s'ha celebrat a Alaquàs per primera vegada.

L'Etno ha concedit el premi de 2021 a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià.

En el mateix acte s’ha atorgat el premi de l’any 2020 a Josep Luis Santonja per l’obra Animetes Santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà. El llibre ja està publicat i es va anunciar el guanyador fa mesos, però per la pandèmia no s'havia pogut lliurar.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses amb un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. "Viure a la caseta. Una aproximació a l'hàbitat rural temporal tradicional valencià" ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. 

Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenen en comú l'estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època.

L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a altres tantes zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Carles Rodrigo Alfonso, nascut a València és geògraf de formació i exerceix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995 mentre manté el contacte amb l'activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions de caràcter territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía així com coautor d'un altra desena de llibres i d'articles de caràcter i àmbit espacial divers.

El premi s’entrega per primera vegada a Alaquàs, municipi que alberga a l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud i seu de la Federació de Centres d’Estudis Comarcals. 

El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.

L’editorial Bullent i diferents institucions publiques com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia, posaren el marxa este premi literari el 1999, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 20 anys s’han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials com ara l’emigració o el treball femení .